El poble abandonat amagat a la muntanya de Barcelona: una església medieval del segle XII, una torre en ruïnes i una ruta fàcil
L’antic temple religiós, de planta rectangular, és un dels edificis que millor es conserva
Més notícies: La masia més singular de Catalunya: 800 anys d’història, excavada a la roca i escenari de pel·lícula
Notícies relacionades
- L'espai natural perfecte per visitar a l'estiu: vall espectacular de muntanya amb una cascada de 35 metres i un llac a 1.500 metres d'altitud
- El poble medieval català que sembla tret de Disney: més de 900 anys d'història, un castell i una església romànica
- La platja catalana amb accés limitat i un dels millors paisatges d'Europa: paradís d'aigües turqueses i sorra blanca
Són molts els apassionats d’anar a la recerca d’un lloc o poble abandonat. No sempre està permès, però quan hi ha rutes que ho habiliten pocs resisteixen a la temptació.
El més conegut a Catalunya és el de Corbera d’Ebre, un poble enderrocat pels bombardejos de la Guerra Civil espanyola i que es va deixar tal qual per mostrar l’horror de les bombes i els conflictes bèl·lics.
Però no tots els pobles abandonats tenen un passat tan tràgic. N’hi ha molts que, simplement, van caure en l’oblit en benefici de localitats millor connectades amb les grans ciutats, les possibilitats de vida i altres.
Un d’aquests exemples és Santa Maria de Valldonzella, a la mateixa serra de Collserola, que delimita la ciutat de Barcelona. Allà, entre alzines, pins i camins de terra, encara es veuen les restes d’aquesta església medieval, una torre en ruïnes i antigues dependències agrícoles d’una zona anomenada també Santa Margarida.
Una excursió possible
Aquestes restes, conegudes com a Valldonzella la Vella, componen un escenari on la història i el paisatge se superposen, creant una imatge entre misteriosa i bella en la seva decadència.
El millor de tot és que una visita a aquestes ruïnes és una excursió senzilla que es pot fer sense necessitat de grans desplaçaments. Almenys, si es viu a Barcelona.
Església
Encara que ara estigui abandonat, l’existència d’aquest poble es remunta al segle XII, quan es va consolidar com a espai religiós en aquesta estratègica zona de la serra.
Tot va començar, com passava a l’època, amb l’existència del monestir. Era al voltant de l’any 1147, segons els documents trobats, quan va començar a configurar-se una comunitat estable.
Torre de Santa Margarida
Amb el temps, el complex va anar creixent i adaptant-se a les necessitats dels seus habitants. A poc a poc s’hi van incorporar construccions vinculades tant a l’església com, sobretot, a la subsistència.
Així, es van construir habitatges amb hort per aprofitar la fertilitat de l’entorn. Conflictes, canvis d’època i transformacions en l’organització del territori van acabar, però, provocant-ne l’abandonament.
On és
D’aquells temps, en canvi, en queden els murs de diverses construccions que emergeixen entre el bosc. Són això que es convé a anomenar testimonis medievals.
De totes maneres, visitar-los és interessant. El conjunt conserva diversos elements reconeixibles per fer-se una idea de com era tot.
Què en queda
L’antiga església, de planta rectangular, és un dels edificis que millor es conserva. S’hi percep la sobrietat característica de l’arquitectura medieval catalana, amb murs gruixuts i poca decoració.
Encara que bona part de la coberta ha desaparegut, els restes de les parets i certs detalls constructius permeten intuir-ne les dimensions i distribució.
Font de Santa Margarida
A prop del temple apareixen altres edificacions, aquesta vegada més vinculades a l’activitat quotidiana. S’hi intueixen magatzems de productes agrícoles i espais per a l’elaboració de vi, quelcom que ha desaparegut a l’entorn més proper a Barcelona.
Un altre element destacat és la torre coneguda com de Santa Margarida o de Dalt, encara que el seu estat actual està molt deteriorat.
Punt de defensa
D’origen disposava de finestres d’arc de mig punt i complia funcions de vigilància sobre els camins que creuaven aquesta part de la serra. Avui gairebé no en queda res.
La seva presència reforça la idea que el monestir era un lloc per al recolliment religiós, però també per a la defensa del lloc. De fet, forma part de la xarxa de punts de control que aprofitaven les vistes de la serra de Collserola.
Imatge d’arxiu de Valldonzella la Vella BETEVÉ
Arribar-hi és fàcil. Hi ha senders que condueixen fins a Santa Maria de Valldonzella i són fàcils de recórrer.
El camí travessa alguns dels paisatges més representatius del lloc, però amb una sensació d’aïllament estranya, tenint en compte que Barcelona està a un pas.
Com és la ruta
L’excursió, a més, es pot allargar amb altres punts d’interès situats a l’entorn de Collserola. Un d’ells és Castellciuró, una antiga fortificació medieval aixecada sobre un turó, que ofereix àmplies vistes de la vall del Llobregat i de la mateixa serra.
El Puig d’Olorda també s’ha consolidat fa poc com un dels miradors naturals més coneguts, mentre que l’ermita de la Salut constitueix un altre enclavament històric freqüentat per senderistes.
Com arribar-hi
Tot sense anar gaire lluny de Barcelona. Es pot acostar per l’AP-2 fins a Molins de Rei i seguir per la carretera BV-1468, que s’endinsa a Collserola. No hi ha un punt exacte on emprendre la marxa, però s’han habilitat espais per estacionar que poden servir com a punts de partida.
Una altra opció és anar-hi en transport públic. Es pren la línia R1 de Rodalies i, en aquest cas, es para a Sant Feliu de Llobregat. D’aquí parteixen els camins de muntanya més fàcils per accedir a Collserola.
