Retards sanitaris, padró i nou anys del 17-A

Llistes d'espera, pisos patera, la banda dels vàters... L'agost entra a la seva segona meitat amb profusió de notícies i cap de bona. De la Catalunya quàntica d'ahir a la Catalunya real de la crisi sanitària, l'emergència habitacional i la cara b del turisme, a més del novè aniversari dels atemptats islamistes de Barcelona i Cambrils.

En el cas de la sanitat, les dades sobre els terminis per a la visita a l'especialista o per a les operacions delaten les mancances del sistema. Cada cop més pacients, de més edat i amb múltiples patologies per a cada cop menys especialistes i menys mitjans.

És El País qui denuncia la precària situació de l'atenció sanitària a Catalunya. "El mapa de les llistes d'espera a Catalunya: la demora per veure l'especialista augmenta gairebé un mes en tres anys", resa el titular de la notícia.

Al sumari s'informa que "El temps mitjà d'espera per a una primera visita passa de 93 dies a gairebé 120 des del 2023, amb especial deteriorament als hospitals del Vallès".

Escriu Bernat Coll: "Les llistes d'espera per accedir a una primera visita amb un especialista s'han deteriorat de manera significativa a Catalunya en els últims tres anys. La demora mitjana ha passat de 93 dies el 2023 a gairebé 120 el juny de 2026, però l'empitjorament no es reparteix de manera homogènia".

"Els hospitals del Vallès presenten algunes de les dades més crítiques: Sabadell, Terrassa i Granollers concentren tres dels quatre majors increments de la demora del conjunt de Catalunya i ja registren esperes mitjanes d'entre sis i deu mesos. La demora mitjana catalana se situa notablement per sobre dels 90 dies que la Generalitat fixa com a termini màxim de referència per a una primera visita ordinària amb l'especialista".

"El cas més extrem és el Parc Taulí de Sabadell, on aconseguir una visita amb l'especialista obliga a fer un exercici de paciència. La demora mitjana ha passat de 212 dies el juliol de 2023 a 314 el juny de 2026. Són 102 dies més, fins a assolir una espera superior als deu mesos".

"El deteriorament és especialment acusat en algunes especialitats. Urologia presenta la situació més extrema, amb una demora de 694 dies, prop de dos anys. En Traumatologia, l'espera també supera l'any, amb 383 dies, i el nombre de pacients en llista gairebé s'ha triplicat des del 2023, passant de 5.702 a 14.714. En Otorrinolaringologia, la demora ha augmentat de 184 a 327 dies".

"L'hospital atribueix part d'aquest fort increment a un problema en el registre de les llistes i sosté que la demora ha augmentat únicament la meitat del que reflecteixen els registres oficials, segons defensa un portaveu. La situació, en tot cas, ve de lluny, perquè el centre va detectar el 2025 duplicitats i pacients que romanien a la llista des del 2019".

"“Es va trucar als pacients i es van depurar visites”, explica el portaveu, que assegura que aquest procés ha permès corregir part de les distorsions acumulades. El Taulí afirma a més que ha incrementat l'activitat assistencial i que tancarà l'any sense pacients pendents d'una primera visita des de fa 14 mesos".

"Malgrat la possible fragilitat del recompte automàtic de les dades, la realitat del Taulí s'expandeix als altres dos grans hospitals del Vallès. A l'Hospital General de Granollers, l'espera mitjana ha augmentat de 105 a 189 dies, gairebé tres mesos més; i a l'Hospital de Terrassa ha passat de 125 a 186, un increment d'una mica més de dos mesos. Els tres centres se situen així entre els hospitals amb pitjor evolució de Catalunya en el període analitzat".

Línies després Coll apunta que "el Govern admet la necessitat de reduir la pressió sobre els hospitals i ha situat el reforç de l'atenció primària entre les principals vies per fer-ho. L'estratègia passa per augmentar la capacitat operativa dels CAP per resoldre casos sense necessitat de derivar-los a l'especialista hospitalari i estendre les consultes virtuals entre atenció primària i els serveis especialitzats".

"A l'àrea metropolitana de Barcelona, l'evolució és molt desigual. Sant Pau ha vist augmentar la demora mitjana per a una primera visita un 32,8% (de 76 a 101 dies), Vall d’Hebron, un 8,8% (de 101 a 110 dies) i el complex Moisès Broggi-Hospitalet un 3,3% (de 84 a 87 dies)".

I: "En canvi, altres grans centres han reduït els temps: el Clínic un 5,2% (de 72 a 69 dies), Bellvitge (L’Hospitalet) un 10,8% (de 53 a 48 dies) i, sobretot, Germans Trias, on la demora s'ha retallat un 51,7% (de 123 a 59 dies). “Hem establert protocols consensuats amb atenció primària i part de les primeres visites s'han substituït per consultes a distància”, responen des del centre badaloní per explicar la millora".

Més històries de precarietat i deteriorament. "Els pisos amb més de deu persones empadronades es cronifiquen: 2.328 a Barcelona i 667 a L'Hospitalet", alerta un titular d'El Periódico.

De la informació de Manuel Arenas i Carles Rebollo: "A partir de sol·licituds d'informació pública d'El Periódico a la vintena d'ajuntaments més poblats de Catalunya, dades dels padrons municipals del darrer lustre reflecteixen com la infravivenda s'ha cronificat en milers de pisos de l'àrea de Barcelona on hi ha consignades més d'una desena de persones".

"Tot i que excepcionals, els casos més flagrants es corresponen amb immobles que apareixen als informes municipals amb més d'una vintena o fins i tot una trentena de persones inscrites en un mateix pis".

"La ciutat catalana amb un fenomen estadísticament més significatiu és, com sol ser habitual, Barcelona. El padró municipal complet i més recent de la capital catalana, el de l'any 2025, identifica un total de 2.328 habitatges amb més d'una desena de persones empadronades".

"És pràcticament el doble que quatre anys enrere: 1.279 pisos barcelonins apareixien al padró amb més d'una desena empadronats el 2021. No obstant això, la xifra ha descendit subtilment des de l'any 2024, quan el padró va certificar que 2.546 immobles empadronaven més de deu persones, tres d'ells a ni més ni menys que 20 residents".

"Ateses aquestes cridaneres milers de pisos sobreocupats, fonts municipals de l'Ajuntament de Barcelona adverteixen que "la sobreocupació d'un habitatge no pot ser invocada com a causa de denegació de la inscripció padronal, atès que no constitueix un requisit legalment exigible per a l'acreditació de la residència"".

"El consistori es refereix d'aquesta manera als popularment coneguts com a 'pisos patera', els negocis irregulars dels quals a costa de famílies vulnerables han denunciat en multitud d'ocasions entitats com Càritas".

Pàragrafs després s'indica que "en el cas de L'Hospitalet de Llobregat, segona ciutat més poblada de Catalunya, entitats veïnals del nord de la ciutat han denunciat en reiterades ocasions que el fenomen de l'amuntegament residencial en barris vulnerables ha anat a més en els darrers anys. Les dades municipals del padró reflecteixen que, entre 2020 i 2025, el nombre de pisos amb deu o més persones empadronades es va triplicar, passant de 222 immobles en aquesta situació el 2020 a 667 el 2025. La xifra ha escalat de manera ininterrompuda any rere any".

I: "El fet de compartir pis amb altres famílies és una realitat cada cop més estesa. De fet, estudis recents de la Universitat de Barcelona (UB) exposen com aquesta casuística s'ha cronificat per a cada cop més persones en diversos nuclis de la metròpoli de Barcelona. Bona part dels afectats procedeixen del sud global, tot i que també n'hi ha de locals"".

Més històries urbanes. El negoci brut del turisme. "La banda dels vàters clandestins ja controla 34 habitacions turístiques il·legals de luxe a Barcelona", destaca La Vanguardia.

El text ve amb la signatura de Luis Benvenuty, que apunta que "la banda dels vàters clandestins està encara molt lluny dels principals entramats dedicats a l'allotjament turístic il·legal en aquesta ciutat, dels reis de les pensions clandestines, dels xinesos que es presenten com a grans empresaris, dels russos que muntaven prostíbuls i es van passar a aquestes activitats perquè resulten molt menys estressants... Però gràcies al seu afany, descaradura i sobretot desvergonyiment, aquesta organització no para d'expandir-se per Barcelona".

"“La policia és aquí, veniu, si us plau!”, teclegen els turistes. “No els deixeu entrar. No sabem qui són”, respon la gent que gestiona aquests allotjaments turístics il·legals del carrer València. “Altres hostes ja els van obrir. Estan trucant a la nostra porta, què dimonis està passant?”. “Ningú té dret a entrar al nostre apartament sense el nostre permís. Venim cap aquí”. “Ens heu arruïnat el viatge, vindreu d'una vegada o no?”".

"L'acta que els inspectors aixequen en aquest habitatge del carrer València indica que l'Ajuntament ja n'havia constatat l'ús turístic, que els obren la porta uns hostes que estan passant uns dies en una de les seves habitacions, que a les altres dues habitacions també hi troben hostes, que precinten aquesta activitat amb adhesius on s'indica que la seva retirada pot suposar un delicte tipificat al Codi Penal".

"Els inspectors municipals detallen que en aquests moments la banda dels vàters clandestins controla almenys tretze immobles a Barcelona, que d'aquesta manera d'un temps ençà ja subarrenden a turistes almenys 34 habitacions que acostumen a qualificar de suites, que avui dia ja sumen catorze expedients sancionadors que comporten un import total de 840.000 euros i també 21 multes coercitives l'import total de les quals és de 89.000 euros. A principis d'any únicament controlaven una desena d'immobles. Les sancions les recorren de manera sistemàtica".

"Marta Martín, advocada de la propietària italiana d'aquest pis del carrer València, detalla que al cap de poc van arrencar tots els precintes i van tornar als seus afers. “La veritat és que a aquesta gent tot els és igual”".

I: "A aquesta gent també se'ls coneix com la banda dels vàters clandestins perquè no tenen cap inconvenient a fer obres il·legals als pisos que lloguen per subarrendar les seves habitacions per dies i de manera il·legal com a suites. Aquí, en aquest habitatge del carrer València, explica l'advocada, van construir un bany perquè totes les habitacions en disposessin d'un, i van tapiar una porta i en van obrir una altra perquè una de les habitacions també tingués cuina".

Aniversari dels atemptats islamistes. "Els 'oblidats' dels atemptats del 17-A: víctimes sense indemnització i una oficina de suport nou anys tard", denuncia un titular d'El Mundo.

Aquest diari recalca al sumari d'aquesta informació que "Junts i ERC segueixen amb el desafiament i sol·liciten al Congrés que admeti que hi va haver "negligències en la gestió de la informació" per part del CNI".

Del text que signa Cristina Rubio: ""En aquest procediment les víctimes han estat les grans oblidades de la instrucció". Així de clar es va mostrar el magistrat de l'Audiència Nacional, Félix Alfonso Guevara, a la sentència de maig de 2021. Una resolució que sempre porta amb ell Robert Manrique, víctima de l'atemptat terrorista d'Hipercor i assessor de l'extinta Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (Uavat), i que va suposar un primer pas per començar a saldar alguns dels comptes pendents".

"La sentència del 17-A va reconèixer 368 víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils (a més de l'explosió a Alcanar o la fugida de Younes) per ferides físiques o danys psicològics. Cal destacar, per entendre la magnitud de la sentència, que 225 van ser addicionals, ja que el Ministeri de l'Interior no les havia admès a la via administrativa prèvia. El Suprem va declarar ferma la sentència el 2023, cosa que va suposar un primer rescabalament al "maltractament" sofert, segons la Uavat".

"Sobre les indemnitzacions abonades (a les quals tenen dret les víctimes de terrorisme), des d'Interior responen que s'ha indemnitzat un total de 232 víctimes, tant amb anterioritat com amb posterioritat a la fermesa de la resolució judicial (179 en aquest cas) a través de la Direcció General de Suport a les Víctimes del Terrorisme".

"En aquest sentit, al·leguen que "actualment totes les sol·licituds han estat resoltes", llevat de quatre recursos contenciós-administratius, i que 190 afectats no han presentat sol·licituds d'indemnització després que el Suprem declarés ferma la sentència. Una gran part d'ells ja havia estat indemnitzada amb anterioritat pel Ministeri de l'Interior, afegeixen sense especificar la dada concreta a preguntes d'aquest diari".

I: "Per la seva banda, Robert Manrique critica que encara hi hagi indemnitzacions sense abonar -un terç, segons els comptes que denuncia per manca de localització, o perquè no saben ni que apareixen a la sentència, per exemple- i també retreu a l'administració que no hagi fet seguiment ni acompanyament dels afectats per veure com han evolucionat al llarg d'aquests anys".

17 d'agost, dia mundial del Vianant i dia internacional de la Malaltia de Coats, una pèrdua progressiva de la visió que generalment afecta infants i joves.

Santoral: Eusebi papa, Mamant de Cesarea, Clara de la Creu, Elies el jove, Ieró de Frísia, Joana Delanoue i Miró de Cízic.