Un camarero atiende a unos clientes en Barcelona
+Economia

Confirmat per CCOO: Catalunya absorbeix el 37% de tota l'ocupació migrant de l'hostaleria a Espanya

La comunitat es consolida com la principal porta d'entrada laboral per a estrangers en el sector amb els salaris més baixos del país

T'interessa: Confirmat per UGT Catalunya: "El col·lectiu dels autònoms treballa per ser pobre"

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

El turisme català avança imparable cap a un nou sostre històric, polvoritzant els registres de visitants i despesa en un 2025 que confirma la potència del sector. La maquinària funciona a ple rendiment i es reafirma com el motor econòmic indiscutible del territori, aliena a qualsevol símptoma de desacceleració.

Aquest èxit de facturació s'aguanta en una singularitat demogràfica que distingeix Catalunya de la resta d'Espanya. La comunitat actua com un potent imant laboral, absorbint un volum de mà d'obra estrangera per sostenir el servei que no té comparació amb cap altra autonomia.

Aquesta porta d'entrada massiva, però, condueix al sector amb la retribució més baixa del mercat. Les xifres revelen la paradoxa d'una indústria que, tot i viure la seva època daurada en ingressos, manté la immensa majoria de la seva plantilla molt lluny dels sous mitjans nacionals.

Un terç de l'ocupació migrant

L'informe presentat aquesta setmana per Comissions Obreres (CCOO) confirma una "distribució desigual" en el mapa nacional que situa la comunitat en una posició única. De tot el col·lectiu de treballadors migrants que sosté l'hostaleria espanyola, el 37% es concentra exclusivament a Catalunya. 

Es tracta d'una xifra que evidencia la immensa capacitat d'absorció del mercat laboral català davant la resta d'autonomies. Aquesta dependència de la força de treball exterior és molt superior a la mitjana estatal.

Un cambrer, servint en un bar de la Plaça Reial de Barcelona

Un cambrer, servint en un bar de la Plaça Reial de Barcelona Europa Press

Si en el conjunt d'Espanya l'hostaleria funciona com a porta d'accés per al 29% de les persones acabades d'arribar (uns 448.000 treballadors en total), al territori català aquest fenomen es dispara.

La regió s'ha consolidat com el destí prioritari i gairebé hegemònic per a qui busca la seva primera oportunitat, ja que assumeix més d'un terç de tota l'ocupació internacional del sector.

Sous "especialment baixos"

Aquesta força laboral aterra en una realitat retributiva que xoca frontalment amb la facturació empresarial. El 95% dels treballadors es queda per sota del salari mitjà nacional, una bretxa estructural que Ramón González, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO, atribueix al fet que el sector ofereix "històricament" uns "sous especialment baixos", cifrats en una mitjana de només 16.985 euros anuals.

El sindicat adverteix sobre l'empobriment paradoxal en els destins d'èxit. González assenyala que la renda per càpita a les localitats de "monocultiu" turístic és "de les més baixes" del país i lamenta que, en un any d'ingressos rècord com 2025, "no s'hagin aconseguit millors dades" pel que fa a la qualitat i estabilitat de les nòmines.

Muntanya russa 

La precarietat no és només qüestió de nòmina, sinó d'inestabilitat extrema. El sector destrueix en només un mes de temporada baixa un terç de tota l'ocupació generada durant sis mesos d'èxit, eliminant més de 100.000 llocs de treball després de l'estiu.

Imatge d'un cambrer servint una beguda en una terrassa

Imatge d'un cambrer servint una beguda en una terrassa EFE

A aquesta volatilitat s'hi suma una taxa de parcialitat del 33% que llastra els ingressos reals de les plantilles. La muntanya russa de la contractació impedeix consolidar equips estables tot i que la temporada turística és cada cop més llarga.

Menys pes salarial

Mentre la facturació creix, l'esforç salarial de les empreses ha caigut fins a representar solament el 31% dels seus ingressos. Tot i que el cost mitjà per empleat no arriba als 23.000 euros, els marges empresarials s'han eixamplat a costa de les retribucions.

Per intentar corregir aquests desequilibris, patronal i sindicats han activat recentment una Taula de Diàleg a Fitur. El repte ara és traslladar a l'administració mesures concretes que transformin els rècords de visitants en dignitat laboral.