El expresidente de la Generalitat Jordi Pujol a su llegada al funeral del empresario Carles Vilarrubí, en la parroquia Sant Gervasi, a 30 de diciembre de 2025, en Barcelona, Catalunya (España)
Portades

Serveis i preus desbordats, Pujol i les roses

Milers d'immigrants col·lapsen els serveis socials a la recerca de certificats. S'acosta una altra pujada a la cistella de la compra. Pujol, citat en persona. El negoci de ser floristes per un dia

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

La regularització extraordinària mostra les costures dels serveis socials. Els principals ajuntaments de Catalunya improvisen l'atenció a les desenes de milers de persones que aspiren a la mínima condició de ciutadans. Com dèiem ahir, no és fàcil.

L'Administració és un monstre amb dos caps, l'analògic i el digital. D'una banda exigeix papers concrets i de l'altra, remet al procel·lós món virtual. Ignora deliberadament que tracta amb persones que no tenen ordinador o els mòbils dels quals no estan adaptats a les exigències dels programes informàtics oficials. I aquí entren gestors, lletrats, treballadors socials i altres professions dedicades en part a mediar entre el personal i la burocràcia.

També compta el factor idioma. I el fet que no tothom està preparat per bregar amb la informàtica per molt habilitat que s'estigui en altres àmbits de les ciències i les lletres.

En resum, que l'Administració cita els qui aspiren a regularitzar la seva situació en el terreny del "campi qui pugui" mentre presumeix de la transformació digital amb els fons next generation i les noves eines de la finestreta computeritzada. Així, sense pietat amb els ignorants.

També és notícia que s'acosta una pujada de preus històrica a la cistella de la compra, que l'ANC està en risc de desaparèixer, que Pujol pare ha estat citat presencialment a l'Audiència Nacional el proper dilluns i que falta un dia per a l'extermini massiu de roses, que no és altra cosa que tallar-les, embolicar-les i vendre-les perquè acabin totalment marcides en un gerro amb aigua pútrida o en un calaix de l'oficina.

Portada de 'El País' el 22 d'abril

Portada de 'El País' el 22 d'abril

"Els serveis socials es desborden: “Tenim 8.000 cites fins al juny i no podem atendre més gent”", avisa un titular d'El País.

Al sumari es diu que "les ciutats catalanes amb més migrants es reorganitzen davant la regularització per absorbir l'allau de sol·licitants".

El text és de Lorraine Delorenzo: "La primera setmana de tramitació de la regularització extraordinària ja ha desbordat els serveis socials a Catalunya. Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Badalona s'han vist obligades, cadascuna a la seva manera, a reorganitzar l'atenció per absorbir l'allau de sol·licituds".

"La capital catalana habilitarà quatre nous punts només dos dies després d'iniciar el procés; L’Hospitalet va obrir el recinte firal de La Farga, on atén més de 2.000 persones al dia; i Badalona reparteix prop de 270 torns diaris".

"Els ajuntaments i les entitats col·laboradores, encarregats d'expedir el certificat de vulnerabilitat social, han multiplicat les cites i els dispositius específics. Mentrestant, els sol·licitants encadenen cues i tràmits entre diferents centres a la recerca de regularitzar la seva situació, amb informació dispersa entre cartells, entitats de suport i codis QR de formularis".

"“Tenim 8.000 cites fins al juny i no podem atendre més gent”, resumeix Chaib Mohamed, president de la Fundació Ibn Battuta, una de les organitzacions implicades".

"El procés presencial, iniciat el 20 d'abril, ha generat des dels primers dies llargues cues en diferents punts de Catalunya. Tot i que es tracta d'un tràmit vinculat a Estrangeria, bona part de la documentació depèn dels municipis, que concentren la pressió assistencial".

"“La pressió als ajuntaments és molt elevada”, ha reconegut aquest dimarts el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, durant un acte consular i també ha alertat del risc d'estafes en els tràmits. “Que no paguin ni un sol euro”, ha advertit".

"Entre els documents més demandats destaquen el certificat d'empadronament i el de vulnerabilitat social. Tot i que no són obligatoris en tots els casos i es poden obtenir a través d'oficines d'atenció ciutadana, serveis especialitzats o fins i tot per via telemàtica, molts sol·licitants opten per la gestió presencial, cosa que està tensionant la xarxa d'atenció municipal".

I: "La manca d'informació clara sobre on obtenir cada document està empenyent els sol·licitants d'un punt a un altre. Un immigrant colombià - que ha preferit no identificar-se - va fer cua aquest dilluns entre les 5.000 persones concentrades a L’Hospitalet i ha acudit aquest dimecres a la seu de la Fundació Ibn Battuta, a Barcelona. “Necessito el certificat de vulnerabilitat social, però m'han dit que l'he de demanar al municipi on estic empadronat. No sé on anar”, ha explicat".

Portada de 'La Vanguardia' el 22 d'abril

Portada de 'La Vanguardia' el 22 d'abril

Més notícies. L'forat a la butxaca a causa de les singulars peripècies bèl·liques dels peculiars aiatol·làs i el no menys inquietant president dels Estats Units. "El gran consum avisa de noves pujades de preu a la cistella de la compra", adverteix La Vanguardia.

Escriu Maite Gutiérrez: "Fabricants d'aliments i supermercats comencen a assumir que no podran continuar contenint els preus gaire més temps. Després de setmanes esmorteint l'impacte de l'encariment energètic, les empreses adverteixen que l'esforç té límits i que, si persisteixen les tensions actuals, el trasllat a la cistella de la compra serà inevitable".

"L'alerta es va llançar aquest dimarts a Barcelona, a l'assemblea general d'Aecoc, la patronal que agrupa més de 35.000 companyies de la indústria i la distribució. El seu president, Ignacio González, va assegurar que les companyies estan intentant evitar que els preus es traslladin al consumidor, amb plans d'eficiència i restringint els seus marges. Ara bé, va admetre que aquesta situació “no es podrà mantenir durant gaire temps”".

"El detonant és el mateix que ja ha començat a tensionar altres baules de la cadena alimentària: l'encariment del combustible i les matèries primeres després de la guerra dels Estats Units i Israel amb l'Iran".

"Després de diversos mesos de moderació, l'IPC va repuntar al març fins al 3,4%, mentre que la inflació subjacent es manté al 2,7%. En el cas dels aliments, la pujada és més continguda –també del 2,7% interanual–, cosa que reflecteix que el sector està absorbint part de l'impacte".

"“Demostra un cop més que el nostre sector en molts casos retarda o contrau la inflació”, va defensar González. Però aquesta capacitat d'absorció comença a tensionar-se, va prosseguir. El missatge connecta amb el que ja traslladaven els darrers dies agricultors i fabricants. En tot cas, la clau resideix en la durada del conflicte. Si la guerra es perllonga, l'actual equilibri difícilment es mantindrà".

"El context econòmic tampoc no ajuda. Espanya va tancar 2025 amb un creixement del 2,8% i un dinamisme superior al de la mitjana europea en l'últim trimestre, però l'escenari ha canviat amb rapidesa. Les previsions apunten ara a una desacceleració del creixement i a un repunt de la inflació, amb estimacions que situen l'IPC mitjà de 2026 al voltant del 3,6%".

I: "A aquesta pressió externa s'hi sumen senyals interns de desgast. El consum comença a mostrar símptomes d'esgotament i el comportament del consumidor es torna més prudent. “Les crisis comencen i acaben quan el consumidor pensa que comencen i acaben”, va apuntar González, en referència a la fragilitat de la confiança".

Portada de 'El Mundo' el 22 d'abril

Portada de 'El Mundo' el 22 d'abril

Política. La llarga agonia de la., en altres temps, totpoderosa Assemblea Nacional Catalana, aquell imponent drac que vertebrava el braç civil del Procés.

"L'ANC, en risc de tancament, després de disparar-se els seus números vermells: 'Està en qüestió la viabilitat econòmica de l'entitat'", assenyala un titular d'El Mundo.

Al sumari s'informa que "L'entitat secessionista, que va tancar 2025 amb 174.000 euros de dèficit, admet per primera vegada en un informe intern als seus socis que el balanç econòmic és insostenible i planteja retallades".

La història ve amb la signatura de Víctor Mondelo: "L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'organització independentista que va organitzar les grans mobilitzacions del procés per demanar la secessió de Catalunya, admet per primera vegada als seus socis que la seva delicada situació financera posa en risc la supervivència de l'associació".

"«A causa de la reducció d'ingressos, les despeses estructurals i operatives han anat perdent cobertura de manera progressiva, impactant directament sobre el resultat negatiu del compte d'explotació. Aquesta dinàmica reflecteix un desequilibri operatiu estructural, que posaria en qüestió la viabilitat econòmica de l'entitat si no es prenguessin les mesures adequades», reconeixen els gestors de l'ANC al balanç econòmic del passat exercici".

Línies després, Mondelo assenyala que "a l'informe intern, al qual ha tingut accés El Mundo, l'entitat subratlla que «malgrat l'esforç de contenció de la despesa, la caiguda d'ingressos per quotes de socis, que va ascendir a 134.000 euros el 2025, sumat al de l'activitat comercial, porta a tancar l'exercici 2025 amb un resultat d'explotació de 174.000 euros de dèficit [abans d'impostos]»".

"L'associació presidida per Lluís Llach va tancar 2024 amb 29.000 euros de dèficit, cosa que evidencia fins a quin punt s'han disparat els números vermells de l'ANC en només un any".

I: "El principal problema de l'agrupació secessionista és el seu descens sostingut de socis. El 2023 va perdre el 13,8%; el 2024, un 12,2% més, i el 2025, un altre 8,6%. Si es té en compte que, tal com subratlla el balanç econòmic de l'ANC, les quotes de socis representen el 79,2% dels seus ingressos, s'explica el compromès moment econòmic que travessa. «El context econòmic i el desencís social continuen impactant negativament en els ingressos per quotes», emfatitza l'entitat en la seva anàlisi".

La "solució" de Llach seran les retallades. A aquest efecte, El Mundo deixa anar una dada curiosa: "El 2025, l'ANC va gastar en els salaris dels seus 19 empleats 754.128 euros".

Portada 'El Periódico' el 22 d'abril

Portada 'El Periódico' el 22 d'abril

Cas Pujol. "L'Audiència Nacional cita el president Pujol a Madrid per ser jutjat i valorat pel metge", apunta El Nacional.

El text és de Mayte Piulachs: "Sorpresa. L'Audiència Nacional ha citat el president Jordi Pujol presencialment a Madrid el proper dilluns, 27 d'abril, perquè sigui valorat per un metge forense a fi que determini el seu estat de salut, segons una resolució comunicada aquest dimarts i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat".

"A la providència, s'afegeix que el metge del tribunal estigui present durant l'interrogatori a Pujol. Una afirmació confusa que pot donar a entendre que el tribunal ja ha pres la decisió que no eximirà Pujol de la causa contra ell i els seus set fills per l'herència milionària que tenien a Andorra".

"Metges de la família i de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) ja van informar que Pujol, de 95 anys, "no està en condicions físiques i cognitives", per la seva avançada edat, per ser jutjat. Ara, però, el tribunal vol un segon examen i veure'l presencialment. La primera vegada, el novembre passat, la compareixença del president Pujol davant el tribunal va ser de forma telemàtica, des de casa seva, davant les seves dificultats de mobilitat, i a porta tancada".

I: "En concret, a la providència, el tribunal —format pels magistrats Ana Mercedes del Molino, José Ricardo de Prada i María Fernanda García, la ponent— informa que la declaració dels disset acusats començarà el proper 27 d'abril i "s'iniciarà amb la declaració de l'acusat Jordi Pujol Soley" a les 10 del matí, a la seu que l'Audiència Nacional té a San Fernando de Henares".

Al text també s'informa que "la Fiscalia Anticorrupció demana 9 anys de presó per al president Pujol, a qui acusa dels delictes d'associació il·lícita (4 anys de presó) i de blanqueig de capitals (5 anys de presó), mentre l'Advocacia de l'Estat no l'acusa".

I: "Per a cinc dels seus fills sol·licita 8 anys de presó. Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit, afronta 29 anys de presó per aquests delictes, més cinc delictes fiscals (15 anys) i altres; mentre que Josep Pujol, el tercer fill, 14 anys de presó. L'exparella de Pujol Júnior, Mercè Gironès, 17 anys de presó. Per a cadascun dels nou empresaris, el fiscal demana 5 anys de presó pels delictes de blanqueig de capitals i falsificació documental".

Que Pujol pare hagi estat citat en persona ha sollevat a Carles Puigdemont, que ha emès un tuit a X amb el següent text: "No poden ser més miserables. Busquen l'escarni, la foto amb la qual creuen humiliar no només una persona, sinó sobretot allò que representa i tant els molesta. Em sap greu que l'exili m'impedeixi acompanyar dilluns el president Pujol, perquè ho hauria fet amb molt de gust".

Potser se sap poc que la Joventut Nacionalista de Catalunya anuncia a la xarxa social X que el proper 27 de juny s'ha convocat un homenatge al senyor Pujol que comptarà amb la seva presència segons els organitzadors.

Portada de 'ABC' el 22 d'abril

Portada de 'ABC' el 22 d'abril

El tema de les roses. "El gran negoci dels 'centennials' a Sant Jordi: com guanyar milers d'euros en un dia", assenyala un titular d'El Confidencial.

"“Guanya fins a 885€ en un dia i més!” Són cada cop més els joves que es preparen durant mesos per convertir-se per uns dies en els grans majoristes de la festa catalana", abunda el sumari.

I és que Catalunya és una explosió de flors tallades el destí final de les quals és el cubell de les escombraries. Molt bonic.

Escriu Pedro Molina: "Primer, les flors importades van substituir la producció local. Ara, els venedors ocasionals de roses a la Diada de Sant Jordi han desplaçat les floristeries i ja gestionen el 70% del volum, segons dades del Gremi de Floristes. Els majoristes, com passa amb els venedors de cursos online, estan actualitzant la narrativa romàntica de la celebració en una molt més d'acord amb aquests temps: sigues el teu propi cap, almenys durant un dia".

"El compte d'Instagram @lesrosesdesantjordi promet: “Guanya fins a 885 € en un dia i més!”. Una dona guapa creada amb IA diu “Compra roses a 1,2 € i ven-les a 5€” al compte @fridaflowersbcn. Una veu sintètica d'un vídeo publicat a @_larosadesantjordi explica: “Sabies que l'any passat vaig guanyar 2.000 euros venent roses a Sant Jordi? Tu també pots fer-ho i t'explicaré com”. A les xarxes socials n'hi ha molts més, fins i tot difosos per influencers. La generació Z està canviant el model de negoci".

"Bernat Roset de Mas té 23 anys, va estudiar Negocis i Màrqueting Internacionals, i s'ha agafat una setmana de vacances de la seva feina a Suïssa per treballar a Sant Jordi. Juntament amb els seus germans, Adrià (24) i Jordi (18), va crear La Rosa Catalana, un proveïdor majorista".

"“A mesura que avançaven els anys vam dir ‘hòstia, aquí hi ha negoci’. Primer vam vendre 200 roses; després 500, que ja era una barbaritat; i el tercer any vam començar a contactar amb influencers. Teníem més de 10 parades amb amics i coneguts que s'emportaven el benefici i vam passar a 10.000 roses. L'any passat en vam fer 50.000 i ara 90.000”, diu Bernat Roses de Mas a El Confidencial".

"Els germans nascuts a Sant Cugat van començar a planificar aquesta edició a l'octubre. Igual que molts dels nous proveïdors, només treballen amb flors per a aquesta data. Els recomanen influencers catalans com Aleix Catalanet, Judith Carmona, Betty Anfruns i Marc Moral que ensenyen al seu públic jove “Com muntar la teva pròpia paradeta”. A La Rosa Catalana, les roses són d'origen holandès i la clau del seu èxit, creu en Bernat, està en l'atenció als venedors".

I: "“Tenim un contacte molt personal, no tan professional. És un tracte molt de gent jove. M'envies un WhatsApp, s'explica el que es pot guanyar, què pots aconseguir, com de fàcil és i intentem ajudar amb els tràmits o les preguntes que tinguis. El més important és la preventa. Tothom té amics o amigues amb parella, avis o coneguts amb una empresa. Quan era venedor, dues setmanes abans em passava per totes les oficines i arribava a Sant Jordi amb 130 de les 200 roses venudes”".

Molt xulo tot, sí. Fins que es pensa en els floristes que treballen tot l'any, en la burocràcia i els impostos que suporten, en la competència deslleial, etcètera, etcètera. Aquí va aquest paràgraf del text: "“Hem passat d'una festa popular a una festa populista, des del punt de vista del negoci. Tenim empreses que es munten un mes abans per fer d'intermediaris i l'endemà desapareixen. Nosaltres hem de pagar al personal, seguretat social, IRPF, IVA, assegurança de responsabilitat civil i hi ha particulars que aconsegueixen 20 o 25 permisos amb familiars que els ho permeten per comprar online i muntar parades. És una venda directa al carrer sense registre fiscal que no tributa per res”, diu Dolors Roig Farres, directora del Gremi de Floristes, a El Confidencial".

22 d'abril, dia internacional de la Mare Terra.

Santoral: Santa Maria Verge, Mare de la Companyia de Jesús, Sotero papa, Epipodi de Lió i companys, Maryahb, Teodor de Siceone, Senorina, Lleó de Sens, Leonides d'Alexandria, Oportuna, Cai papa, Acépsimes, Agapit I papa, Elimenas, Pàrmeni, Miles, Crisòtel, Aitala i Bicor.