Qualsevol veí de Barcelona o la seva àrea metropolitana ho ha notat. Aquest local de la cantonada que durant vint anys va vendre des de llibretes fins a paelles ha penjat el cartell de 'Es traspassa'. L'omnipresent basar xinès, vertebrador del comerç de barri en moltes ciutats catalanes, està en plena extinció.
No es tracta d'una crisi econòmica de la comunitat, sinó d'una mutació comercial. Els diners segueixen aquí, però estan canviant de mans i, sobretot, d'aparador. La comunitat xinesa a Catalunya està executant un pla de reconversió silenciós però dràstic.
El cas Barcelona
Jiajun Yin, empresari i veu autoritzada de la comunitat a Barcelona, posa rostre a aquest fenomen. Segons explica, el model de "volum i baix preu" ja no aguanta la pressió immobiliària de la ciutat ni el canvi d'hàbits.
En una Barcelona on els lloguers comercials toquen sostres històrics, mantenir naus immenses plenes de producte barat amb marges de cèntims s'ha tornat inviable. "Els basars estan tancant", confirma, assenyalant que els comptes ja no surten als barris cèntrics.
La pressió online
A la factura del local s'hi suma la competència digital. Els veïns de l'Hospitalet, Badalona o Girona ja no baixen tant a la botiga de sota; compren a plataformes com Amazon o Temu. La comoditat de l'entrega a domicili ha matat el trànsit a peu que sustentava aquests negocis de conveniència i de compra impulsiva.
Els paquets de Temu tirats a terra mullat
Davant d'aquest escenari, la primera generació de comerciants —aquells que van arribar als 90 i veien en el basar una manera fàcil d'emprendre sense saber l'idioma— està optant pel traspàs o la jubilació.
On va a parar els diners?
Si el basar tanca, on s'inverteix el capital a Catalunya? La resposta està en la diversificació. Els nous emprenedors xinesos estan obrint restaurants, de cuina asiàtica i local; botigues de moda; salons de bellesa i acadèmies educatives.
Ja no busquen ser el magatzem del barri, sinó oferir serveis de valor afegit. S'estan quedant amb locals que requereixen menys metres quadrats però ofereixen més rendibilitat, dirigits a un client disposat a pagar per un servei especialitzat.
La generació catalana
El factor clau és el relleu generacional. Els fills dels fundadors són joves que han crescut a Catalunya, han anat a la universitat aquí i dominen l'idioma. No aspiren a passar llargues jornades darrere d'un taulell cobrant articles de baix cost.
Aquesta generació pont té ambició empresarial i formació. Cerquen negocis que els realitzin professionalment, com consultories, agències de viatges o supermercats de productes asiàtics selectes, integrant-se plenament en el teixit empresarial modern.
Canvi de mentalitat
La transició reflecteix també una evolució cultural. El basar era un negoci de supervivència i sacrifici; els nous projectes busquen la sostenibilitat i la integració. L'empresari xinès a Catalunya ha passat de voler passar desapercebut a voler destacar per la qualitat de la seva oferta.
El comerç xinès no desapareix, es sofisticat. S'està mimetitzant amb les tendències europees i, en molts casos, liderant l'oferta de serveis en ciutats com Terrassa, Sabadell o Mataró.
Futur immediat
En els pròxims anys, veurem com els últims macro-basars queden relegats a zones amb lloguers molt baixos o polígons. Al centre de les ciutats catalanes, la persiana que s'aixequi serà la d'un negoci especialitzat, gestionat per un jove d'origen xinès amb mentalitat 100% local.