Negre Ramadà a Manlleu i pobresa crònica

La desgràcia de Manlleu apareix al capdamunt de tots els mitjans escrits, digitals i de paper. Mossos d'Esquadra i Bombers dirigeixen una investigació complexa. Compten amb indicis, algunes proves i l'evidència dramàtica d'unes flames i un fum que van acabar amb la vida de cinc adolescents.

Els nois feien servir el traster on van morir com una mena de seu social per reunir-se, parlar, vapear i planejar les entremaliadures típiques de l'edat. La mort dels cinc adolescents ha deixat la població de Manlleu gairebé sense paraules.

Entre el Carnaval i el Ramadà, la població s'ha instal·lat en el dol. Els morts eren tots catalans d'origen magribí, nois les famílies dels quals fa anys que estan establertes a Manlleu, gent del poble que havia vingut a treballar i a forjar-se un futur que ara es presenta negre, trist i buit.

Sotmesos tots ells al risc de precarietat, inestabilitat i pobresa que assenyala un informe presentat ahir pel Govern i que constata, una altra vegada, que les xifres macro d'una economia potent contrasten amb el forat a les butxaques dels ciutadans.

Ahir va ser la segona jornada de treball del president de la Generalitat, Salvador Illa, qui en una entrevista a TV3 va deixar clar que ni pensen sotmetre's a una qüestió de confiança ni muntar una crisi de govern. També és notícia l'agreujament de la pesta porcina.

D'entrada, el drama del dia. "Mohamed, Mustafa, Amin, Mohamed i Adam: la ‘capital magribina’ d'Osona comença el Ramadà esquinçada", destaca un titular de Crónica Global.

El text és d'Andrea Pacha Röper i comença així: "S'havien reunit per passar la tarda d'un dilluns en què no tenien classe pels festejos de Carnaval, però aquella escena de quotidianitat aviat es va convertir en un malson de fum i foc en què cinc adolescents han perdut la vida".

"L'incendi es va declarar en un traster situat a la terrassa d'un edifici residencial a Manlleu i les flames, l'origen de les quals investiguen ara els Mossos d'Esquadra, van avançar ràpidament en un espai tancat i sense ventilació, convertint el lloc en una trampa mortal".

"Les víctimes, d'entre 14 i 18 anys, formaven part d'un mateix grup d'amics, del qual altres quatre joves d'edats similars han resultat ferits. Eren “adolescents normals amb una vida tranquil·la”, descriuen alguns dels seus coneguts per a Crónica Global".

"Fills de famílies migrants del nord d'Àfrica, de classe treballadora i arrelades des de fa anys a la comarca d'Osona, tots ells eren veïns i assistien a l'institut en aquest municipi de la província de Barcelona. Es tracta de Mohamed Z., de 15 anys, Mustafa B., de 16, Amin A., de 15, Mohamed M., de 14, i Adam B., que havia fet la majoria d'edat recentment".

"A l'Institut del Ter, on estudiava una de les víctimes i d'on era exalumne un altre d'ells, que s'havia canviat a l'IES Antoni Pous i Argila, amb els altres tres, la comunitat educativa s'ha despertat aquest dimarts absolutament consternada per la pèrdua de cinc companys. Tot i que s'han mantingut les classes, el Sistema d'Emergències Mèdiques ha ofert suport psicològic als alumnes i professors que ho han requerit".

"Mentre aquesta petita ciutat de la comarca d'Osona tancava les celebracions de Carnaval, la comunitat musulmana preparava l'inici del Ramadà, que ha començat amb la posta de sol d'aquest dimarts".

"Els grans sopars de trobada que marquen la primera nit del mes sagrat del calendari islàmic s'han tenyit de dol amb cinc famílies esquinçades per una tragèdia que ha colpejat amb duresa. El que hauria estat una vetllada de pregària i celebració s'ha convertit en un espai de silenci després de la mort dels adolescents".

Continua la informació amb detalls de context: "Dels poc més de 20.000 veïns de Manlleu, al voltant del 20% professa aquesta religió –en diferents graus de sentiment– i fins al 15% de la població total és d'origen marroquí, com les famílies dels morts. Lamenten que, aquí, l'inici del Ramadà estarà marcat per sempre per l'absència".

"El traster on van passar els fets, al voltant de les 21 hores de dilluns, es troba a l'últim pis d'un edifici de cinc plantes al número 66 del carrer Montseny. Era un espai reduït, fosc i sense ventilació, que el grup d'adolescents utilitzava ocasionalment com a punt de trobada i s'havia convertit en un refugi improvisat davant el fred de l'hivern de la Plana de Vic".

Línies després s'explica que "segons han apuntat alguns amics dels morts, una de les activitats per a les quals el grup d'adolescents havia utilitzat l'àtic incendiat en algunes ocasions era el consum d'òxid nitrós, el conegut com a gas del riure".

Tanmateix, "fonts properes al cas han confirmat a aquest mitjà que no s'haurien trobat ampolles ni bombones de gas al lloc dels fets, de manera que els Mossos d'Esquadra es mantenen prudents a l'hora de determinar qualsevol tipus de vinculació entre el consum d'aquesta substància i l'incendi".

I: "Abans de conèixer aquesta dada, alguns amics de les víctimes sospitaven que l'acumulació de gas a l'interior del traster, que no tenia ventilació, podria haver pres foc en entrar en contacte amb una font d'ignició, com un encenedor".

En aquesta Catalunya de 2026 assetjada per diferents crisis, destaca l'informe que va presentar ahir el Govern sobre els principals problemes socials, la inflació, les dificultats d'accés a l'habitatge, la tensió assistencial i els conflictes derivats de la barreja d'orígens a vegades incompatibles.

"L'habitatge, l'envelliment o l'impacte de la IA en el treball: els reptes d'una Catalunya on la pobresa es cronifica", assenyala un titular d'El País.

Al sumari s'hi diu que "El Govern presenta un informe amb el diagnòstic complet dels problemes socials, a l'espera que els pressupostos permetin concretar polítiques".

Ah, els pressupostos. Doncs caldrà esperar que el senyor d'ERC que respon al cognom de Junqueras cregui arribat el moment de seure a negociar d'una vegada per totes.

Sigui com sigui, la informació del mitjà esmentat ve de la mà de Josep Catà Figuls, qui escriu que "encara que l'economia catalana vagi bé en termes macroeconòmics, amb un creixement del PIB, segons les previsions del Govern, del 2,5% el 2025 i del 2,1% aquest any, aquestes grans xifres no arriben a les butxaques de tots els ciutadans: el 24,8% de la població està per sota del llindar de la pobresa".

"El departament de Drets Socials ha posat aquestes dades i moltes altres en un llarg informe en què intenta fer el primer diagnòstic complet dels problemes socials i els reptes que Catalunya té en el futur. Entre els més importants hi ha el cost de la vida —disparat per l'habitatge, els aliments i el transport—, les projeccions d'envelliment de la població o l'impacte que la intel·ligència artificial tindrà en el mercat laboral, entre d'altres". 

"Es tracta d'una radiografia a partir de la qual el Govern haurà de construir les propostes i polítiques per fer front als desafiaments, i així ho ha presentat aquest dimarts el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha estat clar en el que es necessita: més recursos".

"Illa ha presidit la presentació de l'Informe Social 2025 amb un horitzó immediat molt clar: les negociacions per tirar endavant els pressupostos autonòmics. Totes les mancances socials que mostra el document necessiten propostes i polítiques concretes per a les quals són imprescindibles els comptes".

"L'informe l'ha elaborat l'Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, que dirigeix Guillem Vidal, qui ha coordinat l'informe. Aquesta oficina es va crear a la legislatura de Pere Aragonès, i el pacte entre PSC i ERC per a la investidura d'Illa obligava al compromís de mantenir l'oficina, tot i que es van redefinir les línies d'actuació i es va rellevar el coordinador. L'oficina té ara l'encàrrec de confeccionar periòdicament l'Informe Social i dissenyar plans pilot per a la implementació de prestacions socials".

"L'estudi posa el focus en la contradicció que viu Catalunya: d'una banda té un intens dinamisme econòmic i laboral, i de l'altra les condicions de vida cada cop exerceixen més pressió sobre el sistema. Es tracta, explica l'informe, d'una pressió que ve per diverses direccions i davant la qual es necessita una “mirada integrada que permeti reforçar la capacitat preventiva i orientar millor l'acció pública”. En resum, són 10 les principals tensions que té Catalunya i que identifica l'informe".

"La primera és la distribució desigual del creixement econòmic: l'1% més ric de la població acumula el 27,5% de la riquesa catalana, gairebé cinc vegades més que el 50% més pobre. A aquesta desigual redistribució, s'hi suma la segona tensió, el fet que el cost de la vida s'ha encarit de manera desmesurada, i això ha portat a una pèrdua de poder adquisitiu que pateixen sobretot les classes mitjanes i baixes". 

"Així, encara que els salaris nominals hagin crescut un 28,2% entre 2008 i 2023, el poder adquisitiu no ha crescut, sinó que s'ha reduït un 3,3%. L'habitatge i els subministraments, amb un increment de preus del 33% de mitjana entre 2014 i 2024, és la principal variable que explica aquesta pèrdua de poder adquisitiu, acompanyada de l'encariment dels aliments (+32%) i el transport (+16%). L'habitatge, segons l'informe, que la identifica com la tercera tensió, és el principal factor d'empobriment. Per mostra, l'encariment dels lloguers entre 2000 i 2023: un 129%".

I: "La quarta tensió que afronta el sistema social català és el resultat de les anteriors: la cronificació de la pobresa, que ara està en el 24,8%, és a dir, més de dos milions de persones. El problema s'agreuja entre els menors d'edat, un segment de la població on la pobresa afecta el 36,5%". 

I així fins a deu, incloent-hi les desigualtats en la infància, la inestabilitat laboral amb el 12% dels treballadors sota el llindar de la pobresa, l'envelliment accelerat de la població, la caiguda de la natalitat i que "la renda garantida de ciutadania cobreix només el 15,9% de les llars en risc de pobresa, i l'IMV al 34%".

Les desigualtats de la infància es prolonguen en el temps, i l'informe identifica com a cinquena tensió el problema que l'origen social determina les oportunitats educatives. Una altra tensió és que "encara que l'ocupació creixi, l'estabilitat laboral no està garantida, amb encara el 12% dels treballadors sota el llindar de la pobresa".

La conclusió és que "l'informe demana enfocar-se en prioritats com abordar l'alt cost de la vida i de l'habitatge, garantir la igualtat d'oportunitats i reduir la pobresa infantil, reforçar la seguretat econòmica de les persones davant disrupcions en la seva vida laboral com la que pot exercir la IA, enfortir el sistema de cures i salut per a una població cada cop més envellida, o que el sistema de protecció social sigui més preventiu i s'avanci als problemes".

Quasi res. Una tasca ingent per al Govern d'Illa i els ajuntaments. Parlant del president de la Generalitat, ahir va comparèixer a TV3, cosa que dóna peu a aquest titular de La Vanguardia: "Illa descarta una crisi de Govern i sotmetre's a una qüestió de confiança per les últimes crisis".

El text és de Luis B. García: "El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha descartat completament la possibilitat de dur a terme canvis al Govern com a conseqüència de les crisis que han tingut lloc durant el mes que ha estat convalescent. Ni cessar la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la gestió de la crisi de Rodalies; ni remodelar aquest departament, que té en el seu haver moltes de les prioritats de la legislatura (mobilitat, habitatge i transició ecològica), ni tampoc sotmetre's a una qüestió de confiança com li ha reclamat el principal partit de l'oposició".

"Al contrari, el president ha reafirmat la seva confiança en Paneque i en la resta del seu equip, així com en tots els consellers de l'Executiu, i no sent que la confiança que li va atorgar la Cambra catalana després de les últimes eleccions estigui en entredit, tot i haver passat pel mes més complicat del que portem de mandat".

"En la primera entrevista institucional a la televisió pública catalana després de reprendre la seva activitat un cop superada la convalescència per una osteomielitis púbica, el president s'ha referit a molts dels assumptes que han generat aquestes crisis, i que segueixen sobre la taula, com Rodalies, la gestió de l'emergència pels vents de la setmana passada i les vagues de professors i de metges. I també ha comentat la relació que manté amb els aliats d'investidura, ERC i Comuns, amb els quals aspira a aprovar els nous pressupostos".

"El president ha volgut deixar enrere aquestes setmanes difícils en què ha hagut de delegar les funcions en el conseller de Presidència, Albert Dalmau, per assenyalar que “és moment de buscar solucions, de mirar endavant i d'accelerar el traspàs de Rodalies”". 

"Al seu parer, el Govern “ha agafat el toro per les banyes” durant la seva absència i Paneque “ha donat la cara” i ha estat al capdavant de les dificultats que ha presentat la mobilitat. Unes dificultats que ha atribuït a anys de desinversió agreujats pels problemes generats per una meteorologia molt adversa".

I: "Paneque ha fet “una bona gestió en totes les carpetes” sobre les quals té competències, ha defensat, malgrat la reprovació aprovada pel Parlament amb el vot favorable d'ERC. Tampoc veu pertinent la proposta de Comuns d'alleugerir les responsabilitats que pesen sobre la consellera. Illa ha afirmat que té les “idees clares” al respecte i que no pensa cessar Paneque ni dividir el seu departament, tot i que sí ha obert la porta a “reforçar” la conselleria si fos necessari, sense aprofundir més enllà".

Més notícies. L'increment de sou dels mossos de l'escala bàsica pactat entre el Govern i els sindicats majoritaris ha posat en alerta altres cossos de seguretat, que exigeixen l'equiparació. Com dèiem ahir, el pacte salarial implica una pujada de 4.000 euros bruts a l'any.

"Policia, Guàrdia Civil i militars pressionen Marlaska després del pacte salarial dels Mossos", assenyala un titular d'El Independiente.

Escriu Sara S. Bas: "Les principals associacions de policies, guàrdies civils i militars han augmentat la pressió sobre el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, després del nou acord de millores laborals i salarials dels Mossos d'Esquadra, en considerar que amplia la bretxa salarial i consolida un tracte desigual respecte a les forces i cossos de seguretat de l'Estat".

"La Plataforma per una Jubilació Digna i la Plena Equiparació Salarial, que agrupa sindicats policials i associacions professionals, denuncia que l'Executiu “a més d'incomplir l'Acord d'Equiparació signat amb els representants de les FCSE, engrandeix amb aquest increment la bretxa salarial amb els Mossos”". 

"L'organització sosté que els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil continuen percebent salaris més baixos i tenint pitjors condicions, tot i fer les mateixes funcions".

"En aquest sentit, la Plataforma acusa el Ministeri de l'Interior de mantenir aquesta situació des de fa anys. “Els seus actes de menyspreu cap als que formem part de les FCSE han estat continus. Començant per l'incompliment de l'Acord d'Equiparació”, assenyalen, recordant que aquest compromís tenia com a objectiu acabar amb les diferències salarials històriques amb la policia autonòmica catalana".

Línies després s'explica que "després del nou acord, les associacions asseguren que la desigualtat no només continua, sinó que ha augmentat". “En els set anys de Govern de Sánchez no només se'ns ha negat el reconeixement de professió de risc, que sí tenen els Mossos, sinó que ha propiciat que es torni a augmentar la bretxa salarial”, adverteixen. “Fem la mateixa feina, però com a contraprestació tenim menor salari, pitjors condicions laborals i pitjors mitjans”, afegeixen.

Es renova l'alerta per la pesta porcina. "Pugen a tres els casos de pesta porcina africana a Barcelona fora del cordó de seguretat i la Generalitat torna a demanar ajuda al Govern i les comunitats autònomes", apunta El Mundo.

El text és de Gerard Melgar: "La Generalitat de Catalunya ha comunicat la detecció de set nous casos de pesta porcina africana (PPA), un d'ells un senglar trobat a Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), el tercer fora de la zona delimitada de sis quilòmetres al voltant del brot iniciat a Cerdanyola del Vallès a finals de novembre. En concret, a 13 quilòmetres".

"Divendres passat, el Govern va informar dels dos primers positius trobats més enllà d'aquest primer cordó de seguretat. Dels 13 animals infectats pel virus de la PPA, dos d'ells van ser trobats en una urbanització de Molins de Rei. Fins aleshores només s'havien detectat contagis a la zona d'alt risc".

"El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha fet una crida tant al Govern com a les comunitats autònomes per comptar amb "més mitjans i recursos humans" amb l'objectiu de capturar i retirar senglars per tal de contenir la propagació dels contagis". 

"Precisament, fa menys de dues setmanes que la Unitat Militar d'Emergències (UME) va finalitzar el seu operatiu de suport contra la pesta porcina africana a Catalunya després de més de dos mesos de tasques a l'entorn de la serra de Collserola".

"El Govern de Salvador Illa ja ha tramès una petició formal a l'Administració central en què sol·licita l'enviament d'incineradores mòbils, centres de desinfecció o drons, així com unitats canines i trampes a diversos Executius regionals".

I: "Amb els set nous casos notificats pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, el balanç oficial ascendeix a 162 senglars amb resultat positiu trobats en set municipis de la conurbació barcelonina: Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Rubí, Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat".

Són els efectes del creixement descontrolat d'algunes espècies i d'algunes insensateses com demonitzar la caça i abraçar arbres, pràctica, per cert, que danya la vegetació.

Cultural. "Pol Rodríguez, creador de ‘Ravalear’: 'Avui les societats contenen dos tipus de ciutadans: els turistes i la gent sense casa'", assenyala un titular d'El Periódico sobre "una sèrie que explora la lluita per la supervivència al Raval davant el turisme descontrolat i els fons d'inversió".

La peça ve signada per Nando Salvà: "Es podria dir que Pol Rodríguez va néixer entre fogons. Els seus pares regentaven el restaurant Can Lluís, que el seu besavi havia obert al cor del barri del Raval el 1929, fins que el 2021 van ser víctimes d'un desnonament". 

"“Em vaig adonar que la història de la meva família contenia uns elements dramàtics i d'intriga que li atorgaven molt potencial com a matèria primera d'una ficció que abordés el que potser és el principal problema que actualment tenim com a societat, que és l'especulació urbanística”, ens explica el director barceloní sobre la nova sèrie de la qual és creador i que ha codirigit juntament amb Isaki Lacuesta -els cineastes, recordem, ja van signar junts ‘Segundo premio’ (2024), i els dos primers episodis s'han presentat a la Berlinale".

"Protagonitzada per un repartiment que encapçalen Enric Auquer i Sergi López, ‘Ravalear’ oposa la vida de barri i la supervivència econòmica dels qui la representen a la gentrificació, el turisme descontrolat i els excessos del capitalisme representats pels fons d'inversió". 

"“Amb ella hem volgut denunciar una situació de la qual, en realitat, també nosaltres mateixos som culpables, perquè els nostres hàbits hi contribueixen”, matisa Rodríguez. “Avui dia a les societats hi ha dos tipus de ciutadans, els que exerceixen de turistes i la gent sense casa". 

"I cal reflexionar sobre on són l'ètica i la moral d'aquesta realitat, i quines són les demandes que hem de fer als polítics perquè, d'alguna manera, estableixin unes regles del joc que ens protegeixin a nosaltres”".

Passarà que un dia marxaran els turistes, els expats es cansaran de Barcelona i marxaran a Sant Sebastià, a Màlaga o a qualsevol altre lloc i els hotels i els apartaments turístics lluiran buits. Passarà perquè la vida de les ciutats és pendular. Però ja serà tard.

18 de febrer, Dimecres de cendra i dia internacional del síndrome d'Asperger. Santoral: Eladi, Angilbert abat, Francesc Régis Clet, Sadoth i companys, Teotoni, Tarasi i Joan Pere Néel i companys.