Enric Auquer: "El Raval, suposadament el més perillós, és l'únic barri de Barcelona on els nens juguen sols al carrer”
L'actor protagonitza, juntament amb Quim Ávila, la sèrie de Pol Rodríguez que retrata l'especulació, els narcopisos i les associacions veïnals d'aquesta part de la ciutat, 'Ravalear'
Mentre el Festival de Cannes arriba al seu final, a HBO arriba una de les sèries que fa uns mesos es va presentar al certamen dedicat a les produccions televisives que se celebra en aquesta mateixa ciutat: Ravalear.
La sèrie, de producció catalana, ficciona la història de Can Lluís, el bar de la família del director Pol Rodríguez. El català ha decidit prendre's la seva particular revenja i mostrar com actuen els fons voltor.
Cartell 'Ravalear' Barcelona
Un d'ells es va quedar amb l'edifici del local dels seus pares i els va fer la vida impossible fins que no van poder més. Però aquí, com diu ell, “no hi ha bons ni dolents”. Paraules que comparteixen els seus protagonistes: Enric Auquer, Maria Rodríguez Soto i Sergi López, amb qui Crónica Global va poder parlar.
Enric Auquer defensa que “la Maria és la bona”. Ella interpreta la Marta, una arquitecta que intenta ser contractada pel fons voltor que vol fer-se amb el bar dels seus sogres. Busca acabar amb ells des de dins, encara que no sempre li surt bé.
Maria Rodríguez Soto Barcelona
És ella qui planteja a la seva parella, Àlex (Auquer), que, amb okupes dins del bloc, el fons podria deixar d'interessar-se per l'immoble. El problema és que ell comença a cobrar-los.
“La sèrie té això”, assenyala López, “et planteja una situació en què tothom queda retratat”. Encara que matisa: “A veure, els que estan del costat del benefici pur sembla que han de ser menys bons que els altres, però tots tenen arguments”.
Sergi López Barcelona
Ho diu perquè el seu paper a la sèrie, Cristóbal, és el d'un administrador de finques amic de la família del bar, però que vol guanyar el màxim de diners possible. Una cosa que els propietaris del local no veuen i que els fills intueixen. “El secret de la sèrie també és que posa sobre la taula tot això”, sentencia la Maria.
Però no només això: el secret de la sèrie és que retrata el barri del Raval sense idealitzar-lo, sense passar per alt l'existència dels narcopisos, les desigualtats o la presència de màfies i criminals, però també mostrant un teixit social que no sempre apareix als mitjans, com les associacions que ajuden a millorar el barri i les condicions de vida de molts veïns.
El director Pol Rodríguez Barcelona
Tot això lluny del format típic de cinema o sèrie social. Les temàtiques hi són, però Ravalear és pura adrenalina, pura acció. “Amb una música increïble” i “molt ben feta”, afegeixen Auquer i López.
És un thriller emocional en què una família lluita per salvar el negoci de la seva vida i en què els fills lluiten perquè els poders econòmics i especuladors no acabin amb el llegat familiar. Aquí hi ha persecucions, baralles, estafes… de tot.
Enric Auquer, Maria Rodríguez Soto i Sergi López Barcelona
“En qualsevol cas, és un miracle que un fet tan traumàtic i dolorós com el que ha passat a Can Lluís pugui usar la ficció per redimir-se i donar-li una volta fins a convertir-lo en una petita venjança”, assenyala Sergi López.
I ho fa d'una manera “gens maniquea ni condescendent”, com apunta també Auquer; “al contrari, és la mirada d'una persona que ha nascut al Raval, ha crescut allà i ha anat al seu cor”.
Enric Auquer Barcelona
I és cert. A Ravalear no hi ha tant bons i dolents, com diuen els seus protagonistes. Fins i tot els personatges benintencionats, com l'Àlex, acaben fent les coses malament per voler ajudar. Encara que Auquer ho defensa.
“Bàsicament, la situació el porta a haver de fer moltes coses”, al·lega. “Ell creu que és la millor manera, però és que és una situació molt injusta d'entrada”.
Ravalear Barcelona
“La llei, que és en el que s'empara el personatge del Sergi, el protegeix. Ell pot estar jugant al Monopoly de la vida i la llei li permet arribar fins a un determinat punt”, explica. “Només s'està guanyant la vida, boig, i li és igual si tu i jo som amics o si el teu pare era el seu amic”, subratlla. “I ho fa dins de la llei”, afegeix Rodríguez Soto.
Auquer es mostra efusiu en les seves respostes sobre com és la situació actual i la vida real. “Jo, si un fons d'inversió holandès ve aquí a especular amb el meu barri, amb els meus veïns, i compra un edifici per posar-hi el que li doni la gana i es carrega tot un carrer de dalt a baix, em pregunto: què vol aquesta gent? Guanyar diners?”, inquereix.
Ravalear Barcelona
L'actor, ficat en el personatge, ho té clar: “L'únic que els importa és guanyar diners. Aquí, a Barcelona, no pinten res. Jo penso: si per ells això és un actiu i no un habitatge, el que he d'aconseguir és que aquest actiu no sigui rendible i, a partir d'aquí, jugar”.
El problema és que això porta l'Àlex a aprofitar-se d'altres que estan pitjor que ell. És impossible per a l'ésser humà no treure profit del dèbil, fins i tot sent suposadament bo?
Entrevista a 'Ravalear' Barcelona
La pregunta queda a l'aire. En qualsevol cas, la sèrie reflecteix que no tot és tan bonic al Raval, ni que tot sigui delinqüència, com a vegades es mostra a les notícies. Auquer ho defineix amb claredat: “El Raval és un gueto molt vigilat, ple de policia tot el temps”, lamenta.
“Crec que a l'Ajuntament de Barcelona ja li interessa tenir tota la gent allà amuntegada. Jo el freqüento, visc al centre i, ara que he estat tres mesos rodant en una cantonada del Raval, t'adones que és l'únic barri de Barcelona on els nens juguen sols al carrer”, apunta.
Enric Auquer Barcelona
“El barri més perillós de Barcelona, en principi, és l'únic barri on tots els nens juguen sols a pilota. No estan tutelats, estan tota la tarda corrent. És un barri ple de vida i veure això parla d'un barri sa”, opina. Admet que sí, “hi ha molta més pobresa que en altres barris i, per tant, més dificultats i més delinqüència, moltes vegades també per culpa d'aquesta pobresa”.
Tanmateix, insisteix, això no treu que sigui “un barri ple de dignitat, de vida, de felicitat, de veïns, de comunitat, d'associacions i de lluites veïnals per donar dignitat a aquest barri tan collonut”, en paraules d'Auquer, “tan viu i tan ben situat”, afegeix Maria Rodríguez Soto.
Equip de 'Ravalear' Barcelona
“És el barri més divertit de Barcelona, sens dubte”, sentencia Auquer. “És l'únic barri de Barcelona que manté l'essència de ciutat portuària mediterrània”, prossegueix. Una cosa que, segons ell, no sempre s'entén.
Auquer ho contraposa a un dels grans lemes de la ciutat. “Davant de tot això de ‘Barcelona, posa't guapa’ i aquestes merdes d'una Barcelona sense essència, el Raval és l'únic barri que guarda una mica d'aquesta essència que trobes a ciutats de mar. Té una llibertat que no trobes en altres espais”.
Entrevista a Enric Auquer Barcelona
Però tampoc s'allibera de l'especulació.
S: Això passa a tot arreu. Aquesta idea capitalista de fer negoci amb tot i de convertir l'habitatge en un mercat té les seves conseqüències. Això ho veus a París, a Vilanova i la Geltrú i en altres pobles petits del món.
És clar, però per arreglar-ho sembla que, com deia Auquer, amb el Raval s'ha optat per “posar-lo guapo” i, en conseqüència, s'ha gentrificat.
M: A més, “guapa” pot significar moltes coses. Totes menys les que fa l'Ajuntament. Fer-ho tot des del normatiu provoca que l'essència desaparegui, i el Raval té una essència pura d'interculturalitat que el fa únic i especial.
Entrevista a l'equip de 'Ravalear' Barcelona
Però també hi ha la problemàtica dels narcopisos. S'ha gestionat malament?
S: El tema és complex, perquè quan un viu en comunitat tot és complex. Hi ha molts interessos i dinàmiques diferents.
E: Al final, quan es parla dels narcopisos i de la seva problemàtica, són coses que sorgeixen de la pobresa, de la misèria, de les diferències de classe i de la desigualtat. És a dir, el gran problema de la societat és la desigualtat. Quan la gent que té més poder i més diners és la que acusa, criminalitza, posa el focus o fa una exhibició pública de la desigualtat que representa un narcopis, això és un cinisme enorme. Com pots dir que els narcopisos són el problema de la violència? Vinga, boig, calla.
M: El problema de Barcelona és que l'estan venent.
A: És que hi ha gent que té pisos i pot viure d'ells, llogant-los als seus veïns més pobres i quedant-se amb més de la meitat del seu sou. Així, amb els diners d'aquests veïns, qui ja té un pis en compra d'altres.
Enric Auquer Barcelona
Ens han ficat l'especulació al cap com una cosa normal? Perquè és una cosa que també passa entre ciutadans.
S: És el que fa el sistema. Hi ha una injustícia, però el sistema et diu: si la injustícia no et toca a tu, sinó al veí, deixa-la córrer.
A: I el pervers del sistema és que, quan això explota, com va passar amb Lehman Brothers el 2008, es demana a la gent que, amb els seus impostos, torni a salvar els bancs. O quan la indústria europea s'ha endut tota a la Xina i, de sobte, s'adonen que Europa s'ha de reindustrialitzar, es demana diners als contribuents perquè tota aquesta gent rica segueixi sent rica.
S: I el curiós és que als saltimbanquis del cinema ens diuen els subvencionats. I les altres indústries?
M: S'han oblidat que el Monopoly és un joc i no la societat, i ho han traslladat a la realitat. Aquest és el problema.
