Andrea Zambrano / Foto de su web
Vida

Andrea Zambrano, coach amb 13 anys d'experiència: "Per a mi el patriarcat és la llei del més fort"

Aquest model no es limita únicament a una qüestió de gènere, sinó que respon a un sistema de creences sustentat en la dinàmica de guanyar o perdre, on la jerarquia i el poder afavoreixen l'abús

Confirmat per la Llei de Propietat Horitzontal: “La comunitat pot castigar el veí morós privant-lo de l'ús de serveis comuns”

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Andrea Zambrano és coach i formadora. Durant anys va desenvolupar la seva carrera com a advocada, fins que va decidir fer un gir profund a la seva vida professional en adonar-se que el camí “correcte” marcat per la societat no li estava aportant sentit ni plenitud.

Aquest buit va ser el detonant per replantejar-se el seu propòsit i dedicar-se a l'acompanyament personal i organitzacional.

Compta amb més de tretze anys d'experiència impulsant processos de creixement, sempre des de la construcció de vincles basats en la confiança, el respecte i la consciència emocional.

En una conversa recent al pòdcast Mask Off, Zambrano va explicar que la seva feina actual posa el focus en l'educació emocional i en la identificació del que ella denomina “violència invisible”.

Una de les seves reflexions més fermes apunta directament al sistema sociopolític i cultural del patriarcat, que defineix com una lògica de “la llei del més fort”. Per a l'Andrea, aquest model no es limita únicament a una qüestió de gènere, sinó que respon a un sistema de creences sustentat en la dinàmica de guanyar o perdre, on la jerarquia i el poder afavoreixen l'abús.

Segons la seva anàlisi, aquest sistema també passa una factura molt elevada als homes, als quals se'ls exigeix ocupar constantment el rol de fort. La vulnerabilitat masculina queda castigada i associada a la debilitat, cosa que genera un desgast emocional profund i dificulta un desenvolupament humà equilibrat i saludable.

La por a mostrar-se vulnerables —i a ser ridiculitzats o desvaloritzats— empeny molts homes a relacionar-se des de la supervivència, perpetuant dinàmiques tòxiques i escenaris de violència emocional.

Zambrano insisteix especialment en la importància de visibilitzar la violència que no sempre es percep a simple vista. Aquesta violència silenciosa sol manifestar-se abans de qualsevol agressió física i adopta formes com la invalidació emocional, el control, les bromes humiliants, l'ús de la culpa o el silenci com a càstig.

En aquest sentit, l'experta subratlla que qualsevol conducta que danyi la dignitat o l'autoestima d'una altra persona constitueix una forma de violència, generalment impulsada per l'ego i la por, encara que no sempre sigui reconeguda com a tal.