El president de la Generalitat, Salvador Illa, torna al despatx. Després d'un mes de convalescència, el líder socialista català torna amb una agenda que sembla un camp de mines: Crisi de mobilitat, trens, però de borrasques, pesta porcina, pressupostos, vagues de professors i metges... Un autèntic carallot.
Però Illa no vindrà amb les mans buides. El pla és recuperar la iniciativa política i prendre el relleu del conseller de Presidència, Albert Dalmau, i de les conselleres de Territori, Sílvia Paneque, i Interior, Núria Parlón, el trio que ha sostingut el timó en els moments de més angoixa de les darreres setmanes.
Tot just començar la jornada, el president pronunciarà un discurs amb un anunci, tal com explica La Vanguardia en aquest titular: "Salvador Illa torna aquest dilluns al Palau amb la cessió d'immobles de l'Església per a habitatge".
La peça és de Pedro Ruíz Clavería: "Després de 31 dies sense poder-ho fer, el president Salvador Illa trepitja aquest dilluns el seu despatx al Palau de la Generalitat. El cap del Govern inicia avui una reincorporació presencial, que serà progressiva, després d'un mes de convalescència pel diagnòstic d'una osteomielitis púbica. El seu retorn a l'activitat serà paulatí perquè encara ha de seguir amb el tractament per contrarestar l'afectació que pateix".
"No obstant això, Illa afronta una primera jornada matinal intensa. A les 8.10 hores, oferirà una declaració institucional que es produeix en un context en què, més enllà de ser la seva primera aparició pública des del greu episodi mèdic, el seu Govern té múltiples fronts oberts".
Línies després Ruíz Clavería informa que "a la seva compareixença li ha sumat un segon acte abans del migdia. El president de la Generalitat protagonitzarà amb l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, la signatura d'un conveni amb la Conferència Episcopal Tarraconense per a la cessió de patrimoni immobiliari de l'Església que serà destinat a habitatge social".
I: "Serà dimarts quan reprendrà el comandament de la reunió del Consell Executiu, funció que ha estat cobrint al llarg d'aquestes quatre últimes setmanes el conseller de la Presidència, Albert Dalmau. En paral·lel, aquesta mateixa setmana incrementarà la seva presència als mitjans amb dues entrevistes a televisió –TV3 i La 2 Cat–".
A El Mundo també aborden la tornada del president amb l'accent posat en l'aspra negociació dels pressupostos.
En una informació que signa Víctor Mondelo s'explica que Rodalies i l'extensió de la pesta porcina són els primers assumptes que haurà d'abordar el dirigent socialista mentre que "el tercer repte d'Illa és de caràcter més polític i té a veure amb l'aprovació dels Pressupostos de la Generalitat per a aquest 2026. El Govern ha iniciat la negociació amb els comuns, als quals espera cortejar amb l'aprovació imminent de límits a la compra especulativa d'habitatge, que ja han estat avalats pels experts de la Generalitat".
"L'Executiu català ja va imposar les primeres multes per superar els topalls al preu del lloguer, cosa que va propiciar que la formació germana de Sumar acceptés seure a la taula de negociació, però la controvertida prohibició de les pràctiques especulatives es preveu determinant per rebre el vistiplau definitiu dels ecosocialistes".
I: "Més complicat serà, però, entaular una negociació amb ERC, que segueix negant-se a iniciar-la fins que el Govern accepti transferir la gestió i recaptació de l'IRPF a l'Agència Tributària de Catalunya".
"El ministeri d'Hisenda continua resistint-se a executar aquesta concessió pel dany que provocaria en la candidatura de la ministra María Jesús Montero a la presidència de la Junta d'Andalusia. I això està conduint els republicans a la desesperació, com prova que la setmana passada retiressin la seva proposta legislativa registrada al Congrés per impulsar els canvis legals necessaris perquè la Generalitat comencés a recaptar el tribut".
En aquesta informació del diari d'Unedisa es parla també d'un consorci d'inversions que és l'assumpte que aprofita El Periódico per a la seva obertura: "El Govern i ERC negocien que el consorci d'inversions obligui a executar tot el que es pressuposta i planifiqui a cinc anys vista".
El text és de Quim Bertomeu: "El Govern i ERC estan negociant la creació d'un consorci que gestioni les inversions de l'Estat a Catalunya amb un objectiu principal: que s'executi el que es pressuposta als Pressupostos Generals de l'Estat".
"En el passat més recent, massa vegades no s'ha acabat executant un percentatge alt del que es preveia, és a dir, es programa la inversió però no s'acaba realitzant, almenys dins dels terminis establerts".
"Segons ha pogut saber El Periódico de fonts de la negociació, les converses avancen i es comencen a perfilar els detalls de com serà aquest instrument. Arribar a un acord final és essencial perquè ERC accepti negociar els pressupostos catalans. També ho és que hi hagi avenços amb la recaptació de l'IRPF".
"En primer lloc, la idea és que sigui un "consorci paritari" entre l'Estat i la Generalitat. Això significa que la composició dels òrgans col·legiats de govern i d'administració del consorci, "tant en nombre de membres com en dret de vot", seria d'un "50% per a cada part". Per tant, cap de les dues parts estaria legitimada per prendre decisions sense comptar amb l'altra. Això és important, sobretot, quan eventualment hi hagi discrepàncies".
"Una altra qüestió important és que es planteja aquest consorci com un "espai de decisió compartida en matèria d'inversions" per col·laborar en quatre accions: "l'impuls, la planificació, la gestió i l'execució de les inversions de l'Estat a Catalunya"".
"Les dues parts assumeixen que, en les últimes dècades, no hi ha hagut "una política adequada d'inversions". El document que s'està preparant cita diversos exemples, entre d'altres, la "baixa execució a Rodalies" entre 2000 i 2020; els accessos ferroviaris pendents al Port de Barcelona, i la capacitat "insuficient" de l'AP-7 entre Tarragona i Castelló i de l'eix viari del Pirineu (N-260)".
"La primera gran missió del nou consorci, si la negociació arriba a bon port, hauria de ser elaborar el "pla d'inversions de Catalunya", un document que després hauria de ser aprovat pel Consell de Ministres".
"Es busca que aquest pla inclogui un informe sobre la situació actual de les infraestructures a Catalunya i avaluï si s'ha complert l'Estatut en aquesta matèria. Si no és així, s'estudiaria si Catalunya ha de rebre "compensacions" de l'Estat per aquest motiu".
I: "Després, es pretén que el pla defineixi un "estudi de necessitats d'inversió" a curt, mitjà i llarg termini tenint en compte qüestions com la "identificació d'inversions estratègiques"; les actuacions per corregir desajustos -infraestructures que es deterioren- i finalment les actuacions "derivades del canvi climàtic". Tot això derivaria en l'elaboració d'un "pla quinquennal d'inversió de l'Estat" a Catalunya que inclogui la planificació de les inversions a cinc anys vista".
A tot això cal afegir que "La Generalitat prepara noves operacions amb bancs per afrontar la sortida del FLA", segons adverteix un titular d'El País.
Escriu Lluís Pellicer: "Durant gairebé tres lustres, l'Estat ha estat pràcticament l'únic banc al qual ha pogut acudir la Generalitat. Quan Andreu Mas-Colell, Oriol Junqueras, Pere Aragonès, Natàlia Mas o Alícia Romero han hagut de demanar un préstec s'han trobat a Cristóbal Montoro o María Jesús Montero a l'altra banda de la finestreta. No hi havia altra opció: els mercats financers s'havien tancat a pany i forrellat durant la crisi de l'euro per a Catalunya i altres comunitats".
"El Govern busca ara trencar el cinyell dels mecanismes desplegats per l'Estat, en especial el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i tornar al finançament bancari a la recerca de millors condicions malgrat les limitacions que imposa el seu deteriorament financer, segons expliquen fonts de l'Executiu català".
"El Govern de Salvador Illa espera reduir el pes d'aquests instruments, de gairebé el 85%, amb la quitança del deute que Montero encara espera que el Congrés aprovi amb ella com a ministra, una part de les refinançaments del deute del FLA i ara un préstec per cobrir deute nou".
"En els pròxims dies, el Govern tancarà la signatura d'aquest crèdit, de 292,75 milions d'euros per finançar-se. És la primera vegada que ho fa des de fa 14 anys, quan un lacònic Andreu Mas-Colell, aleshores responsable de l'Hisenda catalana, anunciava a la BBC que necessitaria l'assistència financera de l'Estat després de buscar recursos mitjançant diverses emissions de bons patriòtics que compraven ciutadans particulars amb rendibilitats que superaven el 5%".
"Durant anys, el FLA no només va permetre a Catalunya i a altres comunitats accedir al deute, sinó fer-ho en millors condicions. Per exemple, segons Fedea, Catalunya es va finançar entre 2022 i 2025 a uns tipus d'interès que oscil·laven entre l'1,2% i el 2,1%, mentre que Madrid, que va rebutjar acudir al FLA, va pagar entre el 3,3% i el 3,6%".
Línies després Pellicer apunta que "la Generalitat, el deute de la qual ascendeix gairebé a 86.000 milions, també considera que els tipus amb què s'està finançant ara amb el FLA, més elevats, aconsellen anar tornant als mercats financers. L'any passat ja va refinançar al voltant de 3.500 milions d'euros als mercats. I espera tornar-ho a fer aquest any, quan ha d'amortitzar 7.830 milions d'euros. No obstant això, aquesta opció ve limitada pels topalls que fixi el Ministeri d'Hisenda donat el deteriorament financer que arrossega des de fa anys".
El retorn a la normalitat financera forma part de la pauta per sortir del túnel d'excepcions en què el nacionalisme va submergir Catalunya durant els anys bojos del "procés", aquells temps en què tot era igual perquè visionaris de la talla d'Artur Mas van creure que es podia fer taula rasa de la història i començar de zero.
En aquells anys, ser jutge a Catalunya no era gens fàcil. Al cost de la vida calia sumar-hi el factor ambiental i la pressió de les autoritats autonòmiques contra magistrats i fiscals. Aquelles acolorides manifestacions davant del Tribunal Superior i la desqualificació generalitzada.
Tot això es va traduir en una "fugida" judicial parella a la de les empreses. I ara toca desfer aquest camí. La Vanguardia obre amb aquesta qüestió: "El Govern planteja un complement salarial per evitar l'èxode de jutges de Catalunya".
Es tracta d'una notícia que signa Toni Muñoz i comença així: "El Govern de la Generalitat busca la manera que els jutges no se'n vagin de Catalunya. La conselleria de Justícia ha posat en marxa un pla que pretén, d'una banda, incentivar la vocació de jutge a Catalunya i, de l'altra, impulsar mesures per evitar que els jutges marxin a altres destinacions".
"Una de les fórmules que s'estudia és la de reclamar un complement retributiu als jutges que exerceixin a Catalunya. Aquesta mesura ja va ser proposada per la sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'any 2021 i novament reclamada el 2024 com una via que ajudaria a pal·liar la sagnia de la planta judicial i convertir-la en una plaça més atractiva".
"El complement salarial s'aplica en altres comunitats amb especial singularitat com el País Basc, Navarra, Canàries, Balears, la Val d’Aran, Ceuta i Melilla i suposa un augment de sou entre 400 i 800 euros. La conselleria s'obre per primera vegada a estudiar aquesta mesura, que haurà de ser aprovada pel Ministeri de Justícia, responsable últim de la remuneració dels jutges".
"“Som conscients que moltes de les palanques per corregir aquest fenomen no depenen exclusivament de la Generalitat. Per això, treballem de manera coordinada amb el TSJC i amb el Ministeri per explorar totes les mesures possibles que permetin garantir plantilles judicials més estables”, assenyala el conseller de Justícia, Ramon Espadaler".
"El Ministeri de Justícia va anunciar la creació de 91 places judicials a Catalunya per a aquest 2026, però aquests són només els llocs i ara falta trobar jutges que vulguin ocupar-los".
"Catalunya porta més d'una dècada amb un alarmant dèficit de jutges degut, sobretot, a la manca de magistrats nascuts a Catalunya i a la fugida dels que obtenen plaça aquí. Molts d'ells decideixen, pocs anys després d'arribar, marxar a un jutjat d'una altra comunitat que normalment els queda més a prop de la seva ciutat d'origen".
"Les dades mostren aquesta preocupant tendència. Els tribunals de Catalunya compten amb una plantilla de 870 efectius, xifra que ha variat amb els anys però que sempre ronda aquestes xifres. Des de 2011 fins a 2025, 617 jutges amb plaça a Catalunya van marxar a una altra comunitat i només una mica més de la meitat, 326 amb plaça fora de Catalunya, van sol·licitar incorporar-se a un jutjat català".
I: "Aquest dèficit provoca que els jutjats tinguin un gran nombre de places desertes que han de ser cobertes amb jutges substituts. El 2025 hi havia 102 places vacants i el 2024, 104".
Societat. "Els metges es preparen per a una setmana de vagues i critiquen la "zero negociació" de Salut", destaca El Nacional.
La informació és d'Adrià Asbert: "Els metges estan cridats aquesta setmana a una nova mobilització per reclamar un conveni propi i millores laborals, sobretot davant la sobrecàrrega assistencial i l'esgotament professional".
"A Catalunya, el sindicat Metges de Catalunya ha convocat una vaga pròpia el dilluns i el divendres per interpel·lar directament el Departament de Salut que dirigeix Olga Pané, a qui critiquen la "zero negociació" per evitar que es produeixi l'aturada".
"A escala estatal, el comitè de vaga de la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM) ha fet una crida a la vaga els cinc dies laborables de la setmana, de dilluns a divendres, en la qual també s'ha integrat Metges de Catalunya. Així doncs, els metges catalans poden anar a la vaga tota la setmana sota el paraigua estatal. Els professionals catalans de la salut portaran les seves reivindicacions al carrer en una manifestació convocada per a aquest proper divendres".
Línies després Asbert explica que "les reclamacions del col·lectiu se centren en la jornada laboral i els descansos i en eliminar les guàrdies mèdiques de 24 hores, així com en la contractació de professionals per reduir la sobrecàrrega assistencial".
I: "Els serveis mínims decretats estableixen que s'ha de mantenir el normal funcionament dels serveis d'urgències; de les unitats de cures intensives (UCI) i altres unitats especials, com d'hemodiàlisi, neonatologia, parts o tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, així com totes aquelles que es considerin d'urgència vital. També s'atendrà l'activitat quirúrgica que no es pot ajornar".
"Als centres d'atenció primària i atenció continuada i urgent (CUAP, PAC i PADES), es garantirà l'assistència urgent i el servei es prestarà amb un 25 % de la plantilla durant el primer dia (excepte si només hi ha una persona al dispositiu, aleshores es mantindrà sense canvis) i, a partir del segon dia, augmentarà a un terç de la plantilla. Els serveis farmacèutics es mantindran amb el personal dels torns de guàrdia i nit i el transport sanitari haurà de garantir l'atenció a les urgències i els tractaments oncològics, diàlisi, oxigenoteràpia i proves diagnòstiques urgents".
16 de febrer, dilluns de Carnaval, dia dels amors impossibles i dia dels presidents als Estats Units. Santoral: Juliana de Nicodèmia, Maruta, Pánfil, Valent, Daniel, Jeremies i Flavià.