Teresa Estapé (Barcelona, 1972) és una reconeguda artista i joiera espanyola coneguda per combinar l’orfebreria amb les arts visuals, l’escultura i la instal·lació, per explorar temes sociològics sobre el capitalisme, el valor i la identitat. La seva obra sovint qüestiona les normes de l’ús de materials preciosos com l’or o els diamants.
El paràgraf anterior l’he copiat de la Viquipèdia. És força exacte. Sí, Estapé és una creadora (exquisida) en el frontissa entre el disseny de joieria i l’art. Es podria afegir que ha col·laborat amb les seves creacions a l’exposició Matter Matters comissariada per l’arquitecta Olga Subirós que és com una presència permanent, i un incessant i meravellosament documentat estímul a la reflexió sobre materials, costos i Història, al museu del Disseny de Barcelona.
Podria afegir també que té obra (una, almenys, que jo sàpiga) al MACBA: es titula Show Me the Money (ensenya’m els teus diners) i consisteix en quatre pàgines de paper DIN A4, de les quals una no és de paper sinó d’or, però està pintada de blanc, de manera que no es distingeix de les altres tres; quan s’exposa, s’inclou al peu de la vitrina la cotització, variant setmana a setmana, de l’or al mercat. Una invitació a meditar sobre les relacions entre preu i valor…
Divendres Estapé va ser a Madrid, per assistir a ARCO, on es poden veure algunes de les seves creacions, a la galeria Chiquita Room; i també per presentar, precisament amb Olga Subirós, una exposició summament discreta, gairebé imperceptible si no s’hi va avisat, al Museu Geominero. Aquest museu és un lloc sorprenent, tant per l’espectacular edifici projectat per l’arquitecte Francisco Javier de Luque (1871-1941) com per les col·leccions de minerals que acull, que són —per fi podré permetre’m escriure aquesta paraula que em va descobrir en Rubén!— ubèrrimes. Museu, per cert, molt poc conegut, ben ignorat pels turistes.
Entre les nombroses vitrines plenes de mostres de minerals el visitant avisat trobarà (fins al 12 d’abril) sis joies artístiques d’Estapé, en sis materials diferents: una d’or, una altra de diamant, una altra del que s’anomena “or dels ximples” (fool’s gold), o sigui la pirita, una altra d'atzabeja, una altra de lapislàtzuli, i una altra de talc…
Olga Subirós i Teresa Estapé ens van mostrar divendres, a un petit grup d’interessats i amics, les sis peces meravelloses, ens van explicar la història dels respectius minerals en què estan formades (resulta que el talc no és una pols sinó un mineral que es pulveritza fàcilment, d’utilitat fins i tot a la indústria automobilística), i també ens van exposar el codi ètic compartit que porta Estapé a treballar només amb minerals d’extracció ètica (que respecti els drets laborals dels miners, l’ecologia…)
Acabada la visita, vaig convidar Teresa Estapé a participar en el joc dels diumenges. És a dir, a triar una obra que li interessi especialment en el llegat de l’art del segle XX. D’entrada va esmentar les performances de mitjans dels anys seixanta de Bruce Nauman al seu estudi. Com Dance or Exercise on the Perimeter of a Square (dansa o exercici al perímetre d’un quadrat), de la qual reproduïm aquí un fotograma.
“Sóc una gran admiradora de Bruce Nauman, perquè va ser el primer o un dels primers artistes que, a mitjans dels anys seixanta, es van plantejar la qüestió: ¿tot el que fa un artista al seu taller és art?” Sembla que en aquell moment no disposava de diners per comprar llenços o materials, així que va fer aquell ball al voltant d’un perímetre del seu estudi. Va ser un moment absolutament rupturista.”
Vaig deduir que aquesta qüestió també se l’ha plantejada Teresa Estapé alguna vegada, però no li ho vaig poder preguntar, hi havia altra gent que la interpel·lava.
Per cert, que a la col·lecció del MACBA figura aquesta cèlebre pel·lícula del jove Nauman. Bona companyia per al Show Me the Money! De Teresa Estapé…
