La terapeuta dels rics, peatges i "hisenda"

Els rics també ploren. Aquest era el títol de la telenovel·la que va triomfar a Espanya als anys noranta del segle passat. Un títol tan explícit i obvi amagava una sèrie de trames delirants entre gent amb noms compostos tipus Alejandro José i Pamela María. Luxe, glamour i molt patiment. Als pobres de solemnitat els encantava.

Total, que els rics de la Diagonal cap amunt no només ploren sinó que pateixen tragèdies com qualsevol fill de veí. Accidents de trànsit, accidents domèstics, accidents clínics i totes les fatalitats que no s’eviten ni es curen amb diners. Heus aquí el cas dels Andic.

A més de la fenomenal batalla entre els Mossos d'Esquadra i la defensa de Jonathan Andic, a qui acusen del suposat homicidi del seu pare durant una excursió pels voltants de Montserrat, la instrucció i el pas dels testimonis pel jutjat ha il·luminat una figura singularíssima: la terapeuta.

El personatge, com tot el cas, és carn de Netflix. Vestida de blanc, amb els cabells recollits i unes ulleres fosques, la senyora va entrar i sortir del jutjat com a testimoni i fins i tot amb protecció dels Mossos perquè la premsa no pogués importunar-la. Es veu que també en la seva feina la discreció és el primer.

A El País i com a lectura reposada de diumenge s’ofereix un perfil d’aquesta senyora, Julia o María Julia Lüderwaldt, que és el seu cognom de casada amb un alemany.

"La terapeuta invisible que es va colar a les vides dels Andic, els Sánchez Vicario o els Urdangarin", és el suggerent títol de la peça que signen Rebeca Carranco i Jesús García Bueno.

Al sumari s’explica que "Amb mètodes alternatius, la dona s’immiscuïa en terrenys relliscosos, com la gestió patrimonial o la vida sexual dels seus pacients, generalment adinerats".

Del text: "Entre la burgesia catalana se la coneix simplement com Julia o María Julia. És la psicoterapeuta que va aconseguir colar-se, amb discreció, a les cases i a les vides d’alguns dels cognoms més il·lustres de l’alta societat de Barcelona".

"Una persona “tranquil·la i calmada”, capaç de crear un “espai de confiança” fins a convertir-se “en una secta”. “No protestes, però surts d’allà plorant i sentint-te culpable”, recorda una de les seves pacients. El seu verb fàcil, la seva presència serena i les seves promeses de sanació personal i familiar li van obrir les primeres portes. El boca-orella en un col·lectiu privilegiat i estanc, on gairebé tots es coneixen, va fer la resta. “Aquí ve la infanta”, lluïa a la seva consulta".

"Els Andic van ser els últims d’una exclusiva cartera de clients a qui Julia Lüderwaldt va captar malgrat les seves escasses credencials acadèmiques: no pertany a cap col·legi professional i per això no va poder acollir-se, davant la jutgessa, al secret professional. “No cobrava gaire, però acabes anant-hi més sovint i tota la família. Vaig passar d’un dia a la setmana a tres”, explica a El País una pacient, que abans va explicar la seva experiència a TV3".

"La teràpia va atrapar de tal manera aquesta dona, de 58 anys, que va acabar tenint dificultats per prendre decisions per si mateixa. “Davant d’un problema, la trucava i li deia: què he de fer? T’anul·la la voluntat”, explica".

Continua la història: "La confidencialitat de les sessions dels Andic va saltar pels aires dimarts al jutjat. Durant gairebé tres hores, Lüderwaldt va respondre a totes les preguntes. Va explicar amb detall la teràpia basada en el psicoanàlisi a què havia sotmès la família, sobretot l’Isak i en Jonathan, immersos en conflictes intermitents des de feia més d’una dècada, l’últim d’ells per discrepàncies econòmiques".

"Va entrar de ple en la intimitat de l’home més ric de Catalunya per mediació de la seva parella, l’exgolfista amateur Estefanía Knuth, que buscava una reconciliació entre pare i fill. La terapeuta considerava que havia aconseguit èxits considerables, com que el primogènit es casés i que, finalment, tingués un fill, nascut uns mesos després de la mort del seu pare".

Pàrrafs després Carranco i García Bueno assenyalen que "la causa penal, per ara, no l’ha arrossegada, però sí que ha destruït el privilegi de l’anonimat i la virtut de la discreció que demanen les famílies burgeses. Amb gairebé cap presència a internet ni a xarxes socials, l’única referència a la terapeuta apareixia en una publicació de l’Institut de Belles Arts de Mèxic, on esmenta una conferència dictada per la “doctora Lüderwaldt, psicoanalista alemanya-equatoriana” el maig de 2006 a Barcelona".

"La difusió de la seva imatge i el seu nom amenaça de soscavar una carrera que l’ha portat a tractar famílies de classe i alta i famosos, començant pels Sánchez Vicario".

"La família de la tennista i campiona de Roland Garros Arantxa Sánchez Vicario ha estat immersa, des de fa anys, en conflictes familiars amb rerefons econòmic. Primer de l’Arantxa amb els seus pares i germans, i després d’aquesta amb la seva exparella Josep Santacana. Fonts consultades per aquest diari expliquen que la Julia va intervenir per intentar millorar la relació entre l’extennista i el seu germà Javier, sense que els implicats en quedessin satisfets".

I: "L’abordatge va ser diferent en el cas de la família d’Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina, a qui també va intentar ajudar a la seva manera. Segons ha explicat el director de la revista Lecturas aquesta setmana, la Julia va acudir al seu auxili després de l’escàndol del cas Nóos, que estava afectant la viabilitat del seu dia a dia a Barcelona i també la vida dels seus fills. La dona va intentar conscienciar la família per acceptar que l’Urdangarin hauria d’afrontar un procés judicial per corrupció i que probablement, com així va passar, hauria de passar un temps a la presó".

Pobra gent tots junts. Podrits de diners, amb tot el reconeixement social possible i acaben dirimint els seus fantasmes davant d’una senyora que té més aspecte de posar espelmes negres que de receptar ansiolítics, entre altres coses perquè no pot.

Tenint-ho tot i acabar a la ¿consulta? de la senyora de blanc... Per això més val ser pobre o de la Diagonal cap avall.

Més històries. "Illa negocia tornar a implantar els peatges, inclosa l’AP-2 que connecta Barcelona i Madrid", avisa un titular d’El Confidencial.

El text ve signat per Antonio Fernández: "Catalunya va ser, durant dècades, la comunitat autònoma que més peatges i més alts pagava a les autopistes. Al setembre de 2021, després de dècades de pagar onerosos tributs, les autopistes estatals van eliminar les barreres i només van quedar els peatges de les vies ràpides dependents de la Generalitat de Catalunya. Però la situació podria revertir-se a mitjà termini".

"El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va admetre aquest divendres davant dels micròfons de la Cadena Ser que en 2 o 3 anys podrien tornar els peatges a les principals vies. “És evident que hem de pensar en aquesta solució d’un peatge. Quan hi havia peatges, els camions es repartien millor”, va dir l’alt càrrec del Govern de Salvador Illa".

"Evidentment, no serà una medicina només per a Catalunya, ja que s’hauria d’implementar igualment a la resta d’Espanya. “Seria incomprensible que els camioners o els cotxes circulessin lliurement pel conjunt d’Espanya i, quan entressin a Catalunya, els féssim pagar”".

"La mesura pretén descongestionar el trànsit i reduir l’accidentalitat en diversos trams, tenint en compte els monumentals embussos i els accidents que hi ha hagut els darrers mesos. Fonts de la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que lidera la consellera Sílvia Paneque, assenyalen a El Confidencial que “efectivament, s’està parlant del tema després dels problemes greus que hi ha hagut, especialment a l’AP7, encara que encara no hi ha res concretat”".

"“El Govern és conscient que la situació actual implica la pèrdua de vides, de salut, de temps i de competitivitat. El repte és millorar la xarxa, duplicar capacitats i fer-ho millor del que tenim avui”, assenyalen les fonts".

"A Catalunya s’han estudiat models com l’Eurovinyeta (taxa electrònica per a vehicles pesants de més de 12 tones que permet transitar per autopistes i vies ràpides en determinats dies, setmanes o mesos), “però la UE només la permet fins al 2032”".

"A partir d’aquell any, els vehicles privats hauran de tenir una tarifació per quilometratge. Portugal ja aplica sistemes tecnològicament avançats, fins i tot basats en satèl·lits. Qualsevol mesura d’aquest tipus s’hauria d’acordar amb el Ministeri i aplicar-se a tot l’Estat, ja que també requeriria una tramitació al Congrés dels Diputats. El president Illa ha obert el debat i, si hi ha acord polític, en dos o tres anys es podria desplegar un sistema modern i homologable a Europa”".

"De moment, el Servei Català de Trànsit (SCT) només pot aplicar mesures puntuals: limitacions a l’avançament, regulació horària o reduccions de velocitat per reduir la sinistralitat, “però amb això no es resol el problema de fons. Les solucions miraculoses no existeixen: es necessiten inversions, planificació i decisions valentes”, expliquen a aquest diari fonts de la Conselleria".

I: "D’aquí que s’hagi obert el meló del pagament per ús. “No és la solució única, però pot contribuir a ordenar el trànsit i a garantir recursos per al manteniment i la millora de la xarxa. Quan hi havia peatges, els camions es distribuïen millor entre vies. Avui, amb la gratuïtat, l’autopista està mal conservada i sense els recursos necessaris per mantenir-la en condicions òptimes. Un sistema de pagament finalista permetria destinar els ingressos a conservar i ampliar la xarxa i a reforçar el transport públic”".

Fisc. Un altre titular amb el president de la Generalitat a l’enunciat: "L’hisenda catalana arribarà als 1.000 treballadors amb Illa, però en necessita el doble per gestionar l’IRPF", assenyala El Periódico.

El text és de Quim Bertomeu i Gabriel Ubieto: "L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) arribarà als 1.000 treballadors en els pròxims mesos. És la xifra més alta des que va començar a funcionar el 2008, quan va ser creada pel nou Estatut. Aquest creixement respon al pacte d’investidura que van signar el PSC i ERC, pel qual van acordar que sigui la Generalitat qui en el futur "gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya"".

"Tanmateix, el camí cap a la "plena sobirania fiscal" continua sent llarg. El primer objectiu que s’ha fixat la Generalitat és assumir la gestió de l’IRPF abans del 2030 i, per a això, hi ha estimacions que consideren que l’hisenda catalana hauria de, com a mínim, duplicar la seva plantilla".

"A través d’una petició de transparència a la Generalitat, El Periódico ha tingut accés a l’evolució de les xifres de personal de l’ATC en els darrers dos anys. Quan el president Salvador Illa va accedir a la presidència, a l’agost de 2024, l’agència tenia 852 treballadors. A 30 de març d’aquest any, ja disposava de 873 empleats i ara mateix, segons dades del Govern, ha arribat a una plantilla de 903".

"En els pròxims mesos arribarà als 1.000 a través de diversos processos de selecció que s’han obert per sumar nou personal. Ja s’han tancat dos processos per incorporar 20 persones al cos superior de tècnics tributaris i 20 més al cos tècnic de gestors tributaris. També s’incorporaran 25 persones al cos superior d’inspectors tributaris encarregats de la lluita contra el frau fiscal".

"Finalment, la Generalitat preveu obrir tres nous processos per incorporar més tècnics (10); nous gestors (40) i informàtics tributaris (12). La previsió és arribar a una dotació de 1.103 places. I tot això sense comptar que l’ATC contracta temporalment personal per a la campanya de la renda. En la darrera -la d’aquest exercici, que es va tancar el 30 de juny- van ser 132 contractacions entre gestors (13) i administratius (119)".

Línies després Bertomeu i Ubieto escriuen que "la pregunta és si aquesta plantilla i aquesta estructura són suficients per fer el salt cap a nous impostos com l’IRPF. La Generalitat no ofereix dades al·legant que, per donar una resposta, primer s’han d’aprovar "els canvis legislatius necessaris" perquè Catalunya assumeixi les competències en aquest impost. Són uns canvis que han de passar pel Congrés i que estan pendents. Quan es produeixin -si és que arriben a fer-se, perquè no està clar-, al contracte programa "es concretarà l’increment de la plantilla necessària"".

Política. Junts insisteix en la seva idea de canviar Pedro Sánchez per un altre president del Govern que els faci més cas. "L’estratègia de Junts darrere de la 'via Starmer': allunyar-se de Sánchez sense caure en el parany de la moció de censura", destaca un titular d’El Diario.

Escriu Arturo Puente: "Junts va aconseguir sorprendre el Congrés la setmana passada quan, durant la sessió en què Pedro Sánchez havia de donar compte dels escàndols de corrupció que assetgen el seu partit, Míriam Nogueras li va proposar que dimitís sense convocar eleccions, per investir una altra persona, socialista o no, amb la mateixa majoria parlamentària que el va investir a ell. La 'via Starmer', li van dir, pel recent relleu del primer ministre britànic per, previsiblement, el seu company Andy Burnham".

"Els independentistes cuinaven aquesta proposta des de feia diversos mesos. A l’abril ja van demanar per primera vegada eleccions a Sánchez, però des de llavors venien madurant una fórmula que els permetés exigir responsabilitats al president pel que consideren un mandat fracassat, evitant però obrir la porta a un govern del PP amb Vox, al qual no volen donar la mínima oportunitat".

"Va ser llavors quan va sorgir la idea de demanar la dimissió del líder de l’Executiu sense eleccions i acabar amb un altre president l’any de legislatura".

"La proposta de Junts s’anava a plantejar sota la idea que Sánchez havia de “fer-se a un costat”. Però llavors el primer ministre britànic, Keir Starmer, va anunciar la seva sortida, cosa que permetia fer el missatge molt més fàcil. Així va néixer la 'via Starmer', una proposta que permet a Junts aclarir la seva posició, en un moment en què el partit independentista ha trencat el tabú de votar juntament amb el bloc de la dreta, alhora que rep alguns gestos del PP".

Línies després Puente escriu que "un dels seus objectius en aquesta cursa final és desmarcar-se al màxim possible de Sánchez, un president que veuen políticament esgotat per la gota malaia judicial. I això que Junts no ha estat la força més bel·ligerant respecte a la corrupció. Entre altres raons, perquè bona part de les seves bases veu en les causes contra Sánchez la mateixa mà negra judicial que abans hauria actuat contra l’independentisme".

I: "Amb tot, fonts de Junts entenen que l’acumulació d’investigacions de tant calat com la de José Luis Rodríguez Zapatero o la de Leire Díez i, sobretot, la condemna a 24 anys de presó contra l’exministre José Luis Ábalos, obliguen el Govern a assumir la seva responsabilitat política, que ja només veuen possible amb la seva dimissió".

Esports. Continua el Tour. Gran festa. Llàstima de bloquejos, talls de carrers i accessos prohibits. Tot sigui per enaltir encara més la bicicleta, emblema de la capital de Catalunya. I el cas és que a la gent li encanta veure passar ciclistes a tota velocitat. Com si no en tinguessin prou amb el dia a dia de ciclistes incívics i perillosos.

5 de juliol, dia mundial del Bikini. Santoral: Agató de Sicília, Antoni Maria Zaccaria, Numerià de Trèveris, Ciprila de Cirene, Trifina de Sicília, Domici el metge, Atanasi d’Athos, Atanasi de Jerusalem, Esteve de Nicea, Marta de Síria i Tomàs de Terreto.