Javi García, candidat del PSC a Terrassa: "Sóc l'únic que pot influir a Barcelona, Madrid i Brussel·les"
L'alcaldable, que tindrà 33 anys a les eleccions, comparteix les seves receptes per revertir els problemes de la tercera ciutat catalana en el seu camí cap als 250.000 habitants
Més informació: Elena Díaz (PSC): "Modificar el reglament del Parlament moderarà Vox i Aliança"
El PSC de Terrassa ha apostat per un relleu generacional decidit per intentar recuperar l'alcaldia del tercer municipi amb més habitants de Catalunya. Javier García Romero pren el relleu de la històrica dirigent Eva Candela al capdavant de la candidatura socialista amb un perfil profundament coneixedor de la fontaneria municipal, però amb una ambició política que transcendeix els límits locals.
Quan la ciutadania vagi a les urnes al maig de l'any vinent, García haurà complert els 33 anys i es presentarà amb un diagnòstic taxatiu sobre l'estat de la tercera ciutat catalana en població. Terrassa arrossega "vuit anys perduts" sota l'executiu de Jordi Ballart (Tot per Terrassa) i no està preparada per absorbir el creixement poblacional accelerat que la portarà de manera imminent a superar els 250.000 veïns.
En aquesta entrevista concedida a Crónica Global, el líder del PSC egarenc desgrana les seves receptes per reduir la bretxa socioeconòmica que divideix el municipi. I davant del que defineix com una política local centrada en la gesticulació i replegada en si mateixa, García posa en valor la seva trajectòria al govern i a l'oposició per defensar la seva gran carta diferencial: la capacitat d'interlocució directa amb la Generalitat, el Govern central i les institucions europees.
-Pregunta: Parla de "cosir Terrassa". Terrassa està dividida en dos?
-Resposta: Terrassa és una ciutat a diferents velocitats. És a dir, no hi ha una única Terrassa, no hi ha una sola ciutat. Hi ha diferents ciutats dins la mateixa ciutat, i això no és una percepció: són dades. Si analitzes els indicadors socioeconòmics de la ciutat per barris, veus diferències socioeconòmiques importants entre el centre —principalment la primera corona— i la resta, sobretot els barris més perifèrics.
La renda mitjana al centre triplica la d'alguns barris com Torre-sana, Les Arenes o Ègara; també ho observes amb altres indicadors com l'atur, el nivell d'estudis baix o sense estudis, la població estrangera... en definitiva, índexs socioeconòmics amb grans diferències entre el centre i determinats barris.
-Podem parlar d'una mena d'abandonament d'algunes zones?
-Hi ha molts barris, i això no ho dic jo ni ho diu el PSC, només cal passejar i parlar amb els veïns, que se senten oblidats. Moltes vegades això es tradueix en fets concrets com la manca d'inversió, la manca de serveis municipals o la manca d'equipaments, però es nota sobretot a partir de la segona corona. L'ajuntament, que al final és l'administració més propera, ha de poder intervenir i garantir uns mínims a tots els barris, perquè si no ho fa l'Ajuntament, no ho farà ningú.
-Quines inversions o actuacions concretes permetrien portar aquestes zones més abandonades a la mateixa velocitat que la resta de la ciutat?
-Cada barri és una realitat diferent. Hi ha barris on necessiten equipaments esportius, d'altres on calen equipaments sanitaris i d'altres on es requereixen infraestructures. Hi ha realitats molt diferents. Però crec que sí que hi ha elements comuns a tota la ciutat o en aquests barris més perifèrics que tenen a veure amb els serveis públics més bàsics, essencials i quotidians.
L'Ajuntament presta una sèrie de serveis encomanats per la legislació que no acaben d'arribar o no acaben de prestar-se amb la qualitat que la ciutadania demanda. Estic parlant sobretot de la neteja, del manteniment de l'espai públic i de la garantia de la seguretat i la convivència als barris.
-Que són les principals preocupacions de la ciutadania...
-Són preocupacions que el baròmetre assenyala, per tant hi ha una base científica al darrere. Però no cal un baròmetre: només cal parlar amb els veïns, perquè és una cosa en què tothom coincideix. És evident que la problemàtica hi és. Alguns podran pensar que està més accentuada o menys, aquí es pot entrar en matisos, però hi ha una realitat tan evident de serveis bàsics que no arriben i de problemes que no es resolen —als quals cal donar solució perquè és obligació de l'Ajuntament— que s'acaba generant aquesta sensació de frustració, abandonament i deixadesa.
Revertir això és la prioritat absoluta.
"Terrassa no és una ciutat insegura. Però hi ha problemes de convivència i eines contra les ocupacions i la multireincidència que l'ajuntament no aprofita"
-Terrassa té un problema amb la seguretat?
-Vull deixar clar que Terrassa no és una ciutat insegura en comparació amb altres; de fet, si analitzem les dades del Ministeri de l'Interior, veiem que l'índex delictiu de Terrassa està per sota de la mitjana d'altres ciutats. Per tant, no hem d'assumir discursos catastrofistes com fan altres partits d'extrema dreta, que afirmen que per Terrassa no es pot sortir al carrer. No és així.
Però sí que és cert que hi ha problemes d'incivisme i de convivència que acaben generant sensació d'inseguretat. Ens ho diuen les enquestes i ens ho diu la gent al carrer. No podem obviar la realitat.
-En què ha fallat el govern de Jordi Ballart?
-És cert que l'Ajuntament ha fet un esforç incrementant la plantilla de la Policia Municipal, però va aprovar fa un any escàs un pla de videovigilància que simplement era un catàleg de les quatre càmeres que tenim i s'ha quedat en un calaix. Un instrument com aquest no solucionarà tot el problema de la ciutat, però sí que és un element que tens com a ajuntament per generar sensació de seguretat als veïns i per dissuadir conductes incíviques o delictives.
D'altra banda, l'espai públic té molt a veure amb la seguretat. El manteniment de l'espai públic és potser avui el principal problema de la ciutat, però és que una cosa està lligada a l'altra. Si en sortir de casa veus un espai públic degradat, carrers bruts, descuidats, voreres per les quals has d'anar mirant on trepitges per por de caure, o esquivant sots amb el cotxe, aquesta sensació de deixadesa acaba generant també sensació d'inseguretat. També es nota amb la il·luminació.
Són aspectes que no estan estrictament relacionats amb la seguretat, sinó amb l'espai públic, però que repercuteixen en la inseguretat. I a més, tenim problemes de convivència i incivisme, de persones que incompleixen les ordenances municipals. L'Ajuntament té eines per actuar, però no les utilitza amb la contundència adequada.
Javi García, candidat del PSC a les eleccions a Terrassa Barcelona
-Per exemple?
-La llei permet que els ajuntaments, per iniciativa pròpia, intervinguin en una comunitat on hi hagi un habitatge ocupat per okupes que generin problemes de convivència (sorolls, inseguretat, incivisme). Faig una pregunta retòrica que ja he plantejat i sobre la qual no he obtingut resposta: des que aquest instrument està en vigor, quants desallotjaments ha instat l'Ajuntament en aquests casos? A Terrassa tenim casos d'ocupacions conflictives que generen greus problemes de convivència.
I pel que fa a la multireincidència, les recents reformes legislatives permeten als ajuntaments personar-se com a acusació particular en els casos de delinqüents multireincidents i instar davant el jutge mesures cautelars, com una ordre d'allunyament de la ciutat. El que en èpoques medievals es coneixia com "el desterrament". Tens identificats quatre o cinc delinqüents que delinqueixen contínuament, sovint amb delictes menors el judici dels quals triga molt a arribar i, abans d'arribar al final del procediment, pots sol·licitar com a mesura cautelar que aquesta persona no pugui entrar a la teva ciutat o al teu barri.
És un instrument potent i estem esperant que l'Ajuntament l'apliqui.
-Respecte a les càmeres de seguretat que esmentaves, proposeu que n'hi hagi més?
-Sí, evidentment. No diré una xifra exacta ara perquè no es tracta de dir "posaré 300 càmeres", perquè ha d'haver-hi un rigor i treball tècnic. Però sabem on cal actuar: tenim identificats punts conflictius en diferents barris on, per la naturalesa de l'espai públic, es generen situacions d'inseguretat o problemes de convivència (certes places, encreuaments de carrers).
El que no serveix és dir «em preocupa la videovigilància, aprovo un pla» perquè quedi bé el titular, i després deixar-lo en un calaix. Això no dóna sensació de seguretat a ningú. A més, cal fer-ho bé. Fa 3 o 4 anys, l'Ajuntament es va gastar 15.000 euros en càmeres per controlar les conductes incíviques en l'àmbit de la neteja (abocaments en bateries de contenidors). Saps quantes sancions s'han imposat arran d'aquestes càmeres? Cap. Zero. Perquè no funcionaven des del punt de vista operatiu ni legal, i perquè el propi software no funcionava.
Quan s'instal·la tecnologia cal fer-ho amb rigor; si no, és un malbaratament de diners públics en una infraestructura inservible.
"Alguns partits diuen que patim una 'invasió'; no, escolti, és una migració des de Barcelona"
-Quan parles amb els veïns de diferents barris, parlen també de la immigració com un fenomen que els pugui preocupar?
-No sóc ningú per qüestionar la sensació d'un veí, és una cosa personal. Però en entrar en diàleg i aprofundir, t'adones que hi ha discursos polítics que han calat en l'imaginari col·lectiu; discursos construïts sobre la mentida, el populisme i la fal·làcia. Existeix preocupació? Sí, i no s'ha d'obviar, però la immigració per si sola no és un problema i vincular-la amb la delinqüència és una fal·làcia.
Terrassa s'ha construït històricament gràcies a la immigració nacional i internacional, que l'ha fet créixer i posicionar-se com una de les ciutats més importants del país. Necessitem persones que vinguin a treballar i a construir la societat. I el principal flux migratori prové de Barcelona. El 2025, el 70% dels moviments migratoris positius a la ciutat venien de la província. Alguns partits parlen que "patim una invasió"; no, escolti, és una migració des de Barcelona.
Ara bé, un missatge claríssim: qui ho fa malament, ho paga. Qui incompleix la normativa ha de rebre les sancions previstes en l'ordenament jurídic. Els instruments existeixen i l'administració competent ha d'aplicar-los.
-Si el PSC governa a partir de 2027, mantindrà la gestió 100% pública de l'empresa de recollida de residus Eco-Equip o obrirà la porta a licitar lots a empreses privades?
El problema no és de gestió pública, mixta o privada. Tenim una empresa municipal des de fa molts anys i no tenim la intenció de canviar el sistema de gestió; vull deixar-ho molt clar. Avui estem en xifres rècord de pressupost per a Eco-Equip i l'empresa segueix sense funcionar i els problemes de gestió persisteixen.
L'Ajuntament s'acaba de gastar més de 200.000 euros en una consultoria externa perquè ens digui com gestionar l'empresa. Haver de recórrer a una consultoria externa per aquest import perquè et digui com gestionar la teva pròpia empresa demostra que tens un problema de gestió. I el pitjor és que no veiem que això es tradueixi en millores operatives o organitzatives.
-En què va quedar la refundació d'Eco-Equip?
-La suposada «refundació» d'Eco-Equip anunciada pel govern municipal va consistir únicament a canviar el logotip. A nivell d'imatge tindrà el seu impacte, però el problema d'Eco-Equip no és el logo, és la gestió.
No pot ser que al mes d'agost hi hagi més personal treballant en neteja viària i recollida de residus que al mes de maig. L'activitat a la ciutat a l'agost és molt inferior a la de maig (escoles tancades, gent de vacances), cosa que es tradueix en una menor generació de residus. Aquest exemple demostra que alguna cosa no s'està fent bé, i això no s'arregla invertint més diners cada any, sinó gestionant l'empresa.
-Terrassa està preparada per acollir 250.000 habitants?
-No. El POUM actual és de 2003 i ha quedat completament desfasat. Terrassa creix ràpidament (236.000 habitants avui) a causa de la migració procedent principalment de Barcelona i la seva primera corona, on l'habitatge és inaccessible.
Per absorbir aquest creixement cal ampliar la xarxa sanitària, escoles, equipaments per a persones grans, aparcaments i transport públic. En habitatge, l'Ajuntament fa 15 anys que no promou habitatge públic directe. Després del pacte pressupostari del PSC es reprendran dues promocions, però cal accelerar el ritme perquè Terrassa té sòl disponible, però els promotors i els constructors triguen un any a rebre una llicència, per això prefereixen anar a Sabadell, on triguen dos mesos.
I a més, cal lideratge polític de l'alcalde. Critiquem que l'alcalde manca de lideratge polític fora de la ciutat. El seu projecte no surt de la frontera municipal. "Tot per Terrassa" és un eslògan molt bonic, però a l'hora de la veritat implica una pèrdua d'influència i capacitat d'incidir on es prenen les decisions (Barcelona, Madrid, Brussel·les). Per afrontar aquest repte de 250.000 habitants necessitem influir allà on es decideixen les coses.
Javi García, candidat del PSC a les eleccions a Terrassa Barcelona
-I en vostè, els veïns trobarien un alcalde capaç d'influir a Barcelona, Madrid i Brussel·les?
-Amb tot el respecte per a tothom, sóc l'únic candidat que pot oferir això. Com a candidat socialista a l'alcaldia de Terrassa, puc seure i incidir allà on es prenen les decisions a tots els nivells, a Catalunya, a Espanya i a Europa. La resta de partits poden tenir la voluntat, però pel context polític actual, qui té millor capacitat d'influència és el PSC i jo com a alcalde.
Quantes vegades l'alcalde Ballart ha anat a Madrid? Les podrem comptar segurament amb els dits d'una mà, així, que a Brussel·les ja ni t'ho explico. Terrassa, la tercera ciutat de Catalunya, no s'ho pot permetre. Per assolir aquest repte, cal un lideratge que s'impliqui i surti de la ciutat a tots els nivells: Catalunya, Espanya i Europa.
-La B-40 és una de les claus per preparar Terrassa per a aquest creixement?
-Totalment. La B-40 té un paper de via de gran capacitat que ens connecta amb el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, però sobretot ha de tenir un paper de ronda interna per descongestionar el trànsit intern pel centre de la ciutat. La B-40 és una eina principal, així com transformar la Ronda de Ponent i l'Avinguda del Vallès perquè facin funció de rondes.
La B-40 ha d'arribar a Sabadell, això ho tenim molt clar i ningú ho posa en dubte. I no només a Sabadell, sinó connectar amb Granollers i Mataró per tenir el quart cinturó complet, però a Sabadell ha d'arribar el més aviat possible. A més cal adaptar-la a la trama urbana amb noves connexions amb barris com Les Arenes o Can Boada per descongestionar el trànsit urbà.
-I respecte a la Zona de Baixes Emissions (ZBE)? Com conjugar la sostenibilitat amb les necessitats de veïns i comerços?
-La ZBE pot agradar més o menys, però hi ha poc marge polític: és una obligació legal que Terrassa ha d'aplicar. Qüestionar-la seria una irresponsabilitat. Ara bé, hem de reconèixer que té efectes que perjudiquen una part de la població que no pot canviar-se de cotxe. Dir-li a aquesta persona que no pot circular li genera un problema.
Hem de plantejar-nos quines decisions prenem per millorar la qualitat de l'aire de manera compartida. La ZBE ajuda? Sí. Genera problemes? També. Sense qüestionar la ZBE, podríem pensar en altres fórmules alternatives per millorar la qualitat de l'aire, com la plantació d'arbres. Terrassa té aproximadament 3.000 escocells buits sense replantar. Hi ha un camí brutal per recórrer per oferir refugis climàtics naturals. Un arbre és el millor refugi climàtic natural. En prendre decisions, hem de pensar en el conjunt de la població i oferir solucions imaginatives i alternatives.
-Hem parlat de manca d'influència, seguretat, neteja... Quin és el principal fracàs segons el PSC del govern de Jordi Ballart?
Terrassa en els últims 7 o 8 anys no ha avançat. Han estat mandats perduts que no han servit per identificar cap actuació ni acció realment transformadora. Terrassa ha tingut èpoques de transformació real (amb Manuel Royes, amb Pere Navarro que va consolidar una ciutat referent amb universitat, parc audiovisual, centres tecnològics...). Ara ningú sap identificar un sol projecte o gran actuació del govern de Ballart. És un govern que ha intentat limitar-se a la gestió del dia a dia i ni tan sols ho ha aconseguit, perquè els problemes del dia a dia segueixen aquí i alguns s'han agreujat. Han estat 8 anys perduts.
"L'alcalde Ballart mai ha estat a l'oposició, sempre ha governat i no coneix com funciona l'ajuntament des d'allà"
-De cara a les eleccions de maig de l'any vinent, si la majoria exigeix aliances, quines són les línies vermelles del PSC?
-Sempre ho hem dit: la línia vermella del PSC és l'extrema dreta en totes les seves expressions (Vox, Aliança Catalana, etc.). És l'única línia vermella. Som conscients que a Terrassa no hi haurà majories absolutes i caldrà fer un esforç per governar la ciutat.
-Té 32 anys, 33 en un mes. Això pot ser vist com un hàndicap o com un avantatge als ulls de l'elector?
-No ho sé. Em puc considerar jove per liderar un projecte com el del PSC a Terrassa, però l'edat per si sola ni és un hàndicap ni un valor. L'important és donar solucions als problemes. Tinc experiència política municipal a l'Ajuntament, tant al govern com a l'oposició. Haver estat a ambdós costats et permet conèixer l'administració com ningú i saber què es pot i què no es pot fer.
L'alcalde Ballart, per exemple, mai ha estat a l'oposició, sempre ha governat i no coneix com funciona l'ajuntament des de l'oposició.
-Hem d'esperar un model rupturista respecte al llegat d'Eva Candela o un de continuïtat?
Ni una cosa ni l'altra. Cadascú representa unes formes de ser i de fer. El model d'Eva Candela és el model del PSC, per tant també és el meu. Rupturisme cap. Continuïtat tampoc del tot perquè cadascú té el seu caràcter. Eva Candela és un exemple de gestió pública impecable i fa una tasca importantíssima al Parlament de Catalunya al servei de Terrassa. Ens complementem.
-Aquesta entrevista té lloc a l'agost. Podrà fer vacances o no hi haurà descans?
-Poques vacances. Algun dia hauré de fer perquè venim de mesos molt intensos i a partir de setembre no hi haurà ni un dia de descans. Faré alguna escapada de cap de setmana amb amics, però no com altres anys.
