La comarca del Bages es prepara per viure aquest cap de setmana una de les mobilitzacions de caràcter ambiental i social més importants dels últims anys.
Des d'aquest passat divendres 17 d'abril, i fins diumenge 19, els col·lectius Revoltes de la Terra i Boicot ICL han orquestrat unes jornades ininterrompudes de protesta contra Israel Chemical Limited (ICL), la corporació minera que explota els jaciments de potassa de Súria i Sallent.
La fulla de ruta dels convocants busca finalment expulsar la companyia del territori i reclamar una regeneració integral de l'entorn per revertir l'impacte ecològic de la seva activitat extractiva.
Una acampada multitudinària
L'organització preveu agrupar més de 4.000 persones en una acampada que servirà com a centre logístic i reivindicatiu.
Aquest volum d'assistència suposaria superar àmpliament els 3.000 manifestants que Revoltes de la Terra va aconseguir reunir fa just un any a Mont-roig del Camp, quan van paralitzar els plans de l'empresa sud-coreana Lotte Energy Materials.
El tret de sortida es va donar aquest divendres a les 17:00 hores amb dos passacarrers reivindicatius que van discórrer simultàniament pels municipis de Santpedor i Sallent.
Instal·lacions d'Iberpotash a Súria
La ubicació exacta del gran campament base es va mantenir sota estricte hermetisme i no es va desvetllar públicament fins a les 19:00 hores del mateix divendres. En declaracions a Crónica Global, fonts de Boicot ICL expliquen que aquesta mesura de seguretat operativa "és per assegurar que s'hi pot arribar bé i que es pot realitzar".
El moment àlgid del cap de setmana arriba aquest dissabte al migdia, quan l'acampada culminarà amb una manifestació massiva.
L'impacte que travessa Catalunya
L'ombra de la mina es projecta sobre Súria i Sallent, però el malestar contra la multinacional israeliana transcendeix àmpliament les fronteres d'aquests municipis.
L'activitat extractiva ha provocat la salinització de la conca del Llobregat, estenent la degradació ambiental riu avall i afectant camps i ecosistemes.
Des de l'organització assenyalen a aquest mitjà que la protesta atraurà ciutadans de diversos punts de la geografia catalana: "És una problemàtica que afecta una bona part de Catalunya, perquè el Llobregat la travessa i, per tant, hi ha molta gent que se sent interpel·lada".
Historial de litigis
La justícia dóna la raó a les denúncies ciutadanes i certifica el desastre mediambiental provocat per la gestió de la minera.
L'any 2015, la justícia manresana va constatar la degradació de rius, pous i aqüífers a la comarca, una sentència a la qual es va sumar l'anul·lació per part del Tribunal Suprem de l'autorització ambiental atorgada per la Generalitat a Sallent.
Dipòsit del Cogulló de residus de les mines d'Iberpotash a Sallent, Barcelona
A aquest historial s'hi afegeix l'impacte d'El Cogulló, una muntanya de 40 milions de tones de residus salins a Sallent que la justícia va obligar a restaurar en un termini màxim de 50 anys mitjançant una sentència històrica del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2019.
Complicitats essencials
Davant la inacció empresarial, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha hagut de desemborsar prop de 200 milions d'euros de diners públics en les darreres tres dècades per intentar mitigar la salinització del riu Llobregat, principal artèria de subministrament de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Una despesa astronòmica que contrasta frontalment amb la fiança minera que exigeix el Govern a la companyia, estimada en tot just dos milions d'euros, una quantitat cinquanta vegades inferior al cost real de la neteja territorial.
El riu Llobregat, al seu pas per Sant Joan Despí
Més enllà del dany ecològic directe, les plataformes denuncien la intricada xarxa d'aliances i infraestructures que sostenen el model de negoci d'ICL.
La minera manté contractes estratègics amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per a l'exportació de potassa des de Súria i opera una terminal logística de set hectàrees al bell mig del Port de Barcelona.
Els portaveus de Boicot ICL són taxatius respecte al paper de l'administració: "És molt important assenyalar la complicitat de la Generalitat amb tot això, perquè al final estan cedint les vies, són còmplices al port i estan participant en tot aquest desastre".
Ombres corporatives
La mobilització arriba en un moment d'intens escrutini sobre les pràctiques d'ICL Iberia, la facturació de la qual a Espanya va superar els 320 milions d'euros el 2023.
La desconnexió entre el relat corporatiu de l'empresa, que va prometre una mineria del segle XXI amb el seu milionari Plan Phoenix, i la realitat del territori s'ha accentuat recentment amb la gestió dels recursos hídrics.
En ple context d'emergència per sequera extrema a Catalunya, va transcendir que l'ACA va garantir a ICL un volum anual de 12,8 milions de metres cúbics d'aigua procedents del Llobregat i el Cardener. Aquesta xifra implica que la minera podrà acaparar un volum equivalent a 2,5 vegades el consum total de la ciutat de Manresa.
Residus amb risc
A això s'hi sumen les revelacions de Crónica Global sobre les alarmants fissures de la seva suposada transició ecològica.
El promocionat sistema Zero Liquid Discharge (ZLD) instaurat a Súria, dissenyat per evaporar les aigües residuals, ha generat un nou problema: una sal residual que concentra alarmants nivells de brom.
ICL produeix anualment unes 100.000 tones d'aquest rebuig sòlid que ha trobat una sortida comercial lucrativa a través del mercat majorista, recolzant-se en distribuïdors internacionals com el grup Salins.
Anàlisis de laboratoris independents van revelar a aquest digital que aquesta sal, venuda en grans superfícies per al manteniment de piscines, presenta concentracions de brom de fins a 450 mil·ligrams per quilo (ppm).
Aquest element, en reaccionar a les màquines de cloració sota el sol, pot transformar-se en bromat, un compost classificat com a potencialment cancerígen.
El repte laboral
La companyia és el motor econòmic directe i indirecte de moltes famílies del Bages, cosa que genera tensions lògiques entre l'activisme en defensa del medi ambient i la preservació dels llocs de treball.
Les plataformes organitzadores són conscients d'aquesta fractura social i diuen pretendre evitar que la necessària transició ecològica recaigui sobre les espatlles de la plantilla minera.
Per això, durant els tres dies d'acampada, el debat polític i estratègic per tendir ponts amb el sindicalisme ocuparà un lloc central a l'agenda.
Qüestionats per Crónica Global sobre els acostaments amb els treballadors de la multinacional, des de Boicot ICL confirmen que ja han fet els primers passos per buscar punts de trobada: "Des de l'inici de la campanya hem intentat parlar amb el sindicat. A poc a poc intentarem netejar aquests vincles, perquè creiem que el més important és poder habitar la comarca i, per això, és important parlar amb ells".