A les cims més alts de la Serra de Prades, la boira espessa sol abraçar un escenari que resulta tan desolador com fascinant a parts iguals.
Situat a gairebé mil metres sobre el nivell del mar, en aquest paratge resisteix un conjunt de pedres oblidades que narren, pedra a pedra, la fi d'una era rural.
Un balcó cap al buit
Lluny del bullici turístic de la Costa Daurada i les seves platges, aquest racó amaga una experiència de silenci absolut i una connexió profunda amb la natura.
És una destinació ideal per a aquells viatgers que busquen alguna cosa més que sol; persegueixen històries interrompudes i la bellesa crua que emana de la decadència.
El mite
Parlem de La Mussara, el despoblat més icònic i llegendari de Tarragona, que roman buit i silenciós des de fa més de mig segle.
La Mussara: el poble abandonat més aterrador de Catalunya
L'èxode dels seus habitants no va ser sobtat ni fruit d'un sol esdeveniment, sinó un degoteig constant provocat per la duresa de la muntanya i la manca d'oportunitats.
Testimonis de pedra
Avui, la silueta inconfusible de la església de Sant Salvador es retalla contra el cel com l'únic testimoni dempeus de la vida comunitària que hi va haver.
La natura ha anat recuperant el terreny sense pressa, engolint murs i esborrant camins que abans recorrien carros, agricultors i bestiar.
Les raons del comiat
Per què van marxar tots? La resposta rau en una economia de subsistència basada en la agricultura de secà que, amb els anys, va deixar de ser rendible.
La manca de serveis bàsics com aigua corrent o llum elèctrica en ple segle XX va fer que la vida quotidiana fos una lluita desigual contra els elements.
Sense relleu generacional
El progressiu envelliment de la població i l'absència total de joves van donar l'estocada final al municipi a finals de la dècada dels 50.
El poble abandonat de La Mussara
Sense un futur econòmic clar a les altures, les famílies van haver de triar entre l'arrelament a la terra o la pura supervivència a la vall.
El destí de la seva gent
La majoria dels veïns va baixar fins a la veïna Vilaplana, cercant serveis bàsics com escoles i metges, comoditats que l'altura de la serra els negava.
Altres, més agosarats, van emigrar a centres industrials en plena expansió com Reus o Tarragona, tancant per sempre la porta de les seves cases ancestrals.
Orígens llunyans
Tanmateix, la història de La Mussara no és recent; s'enfonsa en l'època medieval, molt abans del seu trist i solitari desenllaç.
Església de La Mussara
Durant segles, els seus habitants van modelar la muntanya amb esforç per crear un sistema de masies disperses i complicats cultius en terrasses.
Com arribar al cel
Visitar-lo avui és asomar-se a un mirador privilegiat. Des de la vora del precipici, es divisa tot el Camp de Tarragona fins arribar a la línia del mar.
L'accés habitual es fa des de Vilaplana per una carretera de revolts tancats que exigeix una conducció atenta, paciència i gust pels paisatges d'altura.
Precaucions necessàries
Un cop a dalt, és crucial moure's amb sentit comú. Els edificis són molt inestables i entrar-hi suposa un risc innecessari de despreniments.
A més, la meteorologia aquí és traïdora; la boira pot aparèixer en minuts, creant una atmosfera de misteri envoltant que pot desorientar el caminant.
Senderisme i història
Per als amants de l'esport a l'aire lliure, el lloc és un punt clau a les rutes de senderisme de la zona, connectant amb altres paratges naturals de gran valor.
Caminar entre les seves ruïnes és un exercici de respecte cap a un passat esborrat que, paradoxalment, atrau avui més curiosos que quan el poble estava habitat.