Les carreteres més perilloses de Catalunya: Reus desbanca Barcelona

Durant anys, la carretera de l’Arrabassada, a Barcelona, ha estat sinònim de perill al volant. La via que connecta la capital catalana amb Sant Cugat és famosa per les curses il·legals de motos i, òbviament, pels accidents que s'hi produeixen.

És una dada objectiva. Aquesta via encapçalava, edició rere edició, el llistat dels trams amb més risc d'accident a Catalunya. Però el darrer mapa de risc viari dibuixa un canvi significatiu.

Aquest és l'hotel més romàntic del Penedès, ideal per a Sant Valentí: "Amb molt d'encant i un celler on descobrir la cultura del cava"

El punt negre més perillós ja no és a l’Arrabassada, sinó al Camp de Tarragona. En concret, a la carretera T-314, entre Cambrils i Reus, que se situa com la via amb l'índex de perillositat més alt del trienni 2022-2024.

Ho assenyala un estudi elaborat pel RACC a partir de la metodologia internacional iRAP. L'entitat ha analitzat més de 6.300 quilòmetres de carreteres interurbanes catalanes, on es concentra la gran majoria de desplaçaments i també el gruix dels accidents greus.

Més accidents mortals

El resultat confirma una tendència preocupant: tot i que en les darreres dècades s'han reduït dràsticament les víctimes mortals, la sinistralitat ha tocat un terra difícil de rebaixar.

Entre 2022 i 2024, els accidents greus i mortals van augmentar un 5% a Catalunya. L'increment va de la mà del creixement de la mobilitat per carretera, que es va disparar un 4,5% després de la pandèmia.

Cost social

La conseqüència directa és un repunt del risc mitjà a la xarxa viària i un cost social que, per primera vegada, s'ha quantificat de forma global: 696 milions d'euros, tenint en compte ferits lleus, greus i morts.

El nou rànquing confirma un patró clar i evident: les carreteres més perilloses no són les més transitades, sinó les més vulnerables.

Agents dels Mossos d'Esquadra en el dispositiu de control després de l'accident a Gelida Crónica Global

Carreteres amb més accidents

Les vies convencionals, amb un sol carril per sentit i sense separació física, concentren tots els trams catalogats amb risc alt o molt alt. En aquestes, la probabilitat de patir un accident és 3,4 vegades superior a la d'una autopista o autovia.

A més, els xocs frontals, habituals en aquest tipus de carreteres, solen tenir conseqüències fatals, encara que els cotxes no són els més afectats.

Les motos

Un dels factors més determinants del mapa de risc torna a ser la motocicleta. Tot i que les motos i ciclomotors només representen el 3,2% de la mobilitat total, estan implicats en la meitat dels accidents greus, una proporció que es dispara en els trams més perillosos.

De fet, apareixen en vuit de cada deu sinistres registrats a les deu carreteres amb més concentració d'accidents.

Les vies més perilloses 

Aquest fenomen es dona especialment a l'entorn metropolità de Barcelona, però també en carreteres secundàries poc transitades, on la convivència amb bicicletes i turismes eleva el risc.

En aquest context, diverses vies de la Diputació de Barcelona figuren entre les més perilloses, com la BV-5224, entre Manlleu i Torelló; la BV-5001, a la Roca del Vallès; o la B-602, a Argentona.

La crisi de Rodalies deixa sense opcions de transport el 40% dels veïns de l'àrea metropolitana de Barcelona

El mapa de risc també identifica punts crítics segons el tipus de vehicle. En el cas dels camions, el tram més conflictiu es troba a la N-340, a l'altura de la variant de Torredembarra.

Tot i que s'han aplicat millores en altres punts d'aquesta carretera, el problema persisteix per l'elevada pressió del trànsit pesant.

L'AP-7

Bona part del risc, adverteixen els experts, es trasllada des de l'AP-7, saturada amb uns 12.000 camions diaris i només dos carrils per sentit. Les males connexions i els desviaments forçats acaben generant colls d'ampolla i situacions d'alt risc a la xarxa secundària.

En el cas de les bicicletes, hi ha una lleugera millora. Els accidents amb ciclistes implicats han descendit un 7% respecte al trienni anterior.

Objectiu: reduir la sinistralitat

Tanmateix, el tram amb més concentració de sinistres es repeteix per segon any consecutiu: la BV-5001 entre Martorelles i Vilanova del Vallès.

Per reduir la gravetat dels impactes, s'estan instal·lant proteccions específiques per a motoristes i segregant carrils per a bicicletes.

Accident mortal a l'AP-7 Europa Press

Catalunya s'ha fixat com a objectiu reduir a 100 les víctimes mortals a la carretera el 2030 i alinear-se amb la meta europea de retallar a la meitat les morts respecte a la dècada anterior.

Per aconseguir-ho, els experts coincideixen en una recepta clara: invertir en infraestructures més segures, actuar sobre els comportaments de risc i accelerar la renovació del parc automobilístic.

El projecte del Govern

Per això, la Generalitat ha activat un pla d'inversió de 660 milions d'euros fins al 2030 per transformar els punts més conflictius.

Les actuacions inclouen tercers carrils per a avançaments segurs, separació entre sentits i bandes sonores. Actualment, s'estan redactant més d'una vintena de projectes per aplicar aquestes mesures.