Confirmat per UGT Catalunya: "El col·lectiu dels autònoms treballa per ser pobre"

Sovint s'associa la figura de l'autònom amb la llibertat financera o l'èxit de l'emprenedor. Tanmateix, la radiografia real del treball per compte propi a Catalunya mostra una fractura social preocupant. Dels 573.586 afiliats existents, més de 133.000 sobreviuen amb un rendiment net inferior als 900 euros mensuals.

Aquesta xifra posa al descobert la cara oculta de l'autoocupació: un col·lectiu invisibilitzat que suporta altes dosis de precarietat i que, segons denuncien les organitzacions, queda sistemàticament fora del radar de les ajudes públiques dissenyades per al desenvolupament empresarial.

Dues productores catalanes s'uniran a una brasilera per explicar la història de Ronaldinho

Definició crua

La realitat la descriu sense embuts Daniel Garcia Tenorio, president de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC): "Es tracta d'un col·lectiu que treballa per ser pobre". Les dades avalen aquesta afirmació: segons l'Observatori d'UPTA, el 23% dels autònoms catalans viu oficialment en situació de pobresa laboral.

Joves Autònoms

Les xifres de l'Agència Tributària són encara més específiques. Hi ha 133.434 autònoms que declaren rendiments iguals o inferiors als 670 euros al mes. Encara que una part correspon a pluriactivitat, gairebé 84.000 d'ells depenen exclusiva i habitualment d'aquests ingressos per viure.

Falses expectatives

Des de la CTAC adverteixen sobre el perill de romantitzar el sector. "No tots els autònoms són emprenedors ni startups", recorda García Tenorio. La realitat majoritària és la del petit comerciant, l'electricista o el lampista.

Sovint, aquestes persones es donen d'alta no per vocació empresarial, sinó perquè el mercat laboral assalariat les ha expulsat. Polítiques com la tarifa plana han fomentat una "autoocupació indiscriminada", empenyent molts a iniciar activitats sense estructura ni viabilitat econòmica real, generant expectatives que acaben en frustració.

Sagnia en el comerç

El sector del comerç és el que paga la factura més alta. Només al desembre de 2025, es van tramitar 405 baixes a Catalunya, elevant a 2.195 el nombre de comerciants que van baixar la persiana durant l'any passat per manca de rendibilitat.

Un jove autònom parla per telèfon EIUROPA PRESS

La bretxa amb els treballadors assalariats és evident. Els ingressos mitjans d'un empleat per compte d'altri superen en uns 500 euros mensuals els rendiments declarats per un autònom, cosa que confirma que el treball per compte propi és, avui per avui, l'opció pitjor remunerada.

La trampa de l'atur

Un dels problemes més grans és la desprotecció en tancar el negoci. La prestació per cessament d'activitat —l'anomenat "atur dels autònoms"— no funciona. Per cobrar-la, s'exigeixen requisits draconians, com demostrar pèrdues del 10% respecte a l'any anterior.

El resultat és que la Seguretat Social denega un 58%, gairebé sis de cada deu sol·licituds. Els sindicats exigeixen flexibilitzar aquests criteris per evitar que l'autònom s'endeuti encara més abans de poder reenganxar-se al mercat laboral.

Quotes injustes

El sistema de cotització continua sent un altre camp de batalla. Actualment, qui guanya menys de 700 euros paga uns 225 euros de quota, mentre que qui supera els 6.000 euros de benefici abona 530 euros. Una desproporció que castiga les rendes més baixes.

Calculadora, diners i rellotge

De fet, més del 60% dels autònoms catalans acollits a la tarifa plana declaren ingressos inferiors a aquests 700 euros, cosa que demostra la fragilitat dels nous negocis que es creen.

Així és el nou IKEA de Girona: restaurant 'Swedish Bite', mercat circular i 1.500 metres de botiga

Rebuig a la pujada

En aquest context, la proposta del Ministeri de Seguretat Social d'apujar les quotes entre 2026 i 2028 —actualment congelada— ha trobat un rebuig frontal. Elisabet Bach, presidenta de Pimec Autònoms, és taxativa: "Estem totalment en contra. No es pot parlar només de quant paguen els autònoms, sinó de què reben a canvi".

Des de la patronal adverteixen que no acceptaran cotitzar més si no millora la protecció social de manera efectiva. El col·lectiu ja suporta una càrrega burocràtica i fiscal asfixiant com per assumir nous costos sense contrapartides.

Les demandes

Per revertir aquesta situació, el sector té clares les seves línies vermelles a mig termini. Entre les exigències principals destaca l'exempció de pagar la quota quan l'autònom es trobi de baixa per malaltia, així com l'eliminació de l'IVA per a aquells que facturin menys de 85.000 euros l'any, l'anomenat règim de franquícia.

A aquestes mesures econòmiques s'hi suma una petició de simplificació administrativa real. L'objectiu és reduir la burocràcia al mínim, limitant a dues les declaracions fiscals anuals, i adaptar de manera efectiva la cotització als ingressos reals per alleugerir la pressió sobre aquests milers de treballadors que no arriben a mileuristes.