El bonic nom del fill de Josep Roca: significa "pertanyent a Mart" i el 1940 només el duien 100 persones

Josep Roca i Fontané (conegut com a 'Pitu') és el sommelier i copropietari, juntament amb els seus germans Joan i Jordi, d'El Celler de Can Roca. La seva feina allà se centra en dirigir la bodega, construir l'experiència de sala des del vi i el maridatge, i traduir la cuina del Celler a un 'relat líquid' (ell mateix sovint es defineix com a cambrer de vins).

Més enllà del dia a dia a El Celler, Roca ha ampliat la seva activitat a projectes i reconeixements que ajuden a aterrar què fa avui. Va ser distingit com a World’s Best Sommelier per The World’s 50 Best Restaurants (premi 2022) i va rebre el Premi al Millor Sommelier de la Guia Michelin 2024, la qual cosa confirma el seu estatus professional des de dos sistemes de premis diferents (50 Best i Michelin).

Adéu al topall de preus: Iberia torna a apujar els preus del pont aeri Barcelona-Madrid

A més, impulsa una línia pròpia de begudes i destil·lats vinculada a l'univers Roca (Esperit Roca Destil·leria), presentada com una exploració d'aiguardents, licors i altres elaboracions “líquides” connectades amb paisatges i memòria familiar.

Vida personal de Josep

Josep Roca està casat amb Xani (així la presenta el mateix lloc oficial d'El Celler de Can Roca), i tenen dos fills: Martí i Maria. 

Martí Roca treballa com a cuiner a El Celler de Can Roca. Forma part de la nova generació que s'ha incorporat professionalment al restaurant familiar, exercint com a cap de partida.

Confirmat per l'Incasòl: el preu mitjà del lloguer a Catalunya ja frega els 900 euros

És especialista en carns, juntament amb el seu cosí Marc, en àrees operatives del servei gastronòmic d'alta cuina. I contribueix als menús i als processos culinaris sota la direcció dels fundadors i sense liderar encara l'empresa per ell mateix.

Martí Roca INSTAGRAM

Origen del nom

El nom Martí té un origen llatí i prové del nom Martinus, que significa literalment "consagrat a Mart" o "pertanyent a Mart", en referència a Mart, el déu romà de la guerra.

Mart era una de les principals divinitats de l'antiga religió romana, i d'ell en deriven noms relacionats amb força, valentia o qualitats marcials. Aquesta etimologia es manté en diverses fonts especialitzades en onomàstica.

El poble medieval inexplorat de l'interior de l'Empordà: un racó únic entre muralles i piscines naturals lluny dels turistes

La forma Martí es va consolidar, especialment, en l'àmbit català i occità com a variant local de Martín, mantenint l'arrel llatina i el seu significat.

Amb el temps, el nom es va popularitzar en moltes cultures europees tant pel seu origen clàssic com per la difusió del culte a Sant Martí de Tours (sant cristià del segle IV), vinculant el nom a una tradició religiosa a més del seu origen mitològic.

Dades sobre Martí

Segons dades de l'Idescat 2024, n'hi ha 15.225 a Catalunya distribuïts de la següent manera: 10.769 a Barcelona; 2.389 a Girona; 1.182 a Tarragona i 885 a Lleida.
Tenint això en compte predomina més a l'àrea metropolitana, seguit de les comarques gironines, les comarques centrals i el Camp de Tarragona.

Abans del 1940 només n'existien 103 amb aquest nom, però la seva freqüència va començar a ser més gran l'any 1990 amb 1.558, el 2000 amb 4.559 i la seva màxima afluència va ser a la dècada del 2010 al 2.019.

Altres noms catalans

Aquí tens quatre noms catalans masculins que comencen per 'M', amb una descripció del seu significat contrastat amb fonts fiables:

Miquel: prové de l'hebreu Mikha’el i significa "Qui com Déu?". És un nom amb forta tradició bíblica (arcàngel Miquel) i molt estès en cultures cristianes. 

Marc: nom d'origen llatí (Marcus), tradicionalment associat al déu romà Mart (Mars), i s'interpreta com "dedicat a Mart" o "consagrat a Mart". Marc és freqüent en català sense necessitat d'adaptació fonètica addicional.

Mateu: forma catalana de Mateu, que prové de l'hebreu Matityahu i significa "regal de Déu" o "do de Jahvè". El seu ús està molt estès en àmbits catalans i cristians.

Maurici: nom d'origen llatí (Mauricius), que significa "natural de Mauritània" o "de pell fosca/moro" (del llatí Maurus). En català, ha quedat com a forma culta tradicional, encara que avui és menys habitual que altres.