Una platja de la Costa Brava es queda sense socorristes: les empreses fugen pel requisit del català
L'Ajuntament de Palafrugell es veu obligat a tramitar per via d'urgència el servei de vigilància després de la retirada de les empreses, que al·leguen la impossibilitat de trobar personal que acrediti el nivell de llengua exigit
Contingut relacionat: La campanya d'estiu finalitza amb 20 víctimes a les platges catalanes, tres més que el 2024
Notícies relacionades
La temporada de bany a la Costa Brava arrenca oficialment el pròxim 15 de juny, però a Palafrugell —un municipi que gestiona 12 quilòmetres de litoral gironí— la seguretat de les seves platges penja d'un fil administratiu.
El concurs per adjudicar el servei de salvament i socorrisme, valorat en més d'un milió d'euros per a les temporades 2026 i 2027, ha quedat desert.
Clàusula lingüística en el contracte
Cap de les tres empreses que havien mostrat interès inicial —Aquasos, Esproade i Pro-activa— ha presentat finalment una oferta formal.
Les operadores han comunicat a l'ajuntament la "dificultat" de trobar socorristes que puguin acreditar el nivell de català oral i escrit exigit a la clàusula 5.3 del plec de condicions tècniques, tal com recull el mateix consistori en un certificat de la Junta de Govern Local del passat 23 d'abril.
Una cabina a la platja de la Barceloneta, a Barcelona Europa Press
Aquesta exigència, sumada a l'obligació de subrogar la plantilla actual, ha generat una paràlisi tècnica que deixa el municipi en una cursa contrarellotge per evitar que les seves platges urbanes quedin desateses en ple mes de juny.
Dèficit de personal
L'absència d'ofertes a Palafrugell s'emmarca en una creixent crisi estructural del sector del salvament aquàtic.
Segons dades de l'Associació d’Empreses Catalanes de Salvament Aquàtic (AECSA), Catalunya pateix cada estiu un dèficit d'uns 4.000 socorristes titulats.
Aquesta manca de professionals locals ha obligat les empreses a recórrer massivament a treballadors estrangers, especialment d'origen argentí, que ja representen més del 50% del contingent a ciutats com Barcelona.
El flux de treballadors respon a l'estacionalitat de l'ofici: molts professionals viuen a cavall entre les seves ciutats natals i la costa catalana per continuar treballant quan el termòmetre puja a una banda o altra del món.
Per a un socorrista que arriba a la regió a l'inici de la temporada, obtenir una acreditació oficial de català escrit en només unes setmanes resulta, a la pràctica, impossible.
Un socorrista a la vora d'una platja catalana
A Catalunya, a més, la normativa determina cicles formatius d'un o dos cursos acadèmics per treballar a platges, un factor que ja limitava l'entrada ràpida de nou personal qualificat al sistema.
Calendari asfixiant
En el cas de les platges de Palafrugell, de fet, la cronologia del procés ha estat un dels factors determinants del bloqueig.
La licitació es va publicar oficialment el 17 de març de 2026 i el termini per presentar proposicions finalitzava el 13 d'abril.
Això significa que les empreses van tenir menys de quatre setmanes per localitzar, seleccionar i contractar professionals que, a més de comptar amb la titulació tècnica de salvament necessària, poguessin acreditar formalment la seva competència en llengua catalana abans de començar el servei.
![Un socorrista de Cruz Roja, en archivo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/07\/05\/vida\/1003742671373_14826020_320x180.jpg"])
En un sector amb una alta rotació estacional, trobar perfils que reuneixin ambdós requisits —el tècnic i el lingüístic acreditat— en només 27 dies s'ha revelat com un obstacle insalvable per al sector privat.
Urgència davant l'inici de la temporada
El calendari comercial i turístic de Palafrugell estableix la temporada alta de l'1 de juny al 30 de setembre.
Amb el concurs principal fracassat, l'ajuntament ha activat l'article 119 de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) per tramitar un nou expedient per la via d'urgència.
L'objectiu és adjudicar el servei abans que l'arribada de banyistes sigui massiva, ja que el mateix consistori remarca que el socorrisme és una competència municipal de "prestació obligatòria i un servei "necessari i imprescindible" per garantir la vida humana al mar.
Precedents judicials
Un precedent recent és la sentència del Jutjat del Contenciós número 15 de Barcelona, que a l'octubre de 2025 va obligar l'Ajuntament de Vic a rebaixar el nivell de català exigit per als operaris del cementiri municipal.
![Nichos en un cementerio](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2024\/04\/13\/vida\/847425274_12773451_320x120.jpg"])
El tribunal va considerar que el nivell B2 era excessiu per a funcions de caràcter "eminentment manual" i el va situar en un A2, argumentant que l'exigència lingüística ha de mantenir una "proporcionalitat en funció del tipus i nivell de la funció a desenvolupar" per no vulnerar el dret d'igualtat en l'accés a la funció pública.
