De Rocafonda a Sarrià: la nova vida tranquil·la del pare de Lamine Yamal
Instal·lat en un edifici amb conserge, el progenitor del futbolista manté un perfil baix que només ha trencat amb publicacions virals a les xarxes socials
Contingut relacionat: El pare de Lamine Yamal declara com a investigat i nega haver trencat el nas al jove que el va apunyalar
Mounir Nasraoui ha canviat d'escenari, però no d'hàbits. El pare del futbolista del FC Barcelona Lamine Yamal va deixar Rocafonda, a Mataró, i es va instal·lar fa uns mesos a la zona alta de Barcelona.
La seva nova rutina transcorre en una gran avinguda de Sarrià, a pocs passos del centre neuràlgic i comercial del barri. Nasraoui ha passat a residir en un edifici senyorial, d'aquells que compten amb una recepció presidida per les icòniques butaques Barcelona —el clàssic disseny de Mies van der Rohe— i un conserge vestit que vetlla per l'entrada.
L'avinguda de Sarrià on viu Mounir Nasraoui Barcelona
És en aquest entorn, en un barri poc donat a l'exposició pública, on Mounir intenta construir una quotidianitat lluny del soroll mediàtic. I, fins fa uns dies, ho estava aconseguint.
Convivència sense estridències
Malgrat els titulars previs que apuntaven a una possible convivència tensa pel seu historial, aquest mitjà no ha trobat queixes concretes entre els residents de la zona.
Lluny de la imatge del veí conflictiu que alguns dibuixaven, tampoc emergeix la d'un líder cívic; simplement, la d'un resident més.
"He coincidit amb ell tres o quatre vegades i és amable, molt xerraire. Al principi no sabia ni qui era, m'ho va explicar una senyora que sol estar per aquí", explica una veïna del pipican on Nasraoui passeja habitualment el gos. Un altre veí ho corrobora: "No tenim cap queixa".
Una veïna de Sarrià que ha coincidit amb Mounir Nasraoui a l'àrea de gossos Barcelona
En els comerços propers, el relat és similar. Al bar situat davant de l'àrea canina asseguren haver-lo atès en alguna ocasió. "Sí, el coneixem. Tot bé, és agradable", expliquen des de la barra.
Una font arreglada
Un matí d'hivern, Nasraoui passeja el seu rottweiler pel pipican del districte. S'acosta a la font i no surt aigua. Treu el mòbil, grava un vídeo i el publica a les xarxes socials. Denuncia que l'aigua només funciona quan s'activa el sistema de reg i que, quan aquest s'apaga, els gossos es queden sense poder beure.
"Sóc de Mataró i a Mataró hi ha aigua", manifesta en la gravació. També subratlla el contrast amb el seu nou entorn exclusiu: "A sobre el meu pis m'ha costat una pasta".
El vídeo es viralitza. Dies després, l'Ajuntament intervé. La font torna a tenir aigua de forma permanent.
Després de dues dècades
Lluny de tractar-se d'una queixa puntual, la falta d'aigua era un problema conegut pels veïns de l'entorn. La font portava anys connectada al sistema de reg. "Quan la van fer, van empalmar l'aigua de la font amb la del reg. Quan tanquen el reg, ens quedem sense aigua. Així 22 anys", explica una veïna habitual del pipican.
La situació s'agreujava durant els mesos d'estiu. "Al juliol vam estar tot el mes sense aigua", afegeix. Després de la difusió del vídeo, la instal·lació es va modificar. "Ara l'aigua ja no depèn del reg. L'han connectada a la dels aixetes", confirma una altra veïna.
La 'polèmica' font del pipican de Sarrià, ara funcionant Barcelona
L'"efecte focus"
L'episodi ha servit per posar sobre la taula la dificultat per resoldre problemes quotidians sense pressió externa. "Ara han reaccionat perquè ha sortit aquest embolic. Aquest home té poder", resumeix una veïna.
La figura de Mounir Nasraoui no és aliena a la polèmica, cosa que feia témer un encaix difícil a Sarrià. Abans d'instal·lar-se aquí, el seu nom ja havia aparegut als mitjans: a l'agost de 2024 va resultar ferit per arma blanca durant una baralla a Mataró, un succés judicialitzat on ell va al·legar defensa pròpia.
A això s'hi suma la seva presència constant a les xarxes socials, amb un estil provocador que ha contribuït a construir una imatge pública marcada per la controvèrsia.
Però a Sarrià, on la discreció sol ser la norma, el "desembarcament" de Mounir només ha demostrat que és un veí conegut, amb un estil poc discret, però sense conflictes greus acreditats a la seva nova casa.
