El poble medieval amagat en aquest racó d'Espanya: 20 habitants, ponts de pedra, cascades i piscines naturals

Girona és molt més que la Costa Brava i el seu litoral. La província s'estén cap als Pirineus i allà s'hi amaguen nuclis gairebé desconeguts. Beget n'és un d'ells.

Aquest petit poble de menys de 20 habitants pertany al municipi de Camprodon que, en ocasions, l'eclipsa. Tot i que res més lluny de la realitat.

Beget és natura, és riu, són cascades i casetes de pedra. Això que es ve a anomenar un exemple de preservació de l'estructura urbana medieval al Pirineu català.

Arribar-hi no és fàcil. Se situa en una zona de difícil accés orogràfic, un factor geogràfic que ha contribuït al manteniment de la seva fisonomia històrica i també a que romangui relativament desconegut.

Habitatges

L'origen de la població es remunta a èpoques anteriors al segle X, registrant el seu major índex demogràfic l'any 1860, quan el cens arribava a les 1.300 persones.

Actualment, el teixit urbà es compon d'habitatges robustos de pedra i fusta, dissenyats per resistir les dures condicions climàtiques de l'hivern pirinenc.

Un riu, dos ponts, tres barris

Les cases es distribueixen en terrasses al llarg del llit fluvial, configurant una trama urbana condicionada per la confluència de dos rius que divideixen la localitat en tres sectors o barris diferenciats.

Per comunicar aquests sectors, es van construir al segle XIV dos ponts de pedra d'estil gòtic, elements que avui defineixen l'estètica i l'estructura del poble.

El sector nord-oest, el més antic, té com a principal atractiu la església de Sant Cristòfol, situada a la plaça de Miquel Oliva.

Aquest temple, un destacat exemple de l'arquitectura romànica del segle XII catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, conserva al seu altar major un retaule barroc datat el 1682.

La Torre del Rellotge

Després de creuar el segon pont s'accedeix al sector central, on s'ubiquen la plaça Major i la Torre del Rellotge, una estructura de base quadrada que arriba als 22 metres d'alçada distribuïts en quatre nivells.

Finalment, el tercer barri, edificat entre els segles XVIII i XIX, se situa en una cota superior i s'hi accedeix mitjançant l'anomenat Pont Petit.

Piscines naturals i cascades

Però no tot es redueix al centre històric i a la seva arquitectura. A Beget també el defineixen els diferents cursos d'aigua cristal·lina que el travessen i l'envolten.

A prop del poble, la riera ha modelat una sèrie de piscines naturals i gorgs d'origen fluvial, coneguts localment com les gorgues de Beget. Uns gorgs que, si bé conviden al bany, presenten aigües fredes procedents del desgel i de les corrents de muntanya.

Una de les millors maneres de descobrir-les és a través dels nombrosos senders que travessen l'entorn i parteixen de Beget. Des d'aquí es pot accedir a llocs tan bells com la cascada de la Roca de Finestres, un salt d'aigua situat en plena zona forestal.

També es pot passejar sense destí fix, simplement per gaudir de la natura i de les activitats de muntanya. Des del poble parteixen camins que connecten amb Olot, Oix, Setcases o la comuna francesa de Prats-de-Mollo-la-Preste.

Senderisme

No tots els recorreguts són igual de senzills. Arribar a cims com el Comanegra o el Pic de les Bruixes implica una major exigència física, tot i que les vistes compensen l'esforç.

Molts més fàcil resulta acostar-se a l'ermita del Remei, una petita construcció religiosa aixecada entre els segles XVII i XVIII.

Com arribar-hi

Tot depèn de les ganes que un tingui de caminar i de recórrer uns quants quilòmetres al volant. Des de Barcelona hi ha prop de dues hores i mitja de viatge.

La ruta més habitual passa per la C-17 fins a Ripoll. Des d'allà, es continua per la C-38 en direcció a Camprodon i, posteriorment, es pren la carretera secundària GIV-5223, els desviaments senyalitzats de la qual condueixen directament al fons de la vall on s'assenta Beget.