Satisfacció a l'independentisme. La seva manifestació va ser més nombrosa que la convocada per les plataformes d'usuaris afectats de Rodalies. Vuit mil independentistes, segons la Guàrdia Urbana, van secundar la convocatòria de Lluís Llach, el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). L'altra manifestació va congregar tres mil persones, segons la mateixa font.
La comparativa permet que un mitjà com El Món tituli que "L’independentisme pren el comandament de la revolta contra el caos de Rodalies". L'entorn "civil" processista desdibuixat ha donat senyals de vida. Allà segueix, com "El dinosaure" del microrelat de Augusto Monterroso.
Tanmateix, la capacitat de convocatòria de l'ANC no és ni l'ombra del que va ser. Haver aconseguit més assistents que la manifestació de la tarda només demostra que els sindicats, partits i entitats d'envergadura van deixar les plataformes d'usuaris més tirades que un passatger de Renfe en un andana de Montcada Bifurcació.
Hi ha més notícies. Algunes tan esbojarrades com l'últim mètode de dopatge als salts d'esquí, aquelles injeccions d'àcid hialurònic al membre que permeten als saltadors utilitzar vestits més grans i guanyar entre cinc i sis metres a cada vol. Un deliri.
Res a veure amb les històries d'aquest plàcid racó del Mediterrani que, a tenor de com estan les estacions d'esquí dels Pirineus, podria perfectament organitzar uns Jocs d'Hivern, cosa que es va intentar, però no va ser possible per la sequera, el canvi climàtic i la impossibilitat que els governs autonòmics català i aragonès es posessin d'acord. Eren altres temps. Ara tampoc seria possible una organització conjunta. No és possible ni retornar les pintures de Sixena...
Al gra. La majoria dels mitjans fa un esforç per presentar les manifestacions contra Renfe com un gran desplegament. L'ABC parla de "clamor" i El País, que "La indignació pel caos de Rodalies pren els carrers de Barcelona".
Camilo S. Baquero i Lorraine Delorenzo són els autors de la informació al diari de Prisa. Del seu text: "La jornada va començar amb la cita convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República. Al migdia, unes 8.000 persones van recórrer els 1,3 quilòmetres que separen el monument a Rafael Casanova de la plaça de Sant Jaume".
"Una gran onada on es veien més estelades que cartells amb missatges sobre el caos ferroviari va certificar que es manté la capacitat d'aquestes entitats per mobilitzar les seves bases. “Fora Renfe, fora Espanya” va ser un dels crits més repetits per una multitud que també va dedicar punts del recorregut per recordar el referèndum de l'1-O. Un grup de joves encaputxats va cremar una bandera espanyola en passar per la plaça d'Urquinaona".
I això de ni un paper a terra?
Segueix la nota: "“Estem molt satisfets d'aquesta convocatòria, que vol ser un senyal definitiva que ja n'hi ha prou de les humiliacions que l'Estat imposa contínuament a les nostres estructures. Patim un tracte colonial”, va assegurar el president de l'ANC, Lluís Llach, que també va reivindicar la independència com “l'única via”. Jordi Domingo, el president del Consell, va culpar de la crisi al “dèficit fiscal”, que segons els seus càlculs ascendeix a 25.500 milions d'euros anuals".
"La participació a la manifestació de la tarda, organitzada per les plataformes d'usuaris, va ser molt més discreta (3.000 persones, segons la Guàrdia Urbana) tot i que van mostrar el seu suport 150 entitats, com els dos sindicats majoritaris a Catalunya, CC OO i UGT. El manifest que es va llegir al final lamenta que “no s'hagin prioritzat correctament les inversions”. “L'usuari ja no té paciència, està malament, psicològicament i emocionalment. Hem de treballar perquè estiguin informats sobre tot el que està passant”, va afegir la portaveu de l'entitat Dignitat a les Vies, Anna Gómez".
I: "“Tots els governs que han passat són responsables per la situació actual. Una completa descoordinació de totes les Administracions”, va denunciar el secretari general de la UGT, Camil Ros, que va exemplificar el desinterès assenyalant l'estat de la façana de l'Estació de França, lloc on va començar la marxa, que també va acabar a Sant Jaume. La seva homòloga a CC OO, Belén López, a més va mostrar el seu suport als treballadors de Renfe i Adif, a la primera línia del descontentament ciutadà".
"Tant dins del món independentista com a les entitats saben que no trigaran les comparacions. La primera entre les dues manifestacions i després amb la de 2007, quan una altra crisi ferroviària va mobilitzar 200.000 persones, també segons càlculs de la Guàrdia Urbana".
"Si algú es fixa en quina manifestació és la més important, s'equivoca. L'objectiu és millorar el servei als ciutadans”, va demanar el secretari general de Junts, Jordi Turull. La idea de “lluites compartides” es va repetir des de les files de la CUP i Esquerra".
Línies després s'explica que "Esquerra va enviar una delegació més discreta a la manifestació del matí i el seu president, Oriol Junqueras, es va reservar amb la cúpula per a la de la tarda. L'exvicepresident va insistir a mostrar el seu partit com el que demana dimissions, però també proposa solucions, i va defensar l'aposta pel traspàs de Rodalies que va pactar amb els socialistes".
Doncs res, aquí estan aquestes joves promeses de la política catalana donant lliçons de sentit comú. Camil Ros, per exemple, el sindicalista que assenyala tots els governs. Ja ho sabeu, Ros, ex cap de les joventuts d'ERC. Un estajanovista, però de no fer ni brot.
A La Vanguardia reparen en "La mirilla" de la secció d'opinió que als Estats Units es parla del desastre de Rodalies: "El caos de mobilitat en què està immersa tota Espanya ha portat l'Ambaixada dels Estats Units a Madrid, i amb ella el consolat barceloní, a alertar els seus ciutadans mitjançant els seus canals de comunicació".
"Abans de venir a Espanya, tingui en compte uns problemes enquistats i, sobretot, informi's, ve a dir la legació, assenyalant que l'alternativa per carretera tampoc és millor, especialment a les grans ciutats, destacant la protesta dels agricultors que pretén bloquejar Madrid el proper dimecres".
"I davant d'aquest panorama desolador, l'Ambaixada aconsella, sobretot, recórrer a una informació veraç mitjançant els canals oficials d'Adif i la DGT i els mitjans de comunicació convencionals. Davant qualsevol crisi, la informació –rigorosa– és poder".
Sí, està Adif com per ser un referent d'informació.
Més notícies. "Comuns i Govern tindran dilluns la primera reunió pels pressupostos amb Rodalies “al centre”".
És clar. I les cures, que no faltin les "cures" al centre.
El text és de Lluís Tomàs: "La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha anunciat que aquest dilluns se celebrarà la primera reunió amb el Govern per encarrilar la negociació dels pressupostos i ha avançat que Rodalies serà “un tema central” de la carpeta".
"Abans de la manifestació a Barcelona convocada per plataformes d'usuaris del tren, Albiach ha concretat les exigències que posaran sobre la taula: que la Generalitat “dupliqui” la xarxa d'autobusos interurbans, que reforci de manera clara el transport alternatiu mentre durin les incidències i que garanteixi “un control” real sobre l'execució de les inversions i les obres anunciades a la xarxa catalana".
"La dirigent ha vinculat aquesta pressió a les prioritats socials i ha advertit que “la mobilitat i l'habitatge són les dues preocupacions principals de la ciutadania i cal que siguin també les dues prioritats de la Generalitat”".
Línies després s'explica que "entre les actuacions que va posar sobre la taula (Albiach) hi havia l'impuls dels trens tramvia al Camp de Tarragona i a la Costa Brava Sud, així com a les Terres de l’Ebre, el Bages i el Pirineu. Com aquest dissabte, també va tornar a reclamar que es dupliqui la xarxa d'autobusos interurbans per sostenir alternatives reals mentre no es normalitzi el servei".
I: "L'habitatge és l'altre gran paquet que els Comuns volen fer pesar en la negociació, amb l'objectiu d'enfilar el pressupost fins als 1.200 milions d'euros per ampliar el parc públic i reforçar les polítiques de contenció de preus. Entre les seves propostes hi ha incrementar aquesta partida un 60% i, en paral·lel, duplicar les ajudes al lloguer, de manera que es puguin afegir 50.000 llars beneficiàries més i uns 105 milions d'euros addicionals, fins a cobrir aproximadament un de cada cinc llars que viuen de lloguer".
No hi ha dia que Sílvia Orriols no sigui protagonista a la política catalana. És com Puigdemont fa uns anys. És a tot arreu.
"El creixement desborda Orriols: expectatives massa grans per a un partit encara petit", assenyala un titular d'El Confidencial.
Al sumari es diu que "Quan no hi havia temes d'oposició a Illa, la líder d'Aliança Catalana brillava. Però a mesura que han aparegut crisis i problemes, el partit ha quedat al marge de molts debats".
Escriu Marcos Lamelas: "Aliança Catalana es troba immersa en una crisi de creixement. El partit és molt petit per a les expectatives generades al seu voltant. En realitat, ho porten i ho fan tot cinc persones, sota l'hiperlideratge de Sílvia Orriols. I no és una metàfora. Això provoca que estigui deixant passar oportunitats com la crisi dels trens a Catalunya o l'última regularització d'immigrants de Pedro Sánchez. L'escassa estructura del seu aparell polític contrasta amb els horitzons electorals que es manegen per a aquesta formació d'ultradreta independentista".
"Les cinc persones clau al partit són la mateixa Orriols, l'ideòleg Jordi Aragonès –cosí de l'expresident d'ERC Pere Aragonès–, que ocupa el lloc de secretari d'Estudis; el secretari d'organització Oriol Ges; la secretària de Política Institucional Aurora Fornòs; i Jordi Coma, advocat, portaveu i número dos per Girona. Molt poc personal que ha fet que la formació es desdibuixi en la primera gran crisi que afronta la Generalitat de Salvador Illa, mentre que Junts ha estat la que ha assumit el principal rol de l'oposició".
"El partit està concentrat en la preparació de les municipals, expliquen fonts de la formació, que neguen desavinences internes. Reconeixen que a alguns els hauria agradat presentar-se a les eleccions generals, però Sílvia Orriols va tancar aviat aquesta qüestió aquest estiu amb una rotunda negativa. Per tant, presentar-se o no al Congrés dels Diputats ja no es troba sobre la taula".
"Aquest dissabte es va organitzar la primera convenció municipalista d'Aliança al Teatre Comtal de Ripoll. L'objectiu és crear els comitès locals per a la selecció de candidats. S'hi van inscriure més de 200 persones. El pla és buscar cares visibles i candidats que es vulguin vincular al partit i que afegeixin més veus al seu discurs".
I: "La lluita és sorda però a cara de gos. Aliança vol candidats que vinguin de partits com Junts o ERC i que tinguin predicament a cada localitat. Junts, la formació que més amenaçada se sent pel seu ascens a les enquestes, està intentant que Aliança no pugui fer fitxatges i desitjant, segons explica una font de la direcció, “que només puguin incorporar de cap de llista al friki del poble”".
En el pla de la política de govern destaca aquest titular d'El Periódico: "Catalunya abandona els plans específics per protegir 725 espècies i aposta per actuar en 24 hàbitats".
El text és de Guillem Costa: "Fa tot just un any, el Govern es va comprometre a aprovar el 2025 els plans de conservació i recuperació pendents per a les espècies més amenaçades. Però un canvi d'estratègia del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha provocat retards en el calendari i la previsió és que tota la documentació no estigui llesta fins al 2030".
"L'obligació de disposar d'aquests plans està vigent des de 2008 en el cas de la flora i des de 2023 en el cas de la fauna. Tot i així, l'Administració catalana, sota governs de tots els colors polítics, no ha estat capaç de realitzar aquests deures durant els últims anys, a diferència de moltes altres comunitats autònomes, que sí tenen la feina feta".
"A Catalunya, a dia d'avui, hi ha 725 espècies en mal estat de conservació. De totes aquestes, la Generalitat només té plans per a sis animals i una planta. Dins de l'amenaça, es distingeixen dues categories: "en perill d'extinció" i "vulnerable". Per a les que estan "en perill d'extinció", en teoria, calia elaborar un pla de recuperació. En canvi, per a les "vulnerables", s'havia de redactar un "pla de conservació"".
"Però la conselleria, que admet els retards, renuncia a tenir un pla específic per a cadascuna de les 725 espècies per "accelerar de manera realista". "A canvi, impulsarem plans 'multiespècie', un model molt més eficaç per a la custòdia efectiva de la fauna i la flora", sosté Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural en conversa amb El Periódico. "Aquests documents intentaran protegir conjuntament els animals i plantes que comparteixen un mateix hàbitat", afegeix Vilahur".
I: "El Govern gestiona una llista de 24 hàbitats on es troben les 725 espècies en alerta vermella. Algunes d'elles fins i tot viuen en més d'un d'aquests ambients. La idea del Govern és començar pels hàbitats que més espècies alberguen. Els tres primers plans que s'aprovaran, a finals de 2026 o principis de 2027, seran els de les dunes, els penya-segats litorals i els trams de rius de muntanya".
Entre els animals en perill d'extinció a Catalunya hi ha el desmà ibèric, l'ós bru, el tritó del Montseny i la mostela europea.
8 de febrer. Dia mundial del cinema, Dia mundial del llebrer per conscienciar sobre el seu maltractament i adopció, i el Dia del genetista. Els budistes celebren el Dia del Nirvana.
Santoral: Jeroni Emiliani, que va deixar les armes per consagrar-se als pobres, entre els quals va repartir la seva fortuna. Va fundar una ordre clerical dedicada a socórrer els orfes i pobres. Cointa, Esteve de Grandmont, Honorat bisbe, Josefina Bakhita, Jovenci, Lacut, Niceci i Pau de Verdun.
