Confirmat pel govern català: si et compres una caseta a la muntanya a Catalunya, no la podràs llogar a l’hivern

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, han signat aquest dijous, en el marc del pacte per a l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat, un acord per a la limitació de les compres especulatives d’habitatge.

En aquest text, destaca un punt que recull la prohibició de comprar segones residències a Catalunya per llogar-les com a allotjament turístic o de temporada.

L’acord s’aplicarà a les zones qualificades com a tensionades, que a Catalunya inclou gairebé tots els municipis costaners i les àrees turístiques de l’interior i de la muntanya.

Sí que serà possible llogar aquests pisos com a habitatges habituals, és a dir, amb contractes d’almenys 1 any de durada i renovables automàticament fins a 5 anys (si el propietari és un particular) o 7 anys (si és una empresa).

Prohibit llogar-lo a l’hivern

El text de l’acord assenyala: "En zona de mercat residencial tensionat, podran adquirir, excepcionalment, un habitatge diferent de l’habitual quan constitueixi l’única segona residència de la persona adquirent i estigui situada en un municipi diferent al del seu habitatge habitual".

I afegeix: "En cap cas podrà destinar-se a allotjament turístic o de temporada".

En vigor aquest any

En cas que aquesta modificació s’acabi incloent a la llei d’urbanisme, no serà possible, per exemple, comprar una caseta o xalet en un poble de muntanya de Catalunya per fer-la servir un mes d’hivern i llogar-la la resta. Tot i que cada ajuntament tindrà l’última paraula.

Fins ara, només era possible llogar-la menys d’un mes si es disposava d’una llicència turística (que es van deixar d’adjudicar fa diversos anys). Però es podia llogar més d’un mes en base a la legislació de lloguer temporal.

Evitar l’especulació descontrolada

Tanmateix, els apartaments que es comprin d’ara endavant no es podran llogar per menys d’un any.

D’aquesta manera es pretén evitar casos com els que es donen en alguns pobles dels Pirineus on hi ha més llits d’ús turístic que veïns.

Al Pirineu, les comarques del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça s’han convertit en símbols d’aquesta paradoxa. Una situació que el Sindicat d’Habitatge del Pallars qualifica d’“esperpèntica”.

Municipis com la Vall de Boí o Espot compten amb el doble de places turístiques que habitants, un desequilibri que altera la vida diària dels residents.

On n’hi ha més

A la Vall de Boí, per exemple, només al voltant d’una quarta part dels més de 2.000 llars es destinen a primera residència, mentre que dos terços són segones residències.

El resultat és un paisatge de pobles plens en temporada alta però amb persianes abaixades bona part de l’any. 

Més de 90 municipis en la mateixa situació

Tot i que al Pirineu adopta formes molt extremes pel reduït tamany de molts municipis, el desequilibri entre places turístiques i població no es limita només a aquesta zona.

Les dades del Govern indiquen que a tot Catalunya hi ha 90 localitats en què el nombre de places per a visitants supera el de residents.

A la comunitat autònoma ja hi ha gairebé un llit turístic per cada deu habitants, una proporció que il·lustra fins a quin punt el turisme condiciona el territori.

Les dades les va oferir l’estiu passat el Registre de Turisme de Catalunya: la comunitat autònoma suma 776.176 places entre hotels, càmpings, habitatges d’ús turístic, allotjaments rurals i apartaments turístics.

Distribució irregular

El pitjor de tot és que aquesta xifra es distribueix de manera molt desigual. Es dispara especialment la pressió en zones de costa i en petits municipis del Pirineu, on l’oferta per a visitants arriba a superar amb escreix la població resident.

Tot i que Barcelona continua sent el gran epicentre de l’allotjament turístic, amb 91.901 places registrades i un clar predomini dels hotels, el fenomen que més preocupa avui es troba lluny de la capital.