Pisos i tenidors, tot el poder per a Rufián i vianants

El retorn del president de la Generalitat, Salvador Illa, sembla haver imprès una marxa més en la política catalana.

Ahir mateix va subscriure un acord amb els Comuns relatiu als pressupostos i sembla que el sí d'ERC no trigarà a arribar. Oriol Junqueras hauria preterit la recaptació de l'IRPF i apostat per un "consorci d'inversions" per assolir un pacte pressupostari.

Ves a saber. Part de l'interès de la política catalana rau en la imprevisibilitat de personatges com l'esmentat Junqueras i l'ínclit senyor Puigdemont, dignes representants d'aquell català tocat per la tramuntana capaç en un moment donat de conduir en contra direcció.

Els Comuns de Colau, Jéssica Albiach, Pisarello i Urtasun tampoc es queden enrere a l'hora de sorprendre el personal. Per exemple, en presumir de fites com el sufragi de fins a 25 euros en la despesa anual de preservatius per als joves d'entre 16 i 25 anys. La senyora Albiach al·lega que és per salut sexual.

Dèiem ahir que el Govern plantejava una pujada de sou dels professors de 1.500 euros a l'any per tal de pacificar el sector i reconèixer els desvetllaments dels mestres en l'educació dels infants i de cada cop més pares, segons diuen. Els sindicats han contestat que volen el mateix que els Mossos, aquells 4.000 euros més a l'any per als agents de l'escala bàsica.

Entre això i les ajudes al lloguer que anuncien totes les administracions sembla que a la Catalunya de 2026 s'hi lliguin els gossos amb llonganisses. Part del truc és que un alt percentatge de la població que podria beneficiar-se d'ingressos mínims, rendes de ciutadania, bons energètics i ajudes al lloguer no està al cas dels fabulós anuncis dels governants.

Sigui com sigui, l'acord entre el Govern i els Comuns es fonamenta en què s'aprovarà una llei per impedir les compres de pisos considerades especulatives.

La norma prohibirà vendre pisos a grans tenidors a les zones "tensionades" (les més cares). Els tenidors podran comprar finques senceres, això sí, però sempre que les dediquin al lloguer respectant els topalls imposats per l'administració.

I els tenidors de menor quantia podran comprar pisos però només si és per viure-hi.

Portada El País

A El País resumeixen així la qüestió: "Catalunya limitarà les compres especulatives d'habitatge".

Al sumari s'explica que "El pacte entre Illa i Comuns per aprovar els Pressupostos posa fre a les adquisicions de grans propietaris i només permet comprar a petits patrimonis si els posen en lloguer".

La peça és de Àngels Piñol i Lluís Pellicer: "Catalunya es convertirà en la primera comunitat que limiti la compra especulativa per intentar oxigenar un mercat cada cop més tensionat i facilitar l'accés a l'habitatge".

"El Govern de Salvador Illa i Comuns han signat aquest dijous l'acord per aprovar els Pressupostos de la Generalitat d'aquest 2026 que preveu prohibir, llevat que sigui el seu domicili habitual, la venda especulativa d'habitatges a grans propietaris a les anomenades zones tensionades, és a dir, les que tenen una elevada demanda".

"Els petits patrimonis, segons l'acord, podran continuar adquirint pisos en àrees tensionades ―on resideix el 90% de la població catalana― sempre que els destinin a lloguer d'habitatge habitual o a una única segona residència".

"L'acord arriba després de deu dies d'intenses negociacions entre socialistes i comuns, que exigien aquesta mesura de caràcter temporal per donar suport a uns comptes que l'Executiu d'Illa vol que entrin en vigor en el primer trimestre d'aquest any".

"És un acord històric. No podem impedir que es compri però sí condicionar l'ús que es donarà a l'habitatge”, ha assenyalat Albiach, que ha qualificat el pas fet pel Govern de “revolucionari”. Fins ara, només Canàries havia plantejat la necessitat de limitar les compres de segones residències per a estrangers no residents".

"El pacte s'ha anat forjant els darrers dies i s'ha consumat just quan el Govern també està ultimant un altre acord amb ERC, que ha acceptat ajornar la tramitació de la seva reivindicació sobre la recaptació de l'IRPF en prioritzar ara l'activació del Consorci d'inversions, que figura a l'acord d'investidura i en els de la Comissió Bilateral celebrada al febrer de l'any passat".

I: "Aquest ens estava previst que es constituís de manera ràpida per accelerar les obres en infraestructures que arrosseguen un retard històric en la seva execució. Cap membre del Govern ha comparegut per informar sobre l'acord ni sobre la possibilitat d'accelerar o no l'acord amb ERC. Fonts del Govern han valorat positivament l'acord i han assenyalat que és un “primer pas” per aprovar els pressupostos".

La qüestió de l'especulació és objecte d'un paràgraf a la informació d'El País que dona compte de la complexitat normativa: "Les herències, per exemple, queden fora de l'àmbit de la norma, però tot el que no sigui habitatge habitual i segona residència haurà d'anar igualment al mercat de lloguer. Una persona que, per exemple, hereti dos habitatges haurà de posar-ne un en lloguer o cedir-lo a un familiar. Els Ajuntaments seran els que hauran d'aplicar la llei".

Ja hi haurà qui trobi la trampa perquè el mercat immobiliari és dels llestos, a vegades massa llestos.

Portada La Vanguardia

Més notícies. "El Cercle demana menys immigració i critica el creixement en sectors de baixa productivitat", assenyala un titular de La Vanguardia.

El 'Cercle' és, en aquest cas, el d'Economia. No confondre amb el del Liceu, l'Eqüestre o el Caní.

Escriu Eduardo Magallón: "El Cercle ha aprofitat el debat obert sobre la regularització extraordinària d'immigrants per marcar la seva posició en la matèria proposant una reducció de l'arribada de treballadors forans".

"Al mateix temps, la institució que presideix Teresa Garcia-Milà, ha apostat per un canvi de model econòmic amb menys activitat intensiva en mà d'obra però de molt baixa productivitat que és la que cobreixen els immigrants. El Cercle no s'ha pronunciat sobre si és aquesta creació d'ocupació precària la que atreu immigrants o si és la bossa de treballadors forans la que estimula que els empresaris apostin per aquest tipus de negocis. “És un procés que s'autoalimenta”, ha dit".

"En una nota d'opinió, que és on la institució fixa el seu posicionament sobre qüestions centrals, el Cercle ha criticat “el patró de creixement de l'economia catalana i espanyola dels darrers 25 anys, molt basat en sectors de baixa productivitat i alta intensitat de mà d'obra i de demanda d'immigració”. La institució ha apostat per “una immigració més moderada en volum, més ordenada i alineada amb les necessitats i les capacitats reals del país”".

I: "El director general del Cercle, Miquel Nadal, ha assenyalat durant la presentació de la Nota d'opinió a Barcelona que no han calculat en quant s'hauria de reduir l'entrada d'immigrants al país. Garcia-Milà, ha afegit que el que plantegen és canviar els perfils dels empleats forans que arriben".

Línies després, Magallón detalla que "sobre la regularització extraordinària d'immigrants, el Cercle ha opinat que “és necessària” i “inevitable” però al mateix temps la va considerar com “la constatació d'un fracàs i no pot convertir-se en un precedent que perpetuï els errors del passat”. Al parer de la institució, “posar el comptador a zero només té sentit si simultàniament s'articula una veritable política migratòria, la qual, malgrat l'abast del fenomen, no ha existit fins ara”".

Com que no? I el 'volem acollir'? I l'Open Arms?

Segueix el text de La Vanguardia: "Precisament, el Cercle ha reclamat “la integració dels immigrants” i l'enfortiment de la cohesió social. “La clau està en assegurar la igualtat d'oportunitats a partir d'un bon funcionament de l'ascensor social, la qual cosa exigeix garantir drets efectius –accés a la feina legal, a l'educació, a la sanitat, a l'habitatge i, progressivament, a la ciutadania–, però també assumir que la cohesió implica deures”".

I: "Entre aquests cita “el coneixement i l'ús de la llengua catalana, així com assumir els valors democràtics bàsics”".

Diuen que el català està a punt de desaparèixer, però més aviat apunta que d'aquí a pocs anys hi haurà accents catalans de Tetuan, Lahore i Dakar.

De la política destaquen els ecos de l'operació Rufián, aquest home que no para de guanyar pes. Està tan inflat (políticament) que ja fins i tot posa condicions al seu cap. "Rufián exigirà a Junqueras decidir la llista "a la seva mida" per repetir com a candidat d'ERC: 'Tot o res'", apunta un titular d'El Mundo.

El sumari assenyala que "Al partit independentista consideren que el seu president no pot cedir perquè "perdria el control de tot el grup parlamentari" a Madrid".

La nota és de Víctor Mondelo: "Gabriel Rufián prossegueix amb el seu pla per assegurar-se un futur polític a Madrid. Segons detallen a El Mundo fonts d'ERC, el portaveu dels republicans exigirà a la direcció del partit poder confeccionar una llista electoral «a la seva mida» per repetir com a candidat de la formació independentista a les pròximes eleccions generals".

"«Rufián pretén una candidatura a la seva mida. Escollir tant els diputats que l'acompanyaran com el coordinador del grup parlamentari al Congrés, cosa que fins ara havia fet la direcció del partit», detallen les mateixes fonts, que constaten com el líder dels republicans al Congrés està plantejant un «pols» al president d'ERC, Oriol Junqueras".

"«Li està desafiant a un pols. Rufián vol repetir com a cap de llista fent la seva candidatura i carregant-se l'equip tècnic», insisteixen les mateixes fonts, que qualifiquen de «gran farsa» l'operació de Rufián per erigir-se en potencial líder d'un front «d'esquerres federals».

«No hi ha res d'això. Ho està utilitzant per blindar-se com a candidat d'ERC amb les seves condicions, per arribar a la negociació amb Junqueras en una posició de força», subratllen les mateixes veus".

"Segons altres fonts autoritzades d'ERC, Rufián proposarà a Junqueras «un tot o res».

«Arribarà enfortit a la negociació de la candidatura per la seva proposta del front d'esquerres» i la notorietat que li està procurant, i reclamarà al president del partit dissenyar al seu antull la candidatura i escollir els càrrecs tècnics que conformaran el grup del Congrés".

"Actualment, Rufián té tres càrrecs de la seva confiança a les Corts: la seva cap de premsa, Meritxell Barrionuevo; el seu cap de gabinet, Sergi Tarrès; i un tècnic que pilota les xarxes socials d'ERC a la Cambra Baixa, Marçal Llimona".

"Segons asseguren fonts del partit, aquest darrer es va incorporar el novembre passat després que Rufián pactés amb la direcció la seva incorporació a canvi del seu suport a Junqueras al congrés en què va ser reelegit president d'ERC, després d'haver abandonat el càrrec forçat pels mals resultats de les eleccions autonòmiques catalanes de 2024".

I: "«Aquestes condicions són inacceptables per a l'Oriol», repliquen fonts d'ERC. «Junqueras té actualment fora de control a Rufián, el portaveu del grup, però passaria a perdre el control total del grup parlamentari. No tindria cap sentit que ho acceptés», abunden les mateixes veus, que assenyalen que, fins ara, «la llista l'elaborava el partit»".

Un esportista català anomenat Oriol Cardona ha guanyat una medalla d'or als Jocs d'Hivern.

L'home, de Banyoles, competeix en una curiosa modalitat de l'esquí que és olímpica per primera vegada. Forma part de l'equip espanyol, però TV3 ha aconseguit no citar els termes Espanya o espanyol en cap de les notícies relacionades amb l'històric esdeveniment.

"Junts porta al Parlament l'incident per la prohibició d'estelades i 'senyeres' als Jocs Olímpics", assenyala a més un titular d'El Nacional.

El text és de Marta Lasalas: "La presència catalana a la prova d'esquí de muntanya als Jocs Olímpics d'Hivern ha acabat amb l'or olímpic per a Oriol Cardona Coll i amb una polèmica arran de la retirada de les estelades i senyeres que onejaven familiars i aficionats catalans que animaven els atletes".

"En posar-se en marxa la competició, el servei de seguretat dels Jocs s'ha acostat als espectadors catalans i els ha fet retirar les banderes. Davant aquest incident, que ha provocat la queixa dels assistents a través de les xarxes socials, el grup parlamentari de Junts ha portat al Parlament de Catalunya una bateria de preguntes dirigides al Govern per demanar explicacions sobre la resposta de l'executiu".

"El president de Junts, Carles Puigdemont, ha advertit a través del seu compte de X que aquests fets demostren que, tot i que els socialistes parlen de passar pàgina, "les bases del conflicte romanen intactes"".

I: ""El no reconeixement de la identitat nacional i l'assetjament a tota manifestació de catalanitat és una d'aquestes bases, com ens recorda aquest episodi", ha advertit Puigdemont en la seva publicació".

S'ignora l'opinió del medallista. També va aconseguir medalla, aquesta de bronze, Ana Alonso. En la mateixa especialitat. Fa només quatre mesos un tot terreny la va atropellar mentre entrenava en bicicleta i li va destrossar el genoll. Ahir es penjava la presea, que diuen els d'Esports.

Del text de Javier Sánchez a El Mundo: ""Només donava les gràcies per estar viva", explicava sobre el seu greu accident el 24 de setembre a la cruïlla de Granada a Quéntar, quan el conductor d'un tot terreny es va encegar pel sol i la va envestir mentre entrenava en bicicleta. El seu genoll esquerre va quedar fet miques -trencament del lligament creuat anterior i del lligament lateral intern-, però això no li va fer renunciar als Jocs. Tenia dos camins: operar-se i perdre's la cita. O seguir un tractament conservador, arriscar-se i intentar ser-hi. Va escollir el segon camí".

De El Periódico destaca l'entrevista a Josep Mateu, president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) que signen Meritxell M. Pauné i Glòria Ayuso. "El vianant hauria d'anar assegurat" és el titular del cintillo superior de portada.

La pregunta és la següent: "El RACC és un actiu i veterà estudiós de la mobilitat, amb estudis periòdics molt influents. Acaba d'estrenar un baròmetre del vianant de Barcelona, que adverteix d'imprudències i molt d'estrès. El vianant haurà d'anar assegurat, en el futur?"

I Mateu respon: "Sí, és que el vianant hauria d'anar assegurat. Avui estàs en mans de l'assegurança de responsabilitat civil que tingui qualsevol altre actor de mobilitat amb qui coincideixi al carrer. Sembla que un vianant no pugui fer mal a ningú, i això no està tan clar. Molts van distrets i desplaçar-se per la ciutat els causa estrès, poden provocar un accident sense voler i aleshores necessitar la cobertura d'una assegurança. El mercat s'ha d'adaptar a aquesta situació quotidiana, acabarà existint una pòlissa".

Aquest vianant desalmant, bàrbar cavernícola que es desplaça amb les cames, aquesta perillosa anciana, aquests nens del dimoni, aquests sense sostre, els maleïts sense cotxe... I és que el pobre conductor està exposat a tants perills i amenaces que més que demanar una assegurança per als vianants el que caldria fer és prohibir-los. Sí.

20 de febrer, dia mundial de la justícia social, dia internacional del càmera i del fotògraf i dia internacional del gat. Santoral: Beata Jacinta Marto, Euqueri, Eleuteri, Lleó de Catània, Serapió d'Alexandria i Tiranió.