Antònia Folguera, comissària del Sónar+D: "A Barcelona hi ha un ecosistema d'artistes increïbles"

A partir d'aquí, la seva curiositat no va deixar de créixer. No només per la música, sinó pel propi funcionament de la tecnologia que, com a ment inquieta que és, la va portar a la física, la ciència, l'art i una extensa llista d'interessos que, lluny de semblar antagònics, conflueixen en un espai infinit on experimentar.

Va arribar fins i tot a crear, juntament amb un col·lectiu de hackers, un projecte força pioner: una plataforma de streaming, “que era com YouTube, però el 2003”, explica a Dones a Crònica.

María Berdasco: "L'epigenètica és l'interruptor dels gens"

Amb aquests antecedents, no és estrany que la seva trajectòria combini la curadoria de projectes culturals amb la creació de continguts que exploren les possibilitats del tecnològic, del digital, especialment en àmbits com la música electrònica i els nous formats narratius.

Des de la seva implicació en esdeveniments com Sónar+D; el festival Eufònic de Terres de l’Ebre o, més recentment, com a comissària de “Lux Mundi” –una experiència d'art digital amb motiu del 900 aniversari de la consagració de Sant Climent de Taüll–, impulsa espais i idees on l'experimentació i el pensament crític dialoguen amb la innovació tecnològica.

- Diu que treballa amb artistes, pensadores i organitzacions per donar forma al futur de la cultura. Quin és aquest futur?

Mira, no ho sé, però m'ho passo molt bé intentant esbrinar-ho, intentant anticipar-me, i impulsant determinats projectes a crear-lo. És una mica el que fa el comissariat, posar en contacte persones, idees, projectes perquè, a vegades, facin el que fan normalment, però moltes altres, per donar lloc a coses noves.

No sé quin serà el futur, però m'agrada pensar, què passarà si començo això o allò? De la mateixa manera que quan vaig conèixer els hackers, i vam iniciar una plataforma de streaming, vam obrir una nova via. Ningú ho veia, però tots els que en formàvem part teníem clar que era el futur.

Antònia Folguera combina el comissariat amb la creació de continguts que exploren el tecnològic Cedida

En aquesta recerca de noves vies, hi ha quelcom que m'interessa, i que hem tractat anteriorment a Sónar+D, és el que anomeno ‘tecnologies no binàries’. Estem, i seguirem estant durant molt de temps, al món de la tecnologia digital. Una tecnologia feta amb un codi que són zeros i uns, una tecnologia binària o clàssica. Què hi ha més enllà? Per una banda hi ha la computació quàntica, que treballa amb una lògica completament diferent, basada en l'ús de bits quàntics. I per altra banda, la genètica. Avui en dia, hi ha artistes treballant i experimentant amb ADN sintètic, amb genètica.

També hi ha tota la part de la biocomputació, que crec que encaixa molt bé amb aquesta recerca de tecnologies més netes que s'assemblin a la biologia, a la natura. De fet, actualment s'està investigant amb ordinadors biològics que es fabricaran amb materials que pots fer créixer, com les plantes o com cèl·lules en un brou de cultiu, i no amb materials extractius com fins ara.

Això no és necessàriament el futur de la cultura, però crec que una part del futur de la tecnologia anirà en aquesta direcció, de fet ja apunta cap aquí. I mentre hi hagi artistes investigant seriosament en aquestes direccions, penso que per aquí hi ha un futur possible per explorar, perquè això formarà part de la producció cultural i, en algun moment, del llenguatge cultural.

- Les línies divisòries entre disciplines són cada cop més difuses, menys limitants també. No es veuen com a oposats, sinó com a àmbits que s'alimenten mútuament

Totalment. Hi ha una altra part que m'interessa especialment, i és que els artistes fan un molt bon mal ús de la tecnologia. Agafen tecnologies i les utilitzen per a una cosa diferent del que van ser creades, obrint així portes a possibilitats. Hi ha un exemple molt rellevant. L'artista visual John Whitney va adquirir un ordinador obsolet de l'Exèrcit dels EUA que tenia un programari per mesurar la trajectòria dels míssils. I, jugant amb això, va inventar els gràfics de moviment i els gràfics per ordinador. Ell era artista, feia animació, pel·lícules, i jugant amb aquest software va inventar un llenguatge que no ha fet més que créixer.

És a dir, tenim els videojocs, imatges en 3D o generades amb intel·ligència artificial que són gairebé impossibles de distingir de la realitat, que són increïblement realistes, i va ser un artista fent un mal ús de la tecnologia qui va desencadenar tot això.

Per tant, la meva teoria és que com més aviat hi hagi artistes que s'apropiïn de determinades tecnologies i les utilitzin per fer art, millor. Perquè d'aquesta manera vull pensar que els humans ens garantim tenir quelcom a dir sobre el desenvolupament d'aquesta tecnologia.

- Sónar+D trasllada la seva seu a la Llotja de Mar. Aquest canvi respon a una qüestió pràctica, o hi ha un cert gest a la reivindicació del factor humà en un entorn cada cop més automatitzat?

Totalment. Avui en dia, la majoria de projectes culturals més innovadors, ja vinguin de la música o de l'art visual, busquen inspiració en l'ancestral, en el clàssic.

Actualment, tot va molt ràpid, i el món digital és increïblement efímer, tot té una data de caducitat molt limitada.

Sónar+D impulsa activitats d'R+D relacionades amb la cultura i la creativitat Cedida

Per tant, hi ha quelcom poètic en celebrar un festival en un lloc centenari, perquè genera contrast, perquè et connecta amb l'art, amb una arquitectura que durarà moltíssim més que nosaltres i que la majoria de tecnologies digitals.

Crec que serveix també per reivindicar allò humà i reivindicar, a més, que la innovació, l'art creat amb màquines, la cultura digital, no és un bolet que neix per generació espontània, sinó el resultat d'un continuum que va començar, imagino, quan els humans van deixar de ser primats.

- En certa manera és una evolució lògica

Sí, però a vegades tinc la sensació que té una espai-temporalitat estranya, perquè cada cop tot va més ràpid, més accelerat. Però, al mateix temps, quan mires enrere, tecnologies que semblen molt noves, com la intel·ligència artificial, veus que té 70 anys. O, per exemple, els primers experiments rellevants sobre realitat virtual existeixen des dels anys 50 o 60. És a dir, les idees no són sempre tan noves com semblen. Ramon Llull (segle XIII) ja va produir una sèrie d'idees que no s'han materialitzat fins al segle XXI.

També crec que hi ha hagut –des de l'àmbit de la cultura i de l'art, encara que es pot extrapolar a tot– una certa tendència a tancar les coses en especialitats. Per exemple, en la música amb els gèneres. Avui en dia tot és més heterodox, però tradicionalment, a la indústria discogràfica hi havia rock, new age, electrònica, disco…

De la mateixa manera, el coneixement al segle XX s'ha posat en silos: biologia, física, etcètera, quan en realitat tot funciona de manera connectada. I quan amplifiques la mirada, t'allunyes i tens aquesta panoràmica del que passa, no pots entendre l'art, la cultura, la ciència, la tecnologia o el món en què vius, si no ets capaç de veure les connexions que succeeixen entre totes aquestes coses, que hi ha una porositat que permet aquests fluxos, una comunicació que va d'un lloc a l'altre i que, en certa manera, és el que permet que evolucionem, que existeixi la innovació.

- Com a comissària, com es tradueix aquesta reivindicació de l'humà en l'elecció de projectes, ponents o experiències?

Primer, perquè els humans són sempre els protagonistes de Sónar+D per sobre de projectes concrets. Ens agrada convidar persones amb perfils polièdrics, que tenen una ment oberta, curiosa, que miren més enllà. A més, aquest any, una part important del programa és internet, perquè al final tot va a parar allà. És com un adhesiu en què ens unim tots, ja sigui la part científica, l'empresarial, l'educativa, les persones… tot viu i acaba a internet. És com una mena de projecció astral de l'humà que existeix en el digital.

També estem en un moment en què la IA ens fa qüestionar la nostra humanitat, com ens relacionem amb els altres éssers del nostre món, el nostre paper d'humà al costat de la tecnologia. Ens sentim superiors, però les formigues o les abelles són molt avançades i tenen les seves pròpies civilitzacions; els micelis dels fongs connecten les arrels d'arbres i plantes a través de milers de quilòmetres; i les balenes produeixen cants, complexes estructures musicals, des de fa mil·lennis. Totes aquestes qüestions estan latents, perquè hi ha una tecnologia creada per humans que fa coses millor i més ràpid que nosaltres, i pot substituir-nos.

Al mateix temps, vivim un moment de crisi climàtica, de canvi global, i crec que tot està connectat. Res succeeix de manera aleatòria, encara que ho sembli. Hem intentat plasmar tots aquests temes a Sónar+D convidant artistes, científics, techies, gent que imagina. (...) Per exemple, Yancey Strickler, un dels fundadors de Kickstarter, una plataforma popular per finançar projectes creatius. Ell, ara mateix, està emprenent projectes força rellevants, Dark Forest (Bosc fosc) és un d'ells.

Imatge d'ambient de Sónar+D Cedida

Es tracta d'avançar cap a una internet més privada i descentralitzada, fora de l'abast de les grans tecnològiques perquè puguem desenvolupar els nostres projectes, comunicar-nos, existir, sense ser moneda de canvi. També hem convidat una sèrie d'artistes que estan utilitzant internet, no només com a plataforma, sinó com a eina o, gairebé diria, com a matèria primera de la seva feina.

Personatges molt interessants, com Joana Moll, premi Ciutat de Barcelona 2026; també hi serà Mindy Seu que ha fet un llibre increïble titulat A Sexual History of Internet; o Chia Amisola, artista i desenvolupadora web. Però aquest factor humà l'explorem, sobretot, des d'aquest punt de vista de ser a l'escenari. Per exemple, l'escenari principal serà rodó amb públic al voltant. I la majoria de ponents i artistes treballarà la interactivitat, la relació amb el públic.

- Es tracta d'involucrar, d'interactuar amb l'espectador, que no sigui un subjecte passiu

Això és, serà un congrés anti PowerPoint. Serà teatral. Perquè avui en dia, en un moment en què amb IA pots fer una pel·lícula sencera i gairebé no adonar-te'n de si el que veus és real o no, crec que el que té més futur a nivell audiovisual és qualsevol cosa en què els humans hi siguem, de cos present. Veig més futur al teatre que al cinema o a l'audiovisual. Li veig més futur a la realitat virtual perquè al final, encara que els mons que es creen siguin sintètics, tu hi ets amb el cos. I això és precisament el que volem reivindicar, l'humà, la presència corporal encarnada, ser-hi en persona, perquè això de moment no es pot replicar.

- Des d'aquesta edició, Sónar+D serà gestionat íntegrament per la Fundació Sónar. Quins canvis implica més enllà de l'estructural?

A nivell de continguts, que és el que a mi m'incumbeix, no afecta. Seguirem fent el que hem estat fent fins ara. Anirem evolucionant amb els temps a mesura que els artistes ens proposin coses diferents cada any.

- Quin tipus de projectes o línies d'investigació li interessa impulsar especialment ara?

Aquest any, a part d'internet i aquest aspecte de la teatralitat, de la corporalitat, és el tercer any en què celebrem l'AI & Music Festival, un projecte impulsat per la Comissió Europea, en què ens hem preguntat en relació a la IA i la música. No es tracta tant de plantejar si els humans seran esborrats de l'equació o de les possibles crisis que pugui viure la indústria, sinó d'assumir que la intel·ligència artificial no se n'anirà enlloc, es quedarà a viure amb nosaltres i ens hi haurem d'acostumar. Però sí que és veritat que entre els pioners de la IA i la música, el que trobes són músics que tenen com una doble personalitat: enginyers o científics que, a més, són músics o els encanta la música, o investigadors i acadèmics que també són músics. I tots ells s'han preguntat si les màquines podien fer música tan bé o millor que els humans. Però en el seu cap mai han volgut esborrar l'artista del panorama, sinó donar als artistes, o a qui tingui ganes d'expressar-se, eines que li permetin expressar-se de formes noves.

- Sónar+D ha estat des de la seva fundació un espai per a l'experimentació. Un punt de trobada entre art, ciència i tecnologia. Quines noves tensions o diàlegs entre disciplines li semblen ara mateix més rellevants?

Doncs no sé si hi ha tensions, però a Sónar+D ens autodefinim com antidisciplinaris. També perquè la relació entre disciplines pot ser, i és, molt flexible, però creiem que quan t'escapes precisament d'aquests silos que et deia, entres en un territori diferent, propi, que et permet construir coses que encara no existeixen, construir quelcom diferent i molt propi. Això és el que intentem. Hi ha molts festivals d'art, ciència i tecnologia, hi ha exposicions, hi ha esdeveniments, però intentem que Sonar+D tingui el seu propi caràcter.

- En un context global saturat d'esdeveniments tech/creatius, quin valor específic aporta Barcelona dins d'aquesta xarxa?

Barcelona té moltes coses. La primera és que té una dilatada història en què hi ha hagut col·lectius, artistes, personatges, investigadors, etcètera, que han creat projectes o esdeveniments al voltant de totes aquestes qüestions. Res d'això acaba de sortir ara per generació espontània.

A Barcelona hi ha, a més, escena amb diversos esdeveniments rellevants, com Sónar i Sónar+D, però també d'altres diferents. Hi ha moltes universitats amb una oferta educativa dedicada a les tecnologies creatives, on venen estudiants d'arreu del món, i hi ha un ecosistema d'artistes increïbles.

Per tant, crec que, de tota la gradació de formats que existeixen d'art digital o d'art ciència i tecnologia, a Barcelona hi ha una comunitat en què tots els graus estan representats amb gent amb moltíssim talent i que triomfa aquí i fora.

- Creu possible un futur on l'humà i l'automatitzat convisquin de forma equilibrada en la cultura digital o estem davant d'un canvi radical de paradigma?

M'agradaria saber-ho, però no ho sé. M'agradaria dir-te que sí és possible. Ara mateix hi ha qui pinta escenaris completament apocalíptics, i no els falta raó, però també hi ha gent que pinta escenaris molt positius, optimistes, fins i tot utòpics segons com, que crec tampoc els falta raó. El que sí em costa pensar és que existeixi només un món automatitzat. I em pregunto per a qui és beneficiós aquest món?

Tornant a internet, una bona part del seu contingut està generat per intel·ligència artificial. Després les xarxes socials, les plataformes de streaming, etcètera, necessiten aquestes visualitzacions o aquestes escoltes cosmètiques. I, des de fa molt, és habitual comprar bots –que, a més, són barats– que visualitzen, per tenir més seguidors, que donen likes per generar èxit. És a dir, em fa la sensació que s'està creant un món en què hi ha contingut automatitzat per a bots.

Llavors, on quedem els humans, si al final tot és de cara a la galeria? En aquest panorama distòpic, el millor que podem fer és conèixer el millor possible les tecnologies que van apareixent. Això no vol dir que ens convertim en científics o informàtics professionals o que aprenguem a programar, però sí intentar tenir una comprensió el més profunda possible per poder prendre decisions, per poder jutjar i també per entendre amb mentalitat crítica aquest món automatitzat.