Convertir-se en guia turística no entrava en els plans d'Anna Carrasco. Llicenciada en Periodisme per la UAB, la seva vida professional va prendre un rumb inesperat quan, després d'acabar la carrera, es va traslladar juntament amb la seva parella a París. Allà va passar set anys treballant en una petita empresa de gastronomia, on a més de vendes, feia gestions de comunicació.
Carrasco explica a Dones a Crònica que el gir va arribar quan va decidir tornar a Espanya. “Una amiga francesa em va llançar una idea: I si fas rutes guiades?”. No s'ho va pensar. La Generalitat de Catalunya requereix una llicenciatura prèvia, un examen de cultura general força rigorós, a més d'una prova oral en castellà, català, anglès i francès.
A partir d'aquí s'hi va llençar encara que, confessa, “amb un punt d'inconsciència”. Va organitzar els seus primers tours el 2010 i, dos anys després, va obtenir l'habilitació oficial.
Més d'una dècada després, segueix dedicada a un ofici que li apassiona, respecta i defensa. De fet, fins al març de 2026, va ser presidenta d'Aguicat (Associació de Guies de Turisme Habilitats per la Generalitat de Catalunya) i, com a fundadora de Barcelonina.com, aposta per un turisme on la proximitat amb el client resulta una peça clau de l'experiència.
Contra el turisme “extractiu”
I és que, si hi ha una cosa que va tenir clara des del principi, és que no volia treballar amb grups grans de creuers o autocars. “Volia grups petits, un nínxol de mercat molt específic, perquè ho veia més afí a la meva personalitat. Crec que és més bonic establir connexions, un diàleg, que deixar anar una explicació sense més”.
Per això, la filosofia del seu projecte es fonamenta en el turisme slow, un turisme pausat, empàtic, allunyat de la lògica de la massificació que domina el mercat. “Vull un turisme més calmat, més controlat, més gestionat, perquè sigui una experiència més agradable per a tothom: per a qui ve, i també per al barceloní”.
Anna Carrasco aposta per un turisme regulat i responsable
Perquè, després de gairebé 15 anys immersa en un sector cada cop més sobredimensionat, ha observat com el turisme a Barcelona ha patit un creixement espectacular, marcat per un model que exprimeix el destí per maximitzar guanys. “Un turisme extractiu. Hi ha moltes empreses que venen a Barcelona, no perquè sigui Barcelona, sinó perquè com a producte es ven molt bé. Empreses com Civitatis, Crown Tours o Golden Tour, que extreuen tots els seus avantatges turístics, però que aporten poc perquè, normalment, les seves seus resideixen fora d'Espanya”.
Un model empresarial que, a més, vampiritza el mercat, en part, també, per les tarifes que paguen als seus guies. Sobretot, aquelles que “tiren d'estudiants o de qui sigui que tingui ganes de parlar, com les free tours, tuk tuk o GoCar perquè fan rutes sense entrar en monuments i, per tant, no precisen de professionals acreditats”.
Reivindicar la formació
Per a l'Anna, estar habilitada oficialment no només és fonamental, sinó que comporta avantatges molt clares. “Primer, perquè podem explicar a tot arreu, ja que tenim accés pràcticament a qualsevol monument”. Un accés tant a museus com a espais tan emblemàtics com la Casa Batlló, la Casa Milà o la Sagrada Família que, a més, és més ràpid, perquè disposen d'entrades específiques, i per als quals poden adquirir més fàcilment l'entrada gràcies a una intranet pròpia.
Un altre dels beneficis és que necessiten formació constant per conservar l'habilitació. “En el cas d'Aguicat hi ha un apartat molt important destinat a la formació. Ens preocupa molt aquest aspecte i tenim accés a cursos realment interessants. Per exemple, un cop l'any ens reunim amb Sagrada Família. La Fundació Joan Miró, La Pedrera o el Museu Picasso fan cursos específics per a nosaltres sobre temes concrets”, explica. I aquest coneixement acumulat del patrimoni de tot Catalunya, adaptat a cada client, enriqueix l'experiència, allunyant-se dels tours “a granel” que dominen el panorama.
Regular els Airbnb davant una hostilitat creixent
Anys d'experiència en una ciutat que fa anys que pateix el turisme massificat avalen una anàlisi reflexiva del sector que aprofundeix en els principals desafiaments als quals s'enfronta i les possibles solucions.
“El principal repte crec que és començar a ordenar, a gestionar de veritat el turisme que tenim. És essencial aprendre a dir no, però per això calen polítiques més valentes”.
Per a Anna Carrasco, limitar Airbnb va ser un gran encert, encara que insuficient sense la voluntat i els recursos necessaris per garantir-ne el compliment: "Aquí som experts a elaborar normes, lleis i ordenances municipals, però després ningú vigila el seu compliment”.
Al seu parer, controlar els pisos turístics seria una mesura clau: “Si no hi ha llits perquè la gent dormi, no caldrà omplir avions perquè vinguin”.
A més, la manca d'una bona legislació sobre allotjament i lloguer no fa més que agreujar una altra crisi amb dues cares: l'habitatge i la conseqüent hostilitat cap al turisme. “Més que hostilitat cap als turistes és cap als migrants rics, els expats”. I és que només un 2% dels contractes de lloguer a la ciutat són de llarga estada enfront del de temporada. Això dispara els preus i expulsa residents amb sous raonables que “es neguen a pagar 1.800 euros per un pis a Barcelona”.
Manca de compromís institucional
Carrasco també assenyala altres fronts pendents de regulació, com el de permetre només creuers que tinguin Barcelona com a origen o destí final, un assumpte complex, perquè la gestió del port depèn del Ministeri de Foment; o deixar de promocionar la ciutat amb el corresponent percentatge recaptat per la Taxa Turística, tal com recull actualment la normativa.
Però a nivell institucional hi ha molt per fer. “Vam començar la legislatura sense Regidor de Turisme Imagina't!, una ciutat com Barcelona sense regidor quan l'anterior havia estat Collboni, l'actual alcalde”, diu.
José Antonio Donaire, nomenat fa poc més d'un any comissionat per a la Gestió del Turisme Sostenible, amb prou feines ha tingut temps d'abordar aquesta complexa problemàtica, i no té gaire marge abans de les properes eleccions, previstes per al maig de 2027.
A tot això s'hi suma un canvi lligat a les xarxes socials. “A la majoria de la gent el que li importa és la foto i el vídeo. Volen que els expliquis, però rapidet i molt sintetitzat, que no t'enrotllis gaire”.
Gaudí, modernisme i turisme amb perspectiva de gènere
Malgrat la deriva del sector turístic, Gaudí i el modernisme continuen sent el gran atractiu de la ciutat, “amb molta diferència”, més encara després de la visita del Papa el passat mes de juny.
Tanmateix, l'Anna, lamenta certa banalització de la figura de l'arquitecte català per fer-la més entenedora. “Gaudí deia que els seus dos pilars eren que era catòlic i català. Tota la seva obra gira al voltant d'això. Però aquests aspectes han quedat una mica desdibuixats davant discursos més simplificats entorn de la natura”.
Així, mentre el combo Parc Güell- Sagrada Família és, sens dubte, el més exitós, espais magnífics del modernisme com l'Hospital de Sant Pau o el Palau de la Música “costa la vida vendre'ls i que la gent els vulgui visitar”, encara que quan ho fan, els encanta.
Fora del circuit convencional, l'Anna organitza rutes guiades amb dones rellevants de la història de la capital catalana com a fil conductor. “Vull mostrar no només que la meitat dels ciutadans som dones i que nosaltres també hem contribuït a la història de Barcelona, sinó també que la història s'explica sempre des d'una perspectiva molt masculina”.
En aquests itineraris parla, per exemple, de la desapareguda Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona, fundada per Dolors Aleu i Riera –primera doctora en medicina d'Espanya– i Clotilde Cerdà –filla il·legítima de l'artífex de l'Eixample barceloní i arpista excepcional–; de l'emperadriu Gala Placídia, un personatge fascinant que va viure a l'antiga Barcino; Francesca Bonnemaison, creadora de la Biblioteca Popular de la Dona, la primera biblioteca pública femenina d'Europa, i la dona per la qual tradicionalment es mengen canelons per Sant Esteve; de la gran Margarita Xirgu; del paper que van jugar les dones durant la Guerra Civil, o de grans referents del periodisme, com Maruja Torres i Rosa Maria Calaf.