Milers de turistes paguen cada any religiosament la seva entrada per caminar per un dels jaciments arqueològics més importants del Mediterrani. Passegen sota el sol de justícia, mapa en mà, observant els mosaics i els fòrums des de la barrera. No obstant això, la immensa majoria ignora que una part fonamental d'aquest complex històric és gratuïta, no té horaris de tancament i, per visitar-la, no calen botes de muntanya, sinó un banyador.
Davant de les dunes de la Costa Brava, el mar amaga la infraestructura clau que va fer possible el desembarcament de les grans civilitzacions a la Península Ibèrica. No és necessari contractar una expedició de submarinisme ni baixar a grans profunditats. El patrimoni està tan a prop de la superfície que, en els dies d'estiu, els nens juguen sobre ell sense saber que estan trepitjant pedres col·locades fa dos mil·lennis.
El secret
L'escenari d'aquesta immersió en el temps és la platja del Moll Grec, situada en un punt privilegiat entre L'Escala i el nucli medieval de Sant Martí d'Empúries. El seu nom no és casualitat: fa referència a la imponent estructura de pedra que s'endinsa en el mar i que servia de trencamols i port per protegir les naus comercials de l'antiguitat.
El vestigi grec de la platja de Moll Grec
Encara que la toponímia popular l'atribueix als grecs (que van fundar aquí el seu Emporion o mercat al segle VI a.C.), els arqueòlegs matisen que l'estructura visible avui en dia correspon a les grans reformes d'enginyeria romana (segle I a.C.). El que el banyista té davant dels seus ulls és una obra mestra de durabilitat: un espigó artificial de 80 metres de llarg dissenyat per resistir la fúria del temporal de llevant.
Experiència immersiva
El singular d'aquest lloc és l'accessibilitat. En entrar a l'aigua des de la sorra, el fons marí canvia dràsticament. A molt pocs metres de la vora, les ulleres de busseig revelen una carretera submergida. Són les restes de l'antic dic, formats per blocs ciclòpics de pedra i opus caementicium (el formigó romà) que han resistit 2.000 anys d'erosió salina.
L'experiència és visual i tàctil. Nedar sobre aquestes ruïnes permet veure les escletxes a la roca i la disposició estratègica dels carreus. A més, l'estructura actua avui com un escull artificial ple de vida: és habitual creuar-se amb bancs de sards, pops i eriçons de mar que utilitzen l'arquitectura clàssica com a refugi.
Entrada a la història
Bussejar aquí té una càrrega simbòlica que supera l'estètic. Aquest punt geogràfic exacte va ser la zona zero de la història antiga nacional. Per aquest port van entrar les mercaderies de luxe, el vi, l'oli i les ceràmiques que van connectar la península amb la resta del món conegut.
També va ser un enclavament estratègic militar. En aquestes costes on, l'any 218 a.C., van desembarcar les legions romanes de Gneu Corneli Escipió per tallar el pas a Anníbal, donant inici a la romanització d'Hispània. En flotar sobre aquestes pedres, el visitant es troba literalment sobre el llindar per on va entrar la cultura occidental tal com la coneixem.
Guia pràctica
Per gaudir d'aquesta visita no guiada, l'ideal és acudir a primera hora del matí, quan el mar sol estar en calma, cosa que garanteix una visibilitat cristal·lina sota l'aigua. La profunditat al voltant de l'espigó és escassa, variant entre un i tres metres, cosa que la fa apta per a qualsevol persona que sàpiga nedar amb soltesa.
Això sí, es recomana precaució en acostar-se a les roques per evitar rascades, ja que la història, encara que antiga, continua sent dura i tallant.