Carles Puigdemont no ha paït gens bé la victòria de Jordi Martí Galbis a les primàries de Junts a Barcelona.
El líder postconvergent ho va intentar pràcticament tot perquè el successor de Xavier Trias al capdavant del grup municipal no fos el candidat del partit a les pròximes eleccions a l'alcaldia de la ciutat.
Primer, oferint-li sortides al Congrés, el Senat, el Parlament i fins i tot a l'empresa privada a canvi que es retirés. Després, impulsant el lideratge de Josep Rius per dissuadir-lo de voler continuar postulant-se com a cap de llista. I, finalment, donant suport a altres precandidatures, pressionant fins i tot perquè les de Pilar Calvo i Glòria Freixa s'aliessin i diluir així les opcions del regidor entre la militància cridada a les urnes.
A l'expresident de la Generalitat, a més, li va destrossar saber que els vots d'ambdues aspirants sumats superaven els de Jordi Martí. I de seguida, el mateix diumenge després de conèixer-se els resultats, va pensar que podia "haver fet encara més" per convèncer-les d'aliar-se contra el regidor.
No és del seu grat. Desconfia d'ell per la seva amistat amb Trias —amb qui gairebé no es parla— i tem que, després de la seva llarga experiència al consistori, vulgui dissenyar una campanya al seu gust i sense comptar amb les directrius de Waterloo, de les quals ja s'ha desmarcat anteriorment en ocasions.
Puigdemont tem, en definitiva, perdre el control del seu partit a Barcelona. Una plaça que, naturalment, pot arrossegar la resta de municipis en els comicis de 2027. Tant de bo, com fa tres anys, o per mal, com tot apunta que succeirà.
Les enquestes, molt en contra
I és que mentre Junts va aconseguir guanyar a la capital catalana després de més d'una dècada, les enquestes reflecteixen que el partit no està, ni de bon tros, en condicions de repetir els 11 regidors postconvergents que avui treballen a la plaça Sant Jaume.
Puigdemont coneix perfectament aquests sondejos, que també exposen la irrupció amb força d'Aliança Catalana, que podria fins i tot superar Junts —més, després de la designació de Jordi Aragonès, d'estil convergent, com a candidat— i que els allunya de qualsevol possibilitat de governar.
És per això que, després de fracassar el seu intent de convèncer pesos pesants de l'espai com l'expresident Artur Mas, l'exconseller Quim Forn, o l'empresari Tatxo Benet, Puigdemont va voler apostar per un perfil jove, que pogués créixer a l'oposició i construir un lideratge a llarg termini a nivell municipal.
Ara, en qualsevol cas, no hi ha marxa enrere. La militància va donar suport a l'hereu de Trias, va validar el seu estil moderat i va aplaudir la seva intenció que la candidatura de Junts a l'Ajuntament de Barcelona es basi en la "unitat", com va expressar després de conèixer la seva victòria diumenge a la tarda.
Treure's responsabilitat
Al partit insisteixen públicament en la necessitat de deixar enrere les primàries i centrar-se en tancar files al voltant de Jordi Martí. Donar-li suport en el que necessiti i confeccionar unes llistes en què les diferents sensibilitats estiguin representades en els primers llocs de la candidatura.
Junts assumeix que, tot i que hi haurà dos escons més en joc en els pròxims comicis, no passaria de cinc, en el millor dels casos. I, paral·lelament, vol preparar el terreny per, si això es produeix, desvincular-se completament d'aquest hipotètic mal resultat per als postconvergents, del qual després podran exigir responsabilitats polítiques al candidat, que no era el de la direcció.
"Que s'estavelli sol", insinuaven alguns dirigents del partit al respecte, encara dolguts perquè Jordi Martí no hagi atès cap de les múltiples peticions de la direcció de deixar pas a algú afí, a algú que comptés amb l'aval de Puigdemont i la resta de la cúpula.
Les mostres d'afecte al guanyador de les primàries també han estat molt limitades. El mateix Puigdemont es va esperar a l'endemà al migdia per enviar-li un missatge de text discret i va evitar pronunciar-se al respecte a X, el seu canal habitual, eixamplant la bretxa amb el seu ja candidat.
A favor de Junts —i de Jordi Martí— juga el temps. Encara queda un any per potenciar el candidat i perquè Puigdemont, presumiblement in situ a partir de finals d'any, se'l faci seu. A dia d'avui, però, el líder de Junts dona Barcelona per perduda.