El Metro fins a Mataró i un milió per a una contista

Mentre el món segueix pendent de les evolucions d'aquell míssil extraviat que respon al nom del pato Donald, en aquest plàcid racó de la Mediterrània els nostres prohoms imaginen grans obres, extensions infinites del Metro, enormes promocions immobiliàries i ciutats sense comiats de solter i rutes de botellot.

És el somni metropolità de l'alcalde Jaume Collboni, un model urbà de postal, amb alta seguretat, excel·lents serveis, destacades prestacions i joves que es poden quedar a viure a la ciutat dels seus pares.

El dia porta més notícies. El premi literari d'Aena, per exemple. La singular iniciativa cultural del gestor d'infraestructures aeroportuàries que ha concedit un milió d'euros (un quilo, sí) a l'autora argentina Samanta Schweblin. S'ignora per quin motiu Aena s'ha ficat en aquest negoci i ha rebentat les tarifes.

I avui serà notícia la conferència a la Pompeu Fabra d'Irene Montero i Gabriel Rufián, una cita per a la qual ja no queden entrades. Gran expectació i enorme enuig a ERC, la direcció de la qual contempla les evolucions d'aquell vers lliure que va descobrir Junqueras el 2015.

La portada de 'La Vanguardia' el 9 d'abril

Al gra. A La Vanguardia titulen una de les seves peces amb que "Collboni reclama que el metro arribi a Mataró i treu pit dels mil pisos construïts cada any".

Mil? Gran notícia. El text és de Carlos Márquez Daniel: "Collboni ha estat el protagonista d'una nova sessió del cicle de conferències Rethink BCN, que fa cinc anys que intenta omplir de sentit i contingut la regió metropolitana. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, li ha buscat les pessigolles a l'obertura de l'acte recordant el fracàs de la negociació per modificar la reserva del 30% d'habitatge públic en noves construccions i grans rehabilitacions".

"“No podem estar satisfets, no hi ha grues a la nostra ciutat i lamentablement serà un punt negatiu del seu mandat si això no s'aborda amb urgència”. Les dades són contundents: tal com va publicar aquest diari el passat novembre, en set anys només s'han generat una trentena de pisos quan l'objectiu era superar els 300 per exercici".

"L'alcalde li ha respost amb suavitat, reconeixent la “incapacitat de superar aquest obstacle” en no haver aconseguit pactar una reforma amb Junts. Un molt subtil mea culpa que mostra el camí emprès pel líder del PSC en aquest darrer any de mandat: poca confrontació, mirada llarga, intentar no cometre errors greus i insistir en la idea del “dret a quedar-se” a Barcelona".

"També la virtut de convertir els atacs en una defensa, ja que si Sánchez Llibre li ha retret que no es vegin grues de construcció a la ciutat, Collboni li ha recitat els llocs on sí que les pot contemplar si fa una passejada: la Marina, la Zona Franca, Sagrera i el 22@. També ha recordat al president de Foment que la capital catalana bat rècords de noves promocions públiques: “Vam començar el mandat amb 500 pisos a l'any i ara ja en són mil”".

"En l'apartat de la mobilitat és on Collboni ha ofert algun titular nou. Conscient de la precària situació de Rodalies, que per molt que es reforcin els autobusos interurbans (amb noves i necessàries estacions a Barcelona) no serà suficient, l'alcalde ha receptat més metro, cosa que ja havia argumentat en el passat reclamant l'extensió de l'L2 més enllà de Montjuïc".

"També està pendent que l'L3 surti de Barcelona fins a Sant Feliu de Llobregat, que l'L1 desembarqui a l'estació de l'R1 de Rodalies al costat del mar; falta acabar les línies L9 i L10, connectar els dos ramals de FGC a través de l'Eixample i Gràcia i construir un nou túnel de Ferrocarrils que connecti amb el Vallès".

I: "Però més enllà del previst i llargament reivindicat, el líder del PSC ha reclamat que el subterrani també arribi “a Mataró i a Castelldefels”. “Les tuneladores del metro no haurien d'aturar-se mai”, ha instat".

La portada de 'El País' el 9 d'abril

Més notícies. "Els Mossos preparen un pla contra les bandes violentes per evitar-ne l'eclosió", assenyala El País.

Al sumari s'indica que "La policia catalana detecta un augment de lesions entre joves a l'àrea metropolitana".

Escriu Rebeca Carranco: "Els Mossos d'Esquadra fa temps que li donen voltes al problema de les bandes llatines. “Però fugim del concepte llatí”, insisteixen, d'entrada, fonts policials sobre la denominació d'un fenomen que des que va aparèixer, a principis dels 2000, ha mutat i abraçat la multiculturalitat".

"Fa una dècada, la policia catalana va aplicar mà dura: va crear una unitat específica, va dur a terme diverses operacions sonades i va donar per superat el problema. Però ara han tornat a saltar les alarmes. “En determinades zones de Catalunya, veiem joves violents i si no es fa una intervenció, pot acabar en problemes greus”, resumeix una font policial".

"Per això, preparen un pla específic, dirigit per la Comissaria General d'Informació, que pretén involucrar també l'àrea d'investigació i territorial, així com actors no policials. Es regeix per una filosofia amb tres potes: prevenció, intervenció i, arribat el cas, supressió".

Segueix la peça: "El panorama dista molt del de mitjans dels 2000, en què els enfrontaments entre bandes van provocar morts i ferits, i una situació de tensió davant la dificultat d'abordar-ho. Aquell escenari es va donar per superat, però en els últims anys els Mossos han detectat de nou actituds violentes".

"“Hi ha un augment de delictes contra les persones, irascibilitat, friccions entre joves, tinença d'armes a la via pública... Un augment del risc”, resumeixen fonts policials implicades en l'elaboració del nou pla, que neix de l'actual prefectura dels Mossos".

"Encara que ja a l'octubre de 2024, els serveis d'informació van començar a monitoritzar de nou un fenomen que mai no va desaparèixer. “Les bandes sempre han existit i existiran”, admeten fonts policials, que asseguren que només els preocupen si porten aparellats comportaments violents i delictius".

"Els analistes dels Mossos, amb la implicació dels policies de tot el territori, han començat per una radiografia per entendre el contorn actual de les bandes. “Hi ha uns 34 grups molt diversos, alguns molt petits. 5 o 6 són els hegemònics”, expliquen, sobre les conclusions, que centren els riscos a Barcelona i l'àrea metropolitana".

"Dels vells coneguts, predominen sobretot els Trinitarios, contra qui van dur a terme una operació conjunta amb la Policia Nacional el passat mes de desembre. Llavors, van constatar que antics líders d'aquests grups seguien exercint un rol de dominació, usant la banda com a marca i senya d'identitat, per captar persones més joves i cometre robatoris a punta de pistola. Va ser el cas de Walter Yasmani F., àlies Pukita, que va ser condemnat per marcar amb una X a l'esquena el 2012 a un jove que va abandonar la banda".

I: "També segueixen existint Latin i Ñetas, tot i que insisteixen que les simples reunions de persones amb ideologia i simbologia afí no els preocupen. Els Mossos se centren en petits grupuscles, algunes maras incipients, sense una estructura sòlida però que ja han començat a demostrar comportaments violents".

"Joves que busquen “fer-se valer” en el grup, i això porta a amenaces i baralles. “Però no s'han tornat a veure pallisses contra rivals, ni una apropiació territorial”, insisteixen, com sí que va passar en moltes places de ciutats com L'Hospitalet de Llobregat".

La portada de 'El Periódico' el 9 d'abril

Més notícies. L'acte. "Rufián i Montero presenten a Barcelona el seu 'Front Popular' que inquieta el secessionisme", destaca El Confidencial.

La història és de Marcos Lamelas: "L'acte d'aquesta tarda a Barcelona del líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i de l'eurodiputada de Podemos Irene Montero incomoda enormement tot l'arc independentista".

"No és només que el president d'ERC, Oriol Junqueras, no hi vagi. És que l'espai de l'independentisme se sent profundament molest amb el marc en què Rufián situa la seva proposta, segons expliquen fonts de Junts i d'ERC: una mena de Front Popular per rebutjar un futur govern del PP i Vox que aparcaria de manera indefinida les reclamacions nacionalistes en el conjunt d'Espanya".

"De tots, qui més incòmode se sent és Junqueras. El rol públic que està exercint Rufián desafia les pautes del grup parlamentari dels republicans a Madrid. Però ERC no va sobrada d'actius electorals i, en aquest moment, el pols dins dels republicans és fort. ERC no vol trencar amb Rufián".

"La prova és que enviaran a l'acte representants, tot i que de manera oficial ja han deixat clar per activa i per passiva que estan en contra de la confluència d'esquerres que proposa Rufián. La cúpula del partit s'abstindrà, però s'enviarà una delegació encapçalada pel secretari general adjunt, Oriol López".

"La CUP no hi assistirà, segons fonts dels anticapitalistes. Tampoc ho faran representants de la branca esquerra de Junts, MEScat. Agustí Colomines, representant de MesCAT Independentistes d'Esquerres, ho explica així: “Nosaltres som independentistes. MEScat-IE va sorgir de l'escissió del PSC el 2014 per abraçar l'independentisme. Ara no farem el trajecte contrari. Si Rufián vol fer-ho, és la seva opció”".

"Els Comuns han rebutjat la llista conjunta per a Catalunya al Congrés que subjeu en la proposta de Rufián, però ara Montero dóna aire a la iniciativa, tot i la marginalitat del pes polític de Podemos a Catalunya. La idea té cert atractiu, com demostra que ja no hi hagi espai a l'aforament que ha ofert la UPF per celebrar l'esdeveniment. Hi ha interès, tot i que la majoria dels partits afectats rebutgen la idea".

"A més, hi ha la figura de Xavier Domènech, l'antic líder dels Comuns, que farà de moderador a l'acte. Domènech encaixa en aquest tipus de representant de l'espai d'Ada Colau que assegura que defensen un referèndum a Catalunya, tot i que no necessàriament per votar a favor de la separació de la resta d'Espanya. Es defineixen com a “sobiranistes”, però no com a independentistes".

I: "En aquest espai va jugar l'independentisme el 2017 per intentar la secessió. Ara Domènech s'ha integrat a l'Institut Sobiranies impulsat per Jaume Roures, el fundador de Mediapro, que explora possibilitats de convergència de forces polítiques sota aquesta idea. Colau, per cert, tampoc hi assistirà".

La portada de 'Ara' el 9 d'abril

A El Nacional donen rellevància al fet que "Els advocats d'Acció Cassandra ratifiquen la querella contra quatre exconsellers pel cas de la DGAIA".

La nota ve signada per Mayte Piulachs, que escriu que "els advocats de l'associació Acció Cassandra, Lluís Gibert i Josep Rosell, han ratificat aquest dimecres davant el jutge la querella que van presentar contra quatre exconsellers d'ERC i de Junts i sis exalts càrrecs, a qui acusen de malversació en la gestió de les ajudes de l'extinta Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA)".

"La querella ha recaigut en el titular del jutjat d'instrucció 27 de Barcelona, el magistrat Xavier Paulí, que ha de resoldre si acorda una fiança a l'entitat per poder actuar com a acusació popular".

"“És un pas petit, però important”, ha declarat Rosell en sortir del jutjat. “Volem que s'investiguin les irregularitats de la DGAIA. Vam interposar la querella en tant que vam veure que hi ha denúncies per part d'una persona, informes de la Sindicatura de Greuges i de la Sindicatura de Comptes que confirmen aquestes irregularitats, i volem que un jutge ho investigui, en l'àmbit penal. I com que ningú s'anima, ho hem fet nosaltres des de l'associació Cassandra, que defensa els interessos dels catalans”, ha manifestat Lluís Gibert".

"Gibert, que és el president de l'entitat, ha afegit: “Cal estirar el fil de les irregularitats i estic segur que en sortiran més, de responsables”".

Línies després Piulachs apunta que "la querella s'adreça contra els últims quatre exconsellers d'Afers Socials: les republicanes Dolors Bassa (2016-2017, destituïda pel 155 i empresonada per l'1-O) i Chakir El Homrani (maig 2018—maig 2021), i els seus successors Violant Cervera, de Junts, (maig 2021— octubre 2022) i Carles Campuzano, amb el Govern d'ERC (octubre 2022— agost 2024)".

"També contra l'exsecretari general del Departament de Treball Josep Ginesta (gener 2016 - novembre 2020) i tres exdirectors de la DGAIA, entre d'altres. L'entitat Acció Cassandra els acusa dels delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental, frau, encobriment, assetjament laboral i possible finançament il·legal de partits".

I: "La base de la querella és l'informe 6/2025 de la Sindicatura de Comptes, que xifra en 167 milions d'euros els pagaments indeguts en les diferents prestacions subjectives (no només de menors no acompanyats) existents durant els anys 2016 a 2022. Aquest informe, que va provocar un escàndol i la substitució de la DGAIA per la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència (DGPPIA), també és analitzat pel Tribunal de Comptes, a petició de la Fiscalia, per si hi ha una responsabilitat comptable dels anteriors responsables del Govern".

La portada de 'El Mundo' el 9 d'abril

I ara, l'euromilió d'Aena per al foment de les arts i les lletres. "Samanta Schweblin guanya el Premi Aena de Narrativa Hispanoamericana, dotat amb un milió d'euros, amb el seu llibre 'El buen mal'", apunta El Diario.

Del text de Carmen López: "Per fi s'ha acabat el misteri: la guanyadora de la primera edició del Premi Aena de Narrativa Hispanoamericana, dotat amb un milió d'euros, ha estat Samanta Schweblin, amb el seu llibre de relats El buen mal (Seix Barral). Marcos Giralt Torrente, Héctor Abad Faciolince, Nona Fernández i Enrique Vila-Matas, els quatre finalistes, han marxat a casa amb 30.000 euros respectivament".

"En el seu discurs d'agraïment, l'autora argentina ha destacat que li encanta que s'incloguin altres gèneres més enllà de la novel·la: “avui aquest premi fa el seu primer pas premiant l'excepció”. Així mateix, ha parafrasejat la poeta polonesa Wisława Szymborska: “pitjor que posar-se a llegir i escriure en un moment com aquest seria no posar-se a llegir i escriure en un moment com aquest”".

"Un premi d'aquestes característiques (molts diners en joc i molt safareig cultural) no podia lliurar-se sense pompa i circumstància, així que el Museu Marítim de Barcelona va fer de seu d'una gala organitzada per l'empresa d'esdeveniments La Tropa. Hi van assistir personalitats del món de la política com Jordi Hereu, ministre d'Indústria i Turisme; Jaume Collboni, alcalde de Barcelona i Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya. Va faltar Óscar Puente, ministre de Transports i Mobilitat Sostenible (a qui pertany Aena), que estava anunciat però finalment no hi va assistir".

Línies després López informa que "el jurat estava integrat per l'escriptora Rosa Montero com a presidenta, així com per l'escriptora i traductora Pilar Adón, el poeta i filòleg Luis Alberto de Cuenca, el periodista i escriptor Jorge Fernández Díaz, la periodista i escriptora Leila Guerriero, i els escriptors José Carlos Llop i Élmer Mendoza. Els secretaris, sense veu ni vot, han estat els periodistes Sergio Vila-Sanjuán i Jesús García Calero. Dues hores abans de l'anunci de la seva resolució, Maurici Lucena, president d'Aena, va fer el discurs d'obertura d'un esdeveniment presentat per Martina Klein i Josep Cuní que va tenir fins i tot actuacions".

I: "La gala va acabar amb unes paraules de Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, que va explicar que “En moments difícils”, no podem fer coses contra la cultura, perquè “és el que som”. Segons la seva perspectiva, les bombes sempre acaben desapareixent i llavors surt a la llum que els llibres són un altre tipus de fonaments. “Per tant, escriptors i escriptores seguiu, editors i editores seguiu, que ens interessa la identitat cultural; moltes gràcies”, va concloure".

9 d'abril, dia del Pagament Igualitari a l'Argentina per conscienciar sobre la desigualtat existent en el pagament de salari a les dones, respecte als homes en aquell país. Dia Nacional de Winston Churchill als Estats Units. Dia de la Memòria i Solidaritat amb les Víctimes del Conflicte Armat a Colòmbia.

Santoral: Casilda de Toledo, Aldegundis, Valdetrudis, Eupsiquio, Acaci de Mesopotàmia, Demetri de Tessalònica, Gauqueri, Hug, Libori i Màxim d'Alexandria.