El poble de Girona que guarda 2.000 anys d'història entre rius i muralles: cacera de Franco, carbó i búnquers de guerra
La proximitat de la frontera amb França, situada a uns 15 quilòmetres al nord, explica la importància estratègica del lloc
També et pot interessar: El convent de monges del segle XIX més creatiu de Catalunya: antiga colònia industrial, més de 2.000 metres quadrats i un bell riu
Notícies relacionades
- El poble espanyol on Mercadona estrena el seu nou model de botiga: platges, modernisme i innovació
- El castell espanyol més exclusiu de la costa: una residència d'estiu per a treballadors del Banc d'Espanya amagada entre cales d'aigües turqueses
- El refugi perfecte d'Àngels Barceló: un poble mediterrani de 7.000 habitants, una església del segle XVIII i platges d'aigües cristal·lines
No tots els pobles de caràcter medieval tenen la fama de Rupit o Besalú. N'hi ha alguns que no requereixen artificis per demostrar el seu valor.
Un d'ells, poc present a les guies més típiques, es troba en una comarca tan coneguda com l'Empordà. No és un dels bulliciosos municipis de la Costa Brava, sinó una discreta vila de 247 habitants amb un passat carregat d'història.
Aquí el mar amb prou feines es percep, però tampoc cal: el seu valor està en la història, en els seus carrers i, en part, en un entorn de muntanya amb el so del riu com a banda sonora.
Es tracta d'una localitat de la qual ja existeixen referències l'any 972, quan es menciona un terreny situat a la parròquia de Sancti Laurentii de Sambuca.
Recinte emmurallat
Al segle XII va entrar a l'àmbit d'influència dels senyors de Llers i, el 1272, va passar a mans del llinatge dels Rocabertí, que va mantenir el control sobre el municipi fins al segle XX.
El recinte emmurallat constitueix un dels elements més visibles del passat medieval. El traçat conserva tres portals d'accés, torres de planta circular i de base quadrada, a més de diverses cases integrades directament en l'estructura defensiva.
Castell
El mateix relleu del meandre va ajudar a reforçar la protecció del nucli, i el passeig pels carrers estrets de pedra permet entendre com l'urbanisme va créixer respectant la geometria de la muralla.
L'església parroquial de Sant Llorenç completa l'eix religiós de la vila; el seu origen es remunta al segle X, encara que l'edifici actual ha estat objecte de reformes, ampliacions i reconstruccions parcials, especialment a la façana i a l'absis de la nau dreta.
Sant Llorenç de la Muga EMPORDÀ TURISME
Fora del recinte apareixen altres referents històrics. El castell de Sant Llorenç, ja documentat al segle XIII, es troba integrat en una propietat privada i condiciona la lectura del paisatge des de la vessant propera al nucli.
Molt a prop s'aixeca la Torre de Guaita, també anomenada Torre dels Moros, una construcció del segle XIII situada sobre un turó adjacent al nucli urbà.
La importància del riu
La relació amb el riu es materialitza també al Pont Vell, un pont d'origen gòtic que s'atribueix als segles XIV i XV. Amb tres arcs, dels quals el central és el de més envergadura, el pont comunica el nucli antic amb la zona de ribera i configura un dels punts de referència visual més coneguts del municipi.
L'accés al pont des de l'aparcament proper marca l'inici d'una ruta senzilla pels voltants, que discorre al costat del riu, passa per l'església, el pont de Sant Antoni i permet un desviament cap a la Font Fradera abans de pujar cap a la Torre de Guaita i tornar per la zona de l'antiga muralla.
Què veure al poble
A l'entorn també es troben construccions religioses menors, com l'ermita de Sant Jordi, l'oratori de Sant Ponç, l'ermita i el pont de Sant Antoni, l'ermita i la font de Palau i la Font del Lleó.
Aquests espais, vinculats a la hidrografia local i a la xarxa de camins rurals, amplien l'escala del recorregut més enllà del nucli històric i connecten la vida local amb la lectura del territori.
@vente.conmigo82 Sant Llorenç de la Muga està situat a l'alt vall de la Muga, en una zona també coneguda com l'Empordà de muntanya o la Garrotxa d'Empordà pel seu terreny muntanyós. El nucli urbà està situat en un pronunciat meandre del riu La Muga, que travessa el terme municipal en un recorregut d'onze quilòmetres, on es troben una gran diversitat de gorgs. El recinte emmurallat d'època medieval destaca pel seu bon estat de conservació, així com la majoria de les cases del nucli antic. Pel centre de Sant Llorenç es troben racons molt agradables que formen part de la història del poble. Sant Llorenç conserva l'esperit d'un poble rural tranquil i acollidor. Les muntanyes de Sant Llorenç, de poca altitud i amb un gran ventall de camins rurals, senders i pistes forestals permeten gaudir d'aquest espai natural tot l'any, amb paisatges canviants segons l'estació. Dispersats per aquest territori de muntanyes prop del riu, es poden trobar petits tresors arquitectònics com l'ermita de Sant Jordi, l'oratori de Sant Ponç, l'ermita i el pont de Sant Antoni prop La Muga, l'ermita i la font de Palau, el Pont Vell o la Font del Lleó. 📍Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà (Girona) #santllorençdelamuga #girona #pueblosdeespaña #medievales #catalunya ♬ nhạc nền - FANTASTIC - VIETNAM TREND
L'Espai Natural Protegit dels Penya-segats de la Muga, a prop de l', ofereix un context de cingles de conglomerat vermell i vegetació humida, amb senders i possibilitats de cicloturisme que complementen la visita al nucli medieval.
La història del segle XX se superposa a aquest marc de monuments i paisatge. A Sant Llorenç de la Muga es conserven restes de la Línia P, el sistema defensiu impulsat pel franquisme després de la Guerra Civil.
Els búnquers de la guerra
Als voltants muntanyosos del poble apareixen búnquers i refugis de formigó, en alguns casos inacabats, que formaven part d'una xarxa de fortificacions que s'estenia des del País Basc fins al Mediterrani.
La proximitat de la frontera amb França, situada a uns 15 quilòmetres al nord, explicava la importància estratègica del vall de la Muga i l'elecció d'aquests punts per a la construcció d'observatoris, trinxeres i nius de metralladores.
La Línia P
Alguns d'aquests refugis, com el de la zona de la Cortada, presenten tres accessos independents que mai van arribar a connectar-se, signe d'un projecte abandonat per manca de recursos i pels canvis en la conjuntura geopolítica.
L'itinerari per la Línia P a l'entorn de Sant Llorenç és un recorregut circular de dues o tres hores que parteix del nucli urbà i arriba fins al pont de Rimbau, seguint camins rurals i travessant zones cobertes per vegetació.
La ruta dels búnquers de Sant Llorenç de la Muga CRÓNICA GLOBAL
L'absència de senyalització oficial i de tancat permet un accés directe a les estructures, tot i que també afavoreix el deteriorament d'uns interiors foscos i humits per la manca de manteniment.
La zona també guarda empremtes de l'activitat carbonera i de la caça d'alt nivell vinculada al règim franquista. Als terrenys de l'antiga masia de Can Manera es troba una finca rústica restaurada que va funcionar en el passat com a pavelló de caça.
Franco, Sant Llorenç i la caça
La propietat, que va pertànyer a Miquel Mateu i Pla, figura destacada de la burgesia catalana i alcalde de Barcelona durant els primers anys del franquisme, va ser escenari de cacera en què, segons consta en la documentació, va participar el mateix dictador Francisco Franco.
La casa, de pedra i planta modesta, s'integra en un entorn de bosc i horts, i s'ha convertit en un element més de la narrativa històrica local, on s'entrellacen l'elit empresarial, el franquisme i la vida rural de l'Empordà.
Com arribar-hi
La ruta per arribar-hi, a més, és senzilla. Tant des de Girona com des de Barcelona cal agafar l'AP-7 fins a la sortida de Figueres, enllaçar després amb la N-II i continuar per la carretera GI-510 en direcció a Terrades i Sant Llorenç de la Muga.
Des de Girona el trajecte dura al voltant de 45 minuts, mentre que des de Barcelona el viatge ronda les dues hores, depenent del trànsit.
