La costa catalana ultima els preparatius per a les desfilades de lluentons i samba, però a l'interior de la província de Lleida existeix una celebració que desafia tota lògica convencional.
El Carnaval de Solsona s'ha consolidat, lluny del glamour de platja, com una de les festes més singulars, irreverents i populars de tota Catalunya.
Festa Nacional
Aquesta celebració ostenta el títol de Festa d'Interès Turístic Nacional des de 1978 i va recuperar la festa al carrer el 1971, convertint-se en un símbol de resistència cultural.
La capital del Solsonès es transforma aquest any 2026 a partir del Dijous Llarder, 12 de febrer, per donar via lliure a una setmana de desenfrenament controlat fins al Dimecres de Cendra.
La llegenda
L'eix central de la festa gira entorn d'una llegenda local que ha donat als habitants de Solsona el malnom irònic de mata-rucs (mataburros).
La història explica que els veïns van decidir pujar un ruc al campanar perquè es mengés unes herbes, però ho van fer lligant-lo pel coll amb un desenllaç fatal.
Ruc de cartró
El carnaval no amaga aquest episodi, sinó que l'ha convertit en el seu acte estrella: la Penjada del Ruc (Penjada del Ruc), programada per a la nit de dissabte 14 de febrer a la Torre de les Hores.
L'animal és una figura de cartró pedra de grans dimensions —mai un animal viu—, articulada i amb un mecanisme hidràulic al seu interior.
Pluja inesperada
L'ascens de l'ase es fa sota els acords de la cançó A Solsona bona gent, moment en què la figura 'orina' una gran quantitat d'aigua sobre la multitud.
Aquest acte simbolitza, entre la catarsi col·lectiva i l'humor absurd, l'esperit autocrític d'una ciutat que ha sabut riure's de la seva pròpia història.
Gegants bojos
Els gegants de Solsona suposen un altre element distintiu en ser totalment oposats a les figures solemnes i reials de la imaginària tradicional catalana.
Els Gegants Bojos, obra del mestre Manel Casserras, presenten formes grotesques, braços articulats i rostres deformats que ballen al ritme frenètic del Bufi.
Porres a l'aire
Aquests gegants es distingeixen dels convencionals per tenir porres o elements contundents a les seves mans giratòries per repartir cops amistosos al públic.
El Gegant Boig, la Geganta Boja, el Mocós o la Xut són alguns dels personatges més estimats i temuts pels assistents que omplen les places.
Uniforme oficial
La integració a la festa no requereix una disfressa elaborada, ja que el Carnaval de Solsona té el seu propi codi de vestimenta basat en les bates de treball de colors (bates).
Les diferents comparses es distingeixen pel color i disseny de les seves bates, creant una marea cromàtica uniforme i popular que elimina distincions socials.
Sàtira política
El diumenge de Carnaval acull el Sermó (Sermó), un discurs satíric que repassa l'actualitat política i social de l'últim any sense deixar titella amb cap.
El Carnestoltes (Rei del Carnaval) utilitza el balcó de l'ajuntament per criticar amb agudesa les autoritats, complint la funció social de fiscalització pública.
Gastronomia local
La celebració inclou una vessant gastronòmica imprescindible, pensada per combatre el fred de febrer al Prepirineu mitjançant productes calòrics de la terra.
La tradició dicta el consum de coca de llardons i botifarra d'ou aquests dies, a més de la participació als àpats populars organitzats per les comparses.
Recuperació històrica
La força del Carnaval de Solsona resideix en la seva capacitat d'haver reinventat tradicions antigues, adaptant-les a la modernitat sense perdre la seva essència rural i burlesca.
L'Associació de Festes del Carnaval de Solsona treballa tot l'any per mantenir viva aquesta maquinària cultural que atrau milers de visitants.
Visita obligada
Solsona ofereix una experiència immersiva a qui busqui una alternativa al turisme de masses, on l'espectador no només mira, sinó que participa activament.
Aquesta festa demostra, entre gegants que colpegen, rucs que volen i una sàtira ferotge, que l'humor és probablement la cosa més seriosa del món.