L'institut públic català que va arrasar a la PAU de 2025: "Potenciem al màxim les habilitats dels alumnes"
El pròxim 9 de juny comença la selectivitat. Enguany, les proves d'accés a la universitat batran rècords amb la participació de 44.238 estudiants a tot Catalunya que es juguen el seu futur acadèmic
Més notícies: Bruno Rolland (USAP de Perpinyà): “Volem tornar a jugar un partit a Barcelona”
Notícies relacionades
El pròxim 9 de juny comencen les proves d'accés a la universitat (PAU) a Catalunya. 44.238 estudiants es juguen el seu futur acadèmic a una carta. Però, enmig d'aquesta marea de nervis i superació, alguns centres ja han demostrat que es pot arribar al més alt.
L'any passat, una alumna de l'Institut de Vilanova del Vallès, a pocs quilòmetres de Barcelona, va fer història en obtenir una de les qualificacions més altes de la selectivitat en aquesta comunitat amb un brillant 9,90.
A les portes d'una nova convocatòria, Crónica Global ha tingut l'oportunitat de conversar amb el director del centre, Oliver Giralt, per descobrir què hi ha darrere d'aquests resultats i com es prepara els estudiants per a l'examen que marcarà el seu futur.
-L'any passat, alguns alumnes d'aquest centre van destacar amb notes altes a les PAU. Més enllà de l'estadística, què va suposar aquest assoliment per a l'institut a nivell humà?
-És una satisfacció enorme. Sobretot com a centre educatiu, veure que els nostres alumnes obtenen un resultat excel·lent quan finalitzen el Batxillerat i s'enfronten a les proves d'accés a la universitat. És un motiu de gran orgull institucional. Quan vam saber que s'havien assolit notes tan elevades, ens va emocionar moltíssim a tots: tant a l'institut com a institució, com a tots els professors que havíem acompanyat aquesta alumna en la seva trajectòria.
-Després de deixar el llistó tan alt, us plantegeu com a objectiu institucional repetir o superar aquestes mateixes notes aquest any?
-No, en absolut. El nostre objectiu com a centre és que els alumnes es graduïn en Batxillerat amb el millor resultat possible, atenent cadascun d'ells i intentant potenciar al màxim les seves capacitats i habilitats individuals per afrontar la prova. No ens plantegem fites del tipus "perseguirem que els alumnes treguin aquestes notes de rècord". Per nosaltres això no és un objectiu. El nostre fi és assumir que tots es graduïn i, si és possible, amb la màxima nota que puguin aconseguir. Al final, a les PAU, els alumnes de segon de Batxillerat competeixen amb altres estudiants per aconseguir plaça en graus universitaris on la nota de tall és molt elevada, i aquesta nota depèn de l'oferta i la demanda. El nostre deure és donar-los les millors eines per a aquesta realitat.
-Quan es veuen resultats així, la comunitat sol pensar en fórmules. Consideres que existeix algun factor diferenciador a l'Institut de Vilanova del Vallès?
-No fem res més enllà d'aplicar estrictament el currículum i els criteris d'avaluació de la normativa que ordena el Batxillerat. Al principi de curs, el consell que organitza les PAU realitza reunions específiques per a cada matèria. El nostre professorat hi assisteix, pren nota dels criteris exactes de correcció i avaluació que s'exigiran, i amb aquesta informació treballem i preparem l'alumnat. Més enllà d'això, el que intentem fomentar amb força és la cultura de l'esforç, que per nosaltres és fonamental. La clau al Batxillerat sempre és l'esforç i el treball diari, perquè el salt d'exigència respecte a l'ESO és molt gran.
-Perquè aquest salt no es converteixi en un mur, com aconsegueixen els professors que les classes diàries motivin l'alumne i l'ajudin a guanyar confiança de cara a l'examen final?
-No és la decisió d'un sol professor, sinó una feina en equip. Cada departament didàctic (el de matemàtiques, el de llengües, el de física i química) determina de mutu acord amb els seus professors quines activitats i metodologies es duran a l'aula. El fil conductor és posar sempre l'alumne en una situació real; és a dir, que experimentin el que es trobaran a les PAU.
Per aconseguir-ho, realitzem un entrenament a llarg termini. Ja des de primer de Batxillerat, i per descomptat a segon, reservem tres dies de cada trimestre per fer una "setmana d'exàmens trimestrals". Són proves dissenyades, orientades i enfocades amb el format exacte de la selectivitat. D'aquesta manera, quan arriba el moment de la veritat, els alumnes ja estan completament habituats a la dinàmica i la pressió de l'examen.
-A més d'aquest "entrenament" enfocat a la selectivitat, quin diries que és el pilar principal del vostre projecte pedagògic?
-El nostre propòsit és acompanyar l'èxit acadèmic de tots els alumnes, desenvolupant les seves competències i habilitats tant a l'ESO com al Batxillerat perquè afrontin les següents etapes amb garanties. Però hi ha un altre factor que considerem igual de crucial: l'orientació. Durant l'ESO treballem molt a fons l'acció tutorial i l'orientació perquè, en arribar a quart curs, cada alumne sigui capaç de decidir amb seguretat i criteri quin camí vol seguir en el seu futur.
