Els pisos a Barcelona arriben als 5.000 euros per metre quadrat amb augments del 13% des de l'octubre
El dèficit d'habitatge respecte a llars creades torna a eixamplar-se a la província i situa la bretxa a la vora de 8.800
Més informació: La crisi de l'habitatge: 20 anys per comprar un pis nou, mentre la signatura de lloguers cau un 9%
Barcelona es posa a 5.000 en matèria d'habitatge. El preu mitjà del metre quadrat dels pisos a la Ciutat Comtal ja s'ha situat en aquesta quantitat poc abans d'arribar a la primera meitat de l'any. L'escalada inflacionista en aquest segment no troba fre tampoc a la capital catalana, malgrat les mesures implementades tant per l'Administració local com per la Generalitat per intentar reduir-ne la velocitat.
El preu mitjà de l'habitatge en el conjunt del municipi barceloní s'ha disparat fins a la xifra indicada. Una quantitat reservada no fa gaire temps per a habitatges exclusius o situats als barris més tensionats des del punt de vista de la inflació immobiliària.
Les darreres dades del Portal Estadístic del Notariat, corresponents al tancament del passat mes de maig, estableixen un preu mitjà de l'habitatge a Barcelona de 4.997 euros per metre quadrat.
Un màxim fonamentat en el repunt del 5,3% experimentat des de l'inici de l'any. Però, sobretot, en el notable increment del 12% registrat a partir del passat mes d'octubre, després que s'hagués apreciat un lleuger descens dels preus durant els mesos immediatament anteriors.
Les xifres inclouen tant l'habitatge usat com el nou, tot i que el pes d'aquest darrer és cada cop menor donat l'escàs nombre d'operacions que es registren amb aquest producte.
De fet, l'estadística notarial recull en els darrers dotze mesos només 612 compravendes d'habitatges nous a la Ciutat Comtal. D'aquesta manera, la mitjana indica que en aquest període s'han comercialitzat menys de dues cases a estrenar al dia. En els mesos de menor activitat, les vendes s'han reduït a un habitatge cada dos dies.
Les polítiques d'accés a l'habitatge són una de les grans prioritats del Govern
Amb tot, l'evolució del preu dels pisos de nova producció s'ha situat en dos dígits des de l'inici de 2026, en concret un 12%. Una pujada que ha deixat la mitjana per sobre dels 7.800 euros per metre quadrat en el conjunt de la Ciutat Comtal.
L'estadística recull les dades de les operacions de compravenda de pisos visades a les diferents oficines dels notaris, gràcies a la iniciativa posada en marxa fa poc menys d'un any pel Consell General del Notariat.
Per sota de Madrid
D'acord amb aquesta metodologia, l'increment dels preus de l'habitatge a Barcelona ha superat el registrat en el conjunt d'Espanya entre gener i maig de 2026. En aquest període, el cost mitjà dels pisos a tot l'Estat ha pujat un 3,5%, per situar-se entorn dels 2.050 euros per metre quadrat.
Això sí, Barcelona continua significativament allunyada de la situació del mercat a Madrid, el seu comparable més proper al país. Tot i que la inflació en matèria d'habitatge fa temps que està desbocada a la capital d'Espanya, l'increment durant els cinc primers mesos de 2026 ha tornat a situar-se en dos dígits (+10,3%).
![El presidente de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/503074.jpg?p=w:320\/h:240&h=ja38SotK"])
La proporció ha fet que el preu mitjà de l'habitatge al municipi de Madrid s'hagi disparat fins als 5.536 euros per metre quadrat, un 10,8% per sobre del corresponent a Barcelona.
L'actual context en què es desenvolupa el sector, amb una demanda a l'alça derivada de l'increment poblacional i una oferta disminuïda, especialment pel que fa a habitatge nou, representa un factor capital per explicar aquesta evolució.
Un home mira ofertes de pisos en lloguer.jpg EFE
En aquest sentit, l'últim informe elaborat per l'Associació Espanyola de Consultoria Immobiliària (ACI) situa Barcelona com la quarta província espanyola amb un major desequilibri entre els pisos de nova producció i el nombre de llars que es creen.
En concret, l'entitat avalua el dèficit d'habitatges de la província en 8.798 habitatges. Només Madrid, Alacant i València presenten una bretxa superior, en termes absoluts. En el conjunt d'Espanya, el dèficit es dispara per sobre de les 147.000 unitats, un 40% més que el càlcul realitzat per l'ACI respecte a 2024.
Un dèficit preocupant
En el cas de Barcelona, l'increment d'aquesta proporció va ser inferior al de l'exercici anterior a causa d'una moderació de la demanda. L'ACI considera que la creació de llars s'ha reduït de manera sostenible des de 2023 mentre que s'ha elevat l'habitatge protegit en relació amb el lliure. La combinació ha moderat el creixement del dèficit residencial però no ha estat suficient per revertir la tendència a l'alça.
Aquesta escassetat d'oferta es troba darrere del comportament dels preus de l'habitatge, tot i que el nombre de compravendes manté des de fa alguns trimestres una tendència a la baixa.
