Un assassí en transició i Aeroports de la Generalitat

Jornada de notícies sorprenents. Canvis de sexe, una querella argentina per un exili forçós, batudes massives per frenar la delinqüència i abrupta sessió parlamentària. Un dia qualsevol a la vida de Catalunya. Mai falten les sorpreses.

La legislació en matèria de gènere dona lloc a situacions singulars i pot convertir-se en un colador per a delinqüents sense massa escrúpols i cap futur, una manera de cridar l'atenció, passar l'estona i, sobretot, obtenir avantatges penitenciaris.

Heus aquí el cas del criminal conegut com el zelador d'Olot, un despiadat assassí d'ancianess que ara se sent dona i utilitza Aida com a nom "sentit". Li canviaran de mòdul i passarà al de dones.

Hi ha més assumptes. Dues germanes argentines han denunciat Espanya perquè el seu avi català es va haver de marxar a l'Argentina als anys cinquanta per culpa de la repressió franquista. No volen diners diuen, sinó justícia. Pretenen que es jutgi els responsables de la dictadura. Tant se val que criïn malves des de fa anys.

Pel que fa al Parlament, a l'esperpent de la senyora Sílvia Orriols cal afegir que l'esquerra va tombar la rebaixa de l'IRPF i la supressió de l'impost de successions. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar que ben aviat l'administració autonòmica tindrà veu i vot en la gestió dels aeroports.

Del que no es va parlar va ser de les seleccions esportives catalanes, vella aspiració independentista que ara tindrà una oficina per a la seva promoció. És un dels punts del pacte d'investidura.

Portada de 'La Razón' el 16 d'abril

Al gra. "El zelador d'Olot que va assassinar 11 ancianes transiciona a la presó: ja és Aída i passa al mòdul de dones", assenyala un titular de El Confidencial.

En el sumari es diu que "El cas no és aïllat i almenys dos altres presos han demanat el canvi de sexe. Un d'ells és l'assassí de dues policies el 2004, a les quals va violar i matar al seu pis d'Hospitalet".

La informació és d'Antonio Fernández: "Joan Vila, un dels assassins en sèrie més monstruosos d'Espanya, serà en poc temps Aida Vila. El conegut com a zelador d'Olot va ser condemnat a 127 anys de presó el 2013 per assassinar 11 ancianes a la residència on treballava, La Caritat, ubicada a Olot (Girona)".

"Però tretze anys després protagonitza entre reixes una transició de canvi de sexe i ja ha estat traslladat a un mòdul de dones. No és l'únic i almenys dos altres presos, segons ha pogut saber El Confidencial de fonts penitenciàries, es troben en la mateixa situació".

"La situació és inèdita en el sistema judicial espanyol, tot i que el canvi de sexe no afectarà la condemna imposada en el seu moment. Vila va començar fa uns mesos el tractament hormonal —segons va revelar el diari El Punt Avui— per convertir-se en Aida i ara ha estat traslladat a l'espera de sotmetre's al tractament quirúrgic definitiu, que serà sufragat per la Seguretat Social i es podrà realitzar al mateix centre penitenciari".

"En les darreres setmanes, també havia sol·licitat el tercer grau penitenciari per poder tenir permisos, sortir del recinte i tornar només a dormir, però se li havia denegat. El seu advocat, Carles Monguilod, havia demanat la mesura argumentant la seva bona conducta i els informes favorables de reinserció dels equips multidisciplinaris de la presó Puig d’en Bases, a Figueres".

"Però tant el jutjat de vigilància penitenciària com l'Audiència de Girona van denegar la reclamació en base al fet que els informes poden estar condicionats “pel seu encant superficial i capacitat de manipulació mostrada per aconseguir els seus interessos”. Un dels punts remarca que, tot i que reconeix els crims i assumeix la responsabilitat, no mostra penediment ni té sentiment de culpa".

I: "De la seva manca d'empatia en dóna fe una anècdota durant la mort d'una anciana, Paquita Gironès. Quan la dona agonitzava entre terribles dolors, Joan era un dels zeladors que estava al seu costat, juntament amb el doctor que l'examinava. “Deixeu-la morir en pau”, va murmurar Vila".

"Poc després, després d'examinar totes les cintes de vigilància, els Mossos van poder caçar l'assassí, que li havia fet beure hores abans un líquid desatascador de canonades que li havia cremat les vies respiratòries. Gràcies a una de les càmeres, van poder detenir i tirar del fil: durant anys havia matat 11 ancianes amb mètodes cruels".

En el text també s'explica la peripècia d'un violador que va intentar matar la seva víctima. El subjecte anava disfressat com el personatge de la pel·lícula Scream. També està en transició, igual que l'assassí de dues policies en pràctiques a Bellvitge, un cas que va sorprendre per la violència amb què operava l'assassí, un convicte de permís.

Portada de 'Ara' el 16 d'abril

Més notícies. "Les netes d'un català presenten la primera querella a Espanya per “exili forçat” durant el franquisme", apunta El Nacional.

El text és de Lluís Tomàs: "Dues germanes argentines han presentat aquest dimecres la primera querella criminal a Espanya per un cas d'“exili forçat” durant el franquisme, en relació amb el seu avi, el català Luis Robles Francisco, que va haver de fugir a l'Argentina el 1952".

"L'acció judicial, registrada amb el suport de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua), busca que l'Estat investigui i jutgi els responsables de la dictadura. En una roda de premsa a Madrid, Silvia Garófalo Robles ha reclamat “justícia” per a la seva família i ha denunciat les conseqüències del règim: “Un no es pot reconciliar amb un torturador, amb un assassí”, ha afirmat, acompanyada de la seva germana Sonia".

"La querella s'ha presentat davant la secció d'instrucció dels tribunals d'instància de Barcelona, competent per raó territorial per ser el lloc on vivia Luis Robles abans del seu exili, segons ha detallat Jacinto Lara, membre de l'equip jurídic de Ceaqua".

"Les denunciants han subratllat que l'objectiu no és obtenir cap compensació econòmica, sinó assolir la “veritat judicial” i depurar “responsabilitats” pels fets. En aquest sentit, han expressat la voluntat que Espanya segueixi el camí d'altres països com l'Argentina i “jutgi els responsables de la dictadura”. Segons han explicat, la querella s'adreça “contra responsables militars i governatius que haurien forçat l'exili de Robles i la seva família”".

Línies després Tomàs escriu que "des de Ceaqua admeten que, amb tota probabilitat, la responsabilitat penal de les persones implicades ha quedat extingida per la seva mort, però subratllen que això no invalida la necessitat d'investigar els fets. En aquest sentit, insisteixen en la importància d'establir una “veritat judicial” que permeti documentar i reconèixer aquest tipus de casos".

Portada de 'La Vanguardia' el 16 d'abril

Activitat parlamentària. "L'esquerra frena la rebaixa de l'IRPF i l'eliminació de successions i donacions", destaca un titular de La Vanguardia.

La peça ve signada per Iñaki Pardo Torregrosa: "La majoria que sustenta el Govern –PSC, Esquerra Republicana i els comuns– i la CUP, els grups de l'esquerra, han deixat aquest dimecres en aigua de borraines la proposició de llei de Junts per rebaixar l'IRPF en el tram autonòmic i eliminar l'impost de successions i el de donacions, una iniciativa que es va registrar després del darrer debat de política general".

"Es tracta d'una demanda recurrent dels postconvergents, que sabien d'antuvi que la majoria del ple del Parlament tombaria la seva iniciativa, com va fer fa unes setmanes amb una altra d'aquesta mateixa índole presentada pel PP, encara que amb diferent abast".

"El ple del Parlament ha abordat el debat a la totalitat, un primer examen parlamentari per explorar si la redacció de la norma té visos de prosperar o no i ha caigut en aquest pas preliminar, ja que l'Executiu de Salvador Illa, els seus socis i els anticapitalistes havien registrat esmenes a la totalitat. En total, hi ha hagut 72 vots en contra de la rebaixa fiscal –socialistes, republicans, comuns i la CUP– i 61 a favor –Junts, PP, Vox i Aliança Catalana–, deixant palès la divisió de l'hemicicle en l'eix esquerra-dreta, on els primers porten avantatge".

"Durant la seva intervenció, el portaveu econòmic de JxCat, Antoni Castellà, ha defensat que la seva llei “és de justícia fiscal” i una qüestió de “paritat del poder adquisitiu” amb altres territoris de l'Estat –deu de les 17 comunitats han aprovat una deflactació– i ha remarcat que la recaptació total de l'administració catalana ha pujat des del 2023 un 28% i la de l'IRPF, en concret, un 37%, segons va publicar la mateixa Generalitat. Unes dades que els postconvergents atribueixen en gran part a la inflació i per això reclamen una deflactació dels trams autonòmics".

"“No va de model fiscal, va d'ajustar el model perquè el Govern no s'aprofiti de la pèrdua de poder adquisitiu”, ha argumentat Castellà, que assegura que els catalans són “campions a pagar impostos” i ha tingut retrets per a l'Executiu per pujar el cànon de l'aigua i la taxa de residus en un dels decrets del Govern que s'ha convalidat unes hores abans".

I: "En el curs del debat, els grups que havien presentat esmena a la totalitat han retret a Junts que la seva norma beneficiï aquells que posseeixen immobles i als que més cobren i que defensin disminuir els ingressos de l'administració. David Cid, dels comuns, ha xifrat en prop de 1.800 milions d'euros la retallada per a les arques de la Generalitat".

Ja, els que posseeixen immobles. I en aquell moment el Puma de Junts, l'esmentat Castellà, s'ha recordat dels pisos dels papàs d'Eulàlia Reguant.

Portada de 'El País' el 16 d'abril

Més notícies polítiques. "La Generalitat ultima la creació de l'Oficina de promoció de les seleccions catalanes", assenyala un titular de El País.

Del text de Bernat Coll: "El Govern ultima la posada en marxa de l'Oficina de promoció de les seleccions esportives catalanes, un dels compromisos inclosos en el pacte d'investidura de Salvador Illa entre PSC i ERC".

"Ambdues formacions detallaran en els pròxims dies la lletra petita del nou ens, com la redacció final de l'acord i el format de la seva presentació pública. El Departament d'Esports ja ha comunicat al Consell Superior d'Esports (CSD) la intenció del Govern, segons ha pogut saber El País. L'objectiu de socialistes i republicans és que la nova entitat arrenqui abans de l'estiu i que el Govern ho certifiqui com un Acord de Govern en un Consell Executiu".

"Segons les primeres previsions, l'oficina dependrà inicialment del Consell Català de l'Esport i té com a objectiu oferir suport institucional i acompanyament a les federacions catalanes que vulguin projectar-se internacionalment. El Departament d'Esports contempla la seva creació amb un dels tècnics del mateix Consell al capdavant. La intenció és que hi treballin entre dues i tres persones".

I: "L'Oficina tindrà una dotació d'almenys 100.000 euros, com ja va avançar Álvarez en una sessió parlamentària, però la xifra pot augmentar si els comptes aconsegueixen la llum verda republicana. L'objectiu d'Esports és que l'Oficina comenci a caminar tan aviat com sigui possible i anar definint la seva estructura a mesura que es puguin destinar més recursos".

Línies després Coll explica que "actualment, Catalunya té representació en els organismes internacionals en esports minoritaris, com el korfball (participarà a l'octubre als Europeus de la República Txeca) o el pitch and putt, entre altres disciplines. En els esports massius, únicament celebra partits amistosos, l'últim el que la selecció catalana de futbol va disputar el passat 18 de novembre contra Palestina a Montjuïc".

El korfball és una variant del bàsquet i el pitch and putt, una mena de minigolf.

Portada de 'La Razón' el 16 d'abril

A La Razón destacen que "Illa anuncia un acord 'imminent' perquè Catalunya controli els seus aeroports".

Escriu José Antonio Lavilla: "El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat aquest dimecres al Parlament que l'acord per reforçar la participació del Govern en la governança de les grans infraestructures catalanes —amb especial focus a l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat— és “imminent” i podria materialitzar-se en un horitzó “bastant immediat”".

"L'anunci arriba en plena negociació dels pressupostos amb ERC, formació que ha convertit aquesta qüestió en una de les seves principals exigències polítiques".

"Durant la sessió de control, i a preguntes del diputat republicà Josep Maria Jové, Illa va defensar que la gestió d'infraestructures estratègiques s'ha de fer des de la proximitat i el coneixement del territori. “Si el Govern participa en la gestió, aquesta millora”, va afirmar, insistint que l'executiu treballa en aquesta direcció, en paral·lel al traspàs de Rodalies".

"En aquest sentit, va solemnitzar el compromís de garantir la presència de la Generalitat en la presa de decisions, la planificació i la governança de les grans infraestructures de transport, tot i que sempre “respectant el marc legal vigent”".

"El moviment s'emmarca en l'acord d'investidura entre PSC i ERC, que preveu que Catalunya guanyi pes en els aspectes clau del sistema aeroportuari mitjançant canvis normatius que permetin a la Generalitat exercir un paper “determinant” en la seva definició, articulació i gestió".

"El Govern reconeix que aquest avanç s'haurà de concretar en un enteniment amb el Govern central i amb Aena, actual gestor dels aeroports d'interès general".

I: "La peça central d'aquest nou model és la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya (AAC), un organisme que el Consell Executiu ja va acordar impulsar al gener i que, segons el calendari previst, hauria d'entrar en funcionament l'1 de gener de 2027 després de la seva tramitació parlamentària durant 2026. La futura autoritat aspira a dotar la Generalitat de “veu pròpia” en la governança aeroportuària i a participar en decisions estratègiques com inversions, ampliacions o planificació del sistema".

Portada de 'El Mundo' el 16 d'abril

A El Mundo assenyalen que s'estan duent a terme "Grans batudes al cinturó de Barcelona per aturar l'augment de la delinqüència".

És una peça de Cristina Rubio que comença així: "«Hem de lluitar contra el delinqüent que no cessa i, sobretot, contra la sensació d'impunitat que pugui sentir. No aturarem, aquest tipus de dispositius tenen molt d'impacte». És l'arenga de l'intendent i el cap de la divisió regional de Seguretat Ciutadana a Barcelona, l'intendent Rafael Tello, davant desenes d'agents dels Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional, guàrdies locals i fins i tot personal de seguretat privada reunits a finals de març per participar en un dels macrodispositius que es repliquen les últimes setmanes en diferents poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona".

"Una zona governada principalment pel PSC, que acull 3,4 milions de persones, un alt percentatge d'habitants nascuts a l'estranger (superior al 20% en diversos municipis), amb la capital catalana com a centre neuràlgic i la part d'El Prat com a nexe de comunicacions".

"L'increment de la pressió policial als carrers de Barcelona i els efectes del pla Kanpai -una mena de macrobatudes per augmentar la pressió sobre qui acumula desenes de detencions per furts i robatoris -que els Mossos van començar a desplegar fa just un any- han desplaçat el problema de la multireincidència, els delictes van en augment en poblacions veïnes i la policia ha llançat una nova ofensiva".

"Des de la seu central d'Egara dels Mossos, a Sabadell, les ordres es van traslladar a peu de carrer. Hi van participar L'Hospitalet (amb Cornellà i Esplugues), Badalona (més Sant Adrià i Santa Coloma), Montcada, la mateixa Sabadell i la zona del Garraf, a més de Barcelona, amb especial atenció als seus barris perifèrics. En operatius com aquest es despleguen al voltant d'uns 130 efectius -entre tots els cossos implicats- repartits en dos torns. L'objectiu és caçar les persones que fan de delinquir la seva manera de viure i actuen per l'àrea metropolitana".

I: "Les xifres -sempre «fredes», com admeten alguns dels alcaldes implicats- mostren un augment de la criminalitat en algunes poblacions veïnes de la capital catalana el 2025. Per exemple, mentre les denúncies de fets delictius van baixar un 3,1% a Barcelona al llarg de l'any passat, van pujar en localitats com Esplugues (14%), Sant Adrià del Besòs (10,9%), L'Hospitalet (6,2%), Sant Just Desvern (11,2%) o Sant Feliu de Llobregat (12,7%), segons les últimes dades acumulades del Ministeri de l'Interior sobre criminalitat convencional".

A això cal afegir els ajustos de comptes de màfies balcàniques que acostumen a dirimir les seves diferències amb armes de foc.

16 d'abril, dia mundial de la Veu i de l'Emprenedoria i dia internacional contra l'Esclavitud Infantil i del Síndrome de Wolf-Hirschhorn.

Santoral: Engràcia, Benet Josep Labre, Bernardeta Soubiros, Fructuós de Braga, Drogó, Toribi, Contard de Brona, Magne de les Òrcades, Optat i companys màrtirs i Leonides i companyes màrtirs.