Pressupostos i un menor assassinat a trets
El president de la Generalitat aconsegueix l'aprovació dels pressupostos i es garanteix esgotar la legislatura. Rebel·lió a l'Agència Tributària. Un colombià de 15 anys tirotejat a la Sagrera
Barcelona, l'spot interminable. La capital de Catalunya descobreix la Sagrada Família com a teló de fons multifunció. Tant serveix per a una cerimònia religiosa (que és en principi per al que es va concebre la basílica) com per a la presentació dels equips del Tour de França.
Impagable anunci. Els ciclistes, que també eren una expressió del modernisme a principis del segle passat, posen ufanosos amb els seus artefactes. A la seva esquena, la façana del Naixement. Màxim lluentor i esplendor. La ciutat s'agrada i es recrea. Els carrers tallats i els problemes de mobilitat són el de menys.
La política apura els dies previs a la gran fugida vacacional. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ja té pressupostos. En els temps que corren, és tot un èxit. Els comptes de l'administració autonòmica li serviran de perxa per culminar la legislatura. Contra vent i marea, Illa consolida la seva posició. Resistir és guanyar.
Hi ha més notícies. Moguda a l'Agència Tributària amb el traspàs de la recaptació i gestió dels impostos a Catalunya com a punt de fricció. El funcionariat toca a rebat i planta cara. A més, ahir es van oferir dades de la regularització d'immigrants. Més de 250.000 sol·licituds a Catalunya, en la seva major part d'homes en edat laboral i del Marroc.
La notícia desgraciada és un altre assassinat a trets a Barcelona. La víctima és un adolescent colombià de 15 anys tirotejat al parc de la Pegaso del barri de la Sagrera.
Al tall. "Salvador Illa aconsegueix aprovar els seus primers pressupostos i consolida la legislatura catalana", assenyala un titular de El País.
El text és de Àngels Piñol i Bernat: "Gairebé dos anys després de prendre possessió del càrrec, el Govern de Salvador Illa (PSC) ha aconseguit aquest dijous l'aprovació dels primers pressupostos i consolidar així la legislatura. Amb una despesa de gairebé 49.000 milions, l'Executiu es disposa ara a desplegar els comptes que, possiblement, seran els únics del seu mandat en estar marcat el proper exercici per l'atapeïda agenda electoral dels comicis municipals i de les generals".
Portada El País 03/07
"Després de l'aprovació, el Govern fixa la mirada en el sistema de finançament, que li exigeix ERC i que segueix a l'aire, i el greu conflicte en educació, ajornat fins al proper curs. Els comptes han rebut llum verda amb el bloc d'investidura format per PSC, ERC i Comuns (69 vots) i el rebuig de la resta de grups: Junts, PP, Vox, CUP i Aliança Catalana (66). La diputada de Junts, Noemí Nieto, s'ha equivocat de vot i ha votat a favor".
Segueix la peça: "Després de molts mesos de negociacions, l'aprovació dels comptes, els més expansius en la història de la Generalitat, ja era qüestió de temps, però ha estat acollida com una victòria i un gran alleujament per a l'Executiu, que veu consolidat el seu projecte i certificada l'estabilitat institucional".
"De fet, Illa, diputats d'ERC i Comuns, membres d'entitats socials i de la UGT s'han fet una fotografia de família a l'escala del Parlament. És, de fet, el primer retrat conjunt dels tres socis".
"Al Ple, Illa ha agafat un micròfon per en un breu missatge donar les gràcies per l'aprovació dels comptes i donar la mà a l'oposició. “Avui és un dia important per a Catalunya”, ha afirmat després a EFE. El president ha afirmat que els catalans van voler el 2024 que la “majoria progressista” es posés d'acord i s'ha compromès a executar “cada euro i cada política” continguda en el pressupost.
![El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, celebra la aprobación de los presupuestos de 2026 con la 'consellera' Alícia Romero y otros miembros del Govern](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/556509.webp?p=w:320\/h:240&h=MxGLR6j8"])
"La consellera d'Economia, Alícia Romero ha sostingut després del ple que els comptes són l'eina per “generar prosperitat i riquesa” i reforçar l'Estat del benestar”. La líder econòmica del Govern ha agraït la “responsabilitat i el compromís” d'ERC i Comuns en una negociació que ha qualificat de “difícil” i ha assegurat que el pacte ha estat possible perquè les forces implicades han prioritzat “el que ens uneix” davant de “el que ens separa”".
I: "Amb els pressupostos, els primers des de 2023, Catalunya s'afegeix així a una llista de comunitats amb els comptes aprovats com Navarra, Astúries o el País Basc. A partir del dia 14, els departaments començaran a rebre les assignacions pressupostàries per començar a executar les seves partides públiques".
Com és típic en aquests casos, ERC i Comuns han renyat el Govern i li han exigit el compliment dels acords. I com no és menys típic, l'oposició ha posat el crit al cel, ha parlat d'espoli fiscal contra els ciutadans i ha coincidit que aquests són els comptes que convenen a Illa, no a Catalunya.
En suma, una sessió parlamentària dins dels canals habituals i punt per al Govern.
Més notícies. "Les cessions a Catalunya encenen el polvorí de la Agència Tributària: 'La deriva és molt delicada'", destaca un titular de El Confidencial.
Al sumari s'explica que "La dimissió de la cúpula revela la tensió interna que es viu a l'organisme per la pressió política per fragmentar l'AEAT i cedir una part de les seves competències a Catalunya".
Escriu Javier Jorrín: "L'Agència Tributària està patint una de les crisis més greus de tota la seva existència. Diverses fonts de dins de l'organisme que pentinen canes asseguren que mai havien vist una cosa així. La dimissió de la cúpula de l'Agència Tributària, incloent-hi la directora general, Soledad Fernández, i els directors de les àrees d'Inspecció i Recaptació, ha revelat una crisi interna dins de l'organisme, sotmès a una gran pressió política".
"Diverses fonts de l'Agència Tributària expliquen que el desencadenant veritable de la situació que es viu és la decisió del Govern de fragmentar l'organisme per cedir a l'Agència Tributària Catalana una part de les seves competències".
"Els esdeveniments es van precipitar a partir de dilluns. Aquell dia, el secretari d'Estat d'Hisenda i també exdirector general de l'Agència Tributària, Jesús Gascón, es va reunir a Barcelona amb la consellera d'Economia de Catalunya, Alicia Romero, per tancar els últims serrells de la proposta de finançament autonòmic".
![PARLAMENT](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/491491.jpg?p=w:320\/h:240&h=NzavkcWS"])
"La reforma que està impulsant el Govern no només modifica el repartiment dels recursos entre les comunitats autònomes i l'Estat, sinó que també contempla la cessió de competències de recaptació a Catalunya".
"Per a una bona part del personal de l'Agència Tributària, es tracta del major risc de ruptura de l'organisme de tota la seva història. En tota la democràcia, l'AEAT mai havia viscut l'amenaça de perdre una part significativa de les seves competències. Això ha generat una gran preocupació dins de l'organisme i el sorgiment d'un sentiment de corporativisme i companyonia entre els funcionaris".
""En els últims dies circulaven rumors d'una possible sortida de la directora i d'altres alts càrrecs de la institució", expliquen fonts no oficials de l'Agència Tributària. A més, afegeixen que "donava la sensació que la directora no estava còmoda amb tota la pressió per la ruptura de l'Agència Tributària"".
I: "En un primer moment, va sorgir la polèmica que la seva dimissió estava vinculada a la investigació de les joies de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero. No obstant això, una font de l'AEAT que prefereix mantenir l'anonimat desmenteix aquest extrem. "Aquest no és el problema, perquè l'Agència Tributària no tenia altra opció que personar-se en la causa". De fet, malgrat la sortida de la directora, l'Advocacia de l'Estat s'ha personat en el judici".
Línies després Jorrín apunta que "la sensació dins de l'organisme és que el proper director general haurà de triar entre defensar la integritat plantant cara al Govern o acceptar la cessió de competències i "passar a la història per haver trencat l'Agència"".
Immigració. "Catalunya lidera la regularització extraordinària d'immigrants amb més de 257.000 sol·licituds", assenyala un titular de El Nacional.
La peça és d'Abel Degà: "Catalunya és l'autonomia que concentra més peticions de la regularització extraordinària d'immigrants, segons les dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions fetes públiques aquest dijous per la ministra Elma Saiz".
![Varias personas migrantes esperan en el exterior de una oficina de la Seguridad Social](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/556468.jpg?p=w:320\/h:240&h=96rjPTzc"])
"La també portaveu del Govern ha afirmat que a Catalunya s'han registrat 257.000 sol·licituds; per davant de la Comunitat de Madrid, amb 202.000; la Comunitat Valenciana, amb 167.000; i Andalusia, amb 161.000. En total, a tot l'Estat, s'han registrat 1.174.978 sol·licituds".
"És més del doble de l'estimació inicial que es va fer quan es va aprovar aquesta regularització extraordinària, que dóna als immigrants el dret a viure i treballar a l'Estat; no es tracta d'una nacionalització que, per exemple, atorgui el dret a votar".
Línies després Degà escriu que el 67% dels sol·licitants procedeixen de Sud-amèrica i el 22,9%, d'Àfrica i que "segons les dades fetes públiques aquest dijous pel Ministeri, vuit de cada deu persones sol·licitants de la regularització tenen una competència lingüística plena en castellà. Concretament, un 66% són parlants nadius i un 18% té un nivell alt, mentre que un 7% té un nivell mitjà i un 9% un nivell bàsic".
I: "Tanmateix, pel que fa al català, l'eusquera i el gallec, només el 40% "coneix la llengua" pròpia del territori. D'altra banda, dos de cada tres sol·licitants (67%) tenen educació postobligatòria, desglossada entre un 43% amb batxillerat o formació professional i un 24% amb educació universitària. La resta, un 33%, només té educació obligatòria: un 18% amb educació secundària, un 5% amb educació primària i un 10% sense estudis".
Crònica negra. "Maten a trets un menor colombià al parc de La Pegaso de Sant Andreu", avança La Vanguardia.
Portada La Vanguardia 03/07
Del text de Mayka Navarro: "Un menor de 15 anys de nacionalitat colombiana ha mort aquest dijous a la nit després de rebre dos trets a l'interior del parc de la Pegaso del barri de la Sagrera. Diversos testimonis van telefonar al 112 per advertir que s'estava produint una baralla entre joves llatins a la zona de les pistes de voleibol".
"Quan han arribat les primeres patrulles de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra, diversos policies han estat gairebé mitja hora intentant recuperar les constants del menor amb maniobres de reanimació cardiopulmonar, fins que els serveis mèdics han confirmat la seva mort. Diverses persones han explicat haver vist quatre menors fugir del lloc".
I: "La víctima havia arribat a Espanya feia set mesos i ja feia un temps que rondava pel parc de la Pegaso, un dels escenaris ocupats per una de les bandes llatines que operen i s'han fet fortes a la ciutat, segons han confirmat a La Vanguardia fonts al corrent de la investigació. Els investigadors han pogut localitzar i informar la mare de la víctima, que es trobava a Holanda".
Línies després, Navarro explica que l'incident estaria vinculat a les anomenades bandes llatines i que "els analistes consultats identifiquen dos grups hegemònics, els Trinitaris i Barrio 18. Funcionen com els primers Ñetas i Latin Kings que van irrompre a Catalunya l'any 2000 i que actuaven com a franquícies vinculades a les matrius dels seus països llatinoamericans d'origen".
3 de juliol. Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic i Dia Internacional de la Síndrome de Rubinstein-Taybi.
Santoral: Tomàs apòstol, Mucià de Mèsia, Gelduni abat, Dato de Ravenna, Mustiola de Chiusi, Felip Phan Van Minh, Heliodor d'Altino, Anatoli de Laodicea, Josep Nguyen Dinh Uyên, Anatoli de Constantinoble, Lleó II papa, Marc de Mèsia, Raimon Gayrard, Memnó de Bizia i Ireneu de Chiusi.
