La natura va ser generosa amb Eulàlia Reguant
"Mentre parlava de lluita obrera, d'anarquia, de nacions oprimides i del dret a okupar habitatges, estava discorrent com augmentar el patrimoni familiar de 13 milions d'euros i més de 30 propietats immobiliàries"
No hi ha res com tenir cara de bleda per fer fortuna sense que ningú et molesti, tothom dóna per suposat que no saps ni cordar-te les sabates sense ajuda, i tu tens la vida resolta mentre vas cridant a la lluita contra el capitalisme.
Qui hauria pensat que aquella noia de la CUP de mirada de boja i amb evidents dificultats cognitives tenia al darrere una fortuna familiar milionària. Qui hauria pensat que, quan Eulàlia Reguant clamava contra el capital i contra els grans tenidors immobiliaris, se li escapava el riure.
Quan veiem una persona realment bella, o amb un aspecte inequívoc d'intel·ligència, se sol dir que ha estat agraciada per la natura. És fals: el millor regal que et pot fer la natura és atorgar-te un posat de no estar gaire bé del cap, aquesta és la millor manera que tothom es confiï i que ningú sospiti que un —una, en aquest cas— és una cara dura que es riu dels votants, dels seguidors, i no afegeixo que de la resta de dirigents de la CUP perquè són tots més o menys del mateix estil, nens de casa bona que juguen a ser revolucionaris fins que els arriba l'hora de dirigir els negocis familiars.
En aquest sentit, la natura va ser generosa amb Eulàlia Reguant, ja que la va agraciar amb uns ulls i una mirada de tocada de l'ala que li han anat de meravella en la seva carrera. Més que generosa, va ser fins i tot desprenada i esplèndida, ja que va concedir a una sola persona els atributs que en justícia correspondria repartir entre una desena, de manera que fos impossible que ningú imaginés que en aquell cap hi pogués haver ni un mínim de matèria grisa.
És cert que, no satisfeta amb aquest posat tan adequat perquè ni un sol humà pensés d'ella que era —valgui la redundància— capaç de pensar, el va cultivar i millorar amb un vestuari ad hoc per exagerar la seva aparent bogeria i amb unes ulleres que accentuessin encara més el seu aspecte de trastornada.
Cal reconèixer-li el mèrit, per tant, de no conformar-se amb els dons que li venien donats de naixement i dedicar esforç a fomentar-los, això està molt bé, la majoria es conforma amb les gràcies o desgràcies que li venen de bressol —i més si ja eren més que suficients per passar per beneita—, però només uns pocs s'esforcen a millorar-les, encara que sigui empitjorant-les, com és el cas. Eulàlia Reguant ha sabut treure profit del seu posat a la política, de la mateixa manera que fa anys hi va haver qui ho va fer a l'esport, fent-se passar per discapacitats intel·lectuals de la selecció espanyola de bàsquet als Jocs Paralímpics de Sydney.
L'aparença d'alienada de Reguant destaca fins i tot entre tots els altres membres de la CUP, que es diu aviat. Això no està a l'abast de tothom i la convertia en la persona perfecta per passar per sonada, tasca per a la qual no va escatimar esforços, fos des de la tribuna del Parlament o en qualsevol roda de premsa o entrevista.
En realitat, mentre parlava de lluita obrera, d'anarquia, de nacions oprimides i del dret a okupar habitatges, estava discorrent com augmentar el patrimoni familiar de 13 milions d'euros i més de 30 propietats immobiliàries. Una diferència tan gegantina entre el que algú pregona i el que realment pensa, només es pot sostenir sense aixecar sospites si hi ha una diferència igual d'immensa entre la pinta de boja que gasta i una intel·ligència de primer nivell posada al servei de l'engany. I dels diners, és clar, que una cosa porta a l'altra, almenys en política.
