La diminuta cala que conserva l'essència de la Costa Brava: penya-segats, aigües turqueses i tranquil·litat

Condensar l'essència de la Costa Brava és difícil. Determinar quin municipi o quin racó ho aconsegueix pot generar controvèrsia, però no així parlar de la cala que conserva la seva essència.

Quina és la seva essència? La tranquil·litat, les aigües cristal·lines, les petites platges, la sorra gruixuda, l'ambient mariner… Almenys, abans de l'eclosió del turisme de masses.

La cala de Ses Vaques personifica de manera excel·lent aquest reducte d'autenticitat. Es tracta d'un minúscul entrant marí que amb prou feines arriba a la trentena de metres de longitud.

A diferència dels grans arenals de la regió, concebuts per a l'esbarjo massiu i la disposició simètrica de fileres de para-sols, la vora d'aquest enclavament prescindeix completament de la sorra fina.

Com és la platja

En el seu lloc, el visitant troba una superfície dominada per còdols, formacions rocoses erosionades i afloraments de pedra que es prolonguen de forma gradual sota la superfície marina.

Aquesta morfologia no només defineix una estètica singular, allunyada dels estàndards convencionals de les guies turístiques tradicionals, sinó que actua com un filtre natural que ha preservat el paratge de la saturació arquitectònica i comercial que defineix altres sectors de la costa catalana.

Un nom curiós

El nom d'aquest peculiar tram costaner guarda una estreta relació amb la seva topografia accidentada.

L'ensenyada es troba flanquejada per imponents penya-segats verticals que s'enfonsen amb fermesa en les aigües del mar Balear, configurant un refugi natural protegit de les corrents i els vents exteriors.

Sobre aquestes abruptes parets de pedra, desafiant la verticalitat i l'escassetat de substrat, s'assenten denses masses de pins i arbustos autòctons que contribueixen a la imatge de postal.

Tot i que, sens dubte, l'aigua és l'element més destacable d'aquest racó gironí. L'absència de sediments sorrencs en suspensió, sumada a la naturalesa purament rocosa del fons marí, propicia uns nivells de transparència extraordinaris.

Els colors de l'aigua

En els períodes en què el mar roman en calma, la visibilitat vertical resulta gairebé absoluta, permetent examinar minuciosament el relleu del fons, les escletxes subaquàtiques i la vida de petits peixos i crustacis que troben refugi i aliment entre les roques.

A això s'afegeix que, en funció de l'hora, la paleta cromàtica de l'aigua és canviant, oscil·lant entre un blau marí profund i destells d'un turquesa vibrant.

Un banyista diferent

L'atmosfera de quietud que caracteritza Ses Vaques respon directament a la seva configuració física i a la deliberada escassetat de serveis.

En no disposar de xiringuitos, passarel·les de fusta o lloguer d'equipaments nàutics, el perfil del viatger que acudeix a aquest punt difereix significativament del turista estiuenc genèric.

Els qui s'apropen fins a la seva vora ho fan moguts per la contemplació del paisatge, el desig de practicar snorkel o la simple recerca d'un espai tranquil davant del mar.

Tot i que, òbviament, aquesta platja no és aliena a la dinàmica turística de la Costa Brava durant el període estival, registrant pics d'ocupació en les hores centrals del dia durant els mesos de juliol i agost.

Quan anar-hi

No obstant això, la pròpia limitació física de l'espai impedeix la massificació prolongada, permetent que el lloc recuperi la seva fisonomia íntima i solitària a primeres hores del matí i durant el crepuscle.

A més, com que és fàcil arribar-hi, també és fàcil visitar-la a aquestes hores. De fet, és un bon mètode per evitar les típiques retencions del cap de setmana.

Com arribar-hi

Des de Girona està a només una hora. S'hi va per la C-66 fins a La Bisbal d'Empordà, per connectar amb la C-31 fins al nucli històric de Begur. Un cop allà, cal seguir la senyalització cap a la zona de Sa Riera, des d'on parteix el camí de ronda cap a Ses Vaques.

Des de Barcelona el viatge ja és d'una hora i 45 minuts. En aquest cas es pren l'autopista AP-7 fins a la sortida cap a la Costa Brava per la carretera C-35, que enllaça amb la C-65 fins a connectar amb la C-31.