Les aventures de Puigdemont i col·lapse judicial

Junts mou fitxa i vota a favor que el president del Govern, Pedro Sánchez, se sotmeti a una qüestió de confiança o que directament dimiteixi. Els de Carles Puigdemont han votat juntament amb PP i Vox. A la Moncloa no surten del seu astorament i consideren que la formació del pròfug ve a ser com un míssil de trajectòria extravagant.

Míriam Nogueras i Jordi Turull, portaveu al Congrés i secretari general, acaparen titulars en l'elèctrica última hora de la política nacional. Es vanten que estan disposats a fer caure Sánchez i plantegen la via Starmer, un candidat que succeeixi al president per evitar les eleccions anticipades.

Com al principi d'aquesta accidentada legislatura, els dirigents del pròfug tornen a acaparar titulars i a embolicar amb els seus insòlits plantejaments. Segons Turull, l'única fórmula per contentar aquells que demanen el cap del líder socialista però que no vinguin PP i Vox és aquesta fórmula Starmer, per Keir Starmer, el primer ministre britànic que ha anunciat la seva dimissió per donar pas a un altre líder laborista.

Mentrestant se succeeixen les revelacions entorn de José Luis Rodríguez Zapatero, la intimitat del qual ha quedat exposada. L'expresident demana la nul·litat del cas per vulneració dels seus drets fonamentals. La darrera notícia és que la declaració de la renda li va sortir a pagar més de dos-cents mil euros.

Al tall. "Puigdemont 'es caga' en Sánchez per 'escalfar' el seu retorn a Catalunya", assenyala un atrevit titular de La Razón.

El text és de Carmen Morodo i comença així: "La legislatura viu temps cada dia més inèdits. La iniciativa que ha aprovat el Congrés per exigir a Pedro Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança, i assumeixi responsabilitats polítiques per la corrupció, no té precedents".

"La votació no comporta efectes jurídics immediats, però sí suposa un altre cop polític de gran calat perquè, per primera vegada, des de l'inici de la legislatura, una majoria parlamentària escenifica públicament que el president ha de tornar a acreditar que conserva els suports necessaris per continuar governant. No els té".

"En paral·lel, el que més dol a la Moncloa no ve de la moció de censura, sinó de la decisió, "constatada", que Carles Puigdemont vol acabar la legislatura "cagant-se" en Sánchez, descriuen gràficament en el nucli de poder del president, després de la "retahíla de concessions" aprovades".

"Des de l'amnistia, el mediador internacional, la condonació d'uns 17.000 milions d'euros de deute de Catalunya, el traspàs de Rodalies, la delegació de competències en immigració, l'ús de les llengües cooficials al Congrés, la creació de comissions d'investigació o els incentius per al retorn d'empreses a Catalunya i altres mesures econòmiques i administratives".

"Quant a la votació al Congrés, amb suport de PP, Junts i Vox, no implica que Sánchez hagi de convocar automàticament una qüestió de confiança, en la mesura que la Constitució és clara. Només el president del Govern pot decidir si planteja aquest mecanisme previst a l'article 112 i cap majoria parlamentària pot obligar-lo a fer-ho".

I: "Però l'abast polític de la decisió és molt més gran que el seu efecte jurídic. El missatge que surt del Congrés és que la majoria de la Cambra considera esgotada la legitimitat política de l'Executiu després de la successió d'investigacions judicials, els casos de corrupció que afecten el PSOE i la creixent tensió amb els seus socis".

Línies després, Morodo explica que "més enllà de les decisions de la Moncloa, la clau política del moment no resideix en el PP o en Vox, sinó en Junts. El partit de Carles Puigdemont segueix movent fitxes a l'espera que arribi el proper dia 16 de juliol i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dicti sentència sobre l'amnistia. Estan convençuts que el TJUE obrirà la porta al retorn de Puigdemont a Catalunya en obligar el Suprem a aixecar l'ordre de detenció".

I: "Junts no està disposat a donar suport a una moció de censura del PP, però sí reflecteix, en cada ocasió que té oportunitat, que el marge de maniobra de Sánchez s'estreny i que ja ni tan sols hi ha espai per negociar amb els socis perquè donen la "vaca per exprimitda"".

A El Nacional també es fixen en les peripècies dels postconvergents tant a la capital del Regne com a Barcelona.

"Turull fixa les condicions de la via Starmer: no ser del PSOE, complir els acords i reunir-se a Waterloo", assenyala un titular del citat mitjà.

Al sumari s'apunta que "El dirigent de Junts creu que hi ha dirigents del PSOE que veuen bé investir un nou president per acabar la legislatura".

El text és de Vicenç Pagès: "El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha detallat aquest dijous les condicions del seu partit per explorar una hipotètica "via Starmer" a l'Estat espanyol: un relleu a la presidència del Govern sense eleccions".

"En una entrevista al programa Aquí Catalunya de la Cadena SER, Turull ha defensat que el futur cap de l'executiu "no té per què ser del PSOE", ha de garantir el compliment dels acords amb Catalunya i ha d'estar disposat a desplaçar-se a Waterloo per negociar directament amb Carles Puigdemont".

"La proposta, formulada aquest dimecres per la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, s'inspira en el moviment del primer ministre britànic, Keir Starmer, i pretén desencallar una legislatura que els juntaires consideren esgotada".

"Segons Turull, Pedro Sánchez "ha perdut la confiança de la majoria que el va investir" i manté el Govern en una situació de bloqueig institucional que, en una democràcia consolidada, hauria de tenir una sortida clara. "En altres països, amb una situació com aquesta, hi hauria eleccions o un relleu. Aquí, en canvi, ens trobem amb un president que no vol ni una cosa ni l'altra", ha lamentat".

"Turull ha subratllat que la iniciativa no és improvisada, sinó fruit d'una reflexió sostinguda dins del partit. Ha recordat que Junts ja va reclamar una qüestió de confiança fa més d'un any i mig, davant els reiterats incompliments dels acords d'investidura i l'acumulació de casos judicials que afecten l'entorn del Govern".

""Hi ha molta gent que ens demana fer fora Pedro Sánchez, però també que no vingui ni el PP ni Vox. Aquesta proposta intenta donar resposta a aquest carreró sense sortida", ha explicat. En aquest sentit, ha defensat que la via Starmer permetria evitar tant una convocatòria electoral amb resultat incert com l'arribada de la dreta i l'extrema dreta al poder. Tanmateix, ha advertit que no qualsevol relleu seria acceptable per a Junts".

"El dirigent juntaire ha fixat tres condicions bàsiques per negociar un nou escenari. En primer lloc, el futur president "no té per què ser del PSOE", una exigència que busca marcar distàncies amb la gestió actual".

"En segon lloc, ha de comprometre's a complir els acords pendents amb Catalunya, que segons Turull continuen encallats. Entre aquests compromisos, ha citat la llei contra les ocupacions, la participació de les petites i mitjanes empreses en el consell del diàleg social i la delegació de competències en immigració. "Nosaltres som aquí per defensar els catalans, no per sostenir governs que no compleixen", ha remarcat".

I: "Finalment, ha insistit que qualsevol negociació ha de passar per Waterloo: "Si algú es creu seriosament aquesta alternativa, ha de venir a Waterloo. El màxim líder de Junts no pot ser aquí perquè hi ha prevaricadors al Tribunal Suprem. Per tant, qui vulgui parlar, ja sap on ha d'anar"".

No fa pinta que la via Starmer condueixi a cap lloc real i concret. Segueixen les notícies sobre l'ínclit resident a Waterloo.

"Després de Barcelona, Puigdemont perd el control dels candidats a alcalde a Girona i Tarragona", destaca un titular d'El Confidencial.

Doncs resulta que ase magre, ple de mosques. Al sumari s'adverteix que "Barcelona i les seves primàries a contracorrent són només el símptoma d'un partit que funciona com un moviment. La direcció de Puigdemont no aconsegueix imposar els seus criteris"

Escriu Marcos Lamelas: "El descontrol intern de Junts, que va acabar desembocant en les primàries per designar candidat a l'alcaldia de Barcelona, s'estén a altres places. A menys d'un any de les municipals, Junts manté diversos fronts oberts tant a Tarragona com a Girona. A la formació li costa agafar forma de partit tradicional i no oferir una imatge de desunió".

"És el que ha passat a Barcelona, on fins i tot Carles Puigdemont va haver de sortir a contrapeu a dir que havia felicitat a Jordi Martí Galbis per WhatsApp. Un whatsapp que, per cert, va trigar més de dotze hores a arribar, després que a les xarxes comencés a resultar incòmode que Puigdemont no el felicités a través del seu compte a X".

"De fet, cap dels vicepresidents de Junts ho va fer. Lògic, perquè tot l'aparell es va bolcar perquè guanyés la diputada al Congrés i segona de Míriam Nogueras, Pilar Calvo. Les primàries a Barcelona, que el partit mai va voler celebrar, són el símptoma d'un mal més profund, segons expliquen fonts de la formació independentista, i que s'estén a altres ciutats més enllà de la capital catalana".

"A Barcelona, l'aparell ja està purgant membres de la llista de Junts que havien apostat per Jordi Martí. Així, es preveu que caiguin de la candidatura l'exvicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, i també la regidora Francina Vila. Amb la seva victòria, Jordi Martí s'ha assegurat el primer lloc, però amb una perspectiva per a Junts d'aconseguir només cinc regidors, segons les enquestes. La confecció de les llistes s'està convertint en una versió política de Els jocs de la fam".

"La prova de foc està a Tarragona, el proper “tour de force” que ha d'afrontar el secretari general Jordi Turull. A Tarragona s'ha ofert com a cap de llista Jordi Miquel Sendra, el fill de l'exdiputat per CDC, Josep Sendra. El principal problema en aquest cas és el mateix que amb Martí Galbis, Waterloo no el vol".

Paràgrafs després Lamelas apunta que "si a Tarragona els problemes són per encapçalar la llista, a Girona se centren en el número dos. Després de diversos intents de l'empresari Josep Maria –Jami– Matamala de buscar un candidat, Carles Puigdemont, qui va iniciar la seva carrera política com a alcalde de la ciutat, es va resignar que fos la proposta de l'aparell del partit, l'exdiputada Gemma Geis. La relació entre Geis i Matamala és molt tensa".

I: "Puigdemont segueix interferint i ara vol imposar com a número dos de la llista per Girona l'advocat Carles Ribas, antic regidor a l'ajuntament de Girona en les èpoques de Puigdemont i de Marta Madrenas. Gemma Geis es nega que Ribas sigui el seu segon i el conflicte està obert".

Més notícies. "TV3 entra a la Unió Europea de Radiodifusió però no podrà participar a Eurovisió", apunta El País.

Al sumari s'explica que "La corporació audiovisual catalana, que serà membre “auxiliar”, és l'única d'aquest club de mitjans que no té un abast estatal". Estatal o nacional, tant se val. I és per això que Catalunya no estarà representada a Eurovisió.

La nota ve signada per Camilo S. Baquero: "L'Assemblea General de la Unió Europea de Radiodifusió (EBU -UER) ha votat aquest dijous l'acceptació de 3Cat -on s'integra la televisió pública catalana TV3 i Catalunya Ràdio- com a “membre auxiliar”, una categoria d'afiliació creada ad hoc per a sistemes de mitjans de comunicació que no tenen abast estatal".

"La incorporació li permetrà estrènyer llaços i cooperar amb els 114 membres repartits per 56 estats europeus i 31 associats de la resta del món però, tanmateix, no dona accés directe a poder participar al festival d'Eurovisió, que precisament organitza aquesta Unió".

"L'ingrés a l'EBU-UER era una llarga reivindicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i va arribar a ser la promesa estrella d'Esquerra Republicana a les darreres eleccions europees, tot i que el Parlament Europeu no té competències sobre la Unió".

"“És una gran fita perquè ens permetrà parlar de tu a tu amb les grans corporacions europees. Es reforça la nostra legitimitat i la nostra identitat a nivell europeu”, ha assegurat la presidenta de la Corporació, Rosa Romà després de conèixer la decisió de l'Assemblea reunida a Praga".

Paràgrafs després s'explica que "des de 3Cat accepten que l'afiliació no permet poder participar a l'esdeveniment musical, encara que entenen que hi hauria una porta en el cas que RTVE tornés a declinar participar com ha passat a l'edició passada, en protesta per l'assistència d'Israel. La plaça per al festival té a veure amb l'abast estatal dels membres de l'EBU o de les invitacions que es facin a associats de fora d'Europa, per exemple, Austràlia o Israel. La Unió, per cert, ha donat la condició de membre a CBC/ Radio Canada".

I: "Esquerra s'ha volgut posar la medalla per l'avenç. El mateix Oriol Junqueras, president de la formació, ha recordat els avantatges en una atenció als mitjans. “La gent de TV3 i de Catalunya Ràdio estarà al costat dels de la BBC, els de France TV, els de la RAI o els de la Deutsche Welle”, ha dit, minimitzant el fet puntual de poder o no participar al festival musical europeu".

Societat. La justícia manca de personal i mitjans i d'aquí que El Periódico tituli així una de les seves informacions: "Els plets per préstecs, hipoteques o desnonaments poden trigar fins a 12 anys a resoldre's".

Escriu J. G. Albalat: "Els plets civils per préstecs, hipoteques, clàusules abusives, desnonaments i targetes de crèdit poden trigar fins a 12 anys a resoldre's. El major tap es produeix al Tribunal Suprem, on els casos romanen una mitjana de set anys, però també a l'Audiència de Barcelona, on les sentències dels recursos es dicten en uns tres anys".

"La tramitació al jutjat de primera instància abasta dos anys. Així ho ha assegurat aquest dijous el president de l'Audiència de Barcelona, Antonio Recio, durant la presentació de la memòria d'aquest òrgan judicial corresponent a 2025".

"La saturació de la justícia no va disminuir l'any passat i els assumptes pendents continuen acumulant-se a les 11 seccions civils de l'Audiència de Barcelona, on els magistrats suporten una càrrega de treball un 178% superior a la que fixa el mòdul del Consell General del Poder Judicial (CGPJ): la mitjana de casos que ingressen és de 556 per jutge, quan el Poder Judicial marca 200. “Aquests retards estan repercutint en el dia a dia de la gent”, ha subratllat Recio".

"Recio ha fet especial èmfasi en la situació per la qual passen les seccions civils de l'Audiència de Barcelona, que, en paraules seves, resolen els assumptes que més afecten els ciutadans i els consumidors".

"En aquests tribunals es va produir el 2025 un increment en l'ingrés d'assumptes, en passar de 22.673 el 2024 a 27.869 el 2025. I, encara que s'han resolt més demandes d'un any a l'altre —16.333 el 2024 i 18.141 el 2025—, les causes en tràmit també han augmentat: 29.751 el 2024 i 40.138 el 2025. Aquest tribunal, en paraules de Recio, està "superat"".

I: "Aquesta càrrega de treball suposa un retard d'uns tres anys en la resolució dels conflictes, una situació que pot agreujar-se perquè aquest any segueix creixent l'entrada d'assumptes. Per poder resoldre els 40.138 assumptes en tràmit es necessitarien tres anys sense que es registrin noves entrades, una cosa totalment impossible, ja que la previsió és que al final de l'any hi hagi 50.000 casos pendents. D'aquí que el president de l'Audiència reclami reforçar aquest òrgan judicial, que compta actualment amb 56 jutges, amb 16 més per a aquest 2026, encara que, al seu entendre, s'hauria de doblar la plantilla".

26 de juny, dia internacional de Lluita Contra l'Ús Indegut i el Tràfic Il·lícit de Drogues, dia internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura i dia mundial de la Refrigeració.

Santoral: Pelai de Còrdova, Josepmaria Escrivà, Josep Maria Robles, Salvi i el seu deixeble, Vigili de Trento, Maxenci de Poitiers, Josep Ma Taishun, Deodat de Nola, David de Tessalònica, Antelm de Belley, Superi màrtir i Perseveranda.