No ha estat fàcil per a Salvador Illa contemplar des del seu llit com se succeïen una crisi rere l'altra a Catalunya.
El mes que el president ha estat fora dels focus ha coincidit amb el moment més crític del Govern des que els socialistes van recuperar el Palau de la Generalitat l'estiu de 2024.
Durant els darrers 29 dies –el temps de baixa d'Illa– els problemes s'han anat acumulant un rere l'altre.
El període ha estat marcat per la crisi de Rodalies, les protestes de metges, mestres i agricultors o la gestió del temporal de vent, entre d'altres.
Els pressupostos, el gran cisma
Sense cap dubte, la preocupació més grossa d'Illa de cara a les setmanes vinents serà la negociació dels pressupostos de la Generalitat amb ERC i els Comuns, negociacions que ja han fet els primers passos, però que necessiten del líder socialista per rubricar-se.
Tot i que les converses amb els Comuns semblen ben encaminades, l'os dur de rosegar serà ERC. Illa haurà d'atendre les pregàries dels republicans perquè Catalunya recapti l'IRPF, tot i que el bloqueig d'Hisenda pot provocar que ambdues formacions explorin altres vies de consens.
Any truncat
L'any va començar amb un Govern pletòric que va presentar un pla de finançament autonòmic pactat amb ERC que havia de conduir a uns pressupostos per al 2025.
Però tot es va truncar amb la malaltia d'Illa i el tràgic accident de Gelida, que van derivar en el col·lapse de la qüestionada xarxa de Rodalies i van encendre el debat entre Madrid i Barcelona pel control de la xarxa ferroviària catalana.
La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, durant la sessió de control al Govern al Parlament el 28 de gener de 2026
El descontrol a Rodalies ha indignat la ciutadania, els seus socis de govern i l'oposició, que ha demanat el cap de la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
La pesta porcina, un altre clau
A totes les crisis s'hi suma una que semblava oblidada: la de la pesta porcina.
La malaltia africana ha registrat els seus dos primers casos fora de la zona zero a Cerdanyola i amenaça de posar en escac un dels pilars de l'economia catalana.
Vaga de mestres sense Niubó
El president no ha pogut comptar per solucionar el seu problema amb la vaga de mestres amb la consellera d'Educació, Esther Niubó, també de baixa temporal per una malaltia.
La consellera ha cedit les seves responsabilitats a tres secretaris mentre se sotmet a una operació quirúrgica, de manera que el conflicte educatiu no ha pogut comptar amb la seva cara més visible.
Mentre tot això passava, l'oposició ha mostrat una mena de treva aquests dies, que s'acabarà demà. L'única excepció ha estat la d'Aliança, que va insinuar un "tracte vip" a Illa, un extrem desmentit pels responsables de la Vall d'Hebron.
Junts, per exemple, ja ha deixat caure la possibilitat de presentar una qüestió de confiança si el president no relleva la consellera Sílvia Paneque, segons va apuntar Mònica Sales en el mateix moment en què Illa va anunciar la seva reincorporació a l'activitat política.
L'agenda d'Illa
Aquest dilluns Illa farà una compareixença privada davant dels mitjans de comunicació, una declaració institucional i signarà un pacte sobre habitatge.
Al llarg de la setmana, l'activitat presencial es combinarà amb més presència als mitjans, amb entrevistes de Jordi Basté a La2 i una altra a TV3, després d'un mes sense cap exposició mediàtica.
Dalmau, de nou a la rereguarda
Qui tornarà a la segona fila amb el retorn del president serà el conseller de Presidència, Albert Dalmau, qui fins ara havia ocupat el càrrec de president interí. Amb fama d'excel·lent gestor, el jove socialista ha complert amb el que se li va demanar aquest mes: ser la cara visible d'un Govern i aturar tots els problemes, d'un en un, i sense males cares.
Tot i que Dalmau va començar amb una gran exposició pública, el dofí d'Illa ha anat perdent notorietat. En aquesta etapa anòmala, el conseller en cap ha presidit quatre reunions del Govern i ha protagonitzat dues sessions de control al Parlament.