Barcelona es manté com la capital més cara per llogar a Espanya, tot i que modera la seva pujada
La ciutat registra el tercer increment més baix de tot el país davant les fortes pujades de capitals com Sòria o Ciudad Real, però continua liderant la taula de costos
T'interessa: El gegant dels endolls que es desfà de la seva macroplanta de Riudellots per 18 milions
Notícies relacionades
L'accés a l'habitatge a les grans metròpolis s'ha convertit en una cursa de fons on la meta sembla allunyar-se constantment. Durant anys, la tensió al mercat immobiliari ha marcat l'agenda econòmica i social, amb gràfiques que apuntaven sempre cap amunt sense oferir treva a la demanda.
La pressió sobre el parc d'habitatges disponible ha definit una dinàmica de preus que semblava ineludible per a qualsevol llogater. Tanmateix, els darrers registres suggereixen un canvi de ritme en l'atmosfera del sector, una variació subtil però perceptible en les tendències habituals.
Les xifres continuen imposant respecte, però la velocitat a què es mouen els marcadors ha començat a emetre senyals diferents a les d'altres territoris. Es dibuixa un escenari on la inèrcia alcista perd força en punts molt concrets de la geografia.
Sostre aparent
El mercat de Barcelona continua ostentant el títol de ser el més exclusiu per als arrendataris. La capital de Catalunya continua sent la capital amb els lloguers més cars de l'Estat. El seu preu està fixat en 24 euros per metre quadrat. Així ho revela l'informe publicat per Idealista.
Ciutat de Barcelona
Aquesta xifra la situa a la cúspide de la piràmide immobiliària, una posició que defensa amb marge davant les seves competidores immediates. No obstant això, el rellevant no és només la foto fixa, sinó l'evolució de l'últim any. La ciutat ha frenat en sec la seva escalada habitual.
L'increment interanual s'ha quedat en un 1,5%. Aquesta xifra contrasta amb la febre viscuda en exercicis anteriors. Aquest percentatge la col·loca, paradoxalment, entre les capitals on menys ha crescut la renda, només per darrere d'Àvila i Girona.
Distància reduïda
Aquest comportament de contenció contrasta amb la realitat de la seva principal rival al mercat. Madrid, que ocupa la segona posició en el rànquing de preus amb 23,1 euros per metre quadrat, ha experimentat una pujada molt més vigorosa. A la capital espanyola, les rendes s'han encarit un 9,9%.
Imatge d'arxiu de la ciutat de Madrid
La resta de places fortes també premen l'accelerador. Sant Sebastià completa el podi de les ciutats més costoses amb 18,5 euros per metre quadrat, seguida molt de prop per Palma, amb 18,4 euros.
En ambdós casos, la tendència alcista es manté ferma, amb pujades del 4,4% i del 7,7% respectivament, demostrant que la moderació barcelonina és una excepció a la part alta de la taula.
![Empresas, tipos de interés, vivienda, inversiones](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2023\/07\/04\/empresas\/776432449_8155621_320x180.jpg"])
Context normatiu
Aquesta singularitat en l'evolució dels preus a Barcelona no és casual. El mercat català opera sota una pressió reguladora única després de l'aplicació de les zones tensionades i la contenció de rendes impulsada des de l'administració.
Aquest marc legal, dissenyat per refredar el mercat, sembla tenir un reflex estadístic en la moderació de les ofertes publicades.
Mentre Catalunya registra la pujada més baixa de totes les comunitats autònomes, amb un lleu 1,5%, altres regions continuen en plena ebullició. La Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa lideren els increments amb un 11,1%, alienes a la frenada que es viu al nord-est peninsular. La dada evidencia dues velocitats al mercat del lloguer nacional.
Sorpreses interiors
Més enllà de les grans urbs, l'informe d'Idealista revela moviments bruscos en mercats secundaris. La pujada del lloguer ha estat generalitzada a totes les capitals, però amb intensitats molt dispars.
El cas de Sòria és paradigmàtic, amb un repunt de les expectatives dels propietaris del 15,1%, el més alt del país. El segueixen altres capitals d'interior com Ciudad Real o Burgos, amb augments de doble dígit que superen el 12%.
La ciutat de Lleida
Dins de Catalunya, la situació és desigual. Mentre Barcelona es conté, Lleida ha vist com els seus preus s'han disparat un 13,2%, confirmant que la tensió es trasllada també cap a ciutats amb preus base més accessibles.
![Cartel de se vende en el balcón de una vivienda](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/23\/economia\/1003742726075_15635867_320x180.jpg"])
Balanç final
El mes de gener es va tancar al conjunt d'Espanya amb una pujada interanual del 8,1%, deixant el preu mitjà en 15 euros per metre quadrat. En aquest context inflacionista, la capital catalana resisteix com el bastió més car, però envia un missatge d'estancament. La barrera dels 24 euros sembla actuar, de moment, com una resistència difícil de superar.
