Parla el pare que va denunciar Dominiques Vallirana per una agressió al seu fill: "La prioritat de l'escola era justificar-se"
Cinc mesos després de prendre accions legals contra el centre, Carlos Díez, progenitor de Tristán, descriu el patiment que ha viscut la família
Contingut relacionat: Una família denuncia l'escola Dominiques de Vallirana per presumptes agressions a un nen amb TDAH i autisme
Carlos Díez va denunciar davant la Generalitat i els Mossos d'Esquadra l'escola Dominiques Vallirana. El motiu és una presumpta agressió soferta pel seu fill, Tristán, de vuit anys, amb TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat) i un perfil baix de TEA (Trastorn de l'Espectre Autista).
Cinc mesos després d'iniciar un procés legal, trenca el seu silenci a Crónica Global. Lamenta profundament el modus operandi del centre educatiu. Així mateix, recorda el cas de Sergi Vilella, un menor que va ser agredit sexualment per cinc alumnes, amb la col·laboració d'altres sis, a la mateixa institució.
L'escola, que en aquell moment es deia Verge del Roser, va intentar fer borró i compte nou sota un nou nom. No obstant això, Díez considera que no han après res.
-Pregunta: Han passat cinc mesos des que va posar la denúncia contra l'escola. Com es troben vostè i la seva família?
-Resposta: Estem intentant reconstruir-nos. Els meus fills ja no són en aquella escola i això ha suposat un canvi enorme, però sortir del centre no esborra el que ha passat. El Tristán segueix necessitant atenció i seguiment, i nosaltres seguim esperant respostes, responsabilitats i resolucions judicials que permetin adoptar mesures efectives perquè una cosa així no torni a passar a cap nen.
Carlos Díez, el pare que va denunciar una agressió al seu fill per part de docents de l'escola Dominiques Vallirana. BARCELONA
-Per al seu fill comença un nou cicle en un altre centre. Com li va?
-Des que va sortir d'aquell entorn, estem tornant a reconèixer el nostre fill. En realitat, el canvi no ha començat aquest curs: després del que va passar a l'abril vam retirar immediatament el Tristán. No volia tornar al centre i ni tan sols volia acostar-se a Vallirana; li produïa autèntic terror. La seva germana la vam treure alguns dies després.
-Quina reflexió fa avui dels fets que van passar durant el curs passat?
-Durant massa temps es va examinar el comportament del nen i no prou l'actuació dels professionals i de la pròpia institució. Al desembre, el Tristán ens va explicar que el professor A. P. l'havia empès contra una paret i després a terra. No obstant això, qui va acabar denunciat per una suposada agressió al professor va ser el mateix nen. A l'abril, el Tristán va relatar que C. M. C., psicopedagoga i aleshores directora en funcions, l'havia agafat pel coll i l'havia portat així des de la seva classe fins a la classe de música, davant d'altres alumnes.
-En quin punt legal està la causa?
-La denúncia va ser interposada davant els Mossos d'Esquadra de Sant Vicenç dels Horts i tramesa als jutjats de Sant Feliu de Llobregat. Estem pendents de la incoació formal i de rebre la documentació judicial completa. Hem encomanat la nostra representació a Juan Manuel Erenchun, que va portar durant anys la causa de la Pilar i el seu fill Sergi, violació grupal, relacionada amb fets ocorreguts en aquest mateix centre quan es deia Verge del Roser. Coneix profundament aquell procediment i el context institucional.
![El colegio Verge del Roser –Dominicas de Vallirana– donde se produjo la violación múltiple a un alumno con Asperger / GOOGLE MAPS](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/311325.jpg?p=w:320\/h:240&h=FYyrlbFG"])
-Com van viure la reacció de l'escola davant la publicació i la circulació de dades personals de contacte? Vau rebre represàlies per parlar amb la premsa?
-Ho vam viure com una reacció que, al nostre parer, semblava orientada a controlar el relat i desplaçar el focus. En comptes d'aclarir per què un nen de vuit anys havia estat sotmès a una actuació física davant dels seus companys i amb dolor cervical objectivat, es va qüestionar la família i vam percebre intents de frenar la publicació per mitjans que només vosaltres coneixeu.
[Cal explicar que, després de les trucades de contrast realitzades per aquest mitjà, personal del centre educatiu va difondre el telèfon personal de dos periodistes. El resultat va ser diverses desenes de contactes telefònics i missatges de text amb l'objectiu de pressionar i frenar la publicació realitzada al maig.]
-Com va ser la gestió del centre quan li van notificar els incidents?
-Al nostre parer, va ser defensiva. No vam sentir que la prioritat fos escoltar el nen, conservar les proves i esclarir l'actuació dels professionals. Vam sentir que es justificava el que havia passat com una mena de contenció i es presentaven les dificultats del Tristán com l'origen de tot.
-Hi va haver suport d'algunes famílies? Cal recordar que moltes es van manifestar contra la publicació de Crónica Global.
-Sí, hi va haver persones que ens van donar suport, algunes públicament i altres en privat, però també va existir una reacció col·lectiva molt dura contra l'article i contra nosaltres.
Entenc que moltes famílies sentissin que defensar el nom de l'escola era defensar el lloc on portaven cada matí els seus fills. El que no comparteixo és que aquesta defensa es converteixi en desacreditar un nen o exigir silenci a la seva família. Una comunitat educativa es protegeix exigint transparència. Si la denúncia no s'acredita, ho haurà de dir el procediment; i, si s'acredita, la comunitat serà la primera interessada que s'adoptin mesures.
Carlos Díez, el pare que va denunciar una agressió al seu fill per part de docents de l'escola Dominiques Vallirana. BARCELONA
-Aquest mitjà va rebre comentaris que qualificaven el seu fill de nen problemàtic. Per què creu que es deia això?
-No. El Tristán no és "un nen problemàtic". És un nen amb TEA i TDAH, amb dificultats reals de regulació emocional, flexibilitat i interacció social, que necessita eines i acompanyament adequats igual que milers de nens a Catalunya.
No amaguem les dificultats del nostre fill. Els informes descriuen una família present i col·laboradora, així com una recerca constant d'ajuda. Precisament perquè coneixem les seves necessitats, sabem diferenciar entre acompanyar-lo i estigmatitzar-lo.
-Creu que el centre estava preparat per cobrir les necessitats d'un nen amb TEA?
-Per la nostra experiència, no estava prou preparat per atendre el Tristán. Un centre preparat no interpreta automàticament una crisi com a mala conducta, no converteix el diagnòstic en una etiqueta i no utilitza una suposada contenció com a explicació suficient sense analitzar com es va fer.
Resulta especialment difícil d'entendre perquè la directora en funcions és psicopedagoga. Era una de les persones de les quals calia esperar més coneixement per intervenir amb un nen amb TEA i TDAH. El seu càrrec no determina per si sol una responsabilitat penal més gran, però reforça la seva posició d'autoritat i el seu deure professional.
L'escola Verge del Roser –Dominiques de Vallirana– on es va produir la violació múltiple a un alumne amb Asperger / GOOGLE MAPS
-El seu fill arribava a casa queixant-se del tracte de professors o companys? Com ho va gestionar la família?
-Sí. Ens va relatar situacions que li produïen por, rebuig i ansietat. Intentàvem escoltar-lo, contrastar el que deia i parlar amb l'escola. No volíem acusar injustament ningú ni reaccionar de manera impulsiva.
Aquesta prudència va fer que concedíssim massa marge al centre després del desembre. A l'abril sí que vam anar al metge, es va emetre el comunicat de lesions, vam retirar el Tristán i vam formalitzar la denúncia. També vam escoltar la Blanca (la seva germana) quan va dir haver vist com s'emportaven el seu germà subjecte pel coll i quan va preguntar per què després li deien que el que havia vist no havia passat.
-Com era la comunicació amb el centre? Estaven satisfets?
-Al principi confiàvem en l'escola i procuràvem mantenir una comunicació constructiva. Amb el temps vam sentir que es parlava cada cop més de les dificultats del Tristán i molt menys d'examinar la conducta dels professionals.
-Ha canviat la comunicació? Considereu que l'escola va gestionar malament el cas o creieu que va actuar correctament?
-Sí, va canviar completament. Quan vam deixar d'acceptar explicacions generals i vam començar a demanar documents, responsabilitats i investigació, vam sentir que ja no parlàvem amb una escola interessada en aclarir el que havia passat, sinó amb una institució concentrada en defensar la seva posició. Considerem que el cas es va gestionar malament perquè no vam percebre transparència, autocrítica ni una protecció suficient del menor.
-Quina era la seva imatge del centre quan van inscriure els seus fills? En què ha canviat?
-El vam escollir perquè crèiem que era un centre amb experiència, estructura i valors cristians, capaç d'atendre i protegir els nostres fills. Hi vam dipositar la nostra confiança.
També desconeixíem que Dominiques Vallirana era l'antic Verge del Roser i l'experiència de la família de la Pilar. Per a una família que investiga el centre pel seu nom actual, aquesta part de la seva història no resulta evident.
Carlos Díez, el pare que va denunciar una agressió al seu fill per part de docents de l'escola Dominiques Vallirana. BARCELONA
-Per què explica aquest cas a la premsa? Li fa por rebre represàlies d'algun dels actors del cas?
-Acudeixo a la premsa perquè existeixen dos plans diferents. Hi ha la veritat judicial: la que pot declarar-se provada amb garanties dins d'un procediment. I hi ha la nostra experiència: el que els nostres fills ens van explicar, el que la Blanca diu que va presenciar, el que els metges van deixar escrit i el que jo vaig viure a comissaria. Explicar-ho no significa condemnar ningú, sinó explicar què està documentat, què hem denunciat i què volem que s'investigui.
El 22 d'abril vaig anar als Mossos a denunciar les agressions al Tristán i vaig consignar a la compareixença que un agent va intentar intimidar-me des dels primers minuts amb insinuacions sobre informació privada per dissuadir-me. Davant això, li vaig exigir que cessés i vaig fer constar en el mateix document signat la meva protesta i la meva reserva d'accions legals.
[Aquest digital es va posar en contacte ja el passat abril amb la comissaria de Sant Vicenç dels Horts, on Carlos Díez va interposar la denúncia, i des del cos de Mossos d'Esquadra van negar que l'episodi esmentat hagués ocorregut.]
Resposta del centre
Així mateix, Crónica Global ha contrastat el testimoni del pare amb l'escola Dominiques de Vallirana. El centre manté la posició que va manifestar per a la primera publicació sobre el cas; nega rotundament els fets.
En resposta a la consulta realitzada, s'assegura que "l'escola ha actuat en tot moment d'acord amb les orientacions i els protocols establerts, posant els recursos necessaris per acompanyar l'alumne i comunicant les situacions corresponents als agents pertinents".
Les famílies també han fet constar a aquest mitjà que el seu suport segueix sent per a l'escola.
