La campanya de primàries de Junts per designar candidat a l'alcaldia de Barcelona, que fins i tot veus de la direcció del partit titllen d'"esperpèntica", està posant de manifest, una vegada més, la manca de rumb de la formació de Carles Puigdemont.
Els postconvergents assumeixen que la seva gestió de l'assumpte, amb fins a quatre candidats enfrontats pel lloc, ha estat un fracàs. Encara més després dels múltiples intents d'intentar imposar un lideratge afí que els permetés tenir el control del grup municipal després dels pròxims comicis, una cosa que sembla que no succeirà.
És per això que Junts va intentar desviar el focus aquest dimarts cap al Congrés dels Diputats, amb un nou gest contra el Govern de Pedro Sánchez dels que omplen portades a Madrid i alimenten la teoria que Junts i el PP podrien arribar a un acord per a una moció de censura.
Es va tractar del registre d'una esmena a una moció dels populars en què els de Míriam Nogueras cridaven l'Executiu socialista a convocar eleccions anticipades, en la línia del que venen dient les darreres setmanes respecte a un PSOE al qual consideren "completament desgastat".
Però no va ser més que un show, ja que ni la mesa del Congrés permetrà que aquest punt es voti —la majoria d'esquerres de la mateixa al·lega que es refereix a una competència exclusiva del president del Govern— ni Junts facilitarà amb els seus set escons decisius qualsevol maniobra real perquè es dugui a terme.
La moció de censura, descartada
I és que l'única fórmula que ho faria possible, de fet, seria la moció de censura, una votació que només pot impulsar el cap de l'oposició Alberto Núñez Feijóo i que, igual que el PNV, els postconvergents descarten, ja que implicaria votar de la mà de Vox, i això continua sent una línia vermella.
Les fonts consultades detallen que ni tan sols hi ha contactes formals entre els populars i el partit de Puigdemont, que ja va dir que si volien parlar-ne, s'havien de desplaçar a Waterloo (Bèlgica) i comentar-ho en persona amb ell, sabent que mai s'hi prestarien.
I tampoc el PP sembla disposat a cedir massa davant els independentistes ni "buscar dreceres", com va dir el mateix Feijóo fa unes setmanes a Barcelona, per arribar a la Moncloa. Una cosa que, a més, segons les enquestes, tindria garantit després de les eleccions generals previstes per a mitjans de 2027.
Sánchez, a la seva
Aquesta nova "pataleta" de Junts, com la defineixen fonts de l'Executiu, no sembla, d'altra banda, incomodar Pedro Sánchez. El president fa mesos que governa sense la majoria que va permetre la seva investidura el 2023 i està centrat, en el pla polític, en la presentació dels Pressupostos Generals de l'Estat, que seran els primers de la legislatura.
Si bé no seria capaç d'aprovar-los, això sí podria motivar un avançament electoral. Els socialistes continuen convençuts de poder lligar el suport de Junts. Calculen, de fet, que la negociació es podrà dur a terme, ja a Espanya, entre el mateix president del Govern i Puigdemont, el retorn del qual ambdues parts situen a la tardor.
Creuen, de fet, que l'aplicació total i efectiva de la llei d'amnistia "enterneixerà" els postconvergents. I així ho expliquen convençuts que, "com va admetre Feijóo al Cercle d'Economia", els socialistes continuen sent una millor opció que el PP per al desplegament de la seva agenda nacionalista.
Altres prioritats
Junts, que tampoc té del tot clar com operar en aquest context i tem que la corrupció que envolta el Govern els pugui perjudicar, ha optat per fer seguiment del PNV —un partit en què, mort el procés, busquen inspiració— i utilitzar la seva posició de frontissa a Madrid per tapar, com ha estat el cas, els seus problemes domèstics.
I és que els de Puigdemont tenen altres prioritats: des de frenar el creixement de Aliança Catalana a costa seva i la consolidació del PSC com a partit de govern fins a resoldre la greu crisi de lideratges de Junts, que es manifesta al Parlament, en els propis òrgans interns. I, aquesta setmana, amb total exposició pública, també a Barcelona.
Això és el que preocupa els postconvergents. I és per això que estan maniobrant in extremis perquè almenys dos d'ells s'uneixin abans de diumenge —quan la militància barcelonina està cridada a votar— i maximitzar les opcions que Jordi Martí Galbis, per ara favorit, no s'imposi a la resta d'aspirants. Una cosa que requereix discreció i el focus en un altre lloc.