Sant Joan ens deixa una nova bravuconada de Junts. Una amenaça diferent de les ofertes fins ara, però no per això original. Míriam Nogueras, portaveu de Carles Puigdemont a Madrid, convida a canviar de president del Govern, però sense eleccions.
Nogueras suggereix emular el relleu parlamentari de Keir Starmer al Regne Unit. La fórmula implica que la mateixa majoria de la investidura triaria un substitut de Pedro Sánchez, esquitxat per nombrosos casos judicials per corrupció.
Pedro Sánchez al Cercle d'Economia
Fum per despistar
La maniobra s'ha interpretat ràpidament com l'enèsim brindis al sol dissenyat des de Waterloo. Puigdemont necessita escenificar davant les seves bases que encara té influència en la política espanyola i que manté la iniciativa parlamentària.
Tanmateix, darrere de la pirotècnia discursiva no hi ha una intenció real de fer caure el Govern. Junts assumeix que la caiguda de Pedro Sánchez seria el pitjor escenari possible per als seus debilitats interessos actuals.
El camí estret
Una marxa real del president obriria la porta a unes eleccions anticipades que el PP anhela i que la mateixa Nogueras va sol·licitar fa pocs dies en un altre intent de desviar l'atenció. En el context actual de declivi neoconvergent, unes eleccions generals agafarien el partit en hores molt baixes després dels revessos territorials.
Sánchez és, paradoxalment, el clau roent al qual s'agafa l'independentisme processista. Sense ell a la Moncloa, els ponts directes amb Waterloo i la capacitat de condicionar els pressupostos generals de l'Estat quedarien danyats.
El fugit de la justícia Carles Puigdemont, fent un míting al bell mig de Barcelona el 8 d'agost de 2024, abans de tornar a fugir una altra vegada a Bèlgica
Línia de successió
Per donar cobertura al moviment, la galàxia mediàtica oficialista de la formació ha sortit en tromba a blindar el relat. El periodista Jofre Llombart, exercint de portaveu oficiós, ha defensat a les xarxes la creativitat de Junts en el traçat d'un camí que ell defineix com "molt estret".
Segons aquesta tesi, el gest intenta fugir de la pressió d'una moció de censura de la dreta sense caure en el suport cec al PSOE. Un equilibrisme retòric per camuflar que el partit ja només serveix per llançar farols a Madrid.
Un altre retrocés
Mentre Puigdemont dona Barcelona per perduda, el protagonisme es trasllada completament a les Corts, on Nogueras s'erigeix en el mall mediàtic. Aquesta sobreactuació constant li permet, a més, guanyar posicions a la primera línia de la successió interna.
Tot això passa mentre la Moncloa opta per ignorar el soroll de la graderia. Sánchez manté intacte el seu full de ruta: negociar els comptes públics directament amb Puigdemont i allargar la legislatura, com a mínim, fins a principis de 2027.