Grècia, segle XX aC. El rei Minos encarrega a Dèdal la construcció d'un laberint per tancar-hi el Minotaure, fill de la seva esposa Pasífae i un toro, perquè el poble no vegi aquesta aberració.
Han passat quatre mil·lennis des de llavors i aquestes construccions han passat de ser un panòptic de control i privació de llibertat a un espai de jocs i esbarjo.
Els laberints són avui estructures on infants i adults hi van per passar una jornada o unes hores distrets; una mena d'escape room de la Grècia clàssica que segueix vigent en ple segle XXI.
N'hi ha de tota mena i mida. Mentre que a Barcelona és cèlebre el d'Horta pel seu rigor neoclàssic i els seus murs de xiprer, a les terres de Lleida existeix una alternativa que trenca amb la rigidesa de la pedra i el seto permanent.
On és
Aquí no domina el verd perenne ni els xiprers, ni tan sols el camp de blat de moro Castellserà. Sí, és a Lleida, concretament al petit nucli de Pavia, un poble poc conegut de la comarca de la Segarra.
Allà, al mig, es troba, com sorgit del no-res, entre camps de cereal i ruscos, el laberint més gran de Catalunya. I no està fet de mel o de blat, sinó de palla.
Una idea local
La iniciativa forma part de les activitats de La Nostra Mel, una empresa familiar dedicada a l'apicultura que ha decidit expandir el seu negoci i impulsar l'economia del lloc amb una aposta pel turisme rural i l'oci en plena natura.
El laberint és el que promet: desenes de passadissos separats per més de mil bales de palla, que porten enlloc. Almenys, la majoria de camins d'aquesta enorme extensió agrícola.
Canvi de color
Poc s'imaginaven els seus propis creadors que, quan van decidir començar el seu projecte familiar centrat en la producció de mel artesanal i en la divulgació de la vida de les abelles, es convertirien en el principal atractiu de la zona.
Tot va començar quan la família propietària va voler crear una activitat d'estiu que combinés entreteniment i sensibilització mediambiental. Van aprofitar allò que tenien més a mà: un terreny i quantitats ingents de palla. I va funcionar.
El que havia de ser quelcom temporal es va anar repetint amb els anys. Va començar a créixer i s'ha convertit en un èxit.
Cervesa gratis
El recorregut, dissenyat per a totes les edats, s'ha convertit en un dels atractius estacionals més singulars de la comarca. Segons la seva pàgina web oficial, es tracta del “laberint més gran de Catalunya”, aixecat cada any de manera artesanal amb palla de la collita local.
I el millor de tot és la recompensa final, perquè el joc no s'acaba en trobar la sortida. Com a incentiu, els organitzadors obsequien a qui completa el recorregut amb una cervesa artesanal elaborada amb mel i romaní.
Activitats diverses
Aquesta beguda és un dels productes propis de la marca La Nostra Mel, beguda que, juntament amb la mel i altres productes de cosmètica derivats de la cera d'abella, venen a la finca. Però no tot acaba en la promoció i el laberint.
La finca ofereix visites guiades, tallers educatius i degustacions, integrant-se en la xarxa d'iniciatives d'apiturisme, que promouen el coneixement del món apícola i la sostenibilitat rural.
Horaris
Cada any, l'atracció atreu centenars de visitants que busquen una experiència diferent entre els paisatges de l'interior de Lleida. Això sí, es tracta d'un laberint efímer.
Només està obert els divendres, dissabtes i diumenges de 18:00 a 21:00 hores durant el mes d'agost, encara que algun any l'han allargat fins al setembre. L'entrada és lliure i gratuïta per als menors, sempre que vagin acompanyats d'un adult, i no requereix reserva prèvia.
Com arribar-hi
Arribar-hi és força senzill i no porta gaire temps. Des de Lleida es triga aproximadament una hora i quart, prenent la C-13 cap a Balaguer fins a enllaçar amb la C-25. Un cop en aquesta carretera, es pren el desviament cap a Pavia, indicat a la xarxa viària comarcal.
Des de Barcelona no es triga gaire més. Es va per l'A-2 fins a la sortida 518 cap a Pavia. Des d'allà, s'enllaça amb la C-25 i posteriorment amb la C-1412A cap a Pavia. Un cop al municipi, ja apareix senyalitzat el laberint.