No ho sabies: aquest conegut racó de Besalú sembla medieval, però és molt més actual

Besalú és un dels pobles més bonics de Catalunya i de la resta d'Espanya. La seva arquitectura medieval, perfectament conservada, enlluerna a qualsevol.

Fins i tot Hollywood va caure rendit als seus peus, convertint-lo en l'escenari perfecte per a la sèrie Joc de Trons. Allà hi apareixia un dels seus ponts més icònics, el pont de pedra.

Conegut com el Pont de Besalú, aquesta construcció erigida sobre el riu Fluvià és un dels símbols més fotografiats de Catalunya. Però, a més, amaga un secret.

Imbuïts per la història medieval que envolta el poble, molts creuen que és de la mateixa època. I és que el seu aspecte romànic enganya: encara que sembla una construcció medieval perfecta, no ho és.

Últimes reformes

Gran part del que es veu avui respon a reconstruccions i reformes realitzades durant els darrers segles. De fet, hi ha parts que tenen menys de 100 anys d'història.

Res sembla indicar-ho. El pont, amb la seva torre, les seves comportes i la seva fisonomia, sembla realment d'una altra època. I ho és, però no tan llunyana com es creu.

Com és

Cal ser força professional o estudiós de l'arquitectura i la història per adonar-se'n, perquè a simple vista es diria que el pont i el poble són de la mateixa època.

L'estructura és angular i compta amb set arcs de mides diferents, cadascun recolzat en sòlids pilars, alguns directament sobre la roca.

L'accés al pont estava protegit per un portal fortificat, mentre que sobre el cinquè pilar s'alça una torre hexagonal amb arcs superposats i espitlleres, barreja de funcionalitat defensiva i estètica romànica.

Entre el quart i cinquè arc, i entre el sisè i setè, la calçada s'eixampla, un detall que passa desapercebut per a molts visitants. Això es deu al fet que, en la seva època, facilitava el pas de persones i mercaderies. Però, quina època?

Una pista

Cal estar una mica atent als detalls. Entre les pedres que donen forma al pont es troba un element sorprenent: un carreu amb un escut datat el 1680.

Ple segle XVII. Una evidència que l'obra actual inclou intervencions modernes i no conserva íntegrament el traçat original. Què va passar?

Problemes amb el riu

Realment, el Pont de Besalú, en principi, era una construcció medieval. Les referències més antigues al pont es remunten a 1075, cosa que evidencia el seu passat a l'Edat Mitjana.

El 1284, un document de venda d'un hort el torna a esmentar. I comencen a veure's els detalls que alguna cosa no quadra.

Alguns estudis assenyalen que el pont original podria haver tingut un traçat diferent, ja que aigües amunt encara es conserven restes de pilars similars als que el componen avui.

El que va passar és que aquell pont medieval va acabar gairebé destrossat, i en diverses ocasions. Es coneixen importants aiguats que van afectar el pont els anys 1315, 1321, 1421, 1433, 1669, 1771 i 1790.

Danys importants

Les crescudes del Fluvià van provocar danys recurrents que van obligar a successives reparacions. D'aquí que hi hagi pedres de diferents èpoques i fins i tot la sospita que el traçat va haver de ser modificat.

Però les pluges no van ser les úniques causes que van obligar a reparar el pont. L'any 1880, la torre i el portal d'accés ja van ser enderrocats per permetre el pas de la maquinària industrial local.

A punt de ser enderrocat

Més tard, el 1939, durant la Guerra Civil, un parell d'arcs van ser volats. I sort que només van ser dos. Es coneix que les tropes republicanes van estar a punt d'enderrocar-lo en el fragor de la batalla.

Per sort, les càrregues van fallar i el pont es va salvar d'acabar totalment destruït. Només va quedar afectació en dos arcs, que van ser reconstruïts fa menys d'un segle, entre els anys 50 i 60 del segle XX.

Això no treu valor al pont, que ha sobreviscut gràcies a múltiples intervencions al llarg de la història. La seva majestuositat és absolutament innegable.

El pont de Besalú és un autèntic supervivent i un tresor arquitectònic de gran valor, i no només per ser la porta d'entrada a un dels pobles més bonics d'Espanya.

La Generalitat ha catalogat el viaducte com a Bé Cultural d'Interès Nacional, però ja abans, el 1954, va ser declarat Monument Històrico-Artístic per la dictadura franquista. Des de llavors té l'estatus de Bé d'Interès Cultural Nacional.