Al cor industrial de la comarca de la Selva, una de les grans famílies empresarials de Catalunya acaba de tancar una operació estratègica de gran abast. Després de dècades d'activitat frenètica, una nau de dimensions colossals que durant anys va ser símbol de producció local canvia de mans, injectant una important suma de liquiditat a la caixa de la companyia propietària.
El moviment immobiliari, valorat en 18 milions d'euros, no només certifica la fam voraz del capital internacional pel sòl logístic català, sinó que marca el punt final a una etapa de reestructuració interna. On abans es fabricaven components que il·luminen milions de llars, avui es gestiona l'estoc de tercers, tancant un cicle per obrir-ne un altre centrat en l'eficiència financera.
Canvi estratègic
El protagonista d'aquesta desinversió és Simon, el líder indiscutible en la fabricació de material elèctric i referent del disseny industrial. La multinacional amb seu a Barcelona ha formalitzat la venda de la seva antiga planta a Riudellots de la Selva (Girona) a la socimi francesa Atland, un actor que ha entrat amb força al mercat espanyol buscant actius d'alt rendiment.
Alguns dels productes de Simon Electric
El complex traspassat és una joia logística per la seva ubicació i mida: es tracta d'una parcel·la de 50.000 metres quadrats que acull una nau de més de 28.200 metres. Tot i que la propietat era de Simon, l'activitat productiva de la marca va cessar-hi fa un lustre; actualment, les instal·lacions estan llogades a Vichy Catalan, que les utilitza com el seu gran pulmó d'emmagatzematge i distribució.
Eficiència pura
Aquesta operació, que ha comptat amb l'assessorament de MAF Immobles i la consultora CBRE, respon a una lògica d'optimització de recursos. Simon va abaixar la persiana de la seva producció a Riudellots el 2021 per concentrar tota la seva força industrial en dos pols clau: Martorelles (Barcelona) i Olot (Girona).
Antiga fàbrica de Simon Electric a la carretera de Barcelona, a Girona, futura seu de l'Institut Ermessenda
La planta d'Olot, en particular, s'ha erigit com el centre de referència per al grup, liderant el desenvolupament de solucions per a l'anomenada construcció 4.0. En desprendre's del maó de Riudellots, que en el seu moment va arribar a ocupar més de 120 treballadors, la companyia elimina un actiu no estratègic i allibera capital per reforçar el seu nucli de negoci.
Tempesta asiàtica
La injecció de 18 milions arriba en un moment clau per equilibrar balanços. L'exercici de 2024 va ser complex per al grup familiar. Els ingressos es van contraure un 10,7%, situant-se en 274 milions d'euros, i la companyia va entrar en pèrdues per valor de 5,6 milions, trencant la tendència de beneficis habitual a la casa.
El culpable d'aquestes xifres vermelles té nom propi: Xina. El gegant asiàtic, que històricament ha estat un motor de creixement per a Simon, travessa una profunda crisi immobiliària que ha llastat la demanda. L'exposició de l'empresa catalana a aquest mercat va passar de representar un 33% del seu negoci total a un 25%, un cop extern que va obligar a reajustar les previsions globals.
Rumb fix
Malgrat els vents en contra a Orient, la fulla de ruta traçada pel conseller delegat, Esteban Bretcha, és clara: tornar al creixement sostingut. Els plans de la companyia passaven per recuperar el terreny perdut el 2025 amb un increment de facturació estimat del 10%, recolzant-se en la diversificació i la innovació tecnològica.
Simon Esteban Bretcha, CEO de Simon
Entre les palanques per a aquesta reactivació destaca la creació de la divisió Simon Global Partners, enfocada a grans comptes corporatives, i l'aposta per la construcció industrialitzada. La recent adquisició de la firma sueca Elit demostra que la família propietària segueix disposada a treure la xeca per guanyar múscul en nous nínxols de mercat, més enllà de l'interruptor tradicional.
Mercat calent
La venda de Riudellots no és un fet aïllat, sinó el reflex d'un sector en ebullició. La inversió en actius industrials i logístics a Catalunya es va disparar un 64% el 2025, movent més de 508 milions d'euros. Els fons internacionals veuen en les naus catalanes un valor refugi segur davant la volatilitat d'altres actius.
Operacions com el traspàs de la cartera logística de Blackstone a Mapletree per més de 200 milions, o la recompra del centre logístic de Mango per part de la família Andic (170 milions), confirmen que el maó industrial viu una època daurada.