Personatges. Carles Puigdemont, Gabriel Rufián i el pare de Lamine Yamal. L'actualitat discorre per enrevessats viaranys.
Els trens de Rodalies recuperaran una certa normalitat la setmana vinent, segons el Govern.
A Barcelona s'ha desallotjat un grup de persones sense sostre d'un carrer de la Zona Franca amb l'argument d'eliminar una plaga de rates, cosa que pot donar lloc a incòmodes confusions i inhumanes interpretacions.
I a Santpedor s'ha detingut un exregidor de la CUP, un tal Aniol Vila, que es va enfrontar a la policia durant la presa de possessió com a regidor d'un altre tal Jordi Soteras, trànsfuga de Junts que ha passat a Aliança Catalana. Es veu que Vila està convençut que el poble del míster Guardiola serà la tomba de l'orriolisme.
Per parts i per personatges. "El fiscal i l'advocat de l'Estat donen suport a amnistiar Puigdemont acusant el Suprem de "irraonable i arbitrari"", assenyala el titular d'obertura de El Español.
Als sumaris s'explica que "Recolzen l'estratègia del Govern i demanen que s'estimi el recurs d'empara del pròfug amb arguments coincidents".
També que "El fiscal parla de la "obligació de fer una interpretació favorable al processat" i "no portar les conseqüències penals més enllà del que el legislador ha marcat"".
La peça és de María Peral i comença així: "La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat donen suport a l'expresident català Carles Puigdemont en la fase crucial en què es troba l'aplicació de la llei d'amnistia: la resolució per part del Tribunal Constitucional del recurs que ha interposat contra la negativa del Tribunal Suprem a amnistiar el delicte de malversació de fons públics pel qual està processat".
El moll de l'os de la qüestió és si hi va haver enriquiment personal. Fiscalia i Advocacia de l'Estat sostenen que d'això no es va parlar al judici del Tribunal Suprem i que la interpretació contrària a amnistiar la malversació és posterior.
La clau està en tres paràgrafs del text de Peral: ""Un subjecte es beneficia patrimonialment quan s'incrementa el seu patrimoni, però també quan el seu patrimoni no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics", va argumentar la Sala d'Apel·lació".
"Per a la Sala, els investigats, entre ells Puigdemont, "es van beneficiar patrimonialment en tant que van impulsar personalment el projecte polític il·legal i van endossar les despeses a l'administració autonòmica, sense que aquesta iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic"".
I: "Segons l'advocat de l'Estat, però, la "única interpretació raonable" de la llei d'amnistia és que "aquest benefici orientat a procurar el projecte independentista català sigui, precisament, el que la llei vol amnistiar"".
El fiscal sosté idèntiques tesis.
El següent en la llista de personatges del dia és un "amic" de Puigdemont, l'ínclit Gabriel Rufián, un noi el 17, quan va anomenar Judes l'aleshores president de la Generalitat perquè dubtava entre si proclamar la república una altra vegada o convocar eleccions autonòmiques.
Els temps han canviat i ara el nostre jove airat s'ha convertit en tot un mocetó que passeja per Madrid amb l'estil d'un autèntic xulapo, castís a tope el noi de Santako. I està obstinat a liderar el que sigui a l'esquerra del que sigui, encara que no compti amb el suport de cap partit. "Tinc zero suport polític però tinc suport popular", es consola el portaveu republicà.
"Rufián busca una sortida davant la seva defenestració com a cap de llista d'ERC", conclou El Independiente.
El text és de Cristina de la Hoz: "No és la primera vegada que li donen carbasses, tot i que el portaveu d'ERC al Congrés ho segueix intentant. Gabriel Rufián ha aprofitat els mals resultats de l'esquerra a l'Aragó, amb l'única excepció de la Chunta, per insistir en la necessitat d'un front ampli de les esquerres alternatives i independentistes de cara a les properes eleccions generals. Fins i tot Bildu, partit amb el qual coordina la seva actuació parlamentària al Congrés dels Diputats, li ha dit que no".
"Hi pot haver molts motius per tanta insistència, però un d'ells rau en què "no tornarà a encapçalar la candidatura d'ERC i ho sap. Sap que ho tindrà molt difícil i per això juga a la idea" del front ampli, diuen a El Independiente fonts de l'esquerra catalana".
"Les relacions de Rufián amb qui va ser un dels seus padrins polítics i líder d'ERC, Oriol Junqueras, no passen precisament pel millor dels seus moments. De fet, la donen per trencada a l'entorn del encara polític inhabilitat. I la insistència de Rufián sobre aquest front ampli està entelant encara més l'ambient entre tots dos en el que interpreten com un moviment a la desesperada del seu portaveu per encapçalar un nou projecte".
Segueix la nota: "Junqueras "no està per aquesta feina" i no ho està per Rufián. Però tampoc "perquè donaria ales al discurs de Tardà, avui per avui minoritari" entre els independentistes republicans. Al·ludeixen aquestes fonts a Joan Tardà, ex portaveu d'ERC al Congrés, que va coincidir amb Rufián en aquells primers anys en què acudia amb unes manilles o una fotocopiadora al ple de la Cambra Baixa o deia allò que deixaria la seva acta de diputat en 18 mesos per tornar "a la república catalana"".
"Des de llavors Rufián ha madurat com a polític i com a parlamentari, res a veure amb aquella època excepte quan intervé a les comissions d'investigació i torna a les seves performance i, si no, que l'hi diguin a l'ex consellera d'emergències de la Generalitat Salomé Pradas".
I: "Tardà, avui el major aliat de Rufián, és el principal abanderat d'una unitat que té més d'esquerra que d'independència, encara que en un principi ho formulava des d'un punt de vista teòric. Aquest posicionament ha anat variant per passar a l'acció".
"El passat mes de desembre l'ex portaveu va assenyalar en una entrevista a la Ser que "nosaltres intentarem convèncer la direcció d'ERC, les bases d'ERC, que l'any 2027 totes les forces a l'esquerra del PSC, és a dir, Comuns, CUP, Esquerra, comunistes, tots hauríem d'anar en una mateixa candidatura" i exportar aquest mateix model a les properes catalanes. En definitiva "com més creixi el debat, més els costarà dir per què no és possible", va adduir en relació al seu partit".
El tercer en discòrdia a la galeria d'il·lustres catalans és el senyor Mounir Nasraoui, distingit cavaller de l'avinguda de Sarrià que queda retratat en una peça de Crónica Global. "De Rocafonda a Sarrià: la nova vida tranquil·la del pare de Lamine Yamal" es titula la peça que signa Silvana Antonelli.
La història conté un passatge impagable, el de la influència del senyor pare de Yamal en els àmbits municipals.
Aquí van aquestes línies: "Un matí d'hivern, Nasraoui passeja el seu rottweiler pel pipican del districte. S'acosta a la font i no surt aigua. Treu el mòbil, grava un vídeo i el publica a les xarxes socials. Denuncia que l'aigua només funciona quan s'activa el sistema de reg i que, quan aquest s'apaga, els gossos es queden sense poder beure".
""Sóc de Mataró i a Mataró hi ha aigua", manifesta a la gravació. També subratlla el contrast amb el seu nou entorn exclusiu: "A sobre el meu pis m'ha costat una pasta"".
"El vídeo es viralitza. Dies després, l'Ajuntament intervé. La font torna a tenir aigua de manera permanent".
"Lluny de tractar-se d'una queixa puntual, la manca d'aigua era un problema conegut pels veïns de l'entorn. La font feia anys que estava connectada al sistema de reg. "Quan la van fer, van empalmar l'aigua de la font amb la del reg. Quan tanquen el reg, ens quedem sense aigua. Així 22 anys", explica una veïna habitual del pipican".
I: "La situació s'agreujava durant els mesos d'estiu. "Al juliol vam estar tot el mes sense aigua", afegeix. Després de la difusió del vídeo, la instal·lació es va modificar. "Ara l'aigua ja no depèn del reg. L'han connectada a la dels aixetes", confirma una altra veïna".
Ah, el poder de les xarxes. Que no li falti de res al rottweiler.
Canvi de terç. Notícies de societat. "El malestar del professorat, a prova en una vaga a Catalunya: “Estem fent una feina mal pagada”", indica un titular de El País.
Al sumari s'explica que "Els mestres denuncien que la manca de mans i recursos per atendre els alumnes amb necessitats genera frustració entre el professorat i llastra el rendiment de tota la classe".
Escriu Ivanna Vallespín: "A l'escola Joan Maragall de Sabadell tenen nou alumnes amb algun trastorn o problema d'aprenentatge, i 13 més encara sense diagnòstic mèdic. Per atendre'ls compten amb dues professores d'educació especial i una vetlladora (auxiliar educativa), que durant tota la jornada es reparteix entre aquests nou alumnes, de manera que pot estar tres hores a la setmana amb cadascun, una cosa insuficient per a un perfil d'alumne que requereix un suport gairebé constant".
"Cada dia hi ha més alumnes amb necessitats especials i més greus, però ens falten mans per atendre tots els alumnes i això crea frustració entre el professorat, que a més se sent qüestionat”, resumeix la directora Cristina Amat".
"Són vivències que podrien subscriure la majoria d'escoles públiques catalanes, a les quals se sumen el malestar per les altes ràtios, la manca de reconeixement social, sous congelats des de fa anys i unes direccions ofegades per la burocràcia".
"Amb tot aquest caldo de cultiu, que ha anat macerant lentament els darrers anys, finalment ha esclatat en un descontentament generalitzat que s'ha visualitzat a les assemblees que els directors han organitzat en diferents territoris i en la manifestació de novembre que va treure al carrer milers de docents i personal educatiu".
"Aquest dimecres, el sector vol tornar a marcar múscul en una jornada de vaga -a la qual estan convocats centres públics i concertats- que els sindicats i les escoles consultades asseguren que serà “majoritària”.
Línies després, Vallespín explica que "una altra conseqüència directa d'aquest complicat dia a dia de les aules és el malestar emocional creixent dels docents. “El professorat se sent frustrat perquè no arriba a tot, i alhora qüestionat socialment. A més, no tots estan preparats per atendre aquests alumnes. Hi ha un desgast i hi ha professors que a les cinc de la tarda acaben la jornada plorant, encara que aquí intentem donar-los suport i que vegin que no és culpa seva”, relata la directora".
"El malestar docent generalitzat, que va quedar reflectit en una enquesta realitzada pel sindicat Ustec, també deriva d'altres motius, com la sensació de manca de reconeixement social, també per part d'algunes famílies. “S'ha perdut el respecte pels mestres, tothom et qüestiona. Li dius a una família que el seu fill té problemes d'aprenentatge i et diuen que ets tu la que no ensenya bé”, lamenta Amat".
I: "A tot això s'hi afegeix una reivindicació salarial, que per als sindicats que promouen la vaga és la gran “línia vermella”. “Demanem també un reconeixement a través del sou perquè fa anys que no ens pugen el sou i som els professors pitjor pagats d'Espanya”, es queixa Marina Muiras, mestra de música i enllaç sindical de l'escola Joan Maragall".
És notícia també que un estudi del RACC acusa els vianants d'estar tot el temps mirant el mòbil i creuant per on no toca i en vermell. Segons aquest estudi, els vianants són uns autèntics irresponsables, uns frívols i uns addictes al mòbil.
Ho explica Jordi Palmer a El Nacional: "Identificar els principals factors de risc d'accidentalitat per als vianants, aquest ha estat el principal propòsit del Primer Baròmetre dels vianants a la ciutat de Barcelona, un estudi elaborat pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i presentat aquest dimarts, que per primera vegada posa el focus en la gent que camina per la capital de Catalunya i que revela dades com que un de cada tres vianants camina amb el mòbil a la mà o que un terç creua els carrers amb els semàfors en vermell".
"El baròmetre, elaborat a partir de 1.200 enquestes a vianants a l'àmbit urbà de Barcelona, així com 9.461 observacions a vianants i 11.185 observacions a bicicletes, VMP, cotxes i motos en 12 punts de la ciutat, ha permès recopilar dades representatives sobre els comportaments dels vianants, la percepció i valoració dels altres usuaris i les preferències en matèria d'infraestructures, entre altres aspectes".
"L'estudi parteix de la dada que el 2025, el 51% dels ciutadans de Barcelona es desplaçava principalment a peu en dies feiners, segons dades de l'Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF) de l'ATM de l'àrea de Barcelona i també recorda que l'any 2025 es van registrar cinc víctimes mortals entre els vianants".
El text conclou així: "A més, el 23% dels vianants observats creuen fora del pas de vianants o ho fan sense comprovar si s'acosta cap vehicle. Finalment, un de cada deu enquestats considera que s'hauria de sancionar els vianants que caminen distrets amb el mòbil o que tenen comportaments que posen en risc la seguretat d'altres usuaris. Aquest percentatge augmenta entre les persones més grans de 70 anys, franja en què el 18% es mostra favorable a aquesta mesura".
Doncs res, a veure quan fan un estudi sobre els "pilots" de patinet i els conductors de tot terrenys a la ciutat.
Més curiositats. "El Govern prohibeix la venda per telèfon de contractes d'electricitat per posar fi a l'spam", assenyala un titular de La Vanguardia.
La nota ve signada per Pilar Blázquez: "El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el reglament general de subministrament, comercialització i agregació d'energia elèctrica, que compta entre les seves mesures principals amb la prohibició de l'spam telefònic per part de les comercialitzadores d'energia, i que implica la prohibició de subscriure contractes per via telefònica si no és el client qui ho sol·licita".
"A més, es permetrà contractar amb més d'una companyia al mateix temps, per als diferents períodes de facturació diaris (dia i nit, per exemple) i fins i tot disposar de contractes temporals de menys d'un any".
I: "La ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha afirmat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que aquesta norma pretén “modernitzar el sistema elèctric”, ja que té com a objectius principals “protegir el consumidor, sobretot els més vulnerables, posar el ciutadà al centre i continuar apostant per la transició energètica”".
Posar el ciutadà al centre... Novetat total.
11 de febrer, dia internacional de la nena i la dona a la ciència, dia mundial de la dona metgessa, jornada mundial del malalt i dia del 112, el servei del qual a Catalunya és francament millorable. Santoral: Benaventurada Verge Maria de Lourdes, Ardà, Castrense, Gregori II papa, Soteris, Pere de Jesús Maldonado, Secundí i Severí, abat d'Agaun.