Homenatge a Prenafeta i el llibre de Rufián
Amics i beneficiaris de Prenafeta li reten un sentit homenatge. Rufián escriu un llibre. Més signes de temps estranys: Vito Quiles en un aparcament de Sabadell
En portada: La llobarro salvatge de 85 euros i la gamba vermella de Colau en les seves vacances a l'Empordà
Dia de la nostàlgia política. Veterans de la política i els mitjans es reuneixen per cantar les lloances de Lluís Prenafeta, l'home que va erigir la Generalitat i va crear TV3. També l'home que va reconèixer haver cobrat comissions il·legals i comès els delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals. Ahir va ser homenatjat per personatges com Jordi Pujol i Artur Mas.
El cas Pretòria (trama d'operacions urbanístiques fraudulentes que es va endur per davant, entre d'altres, a Bartomeu Muñoz, qui va ser alcalde socialista de Santa Coloma) va ser el penós colofó de la carrera pública de Prenafeta, personatge que a més de muntar TV3 i fundar El Observador va ser estafat ni més ni menys que per Vladimir Putin. L'artífex de l'administració catalana va intentar intercanviar aliments per petroli amb l'ajuntament de Sant Petersburg on un jove Putin era el número dos.
Una vida de pel·lícula de la qual ja només se'n recorden els seus amics, exempleats i coetanis, pura prehistòria de l'Espanya de les Autonomies i de la Catalunya catalana. Hi va haver un temps en què tot passava per Prenafeta.
Traspassat el 22 d'abril de l'any passat, alguns dels seus amics el recorden amb molt d'afecte, tal com veurem més endavant. D'altres procuren que no se sàpiga que durant anys van ser els seus joves deixebles i van menjar de franc convidats per Prenafeta i Alavedra. És a dir, pagant el poble.
Avui també és notícia que Gabriel Rufián ha escrit un llibre. O això diuen els responsables de l'editorial de la cooperativa Abacus, dirigida per Oriol Soler. A més, un amic de Rufián, el jove Vito Quiles, no va poder parlar a la UAB però els estudiants "antifeixistes" s'ho van passar d'allò més bé amb les càrregues dels Mossos.
Han transcendit d'altra banda els gustos culinaris de la senyora Ada Colau, aficionada als llobarros salvatges (els d'aqüicultura per als pobres) i a les gambes. Vermelles, és clar. Es tracta d'una nova entrega de Crónica Global sobre les aventures i desventures econòmiques de l'exalcaldessa de Barcelona.
En plena campanya, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va presentar un "Contracte amb Espanya" en què es parla de bilingüisme simètric a l'ensenyament de les comunitats amb dos idiomes oficials, cosa que va suscitar una airada reacció d'Oriol Junqueras a les xarxes. Sosté el president d'ERC que Feijóo pretén carregar-se la immersió, mètode del qual diu que ha estat una de les eines més exitoses de l'escola catalana. Sí. Un gran èxit, tant que Catalunya no participa a les proves de PISA perquè se surt de registre.
Al gra. "L'homenatge a Prenafeta, amb Pujol i Mas, exalta l'home que movia els fils de la Generalitat: 'No va fallar'", assenyala un titular d'El Nacional.
Al sumari s'explica que "Mas, Antich, Sanchis i Villatoro reivindiquen un dels homes que va crear l'estructura del poder de la Generalitat i TV3".
El text és de Vicenç Pagès: "Lluís Prenafeta va ser un dels homes clau en la construcció de la Generalitat recuperada després del franquisme, un home de confiança de Jordi Pujol amb una gran capacitat executiva i una manera de fer que va deixar empremta en la política catalana".
"Aquest és el retrat que han dibuixat aquest dilluns diverses personalitats del món polític, periodístic i empresarial durant l'acte d'homenatge i memorial a Prenafeta celebrat a l'Espai Línia de Barcelona, amb la presència de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i del seu successor, Artur Mas".
"En la intervenció final, Pujol ha definit Prenafeta com un "gran amic", un "gran patriota" i, sobretot, un "gran servidor de la Generalitat i de Catalunya". "No va fallar mai", ha sentenciat el president, que l'ha posat com a exemple per als joves que eren a la sala".
"Pujol ha recordat que va conèixer Prenafeta a través de la seva dona, Marta Ferrusola, que li va parlar d'una persona que podia ser molt útil en la tasca que començaven a desenvolupar a Convergència. La primera impressió va ser bona i li va proposar que s'incorporés al seu equip com a secretari de la Presidència de la Generalitat. "El vaig avisar que no seria una feina fàcil", ha explicat. Segons l'expresident, Prenafeta va assumir la responsabilitat durant anys amb entusiasme, lleialtat i fidelitat, a més de "serenitat, patriotisme i sense ànim particular"".
![Fotomontaje de Ada Colau, junto a una lubina, una gamba roja y la cuenta que pagó en el restaurante Bistró de Mar del Empordà](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/572472.jpg?p=w:320\/h:240&h=iE3pEh6Y"])
"El fundador de Convergència ha situat la seva contribució en un moment en què la Generalitat havia de recuperar les seves funcions i construir bona part de les estructures institucionals. "La Generalitat tenia prestigi i l'havíem rebuda amb esperança i il·lusió", ha recordat".
"Pujol ha destacat la seva determinació, la capacitat de treball i la implicació en projectes com la creació de TV3 i l'organització dels viatges institucionals a l'estranger. "Ell va posar les bases perquè la Generalitat fos una eina consistent", ha afirmat, abans d'afegir que el bon record que es conserva d'aquella etapa també és, en part, gràcies a la feina de Prenafeta".
"L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha recordat que va conèixer Prenafeta el febrer de 1982, quan es va incorporar com a tècnic a la Generalitat després de treballar al sector privat. Llavors, Prenafeta era una figura central en l'organització de l'acció del Govern i en la política exterior catalana. Amb el pas dels anys, la relació professional es va convertir en una amistat que es va mantenir també quan Mas va deixar l'administració per treballar a l'empresa privada".
I: "Mas ha reivindicat especialment la contribució de Prenafeta a la construcció de les estructures de país i ha posat el focus en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Segons ha explicat, Prenafeta va impulsar una transformació que va situar els mitjans públics al centre de la modernització institucional de Catalunya. "Sense l'energia i la convicció executiva de Prenafeta hauria costat més", ha assegurat".
![Barack Obama, Beyonce, Juan Carlos I, Margaret Thatcher, Will Smith, Elon Musk y Ada Colau, con el Hostal Empúries de fondo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/572484.jpg?p=w:320\/h:240&h=T4VYwngj"])
En comparació amb els polítics i maniobrers actuals, Prenafeta seria un tità, un estajanovista de l'acció que no es feia enrere ni amb subterfugis en l'exercici del poder d'una administració autonòmica que tenia molt menys calat al principi que l'Ajuntament de Barcelona.
El moment porta una altra classe de polítics. Diferents. Més de predicar que de donar blat. Heus aquí Gabriel Rufián, un espècimen del parlamentarisme castís sorgit de les entranyes del mateix "Procés". Doncs res, que ha escrit un llibre. Allà on se'l veu, l'home ha tingut temps de garbellar unes línies mentre dirigia la funció de "la unitat de l'esquerra", un sainet que ha acabat com sempre.
L'extraordinari succés de la vocació "literària" del portaveu d'ERC a Madrid ha donat peu a una interessant peça d'El Confidencial. "L'avís de Rufián al llibre que escrivia en negociar amb Podemos: sense unió, l'esquerra se'n va 'a pastar fang'", s'intitula la peça que signa Marcos Lamelas.
El text comença així: "Gabriel Rufián ha publicat un llibre. Segons fonts de la seva editorial –Ara Llibres, del grup Abacus– l'ha escrit ell. Pretén ser una obra de tesi política, però en realitat es queda en assaig d'autoajuda per quan guanyi Vox. S'intitula “Com guanyar els fatxes (Llegir abans de votar)”, però és un llibre de resistència".
![Jordi Mercader opina sobre las alianzas de izquierdas en las elecciones del 29N](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/572534.jpg?p=w:320\/h:240&h=ylqMrYwo"])
"Després de llegir-lo, queda clar que el portaveu d'ERC al Congrés no vol ser ministre: “Tinc la millor feina del món”. En canvi, es mostra molt pessimista si, com ha passat, la unió de les esquerres fracassa: “O som capaços de crear un altre espai votable en el seu lloc o les esquerres se'n van a pastar fang per molt de temps”".
"Té mèrit perquè es tracta d'un text de rabiosa actualitat –tracta de manera detallada la crisi de Ceuta– que el seu autor pràcticament va acabar mentre estava teixint l'aliança d'ERC amb Podemos, la qual, al final, va dinamitar qualsevol possible acord".
"L'objectiu era obligar el PSOE, ja que, segons Rufián, “el PSOE no fa, al PSOE se l'obliga a fer. I, si no tens la força suficient, simplement no fa. L'habitatge n'és un exemple. El PSOE mai ha entès que la dreta i l'extrema dreta no eren l'excusa perquè les esquerres de la Cambra li aprovessin tot al Govern. La dreta i l'extrema dreta havien de ser l'excusa perquè el Govern ho volgués pactar tot amb les esquerres de la Cambra”. Però ara tot això ja no es podrà fer. En aquest sentit, el llibre neix vell".
Segueix Lamelas: "Rufián intenta dissenyar un programa d'esquerres, però és vague i poc original. Només visita llocs comuns. En canvi, diu molt del Rufián polític. S'explica així l'home que va anar a Madrid a aconseguir la independència de Catalunya en 18 mesos i porta al Congrés gairebé 11 anys com a diputat. “Jo no sóc independentista, jo estic independentista. I ho estic perquè sóc republicà i d'esquerres i vaig aprendre que ser això era inherent a la defensa del dret a l'autodeterminació”. I afegeix: “Jo sóc un convençut que la independència no pressuposa res. Que una Catalunya independent pot ser una república de lliures i iguals o pot no ser-ho”".
![Gabriel Rufián, en el Congreso](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/529360.jpg?p=w:320\/h:240&h=Y9-uWWRh"])
Línies després s'explica que "no se'n lliuren de la seva denúncia els mitjans de comunicació catalans que, com posa sobre la taula Rufián: “Jo no dic que el 90% de la premsa catalana sigui convergent, jo dic que el 90% de la premsa catalana calla i compra mercaderia avariada convergent. I calla i compra perquè a Catalunya encara es viu millor callant i comprant això que denunciant-ho. I això ha d'acabar”".
Doncs res, Rufián, ara vas a Junqueras i li ho dius.
Un bon amic de Rufián, el jove Vito Quiles, va voler fer un míting ahir al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona, però no va ser possible.
"Vito Quiles fracassa en el seu intent d'accedir a la UAB pel blindatge dels Mossos i acaba en un Ikea", assenyala un titular d'El País.
Portada d'El País el 20 d'octubre de 2026
Al sumari s'informa que "Grups de joves que es manifestaven contra l'agitador ‘ultra’ acaben enfrontant-se a la policia".
Escriu Noemí Mansino Pérez: "L'agitador d'ultradreta Vito Quiles ha fracassat en el seu intent de protagonitzar un acte a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) aquest dilluns a les 17.00. A través del seu compte de la xarxa social X, Quiles ha afirmat que abandonava aquesta possibilitat, àmpliament anunciada a través de les seves plataformes, i es desplaçava fins a una botiga d'Ikea de la propera localitat de Sabadell".
"Quiles tenia previst un acte de la seva gira per Espanya que realitza sota el lema 'Màfia o pàtria' a la plaça Cívica de la UAB. “Els Mossos han limitat el nostre dret de circulació en territori nacional transgredint lleis fonamentals per ordres polítiques”, ha assegurat l'agitador a través de X".
"La UAB ja havia avisat diumenge que l'acte de Quiles no estava autoritzat i que els Mossos impedirien el seu accés al recinte. Així ha estat. A les 17.00, la Plaça Cívica de la UAB, a Cerdanyola del Vallès, estava plena amb al voltant d'un miler d'estudiants que cridaven contra Quiles i l'ultradreta".
Més endavant s'explica que "els estudiants en contra de l'agitador ultra han acabat enfrontant-se als Mossos, als quals han llançat objectes, també de vidre. La policia ha acabat per carregar contra els joves cap a les 18.45 per dispersar-los, cosa que ha acabat aplaudint Quiles en un altre missatge. “Bé els Mossos ara donant medicina als delinqüents que han ocupat la universitat pública de Barcelona”, ha afirmat".
Bestieses. Res a veure amb el que passa a França.
Més històries. "Salvador Illa i ERC desafien Feijóo pel seu Contracte amb Espanya: 'La immersió lingüística no es toca, Catalunya parlarà clar a les eleccions del 29-N'", apunta El Mundo.
Portada d'El Mundo el 20 d'octubre de 2026
Al sumari es diu que "Els republicans acusen Junts de ser "equidistant" davant un possible Govern de PP i Vox".
El text és de Gerard Melgar: "El president de la Generalitat, Salvador Illa, i Esquerra Republicana han llançat un advertiment al PP de cara a les eleccions generals del 29 de novembre: "El català no es toca, Catalunya parlarà clar a favor de la immersió lingüística"".
"Així han respost a la presentació que ha fet avui el president dels populars, Alberto Núñez Feijóo, del seu Contracte amb Espanya, una de les mesures del qual consisteix en què les escoles catalanes imparteixin un 50% d'hores lectives en castellà".
"En un acte al costat del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, i els delegats del Govern a l'estranger, Illa ha dit que la llengua catalana és "un element cabdal de la personalitat política" de la regió i "un pont d'entesa"".
![Los Mossos d'Esquadra son golpeados con comida, basura, cristales, pintura y pelotas de goma en la UAB](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/572611.jpg?p=g:fp:0.65:0.47\/w:320\/h:240&h=ThrSsVRF"])
"Per això, el cap de l'Executiu ha carregat contra "qui veu les llengües com a armes de confrontació i divisió". D'ells, tot i que sense personalitzar, ha dit que "parlen de sentides i demostren una alta dosi d'ignorància". "La llengua catalana no es toca", ha emfatitzat el primer secretari del PSC".
I: "Per la seva banda, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha assenyalat el PP i Vox com "la principal amenaça per a l'educació i l'autogovern" perquè "volen liquidar una de les eines històriques i més exitoses a l'escola". "Serem el mur de contenció d'aquesta onada reaccionària, defensarem la llengua, l'escola i el país, i aturar-los està a les nostres mans", ha reblat el líder d'Esquerra a les xarxes socials".
Junqueras, un altre que posarà el cos contra el feixisme, tot i que potser no cal perquè en el cas hipotètic que Núñez Feijóo arribi a la Moncloa seria el primer president de Govern del PP interessat en el fenomen de l'"escola catalana".
20 d'octubre, dia mundial de l'Estadística i de l'Osteoporosi. Dia internacional del Xef, del Controlador Aeri, de la Mastocitosi i Patologies Mastocitàries i per a l'Eliminació de la Sífilis Congènita. Setmana internacional de l'Accés Obert (accés lliure i gratuït a la recerca acadèmica i científica).
Santoral: Honorat abat, Irene de Tancor, Aca, Adelina de Savigny, Maria Bertila Boscardin, Lleopard d'Osimo, Aderald de Troyes, Andreu Calibita, Caprasi d'Agen, Corneli centurió, Sindulf d'Aussonce i Vital de Salzburg.
