L'Audiència de Barcelona es prepara aquest dilluns, 16 de febrer, per jutjar l'anomenada 'operació Cocoon', una de les estafes immobiliàries més grans investigades a Catalunya en els darrers anys.
Tanmateix, el procés podria quedar vist per a sentència en qüestió d'hores.
Sobre el macrojudici, que afecta 128 víctimes i en què figuren com a principals acusats l'advocat Francisco Comitre, el notari Enrique Peña i el criminal Arturo Segarra, sobrevola una possible conformitat que permetria evitar els quatre mesos de vista oral previstos inicialment al calendari judicial.
Possible acord
Fonts jurídiques coneixedores del procediment confirmen que les defenses i les acusacions mantenen negociacions per assolir un acord que tanqui la causa mitjançant el reconeixement dels fets a canvi d'una rebaixa de les penes.
Si prospera aquesta via, el tribunal podria dictar sentència 'in voce' en la primera sessió, sense necessitat de practicar les desenes de declaracions de víctimes, testimonis i perits previstes en un procediment d'enorme complexitat tècnica.
Façana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l'Audiència de Barcelona
El judici estava assenyalat com un dels més extensos dels darrers anys a l'Audiència de Barcelona, tant pel nombre elevat de perjudicats com per la presumpta implicació de professionals jurídics que haurien utilitzat la seva posició per donar cobertura legal al frau.
Maniobra d'engany
La Fiscalia sosté que els acusats integraven una estructura criminal dedicada a captar persones en situació de vulnerabilitat econòmica, moltes d'elles amb dificultats financeres o pocs coneixements jurídics.
A aquestes víctimes se'ls oferien solucions financeres aparentment legals, que en realitat ocultaven operacions destinades a arrabassar-los les seves propietats.
El mecanisme consistia a fer signar documents que es presentaven com a préstecs o fórmules de finançament, però que en realitat eren contractes de compravenda o poders notarials que permetien als investigats quedar-se amb els immobles per preus molt inferiors al valor real.
Les víctimes creien estar accedint a un crèdit per alleujar la seva situació econòmica, quan en realitat estaven cedint el control dels seus habitatges.
El notari acusat Enrique Peña
Les operacions es formalitzaven davant el notari implicat, cosa que generava una falsa sensació de seguretat jurídica que dificultava que els perjudicats sospitessin de l'engany.
Segons l'acusació, l'entramat utilitzava documents públics, poders irrevocables i operacions notarials per transferir les propietats o facilitar-ne la venda a tercers, consolidant així l'espoli patrimonial.
Peticions de més de 20 anys
Les acusacions sol·liciten penes que superen els 20 anys de presó per als principals implicats, en atribuir-los delictes d'estafa agreujada, falsedat documental, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal.
El Col·legi d'Advocats de Barcelona i el Col·legi de Notaris de Catalunya s'han personat en el procediment com a acusació, en considerar que els fets investigats afecten directament el prestigi i la integritat d'ambdues professions.
Façana de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB)
En altres procediments vinculats a aquesta mateixa trama, les acusacions han arribat a sol·licitar fins a 28 anys de presó per a alguns dels acusats, a qui consideren responsables de liderar una organització destinada a apropiar-se fraudulentament d'habitatges.
La gravetat de les penes sol·licitades respon a l'elevat nombre de víctimes —128— i al caràcter continuat del frau, que s'hauria perllongat durant anys.
L'advocat i el notari
Entre els principals acusats figura l'advocat Francisco Comitre, assenyalat com un dels presumptes líders de la trama. Segons la investigació, el lletrat utilitzava el seu despatx per captar víctimes i estructurar jurídicament les operacions fraudulentes.
La policia catalana ha atribuït a Comitre la manipulació de persones vulnerables perquè signessin documents que permetien apropiar-se dels seus immobles sense el seu coneixement real.
Imatge de l'advocat i model Francisco Comitre
També s'asseu al banc dels acusats el notari Enrique Peña, la intervenció del qual hauria estat determinant per formalitzar les operacions. L'acusació sosté que la seva participació va permetre dotar d'aparença legal les transaccions investigades, facilitant l'èxit de l'engany.
La implicació d'un fedatari públic constitueix un dels elements més greus del procediment, ja que la funció notarial té com a finalitat garantir la legalitat i la seguretat jurídica de les operacions.
El tercer va fugir a Tailàndia
Entre els acusats figura també Arturo Segarra, el criminal espanyol condemnat a cadena perpètua a Tailàndia per l'assassinat de l'empresari David Bernat el 2016. La Fiscalia el situa com una de les figures clau de l'estructura investigada.
Segarra no compareixerà presencialment a l'Audiència de Barcelona. En cas d'intervenir en el procediment, ho farà previsiblement mitjançant videoconferència des del centre penitenciari tailandès on compleix condemna.
De fet, Segarra mai va arribar a ser detingut en el marc de 'l'operació Cocoon', ja que va aconseguir eludir la detenció en marxar a Tailàndia, d'on mai no va tornar.
Les negociacions segueixen obertes
D'aquesta manera, la possibilitat d'una conformitat marca l'inici del judici. Aquest tipus d'acords permet als acusats reconèixer els fets i acceptar una pena inferior a canvi d'evitar la celebració completa del judici.
De moment, les negociacions segueixen obertes i el desenllaç dependrà de si les parts formalitzen l'acord abans o durant la primera sessió.
En cas de no assolir-se, l'Audiència de Barcelona iniciarà un judici que aspira a esclarir una de les estafes immobiliàries més grans investigades a Catalunya, i per la qual un advocat, un notari i un assassí condemnat a l'Àsia s'asseuen al banc dels acusats.