Els deures d'Illa i unió i desunió indepe
El president de la Generalitat aposta per un "replantejament de l'àmbit educatiu". L'independentisme confia a estirar l'episodi d'Elx per ressuscitar la Diada
En portada: Ustec, el sindicat que va a la vaga després de dos mesos de vacances
Queda enrere l'estiu tòrrid, infernal i al límit, les nits d'espant i asfíxia, el sol abrasador i la xafogor insuportable. Encara no hi ha un balanç oficial de víctimes de la calor, però és més que probable que se'n comptin no per centenars sinó per milers.
Les altes temperatures no semblen influir en l'afluència de turistes, però sí en el seu comportament. La combinació d'alcohol amb els termòmetres disparats explica la desorientació ambulatòria i l'expressió bovina de molts dels nostres estimats visitants.
Comença la política. Durant tot el mes el focus ha estat a Ceuta. I segueix a Ceuta, tot i que l'agenda ja s'alimenta de declaracions, entrevistes i activitats d'indole catalana. El curs comença amb deures i una vaga de docents com a primer jaló.
Després de les vacances escolars arriba la murga de la Ustec (el sindicat majoritari), la CGT (el sindicat al qual acusen de controlar les assemblees) i les mestres i mestres contra PISA i per una educació llibertària. La docència en lluita...
Toni Bolaño explica a La Razón les carpetes que esperen el president de la Generalitat, Salvador Illa, al Palau. Del seu text: "Sobre la taula, el president català ha d'abordar dos fronts. L'intern i l'extern. A l'intern, vaga de professors el primer dia de curs escolar el 8 de setembre, Rodalies i l'inici d'obres en diferents línies que posaran el servei en tensió; la pacificació de l'AP7, amb el retorn dels peatges, l'execució dels pressupostos recentment aprovats i la planificació d'infraestructures, i la modificació de la llei d'habitatge, declarada inconstitucional pel Consell de Garanties Estatutàries, que pretén evitar la compra especulativa d'habitatge".
I: "Al front extern, la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera del proper 4 de setembre; la votació al Congrés de la condonació del deute que arriba als 17.000 milions d'euros i el dictamen del Constitucional que pot obrir la porta al retorn de Carles Puigdemont, aplicant-li l'amnistia".
A continuació, Bolaño desgrana els apartats que centraran l'atenció del president i de l'opinió pública:
1. Vaga de professors. El primer dia de classe no serà el dia 8 per la vaga convocada pels sindicats desautoritzats per la Comunitat Educativa. El Govern català ha mobilitzat recursos -2.700 milions-, augmentat plantilles i millorat la retribució en més de 400 euros dels mestres. Tot ha estat insuficient encara que és la primera vegada que un govern fa propostes concretes i pacta amb els sindicats. El dia 31, la consellera Esther Niubó resoldrà la incògnita i es coneixerà si hi ha noves propostes després de reunir-se amb equips i direccions de més d'un centenar de centres educatius buscant la seva complicitat per desactivar la vaga.
2. Informe Pisa. Per si no fos prou, el fiasco de l'Informe Pisa que va excloure Catalunya perquè els centres van deixar fora dels exàmens una quantitat molt superior d'escolars del que permet l'OCDE, de manera que els resultats no seran comparables amb els d'altres territoris ni amb els d'edicions anteriors. La consellera està en el punt de mira de l'oposició i no es descarten cessaments perquè a l'Executiu s'ha instal·lat la idea que l'error va ser intencionat per part dels tècnics als quals s'atribueix intencionalitat política.
3. Crisi de Rodalies. El Govern té previst iniciar un ambiciós pla de manteniment i modernització que posi fi als problemes a Rodalies. L'empresa mixta assumirà la gestió de manteniment al gener i aquest mes de setembre es farà càrrec del traspàs de la R1 que creua el Maresme, un cop culminat el desdoblament de la R3, les millores als túnels del Garraf i Rubí, o el soterrament de Montcada i Reixac i, en fase de finalització, altres obres de millora que han entelat el malmès servei. Sobre el lliurament dels esperats nous trens -un centenar- per part d'Alstom caldrà esperar fins al 2027.
4. Pacificació AP7. El Govern presentarà un pla que permetrà recuperar algun tipus de peatge en aquesta via per evitar el seu col·lapse permanent i garantir-ne el manteniment.
5. Pressupostos. Illa presentarà el seu pla inversor de noves infraestructures de comunicació i l'execució pressupostària, que compta amb 4.100 milions després del seu acord amb ERC i Comuns.
6. Habitatge. Després del revés del Tribunal de Garanties, l'Executiu busca una nova formulació per evitar la compra especulativa d'habitatge i desbloquejar els seus plans dotats per construir 50.000 pisos de protecció oficial, ajudes al lloguer o crèdits sense interès.
7. Consell de Política Fiscal i Financera. El nou projecte de finançament tirarà endavant amb el vot del Govern i de Catalunya, i previsiblement el de Canàries, quedant a l'espera de la posició final del PP.
8. Condonació del deute. El Congrés votarà els acords que reduiran el deute de les comunitats autònomes en 17.000 milions a l'espera del PP i de Junts. El partit de Puigdemont intentarà erigir-se en epicentre al Congrés amb els nous acords de finançament autonòmic i quitança del deute que considera, a priori, totalment insuficients.
9. Tribunal Constitucional i amnistia. El Constitucional donarà, previsiblement, el vistiplau a l'aplicació de l'amnistia a Puigdemont, cosa que farà possible el seu retorn a Espanya. Tot i que Junts considera important la tornada de Puigdemont de l'«exili», segueix sent una incògnita si exercirà de líder de l'oposició al Parlament i si Junts canviarà la seva estratègia d'assetjament i enderroc.
De tots aquests deures, qüestions i assumptes pendents n'és perfectament conscient Illa, que obre el curs amb una entrevista a El Periódico en què parla llargament sobre l'ensenyament i la resta d'assumptes.
"Salvador Illa: 'El país té recursos per abordar un replantejament de l'àmbit educatiu'", assenyala el titular principal de l'entrevista que signen Gemma Martínez i Júlia Regué.
A continuació, les preguntes i respostes més interessants:
P: El curs escolar no comença amb la normalitat que anhelava el Govern, sinó amb una nova jornada de vaga dels professors. Creu que s'ha anat massa lluny i que fins i tot els propis professors han superat els sindicats?
R: Hem d'afrontar les coses tal com són. L'educació requereix una reflexió a fons, requereix més recursos. Els acords als quals hem arribat amb alguns sindicats són els més importants que s'han aconseguit mai a Catalunya perquè impliquen un compromís de despesa de 2.600 milions d'euros. Però hi ha altres aspectes que s'han d'abordar i agraeixo les aportacions positives. El Govern farà de Govern. Es trobarà la ciutadania i la comunitat educativa amb un Govern disposat a reflexionar en l'àmbit educatiu i a abordar les reformes que puguin fer falta? Sí. Ho farem amb una mirada a mitjà i llarg termini? Sí. L'educació és una prioritat de país? Rotundament sí. Tenim bons professionals a Catalunya en aquest àmbit? Rotundament sí. Hi ha coses a millorar? Rotundament sí. I aquestes coses a millorar ja existien fa un, dos, tres, quatre, cinc i sis anys.
![Portada d'El Periódico a 30 d'agost de 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/564381.jpg?p=c:750:992:nowe:0:0\/w:1706\/h:2256&h=mR0JmtgD"])
Portada d'El Periódico a 30 d'agost de 2026
Sí. Quina és la diferència ara? Que el Govern està disposat a afrontar-les amb la mà estesa. Això sí, demanant visions i aportacions constructives, sentit comú, responsabilitat i garantint el respecte a tots els drets: de vaga, d'educació i de mobilitat.
P: Quan pensa en els aspectes que queden per abordar, està pensant en baixar les ràtios, en més recursos per a l'escola inclusiva, en un augment salarial més gran...?
R: Em remeto al que la consellera ha dit sobre aquesta qüestió i al que dirà els pròxims dies. Hi ha coses a millorar i el Govern té voluntat de millora, però ho farem tocant de peus a terra. No es pot passar del 0 al 10 sense passar abans pel 1, pel 2, pel 3... No es poden demanar impossibles. No és que jo digui que no pot ser, és que no pot ser. Si hi ha una actitud de responsabilitat, de serenitat i de sentit comú, crec que el país té els recursos -i més si aconseguim tirar endavant el finançament- per poder abordar de manera progressiva una millora substancial i un replantejament de l'àmbit educatiu, que és fonamental per al futur del país. El Govern hi està treballant.
P: Com imagina vostè una escola inclusiva adequada? Ha de passar per més aules d'acollida? És evident que al model que està aprovat li falten recursos perquè sigui una realitat...
R: Jo m'imagino que puguem fer una reflexió serena, no eterna, amb un calendari concret, entre tots, per prendre aquesta decisió. És una decisió sobre la qual el Govern ha d'expressar la seva opinió, però ha d'escoltar. He conegut persones que tenen situacions impactants des del punt de vista de les seves capacitats i que, gràcies a una escola inclusiva, no es queden tancades a casa. Això funciona. No vull dir que no s'hagi d'ajustar; però crec que hi ha d'haver centres d'educació especial perquè m'ho demanen moltes vegades les mateixes famílies. Hem de ser capaços, entre tots, de fixar els límits i els recursos per arribar a un acord.
P: Hi ha hagut una altra polèmica afegida que és l'error en la mostra que invalida les proves PISA a Catalunya. Es va posar en marxa una investigació. Quin és el resultat i quina decisió prendrà?
R: Els pròxims dies la consellera donarà a conèixer el resultat d'aquesta investigació interna i les mesures corresponents. Ha estat un error que no es pot tornar a produir i l'obligació del Govern és prendre les mesures perquè no torni a passar i depurar responsabilitats si n'hi ha hagut.
A l'entrevista també s'aborden assumptes com el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei d'habitatge. Al respecte, Illa assenyala que "el dictamen del CGE no és vinculant, però el prendrem com a referència. Jo no vull fer res de cara a la galeria, vull fer coses que serveixin, així que ha de tenir les màximes garanties jurídiques i de solvència. L'objectiu no és evitar que algú pugui tenir un segon habitatge com a forma d'estalvi per poder-lo llogar, sinó evitar que es compri habitatge per fer negoci. Qui es queixa d'això? Els que volen fer negoci. I jo els dic: feu-ho en un altre àmbit. Jugueu a borsa, invertiu-hi, però no en habitatge perquè no ens ho podem permetre com a país. Com li dic jo a molts ciutadans de Catalunya que l'economia va bé, però que ells no poden accedir a un habitatge? És una missió de país".
Més històries. "Sálvese quien pueda: l'estratègia d'unitat de l'independentisme català salta pels aires", assenyala un titular d'El Confidencial.
A l'entradeta es diu que "El sobiranisme fa una relectura del procés i prepara canvis en les seves tàctiques i en la seva estratègia per "tornar-ho a fer una altra vegada": "Prou de consens, que surti tothom al ring"".
![Portada de 'La Vanguardia' a 30 d'agost de 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/564382.jpg?p=c:750:1049:nowe:0:5\/w:1706\/h:2386&h=75qcfama"])
Portada de 'La Vanguardia' a 30 d'agost de 2026
Escriu Antonio Fernández: "Els independentistes s'han cansat de perseguir la unitat d'acció. Els paràmetres han canviat. El procés es va caracteritzar, precisament, per l'entesa, en aparença formal, dels dos grans partits, Convergència i Unió i ERC, i de les grans associacions cíviques, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, a les quals es va afegir l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Tots ells van ser capaços de formar una llista conjunta el 2015, la de Junts pel Sí (JxS), que va resultar un gran fiasco perquè no van aconseguir tenir la majoria absoluta que pretenien".
"Les darreres setmanes, els líders sobiranistes ja no insisteixen més en la unitat d'acció, entre altres coses perquè sembla impossible una entesa entre Junts i ERC amb els seus actuals líders al capdavant. D'aquesta debilitat, en canvi, alguns en treuen fortalesa".
"Josep Costa, que va ser vicepresident del Parlament i home de confiança de Carles Puigdemont durant la presidència de Quim Torra, ha definit les bases del nou independentisme: “El discurs de la unitat és una mercaderia caducada del procés. El veritable motor fins a l'1-O va ser la por a quedar com un traïdor o un covard. Ara, la solució s'alimentarà d'aquesta por: cal trobar la forma de lluita contra l'Estat que obligui tothom a sumar-s'hi”".
"“Tota aquesta mandanga de portar-nos bé i anar tots a una no serveix per a res. Pitjor encara, és contraproduent. Sense egos, ambicions o lluita pel poder, i sense interessos ni conflictes ideològics, manarien sempre els mateixos mediocres, sense cap incentiu per canviar res”, afegeix".
Línies després segueix així la peça: Ell (Costa), que va estar a la locomotora del procés, afirma que “cal entendre que Junts pel Sí no era cap eina unitària. No van deixar de barallar-se ni un sol dia. Però es barallaven per demostrar que eren més independentistes que els altres”. Aquí és on rau el secret de la força del sobiranisme: “Amb unitat i confiança entre la classe política, haurien frenat molt abans de l'1-O. Va ser la desconfiança la que va impedir que ho fessin. La competició per fer-ho millor que els altres, per demostrar que saps més o ets més agosarat, és un factor positiu de la política”".
Però hi ha una versió alternativa i és a El Nacional. "Els fets d'Elx donen vitamina a l'independentisme: les estelades tornen al carrer i escalfen la Diada", proclama un titular del mitjà esmentat.
Al sumari es diu que "La resposta als incidents amb la Policia Nacional ha aconseguit una fotografia d'unitat independentista al Camp Nou".
El text és de Vicenç Pagès: "Hi ha episodis que, lluny d'apagar una reivindicació, acaben alimentant-la. Els incidents protagonitzats per la Policia Nacional contra aficionats del Barça a Elx, amb la confiscació d'estelades i l'agressió a un jove menor d'edat, han tingut aquest efecte sobre l'independentisme català. En pocs dies, una bandera que havia anat perdent protagonisme en determinats espais polítics ha tornat a ocupar carrers, grades i xarxes socials. I ho ha fet amb una força que no es veia des de feia temps. La imatge del Camp Nou tenyit de milers d'estelades abans del partit contra l'Athletic Club n'és el millor exemple".
"La convocatòria de l'ANC, el suport d'Òmnium Cultural i les crides de dirigents polítics de pràcticament tot l'espai independentista van acabar convertint el partit en una gran exhibició pública del símbol independentista. Al minut 17:14, les estelades van tornar a omplir les grades entre crits d'"independència"".
![Francesc Marc-Álvaro (ERC) exhibe una estelada en el Congreso](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/564172.jpg?p=w:320\/h:240&h=nkJStg3X"])
Línies després Pagès escriu que "l'episodi té, a més, una particularitat política: durant uns dies, les diferents sensibilitats de l'independentisme han coincidit en una mateixa resposta. Junts, ERC, la CUP, l'ANC i Òmnium han reivindicat el dret a exhibir l'estelada, tot i que les seves estratègies polítiques siguin sovint molt diferents. Oriol Junqueras, que va ser present al camp, va fer una crida explícita a omplir el Camp Nou d'estelades i va defensar que "l'estelada és un símbol de llibertat i de justícia"".
I: "La CUP va anar més enllà i va demanar que les banderes independentistes apareguessin "a cada finestra i balcó" del país. Des de Junts, Carles Puigdemont també va celebrar l'exhibició al Camp Nou i va denunciar que la realització televisiva de DAZN havia evitat mostrar en tota la seva dimensió la imatge de les grades".
Al text es destaca a més la proximitat de la Diada.
30 d'agost, dia internacional dels Desapareguts i dia internacional del Tauró Balena.
Santoral: Pamaqui de Roma, Gaudència màrtir, Bononi de Lucedio, Agiló de Rébais, Fantí el jove, Fiacri de Breuil i Pere de Trevi.
