Primeras planas
Portades Primeres Planes

L'aval, els jutges i l'aplicació

El TJUE avala la llei d'amnistia. És el torn del Constitucional, que decidirà a l'octubre. El Suprem manté l'ordre de detenció contra Puigdemont

En portada: Kustody, el banc clandestí que s'amaga rere l'últim cop contra un grup de 'polis' corruptes

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar ahir la llei d'amnistia. No hi ha debat. O sí. El resum de les dues sentències del TJUE és que el dret europeu no és contrari a la llei espanyola i la llei espanyola no és contrària al dret europeu.

Tots els titulars tenen lletra petita i en aquest cas aquesta lletra és que els jutges europeus insisteixen que l'aplicació de l'amnistia correspon als jutges, no als polítics ni als periodistes. És un matís. Potser massa petit en aquest món gruixut.

La lectura dels mitjans és certament unànime. Punt per a l'independentisme i punt per al Govern de la "reconciliació" i de l'operació apaivagament. La pilota passa a la teulada del Tribunal Constitucional, on esperen torn els recursos d'empara d'Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Jordi Turull, etcètera, etcètera. Al mig queda el Tribunal Suprem, que manté viva l'ordre de detenció del líder de Junts.

De manera i efecte que ahir no va acabar res ni va començar res. El partit continua. Segueixin, segueixin. Però arriben les vacances i Espanya entra en mode agost, baixa la persiana i penja el cartell de tancat per vacances, excepte els bars. És el famós anunci d'estiu d'una cervesa popular. Temps de relax o relaxament.

A La Vanguardia titulen que "La justícia europea avala una llei per a la reconciliació que ha dividit la política".

Portada de 'La Vanguardia' el 17 de juliol de 2026

Portada de 'La Vanguardia' el 17 de juliol de 2026

El text és de Silvia Angulo: "El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que la llei d'Amnistia persegueix reduir les tensions institucionals i polítiques i afavorir un escenari de “reconciliació”".

"Aquest va ser un dels missatges centrals que es va desgranar ahir en la lectura d'una sentència que avala la norma, dissipa bona part dels dubtes sobre el seu encaix en el dret de la Unió Europea i esvaeix un dels principals obstacles jurídics per al retorn de l'expresident Carles Puigdemont, Antoni Comín i Lluís Puig".

"Per al tribunal, seran ara els jutges espanyols qui hauran de culminar l'aplicació de la llei, que ja ha beneficiat unes 400 persones, encara que encara queda pendent l'amnistia per a prop d'un centenar d'ex alts càrrecs polítics".

"La llei ha acompanyat el Govern de Pedro Sánchez des dels inicis d'aquesta legislatura. El president era en principi molt reticent a impulsar la norma –així li ho va recordar ahir Junts– però va fer “de la necessitat virtut” per tirar endavant la seva investidura amb els set vots dels postconvergents".

"L'exposició de motius de la norma –que va registrar el 2023 el PSOE en solitari– justificava la mesura sota la premissa d'afavorir la reconciliació, la convivència i la normalització institucional a Catalunya, uns objectius que el TJUE ha tingut en consideració en referendar la llei".

La crònica d'Angulo repassa la història de la tramitació de la llei, al·ludeix a la divisió frontal suscitada per la seva aprovació, recorda que l'última paraula la tenen els jutges i es refereix als efectes polítics de la decisió del TJUE i de l'amnistia en els dos paràgrafs finals:
"Els populars donen per amortitzat el retorn de l'expresident i prefereixen que es produeixi ara i no més endavant, davant la possibilitat que unes futures eleccions generals els siguin favorables, segons apunten els sondejos. Però dins del PP no tots tenen la mateixa visió. L'expresident José María Aznar va assenyalar ahir que “l'agressió sediciosa al dret no ha de quedar impune”".

I: "La polarització política que durant el procés es va viure a Catalunya s'ha traslladat aquesta legislatura al Congrés i l'amnistia és en part responsable d'aquest fenomen. Una situació contrària a la viscuda a Catalunya, l'efecte de la qual es va fer visible en les últimes autonòmiques, quan l'independentisme es va quedar sense majoria al Parlament".

A El País assenyalen que "L'aplicació plena de l'amnistia queda en mans del Constitucional i el Suprem després de l'aval del TJUE".

Portada de 'El País' el 17 de juliol de 2026

Portada de 'El País' el 17 de juliol de 2026

El sumari marca un termini: "El tribunal de garanties preveu deixar resolt a l'octubre el primer recurs d'empara dels líders del ‘procés’, que fixarà la doctrina que haurà d'aplicar la Sala Penal".

La informació és de Reyes Rincón: "Amb la sentència dictada aquest dijous per la justícia europea, la llei d'amnistia impulsada pel Govern i els partits independentistes ha superat els dos filtres que poden amenaçar una llei aprovada pel Parlament: el del Tribunal Constitucional i el del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)".

"Des que va entrar en vigor fa dos anys, la mesura de gràcia acumula ja 21 sentències favorables, 19 per part del Tribunal Constitucional, que ha declarat que la norma té cabuda en la Llei Fonamental; i les dues dictades ara pels jutges europeus, que conclouen que la mesura de gràcia encaixa en el dret comunitari".

"Aquestes resolucions descarten que la llei amb la qual l'Executiu i els seus socis pretenien enterrar les causes judicials vinculades al procés incorri en la panòplia de vulneracions que van denunciar el PP i Vox i que van al·legar alguns tribunals per frenar-ne l'aplicació, però Europa deixa en mans dels jutges espanyols la concessió de la mesura de gràcia en cada cas concret, encara que el camí marcat pel TJUE i el Constitucional els deixa poc marge per oposar-s'hi".

Continua Rincón: "Les sentències d'Europa han estat rebudes amb “gran satisfacció” entre el sector progressista, i majoritari, del tribunal de garanties. Aquestes fonts recorden les “dures crítiques” que han rebut les seves resolucions favorables a l'amnistia, algunes des de dins del mateix tribunal a través dels vots particulars -“agressius i contundents”- subscrits per magistrats de la minoria, que sostenien que l'amnistia vulnera el dret comunitari i reclamaven que el Constitucional consultés el TJUE abans de pronunciar-se sobre la mesura de gràcia".

I: "Finalment, ha estat el TJUE qui ha recollit en una de les seves sentències els arguments emprats pel tribunal de garanties per avalar la llei (“que l'amnistia [...] pretén reduir les tensions institucionals i polítiques generades pel procés d'independència de Catalunya i facilitar un escenari de reconciliació”)".

Línies després es recorda que "l'òrgan (el Constitucional) ha de donar resposta als set recursos d'empara presentats pels líders independentistes als quals el Suprem ha rebutjat concedir la mesura de gràcia en considerar que el delicte de malversació que se'ls atribueix no està cobert per la llei impulsada pel Govern, ERC i Junts".

I: "El Constitucional preveu resoldre el primer d'aquests recursos a l'octubre i, en cas de donar la raó als condemnats i processats, aquesta resolució ha de conduir a l'aplicació plena de l'amnistia a tots els líders del procés".

A El Mundo accentuen el paper dels magistrats del Tribunal Suprem amb aquest titular: "El Suprem manté el motiu clau pel qual va rebutjar amnistiar la malversació de Puigdemont".

Portada de 'El Mundo' el 17 de juliol de 2026

Portada de 'El Mundo' el 17 de juliol de 2026

Escriu Ángela Martialay: "Encara que l'expresident català Carles Puigdemont va celebrar ahir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'amnistia, la veritat és que haurà d'esperar a la resolució del seu recurs d'empara al Tribunal Constitucional la propera tardor per beneficiar-se de manera total de l'aplicació de la Llei que elimina els delictes del procés".

"La raó rau en què el Tribunal Suprem continua pensant que un dels dos motius pels quals va rebutjar esborrar el delicte de malversació de l'1-O -el relacionat amb "el propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial"- es manté intacte. Fonts jurídiques consultades per El Mundo expliquen que la sentència de la Cort de Luxemburg no s'ha pronunciat sobre aquest argument jurídic i, per tant, no hi ha cap motiu perquè l'instructor de l'1-O, Pablo Llarena, modifiqui el seu criteri".

"Quan el jutge del procés va rebutjar amnistiar el delicte de malversació de cabals públics atribuït a Puigdemont va esgrimir dos motius. El primer, que l'actuació de l'expresident de la Generalitat va comprometre els interessos financers de la Unió Europea -argument que ha estat ara descartat pel TJUE- i, el segon, perquè la pròpia Llei excloïa que s'amnistiés aquella apropiació de fons que fos portada a terme amb propòsit d'obtenir un benefici de caràcter patrimonial".

Després d'explicar que el benefici patrimonial consistia a no assumir amb el seu patrimoni l'1-O i destinar fons públics al "referèndum", Martialay escriu que "actualment, l'instructor manté en vigor l'ordre nacional de cerca i captura contra Carles Puigdemont i no preveu desactivar-la, segons ha pogut saber aquest diari".

Les decisions del TJUE han provocat una certa eufòria a l'independentisme. Això sí, Carles Puigdemont adverteix als seus que això que la llei l'apliquen els jutges significa que el partit es trasllada al Bernabéu amb tot el que això, segons el nostre home, implica. Aquí entren les consideracions d'un culer sobre el temple merengue merengue.

"Turull i Boye pressionen el TC i demanen l'aplicació immediata de l'amnistia: 'Que no se'n vagin de vacances'", apunta un titular d'El Nacional.

El text és de Vicenç Pagès: "Satisfacció total de la cúpula de Junts per Catalunya amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala la llei d'amnistia en la seva totalitat. Després d'una reunió de la permanent del partit, en què hi havia els exiliats (sic), el president Puigdemont i els consellers Lluís Puig i Toni Comín, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i l'advocat Gonzalo Boye, han exigit al Tribunal Constitucional que resolgui abans de vacances els recursos d'empara perquè puguin tornar a terres catalanes".

""Avui ja no hi ha més excusa, començant pel Tribunal Constitucional. No es poden anar de vacances davant les persones que estan pendents. El Constitucional ja arriba tard a resoldre això", han dit Jordi Turull i Gonzalo Boye en una roda de premsa a la seu del partit".

L'efecte d'aquestes paraules sobre les togues del Constitucional ha estat nul. Es mantenen les vacances i els dos magistrats que es queden de guàrdia no s'ocuparan dels recursos d'empara. Hauria d'haver-hi dos eclipsis en una setmana perquè el TC alterés els seus ritmes circadians.

Tot i així, ningú dubta que el TC atendrà en positiu els recursos de les persones que el 2017 van perdre l'oremus. Això ni es discuteix.

Hi ha més notícies. Els Mossos van obrir foc ahir contra un conductor que va intentar saltar-se un control. Es tracta d'un individu amb nombrosos antecedents i amb una ordre d'allunyament de la dona que anava amb ell al cotxe quan va intentar atropellar els policies i fugir.

Un policia va realitzar diversos trets a les rodes del vehicle, que es va estavellar contra una moto aparcada. Va passar a l'Hospitalet.
En matèria de successos, les dades indiquen que baixa la criminalitat en general però augmenten els delictes sexuals.

17 de juliol, dia mundial de la Justícia Internacional, dia mundial de l'Emoji i dia internacional del Tatuatge.

Santoral: Aleix captaire, Enodi, Marcel·lina de Milà, Colmà d'Irlanda, Eduvigis de Polònia, Fredegand, Jacint d'Amastris, Quenelme, Lleó IV papa, Pere Liu Ziyu i Teodosi d'Auxerre.